artistes

L’art de riure de l’Art

Per fi han arribat les vacances. Ho necessitaves. Les piles s’havien esgotat i l’única manera de recarregar-les era desconnectant a la platja. El ritual el tens ben après. Una setmana en un càmping de la costa on no coneixes ningú. L’agenda del dia: prendre el sol, arrebossar-se de sal i de sorra, perdre el temps. Però sobretot: no pensar. Portes massa mesos prenent decisions a la feina i tens ganes de deixar la ment en blanc. Tabula rasa. Has arribat a primera hora a la teva cala preferida. Agafes lloc a tocar de l’aigua, tanques els ulls i deixes que la sonsònia de les ones et porti molt lluny… De cop, una veu t’interromp la meditació: “Què és l’art?” Obres els ulls i busques qui ha estat l’impertinent que t’ha despertat. No hi ha ningú a la platja. D’on ha vingut aquesta veu? Intentes oblidar el que ha passat però ja no pots deixar de donar-hi voltes. La pregunta és una pedra a la sabata que no pots ignorar. Ja no et pots relaxar...

Vull ser actriu? Artistes i precarietat laboral

Imaginem-nos una noia que es diu Joana. La Joana acaba de fer setze anys i aquest any acaba l’educació secundària obligatòria. Com que el final de l’etapa s’acosta, sorgeix la gran pregunta: i què farà després? A l’institut ja han començat les xerrades d’orientació. Nota que de mica en mica augmenta la pressió: ha de prendre una decisió que sembla transcendental. Ha d’encarar el seu futur. És filla i néta de farmacèutics i creu que a casa esperen que ella continuï la tradició familiar. Però ja fa temps que, en secret, dóna voltes a una idea. Una bogeria, potser. Encara no s’ha atrevit a comentar-ho amb els seus pares. Com reaccionaran quan els digui que vol ser actriu?

Residències artístiques a Catalunya, un futur amb interrogant

La història és ben coneguda: abans de ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el recinte del carrer de Montalegre acollia la Casa de Caritat. Des de principis del segle XIX l’espai era una residència per a la població més desafavorida. Durant el matí del passat 6 de juny de 2018 la població que hi va residir tenia un altre perfil: una mostra heterogènia d’agents de la cultura ens vam reunir en una de les ales de l’edifici per assistir a la jornada “Present i futur de les residències artístiques a Catalunya”, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Tensions entre la creació artística i els Drets Humans

European union agency for fundamental rights

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.

La residència d’artistes, un model consolidat

 Nicole Denoit, Catherine Douzou | Presses Universitaire François Rabelais

El model de residències artístiques s’ha anat consolidant els darrers anys, sobretot en els anomenats espais de creació. El cert és que el suport institucional en aquest tipus de processos és prou nou, i es troba en constant evolució, ja sigui per la morfologia i localització dels espais, períodes o disciplines, el contacte amb d’altres entitats o projectes, i el retorn social, entre d’altres.

Contra el papanatisme digital. Crònica

"L'altre dia, caminant pel carrer" -comença el filòsof Enric Puig- "em vaig trobar a un noi i una noia fent-se fotos. Tenien una càmera que semblava professional, i es canviaven els rols segons estiguessin en un o altre lloc. Molt lliures quan se situaven davant de la càmera, molt seriosos i professionals si es trobaven darrere". Puig va parlar amb ells, i va saber que després pujarien algunes d'aquestes fotos a diverses plataformes a Internet. “No es guanyaven la vida amb allò”, van reconèixer, però hi dedicaven un temps i un esforç considerables.

La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (2/2)

J. Perelló, R. Sangüesa, P. Alsina (ed.). | Arts Santa Mònica

Com hem vist en el post anterior, les relacions entre art i ciència poden ser, si menys no, complexes i cal aprofundir-ne una mica més. Per introduir-se en aquest escenari comú entre l’art i la ciència, i en el marc de la novena edició dels «Encontres de la ciència, de l’art i del pensament»[1], l’Arts Santa Mònica va publicar el llibre «Sinergia: Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament», a mig camí entre un catàleg de les jornades i un manual introductori a les pràctiques interdisciplinàries entre aquests àmbits, nodrit per les aportacions dels participants d’aquests encontres.

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

L’assignatura pendent. Converses sobre educació, política i cultura

Gemma Carbó Ribugent | Papers amb Accent

«Consideres que els docents poden ser bons gestors culturals?» Aquesta és una de les preguntes que fa Gemma Carbó Ribugent a José Teixeira Coelho, una de les 18 figures rellevants de l’àmbit de les polítiques culturals i educatives a les quals entrevista en el llibre «L’assignatura pendent. Converses sobre educació, política i cultura» per mostrar l’estat de la relació entre aquests sectors, amb aproximacions a l’economia i la investigació.

Artistes, tecnologia i creativitat: què està passant a l’est de Londres?

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.