creació artística

'Territori contemporani'. Capítol 11

El capítol onzè de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 13 de maig de 2018, comença a la Capella de Sant Roc a Valls, un lloc que manté una reconeguda activitat de suport a la creació i difusió de les arts visuals contemporànies, sobretot emergents.

Entrevistem l'artista Èlia Llach, autora d'una important obra pictòrica que és alhora subtil i plena de força. 

Acabem el programa al Centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet, un espai de promoció i difusió de les arts visuals contemporànies a través d'una programació especialment compromesa amb el territori

'Territori contemporani'. Capítol 9

Al novè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 29 d'abril de 2018, comencem a Capellades, més concretament al Museu Molí Paperer. Aquest centre està dedicat a l'estudi del paper i és un testimoni arqueològic del nostre paisatge industrial.

D'altra banda, descobrim l'obra de l'artista Mar Arza, que es construeix amb paraules que no apareixen al diccionari i que inventen mons. No parla, sinó que parallaura, "llaura amb la paraula".

'Territori Contemporani'. Capítol 8

Al vuitè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 22 d'abril de 2018, arrenquem al Museu de Granollers. La nova seu, construïda el 1976 pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera, és un dels pocs edificis de la Catalunya dels anys 70 concebut com a museu.

Coneixem a Martí Anson, un artista mataroní que diu que no és necessari veure una obra d'art si es pot explicar amb una història curta. És per això que no crea objectes, sinó obres dotades d'històries de vida.

Acabem al Museu de Mataró, un museu pluridisciplinari integrat pels edificis patrimonials de Can Serra, Ca l'Arenas, Torre Llauder i Can Marfà.

Residències artístiques a Catalunya, un futur amb interrogant

La història és ben coneguda: abans de ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el recinte del carrer de Montalegre acollia la Casa de Caritat. Des de principis del segle XIX l’espai era una residència per a la població més desafavorida. Durant el matí del passat 6 de juny de 2018 la població que hi va residir tenia un altre perfil: una mostra heterogènia d’agents de la cultura ens vam reunir en una de les ales de l’edifici per assistir a la jornada “Present i futur de les residències artístiques a Catalunya”, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

'Territori Contemporani'. Capítol 7

Al setè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 15 d'abril de 2018, comencem a Terrassa. Ubicat a l'interior de la Sala Muncunill, l'Espaidos vol acostar els ciutadans a les pràctiques artístiques emergents.

L'obra de Lúa Coderch és una invitació a transitar per la vida a través d'idees, anècdotes i altres derives narratives.

A Lleida, coneixem DAFO, un projecte nòmada que repensa l'art i la cultura a partir de les nocions d'identitat i autoritat, des d'allò personal i col·lectiu
 

'Territori Contemporani'. Capítol 6

Al sisè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 8 d'abril de 2018, el punt de partida és L'Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu a Sabadell, un centre cultural municipal dedicat a la producció, difusió i formació artística contemporània.

A Barcelona coneixem Francesc Ruiz, un artista que parteix del llenguatge del còmic i de la investigació de noves narratives per donar lloc a una proposta artística i conceptual que traspassa el marge d'una vinyeta.

El capítol d'avui finalitza al Centre Cultural El Casino de Manresa. Un equipament municipal que promou la vida social, cultural i associativa de la ciutat.

Cartografia econòmica de la cultura en el món digital

Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

Quin impacte econòmic té la cultura en l’era digital? A l’entrada del passat 16 d’abril us parlàvem de la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa arran de la presentació de 'The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors' A més a més, el dia 20 d’abril reflexionàvem sobre la transformació digital del món de la cultura a partir de les conclusions de 'l’Anuario AC/E de cultura digital 2018'. En la mateixa línia, «Mapping the Creative Value Chains», projecte coordinat per Isabelle de Voldere, busca cartografiar la cadena de valor dels sectors culturals i creatius (CCS en anglès) per entendre com la digitalització ha obert la porta a noves oportunitats de creixement a la vegada que ha alterat les regles de joc del negoci.

La cultura i la creació, puntes de llança de la innovació

 Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat i els atacs no s’aturen. Això no obstant, la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea ha presentat ‘The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors’. Es tracta d’un informe d’un dels grups de treball basats en la fórmula de cooperació Open Method of Coordination. En el marc del Pla de treball per la Cultura (2015-2018), els debats d’aquests d’experts dels estats membres han portat a col·lació la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa, ja que “they generate considerable economic wealth and form European identity, culture and values” (p. 11).

La Fura dels Baus i Playmodes. Crònica

La Fura dels Baus i Playmodes són dues propostes creatives que integren art i ciència sense cap mena de complexos. Pep Gatell i Santi Vilanova, creadors i representants de les iniciatives, han sigut els protagonistes d'un dels debats de l'eix sobre el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística de les jornades d'Interacció17. En aquest col·loqui moderat per Lluís Reales, comunicador científic, s’han pogut abordar els diversos punts de connexió entre la creació artística i la creació científica en el món dels projectes interdisciplinaris.

La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (1/2)

J-M. Lévy-Leblond | Hermann

Partint de la idea d‘una reconciliació entre la creació artística i la recerca científica i motivat pel seu interès personal per l’art contemporani, el reconegut científic Jean-Marc Lévy-Leblond[1] planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions sobre els lligams existents (o no) entre la ciència i l’art.

La ubicació de l’art a les antípodes del món de la ciència justifica aquest interès per la creació contemporània ja que, segons l’autor, mentre l’art dona la possibilitat d’interpretacions diverses i destaca la importància de la mirada personal sobre l’objecte, la ciència posa en l'objectivitat dels resultats obtinguts tota la força que s’imposa a la mirada de l’observador.