cultura digital

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia

Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig, Edgar Gómez Cruz, | Quaderns del CAC. Núm. 34 (2010)

L’apropiació per part de la ciutadania de les tecnologies de producció i difusió audiovisuals ha revolucionat la producció cultural  al redefinir les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències. 

La digitalització de les tecnologies audiovisuals, conjuntament amb la popularització d’internet, l’extensió de la banda ampla i de la telefonia mòbil ha suposat una revolució en la producció cultural, alterant el “circuit de la cultura” establert dins d’un sistema de comunicació de masses on els papers de producció i consum cultural estaven delimitats clarament i on la producció professional disposava d’uns circuits de regulació i distribució ben diferenciats de la producció domèstica i amateur.

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del arte en el contexto de la Web 2.0

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).

Los Cuatro entornos del procomún

Antonio Lafuente | Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura. Núm. 77-78 (2007)

Aquest article és un text clar que comprèn l’immensa complexitat que té el concepte de procomú. On ens planteja la necessitat d’obrir un debat sobre quins àmbits de la cultura poden o no privatitzar-se. Antonio Lafuente (Granada) és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CSIC) a l’àrea d’estudis de la ciència. Investiga la relació entre la tecnologia i el procomú, així com entre els nous i els vells patrimonis. L’interès pels béns comuns l’han portat a estudiar els problemes que planteja l’expansió dels drets de propietat intel·lectual a la ciència. És editor del bloc tecnocidanos. El seu darrer llibre és 'El carnaval de la tecnociencia' (Madrid: Gadir, 2007).

Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la tecnología

A partir de les profundes transformacions que les noves tecnologies han generat en els processos creatius i en l’estètica artística Claudia Giannetti ens ofereix unes pautes per aproximar-nos i entendre els nous paradigmes estètics de l’Art Electrònic, o Mèdia Art (com prefereix anomenar-lo). Claudia Giannetti és especialista en Mèdia Art (Doctora en Historia de l’Art per la UB en l’especialitat d’Estètica Digital) i comissaria d’exposicions. Des de setembre de 2009 és Profesora Catedràtica convidada de la Universidad de Évora (Portugal), Facultat d’Arts Visuals. Va ser directora del Media Centre d'Art i Disseny (1998-2007) d’ESDI de Sabadell.

Bastard Culture!: user participation and the extension of cultural industries

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.

La Societat de la ignorància i altres assaigs / Antoni Brey, Daniel Innerarity, Gonçal Mayos

Aquesta obra reflexiona sobre la revolució que suposa el naixement de noves formes de comunicació que estan transformant la societat que ens envolta. Aquest conjunt d’assaigs van ser publicats a Infonomia en el marc del projecte la 'Segona Edat Contemporània', desenvolupat per l’Associació Pro The Second Modern Times, al maig de 2009, en motiu del dia mundial d’Internet.

Antoni Brey, enginyer en Telecomunicacions, autor dels assaigs 'La Generació Freda' (2003) i 'El fenómeno Wi-Fi'(2005), membre fundador del Fiasco Awards Team i director del documental 'Un temps singular'. Escriu el primer assaig que dóna nom al conjunt 'La Societat de la Ignorància'. Daniel Inneraty és autor del segon assaig, 'La Societat del Desconeixement' i Gonçal Mayos del darrer assaig, 'La Societat de la Incultura'. 

La Societat de la Ignorància, el Desconeixement o la Incultura són diverses formes d’analitzar una mateixa idea: que el desenvolupament social i individual que generen les noves tecnologies no és un pas automàtic cap a la Societat del Coneixement.

Expressive lives

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).

We-think: mass innovation, not mass production

El llibre «We-think»del 2008 explora com l’Internet esta canviant el nostre món, creant una cultura on més persones que mai poden participar i col·laborar a través de la xarxa, on cada cop és més fàcil compartir idees i informació. 

En aquest sentit l’autor considera la xarxa com una bona eina per la democràcia (donant més veu a les persones i a la capacitat d’organitzar-se), la llibertat (en donar a més persones l’oportunitat de ser creatiu) i la igualtat (en permetre que el coneixement sigui posat en llibertat).

Charles Leadbeater considera aquest llibre un producte més de l’activitat col·lectiva per la forma com el va elaborar: L’autor va penjar un esborrany dels primers capítols en línia, a l’octubre del 2006, i no va ser publicat fins al desembre del 2007. Durant aquests mesos l’autor va enriquir el debat i va corregir diverses informacions a partir de les aportacions que va rebre.

Redes paralelas y cartografías detectoras : prácticas sociales y artísticas con medios locativos

Efraín Foglia | Artnodes. Núm. 8 (Dec. 2008)

El dissenyador Efraín Foglia, professor associat i investigador del Grup de Recerca de Interaccions Digitals de la Universitat de Vic (GRID), centra el seu treball i estudis entre la comunicació i l’art,  i desenvolupa projectes que posen l’èmfasi en l'ús i possibilitats de les tecnologies digitals en la cultura.

Cognitive surplus. Creativity and Generosity in a connected age

Clay Shirky pensador i defensor sobre la xarxa d’internet és professor d’economia del programa de Telecomunicacions Interactives a la Universitat de Nova York, on investiga els efectes de les relacions entre les xarxes tecnològiques i les xarxes socials. Al 2008 va escriure  «Here comes everybody», on parla dels canvis socials que l’augment dels mitjans de comunicació ha generat. Enllaçant amb aquest plantejament el present llibre, «Cognitive surplus» ens planteja totes les potencialitats creadores que els recursos en xarxa tenen, vinculats a l’augment del temps lliure en les societats desenvolupades actuals. I com aquest fet, ens permet dissenyar noves formes per participar i compartir, que alhora s’aprofiten d’aquest recurs. 

El superàvit cognitiu (l’excedent de coneixement) el considera tan sols una potencialitat. L’autor posa èmfasi en entendre no només el tipus d’acció que pot generar sinó també en els coms i els ons d’aquestes accions; entendre el significat i les motivacions de les accions.