béns comuns

Els museus són de tots? Camins perquè ho esdevinguin.

Anabel Fernández Moreno | Trea

La trajectòria del concepte de procomú ve de segles enrere, tot i que no és fins la primera dècada del segle XXI quan aquesta comença a usar-se sistemàticament per a referir-se als béns cognitius que es troben als museus. En el seu significat original, el procomú es refereix al patrimoni compartit per una comunitat. La unió del procomú i el museu s’associen a la idea de projecte col·laboratiu, que amb la incursió de les noves tecnologies apropa el coneixement a la ciutadania i li dona visibilitat.

La setmana a Facebook: economia de la cultura, comuns, museus, TIC, biblioteques, crítica cultural, foment de la lectura, música

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu alnostre perfil i el llegiu.

La setmana a Facebook: intel·ligència artificial, art, cohesió social, comuns, museu, cultura popular, lideratge, dansa, ciència

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Tuit de la setmana

En part, la crisi d'Europa té a veure amb un relat cultural tímid (i caduc) i unes polítiques culturals molt primes. @jordipascual21

No culture, no Europe. On the foundation of politics

Pascal Gielen (ed.) | Valiz

Quina ha estat la causa del daltabaix polític i econòmic a Europa? La resposta de l’equip d’experts, artistes i científics que han elaborat «No culture, no Europe. On the foundation of politics» és contundent: la manca d’interès de la Unió Europea per la cultura n’és el motiu principal. I sense una inversió estructural en educació i recerca en matèria cultural Europa continuarà sumida en un estat de crisi permanent.

Cultura libre de Estado

Jaron Rowan | Traficantes de sueños

«Té cabuda una cultura lliure d’estat en les institucions?» Jaron Rowan reflexiona al voltant d’aquesta idea, fent un repàs del camí traçat per l’anomenada cultura lliure, de les seves limitacions i dels reptes amb què s’enfronten avui el sector cultural i les institucions amb un canvi de paradigma que està transformant el funcionament tradicional de l’estat envers el sector cultural. Aquest llibre és, primer de tot, una crida a les formacions polítiques del canvi per no oblidar el poder de la cultura en la transformació cap a una societat més rica i democràtica.

Gestió comunitària de la cultura. Conclusions Eix 3

Síntesi de les taules:

  • Pros i contres de la gestió comunitària (Oriol Barba, Anna Subirats, Pep Montes)
  • Els ciutadans i la gestió de la cultura, diàlegs: Jordi Sans, Pepe Serra, Santiago Eraso.
  • Institucions i gestió comunitària: un oxímoron o una relació possible (Tres mirades). Josep Berga, Montse Balaguer, Ricardo Duque.

La gestió comunitària ve de lluny, participa d’una tradició històrica, són dècades o fins i tot alguna centúria que contempla la creació d’ateneus, els orfeons de la república, les lluïtes veïnals, els moviments socials, l’animació socio-cultural o els Ajuntaments en l’època de la transició. Les pràctiques subratllen els seus elements en comú, els contextos històrics en remarquen les diferències.

Institucions i gestió comunitària: un oxímoron o una relació possible

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer

See video
See video

Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer

See video
See video

Cultura: parlem.. i què més?

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.