col·laboració públic-privat

Un fantasma recorre el sector cultural i creatiu

Elena Borin | Peter Lang

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels. A les antípodes de les idees revolucionàries dels pares del comunisme, el sector cultural i creatiu (SCC) està transformant-se. Un fantasma en recorre els sistemes de governança i els models de gestió. És un fantasma que no fa por i que a poc a poc es va fent visible. Elena Borin ha escrit “Public-Private Partnership in the Cultural Sector: A comparative Analysis of European Models” per radiografiar el fenomen.

RESET18, radiografia del present

Cultura és canvi. Inspira’t en el futur. Així es presentava el Reset18, la trobada anual del sector cultural promoguda per la Fundación Contemporánea - La Fabrica i l’Obra Social “La Caixa” que va tenir lloc dilluns 16 i dimarts 17 d’abril al CaixaForum Barcelona. El Reset pretenia preguntar-se i trobar respostes entorn de les possibilitats del sector cultural d’identificar i ampliar els seus públics en un futur. I, de fet, respostes no en van faltar, però  encara van sorgir més preguntes.

Analysis of Theatre in England 2016

BOP Consulting i Graham Devlin Associates | Arts Council England

L’Arts Council England mostra l’estat de la producció i els públics del teatre a Anglaterra, en un informe de final de 2016 que inclou una anàlisi de dades provinents de diverses agències, consultes a stakeholders i una revisió bibliogràfica que cobreix els darrers deu anys. El resultat és una instantània que evidencia grans retallades de fons públics, les quals han causat forts desequilibris regionals, han fet disminuir els ingressos de les companyies mitjanes i petites i han compromès l’aposta per la innovació i la qualitat de les produccions.

Europolis: cap a un nou model de ciutat europea sostenible?

Svetlana Hristova, Milena Dragicevic Sesic i Nancy Duxbury (ed.) | Routledge

És possible imaginar un nou model europeu de ciutat sostenible que es fonamenti en l’ús explícit de la cultura? «Culture and Sustainability in European Cities. Imagining Europolis» ofereix una selecció de noves realitats emergents de ciutats petites i mitjanes a Europa que fan pensar que sí, que el potencial de la cultura com a factor de sostenibilitat i cohesió urbana és gran i que ja està donant lloc a un model anomenat Europolis.

Apunts sobre cultura i bones pràctiques

Compromiso Empresarial | Fundación Compromiso y Transparencia

Open data, impactes i beneficis, transparència... són aspectes essencials de la gestió cultural actual. Pilar Gonzalo, membre del Departament de Comunicació del Museu Reina Sofía de Madrid i directora del ‘Foro de Cultura y Buenas Prácticas’, a més de membre de la comunitat Interacció des del 2014, reflexiona sobre aquestes i altres qüestions d’interès a la revista «Compromiso empresarial», dirigida per Esther Barrio, que des del 2005 impulsa l’intercanvi de bones pràctiques entre el sector social i l’empresa.

Colecciones con fecha de caducidad

Article d’Elena Vozmediano publicat a El Cultural el 11 de novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

Es una posibilidad real: las 1.100 obras de la Colección Arte Contemporáneo podrían abandonar el Museo Patio Herreriano, que se fundó para albergarlas, si la asociación de grandes empresarios a la que pertenecen no llega a un acuerdo con el Ayuntamiento de Valladolid. La historia de esta peculiar colección, en la que se entrecruzan misiones culturales, intereses políticos y agendas corporativas, no es un caso único. Son muchos los museos españoles que albergan colecciones privadas. Repasamos la situación de algunos de estos depósitos perecederos de arte.

Un model de gestió híbrid de museus i institucions culturals a Barcelona

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Política cultura, fi de trajecte o nova estació?

Françoise Benhamou | La Documentation Française

Breu assaig sobre el futur de les polítiques culturals. L’objectiu de l’autora, especialista en economia de la cultura, és estimular la reflexió i assenyalar, a grans trets, els principals reptes i les grans paradoxes que cal tenir en compte a l’hora plantejar qualsevol debat sobre el futur de la invenció pública en matèria de cultura. Benhamou reconeix la tasca feta durant les últimes dècades però convida a fer replantejaments valents a l’hora de redefinir les estructures i les institucions culturals públiques. L’autora parteix de la realitat francesa però les seves argumentacions assoleixen validesa i interès a escala europea. 

Entrevista Santiago Eraso

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus

Visualitzador de video flash no instal·latEntrevista Santiago Eraso

Democracia y acceso a la cultura

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

La premisa básica de la cultura democrática se funda en la vieja idea ilustrada de proporcionar acceso universal, libre y gratuito o a precios asequibles (sobre todo para los más desfavorecidos) a los saberes y obras generadas a lo largo de la historia por creadores, pensadores, autores, intérpretes, investigadores, etc. Así se recoge en el artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en el beneficio que generen”.