centres de creació

'Territori Contemporani'. Capítol 4

Al quart capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 1 d'abril de 2018, el punt de partida és Can Manyé a Alella. Es tracta d'un equipament públic, dedicat a la creació i difusió de l'art, la cultura i el pensament contemporanis, amb atenció especial al territori i la poesia.

Coneixem l'artista Pere Llobera. Per ell, ser artista no és només una passió, sinó també un treball.

'Territori Contemporani'. Capítol 3

El tercer capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 18 de març de 2018, comença a Amposta. Allí coneixem, Lo Pati, un catalitzador de les iniciatives i projectes artístics que es duen a terme a les Terres de l'Ebre.

A Sant Pol de Mar, ens trobem amb en Perejaume. Despintar, desfer, desdibuixar i restituir les paraules i les imatges al seu lloc d'origen són algunes de les estratègies d'aquest artista, per restablir la relació amb la naturalesa, els objectes i el territori.

Finalment a Folgueroles trobem la Casa Museu Verdaguer un museu que ens acosta a l'obra del poeta a través d'elements que evoquen la vida quotidiana.

'Territori Contemporani'. Capítol 2

Al segon capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 11 de març de 2018, van començar al Casino de Vic, una degana de les associacions i entitats recreatives de Vic, sempre ha estat un centre que procura esbarjo als seus associats.

També van conversar amb l'artista Anna Dot. La seva obra indaga les relacions humanes, els gestos, el llenguatge i la vida en comú. Per això és bo saber d'on parteix per entendre on ens dur.

I van acabar a la Nau Côclea a Camallera, un espai de residència i creació per a l'exploració de nous formats artístics, art sonor, performances i altres propostes experimentals.

El llibre blanc dels Openlabs

L’Association nationale de la recherche et de la technologie (ANRT)

França ha desenvolupat, amb el treball de l’ANTR (L’Association nationale de la recherche et de la technologie) i la Paris Business School, un llibre blanc dels «openlabs» que fa un balanç de la situació al país i proposa una definició inclusiva per a tota la diversitat d’iniciatives existents (fablabs, infolabs, living labs, hackerspaces o makerspaces) sorgides d’àmbits tan diversos com el sanitari o l’empresarial.

Els espais de producció i creació a Catalunya: espais creats, noves convivències

A Catalunya tenim un bon nombre d’espais de creació i producció artística. Molts d’ells estan representats per Xarxaprod, (Xarxa d’espais de producció i creació de Catalunya). La xarxa és una associació que, des de l’any 2006 aglutina centres de producció i creació tant públics com privats al servei de la producció cultural contemporània.

Enguany, Xarxaprod està preparant unes jornades professionals pels dies 24 i 25 de novembre. Aquestes jornades que tenen per nom 'Espais creats | Noves convivències' giraran entorn la relació que s’estableix entre els usuaris/creadors i els espais que habiten. A través de varies activitats, entre les que destaquen dos tallers i un debat, Xarxaprod vol crear un espai de diàleg i intercanvi amb la finalitat de construir noves formes de convivència.

Cal Gras. L’Alberg, com a continent i la Cultura, com a contingut

Cal Gras

Per anar completant el mapa de les residències per a artistes i creadors que podem trobar als petits municipis catalans, avui us presentem ‘Cal Gras’, una residència de producció artística que ofereix el servei d’alberg a aquells que vulguin gaudir de la tranquil·litat i la convivència en un entorn de creació. El centre, situat a Avinyó (el Bages) va començar a operar el 2008, i en paraules dels seus responsables «és node i punt de trobada entre artistes i, al mateix temps, proveïdor cultural al territori proper».

Centre d’Art La Rectoria

Centre d’Art La Rectoria

Avui us presentem un altre dels diversos centres de creació i residències d’art que hom pot trobar, si busca una mica, als petits municipis catalans. Al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, hi apareix de forma imponent, en una antiga masia del segle XVII, un dels centres d’art més veterans de la Catalunya rural: el Centre d’Art La Rectoria.

L’Animal a l’esquena

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.

La Vinya dels Artistes

La Vinya dels Artistes

En aquesta panoràmica que estem fent de projectes culturals als petits municipis catalans hem trobat iniciatives impulsades per actors d’orígens diversos: institucions públiques (bàsicament ajuntaments, però també amb el suport i la col·laboració en ocasions d’altres ens locals o administracions) gestors culturals, artistes, associacions culturals, veïns, o simplement ciutadans curiosos i amb ganes de fer coses en l’àmbit de la cultura. “La Vinya dels Artistes”, a banda de ser un projecte artístic únic en el seu entorn, resulta molt rellevant perquè està impulsat per una empresa dedicada a la producció de vi i oli de la Pobla de Cérvoles.

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

En un article publicat l’any 2007, els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.