comunicació

Tuit de la setmana

¿Que función tiene la educación artística en la escuela? Aprender a mirar de manera crítica y romper la inercia del mercado y los medios: aprender a no repetir esta imagen @mariaacaso

Tres eines per a la comunicació de la cultura científica


Sarah R. Davies, Maja Horst | Palgrave Macmillan ; Anne-Marie Bruyas, Michaela Riccio (ed.) | Springer ; Massimiano Bucchi, Brian Trench (ed.) | Routledge

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

Ciència i humanitats conversen sobre noves maneres d’abordar la realitat

Adam Bly (ed.) | Biblioteca Buridán

Diu Adam Bly, fundador de la revista de ciència «Seed Magazine», que en algun moment de la nostra vida tots hem sigut científics. Quan érem petits i ens preguntàvem per què era blau el mar, i en recollíem mostres dins d’una galleda per comprovar si l’aigua canviava de color. O quan observàvem de prop alguns insectes per esbrinar com s’ho feien per volar i com plegaven les ales. Tots hem fet experiments per mirar d’establir connexions que ens permetessin entendre l’entorn on vivim i satisfer la nostra natural curiositat.

Per això, davant l’adveniment de la revolució de la ciència ciutadana, hem de poder participar activament en la generació i divulgació del coneixement científic. Perquè ja pensem en clau científica temes com la salut i el medi ambient, i també ho podem fer amb aspectes que es revelen fonamentals com la construcció de la ciutat o la naturalesa de la veritat, per exemple.

És la guerra! Ciències contra història natural a Twitter

«Qui guanyaria una batalla entre el @sciencemuseum i el @NHM_London?» Tot just fa uns dies, un usuari de Twitter va deixar anar aquesta pregunta innocent. I automàticament va desencadenar una vertadera batalla dialèctica entre el Science Museum i el Natural History Museum de Londres.

«Nosaltres tenim dinosaures, no es pot competir amb això». «Vosaltres teniu fòssils, però nosaltres, robots!». Com podeu veure, els dos contrincants van fer servir les seves millors armes: míssils nuclears, submarins i gravats de monstres marins es van enfrontar a terratrèmols, volcans i criatures verinoses... ítems de la cultura científica i històrica que van entusiasmar un gran nombre de seguidors.

En primera persona

La J. és periodista i treballa en un mitjà de televisió local. Arriba a l’oficina després d’uns mesos sense treballar, que estava gaudint la seva baixa de maternitat. Deixa la bossa sobre la seva taula. Saluda als companys i companyes. Encén l’ordinador. Revisa els primers correus. Es pren un cafè. Fa la reunió de planificació, com de costum. Prepara l’escaleta amb la regidora.

Entre totes aquestes tasques habituals i molts benvinguda!, hi tenen lloc comentaris i preguntes sobre la criatura, sobre si tenia ganes de tornar a treballar. Enmig d’aquell espai on s’acaronen les esferes laborals i personals, un company se li apropa i li diu, entre riures, que ara és una MILF[i].

Deuwatts: artistes i científics, connexions possibles

No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues de les formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana, i sempre han estat una parella de fet, malgrat que des de fa temps conviuen clandestinament. El desenvolupament de les TIC ha fet que la seva relació sigui més visible, però una altra cosa es que visquin sota el mateix sostre.

‘Art i ciència’, un dels capítols del ‘Deuwatts’ ―programa setmanal de ciència, salut i medi ambient de Betevé―, entrevista investigadors artistes i científics per aprofundir en les actuals formes d’interacció entre aquestes dues disciplines, art i ciència, i per donar a conèixer projectes que fan possible espais d’encontre i col·laboració mútua.

Les dades obertes del Ministeri de Cultura francès

Ministère de la Culture et de la Communication

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès acaba d’estrenar una plataforma web dedicada a l’opendata cultural que posa a l’abast de tothom un espai per a la valorització de les dades culturals recollides pel ministeri i els organismes dependents des de 2011.

Les dades publicades a data.culturecommunication.gouv.fr aporten informació sobre l’activitat de les institucions culturals (estructures de creació i difusió, freqüentació dels públics...), sobre aspectes econòmics (ajuts) o sobre esdeveniments culturals i recursos iconogràfics.

La comunicació de la cultura als municipis

Els canvis, cada vegada més consolidats, en les tecnologies de la informació obren un ventall de reptes i d’oportunitats pel que fa a la comunicació de la cultura en el context municipal. Gràcies a aquestes tecnologies, les comunicacions socials, familiars i laborals han crescut exponencialment. Els nous mitjans trenquen la unidireccionalitat de la comunicació i faciliten el diàleg; apareixen plataformes virtuals que permeten la interacció entre els ciutadans i l’Administració d’una manera ràpida, directa, transparent i eficient; les eines disponibles faciliten la segmentació de la informació en funció dels interessos dels destinataris, etc.

La difusión preventiva del patrimonio cultural

Santos M. Mateos Rusillo, Guillem Marca Francés, Oreste Attardi Colina | Trea

Manual que explica com aplicar la difusió preventiva, una estratègia de comunicació que vol establir un diàleg positiu amb els visitants per tal d’aconseguir un impacte i la seva posterior reacció en el moment d’interactuar amb els béns culturals que visiten. L’objectiu és persuadir els visitants perquè coneguin i actuïn d’una manera determinada per tal d’assegurar la pervivència dels recursos patrimonials a la vegada que els permeti gaudir plenament d’aquest béns.

Cultura visual i política pública: anem cap a una política visual?

Victor Bekkers, Rebecca Moody | Routledge

La imatge té una presència cada vegada més destacada a la societat contemporània per l’aparició de tecnologies visuals que faciliten la producció, distribució i consum d’imatges. Molts investigadors han analitzat l’emergència d’aquesta nova cultura visual a la societat actual però manca encara una anàlisi més profunda que vinculi la cultura i tecnologies visuals amb un nou estil de fer política. Aquest és el punt de partida d’aquest llibre que investiga com aquesta  nova cultura visual influeix en tot el cicle polític (establiment de les agendes, disseny de les estratègies, pressa de decisions i avaluació) i analitza conceptes generals com ara poder, contextualització o discurs.