Brasil

Plans de Cultura al Brasil: desafiaments institucionals, polítics i metodològics

Políticas Culturais em Revista

Número monogràfic dedicat als Plans de Cultura, un nou model de desenvolupament de polítiques públiques de cultura dins el Sistema Nacional de Cultura del Brasil. Es tracta d’un model que intenta crear les condicions perquè les polítiques públiques de cultura es transformin en polítiques d’Estat. Els principals reptes d’aquest model són respectar els principis constitucionals del federalisme brasiler i garantir la participació social.  Els plans de Cultura representa un procés polític i tècnic de racionalització de l’administració pública en estret diàleg amb les demandes i directrius realitzades per les diverses conferències de cultura celebrades a Brasil a partir de 2003.

La innovació aplicada al desenvolupament: la creació de valor per a la cultura, l’economia creativa i el turisme

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.

Apunts #1

[#861] / José Ramón Insa
Espacio Rizoma (9 sept. 2012)
 

"Las políticas de cultura, empezando como no por las locales, deberían constituir “unidades de pensamiento” (por favor, más allá de las paralizantes mesas y consejos de cultura) que trabajasen desde la simbiosis para adentrarse en eso que mencionaba como “lo no observable”."

From legal commons to social commons: Brazil and the cultural industry in the 21st century

Ronaldo Lemos | University of Oxford. Centre for Brazilian Studies

Ronaldo Lemos, coordinador del Centro de Tecnologia e Sociedade de l'Escola de Direito da Fundação Getúlio Vargas, en aquest article descriu, des del punt de vista dels països en vies de desenvolupament, algunes transformacions en curs dels processos de generació d'informació i cultura. L'autor, coordinador del projecte Creative Commons Brazil, aborda el paper que poden jugar els projectes com Creative Commons per als països en vies desenvolupament.<--break->

En l'article també s'aborden i es confronten els conceptes de legal commons i el social commons. Si bé el concepte de legal commons pot entendre's com l'ús voluntari de llicències com Creative Commons per tal de crear un patrimoni comú, el concepte de social commons té a veure amb les tensions que es poden generar en la construcció d'aquest patrimoni col·lectiu en els països en vies de desenvolupament amb accions que poden bascular entre la legalitat i la il·legalitat. Aquestes tensions són visibles en la perifèria mundial, doncs en molts casos l'estructura jurídica de protecció de la propietat intel·lectual és, per diverses raons, desconeguda o directament no és executable. 

Tecnobrega: o Pará reinventando o negócio da música

Ronaldo Lemos, Oona Castro | Aeroplano

Els autors analitzan en aquest estudi el fenomen musical del Tecnobrega  a l'estat de Parà al Brasil. L'interès de conèixer les formes particulars de creació, producció, distribució i consum d'aquesta música plantegen nous camins a seguir pel món de la música en un context on la indústria discogràfica es troba en crisi a nivell mundial. <--break->Hi ha qui considera que el fenomen del Tecnobrega és la institucionalització de la pirateria. Però també hi ha qui considera que el Tecnobrega representa uns creadors, músics, productors, segells discogràfics i públics més emancipats, en el marc d'unes formes de negoci més obertes, on s'ha transformat la por a la còpia, la manipulació i la reproducció musical en font de creativitat i de riquesa, en un model viable i diferent que fa possible viure de la música. Estudis de gravació domèstics, venda ambulant dels CDs, cançons punxades a les festes, contractació dels músics per a concerts, són elements d'un model alternatiu, obert i d'èxit per la música que es fa i sona a moltes perifèries de ciutats com Belem.