art contemporani

Arts Coming

NOM: Arts Coming. Un projecte de cultura contemporània

ENTITAT: Arts Coming

WEB: http://artscoming.com/

DESCRIPCIÓ: Arts Coming és una nova empresa cultural que treballa en la producció, promoció, difusió i venda d’obres d’artistes actuals. Es tracta d’una empresa una mica diferent que treballa amb els artistes per produir noves obres que són significatives en el procés conceptual dels autors però que no s’havien materialitzat abans. Obres de petit format per a un nou mercat de l’art, obres de gran valor però amb un preu popular. Arts Coming selecciona i produeix obres inèdites d’artistes que treballen en processos d’investigació sobre el llenguatge, la crítica de la representació i l’activisme polític, les edicions no són limitades i impliquen processos de producció industrial o artesanal.

Urban Art Foundation

NOM: Urban Art Foundation . Arte Urbano como motor renovador de la sociedad

ENTITAT: Opera & Flamenco Productions 

WEBhttp://www.urbanartfoundation.es/

http://www.youtube.com/user/urbanartfoundation

http://operaflamencoproductions.com/

DESCRIPCIÓ: Urban Art Foundation és una iniciativa creada per la productora d’esdeveniments Ópera & Flamenco Productions que sorgeix com a resultat de la trobada entre Óscar Martos, director-fundador de l’empresa, la directora de teatre Dominique Serene Antignano i una filosofia comuna: l’art urbà com a  motor renovador d’una comunitat.

En torno a la investigación artística. Pensar y enseñar arte: entre la práctica y la especulación teórica

En aquesta última dècada s’ha consolidat l’ús del concepte «investigació artística» per referir-se a una nova disciplina entre la pràctica artística i l’especulació teòrica. En aquesta obra col·lectiva es reflexiona sobre aquesta nou àmbit que intenta situar la producció artística dins el marc de l’economia del coneixement i definir la funció de l’art dins la societat contemporània. Segons els autors - artistes, comissaris, crítics i historiadors de l’art – també obeeix a la necessitat de posicionar l’educació artística en els esquemes de l’ensenyament superior, cada vegada més preocupat per la possibilitat d’homologar els currículums acadèmics i de quantificar els processos d’aprenentatge.

L’oeuvre commune. Affaire d’art et de citoyen

El sociòleg Jean-Paul Forumentraux analitza en profunditat una iniciativa francesa molt interessant que replanteja els processos dels encàrrecs públics d’una obra i la seva realització. Es tracta de Noueaux Commanditaires, un col·lectiu de suport i mediació artística i cultural promogut per l’artista François Hers i la Fondation de France el 1991, que té per objectiu plantejar aquests encàrrecs com a veritables processos participatius que atorguin un paper actiu a la ciutadania, així com vincular la creació artística amb els problemes i inquietuds reals de la societat. La funció de Nouveaux Commanditaires és incentivar el diàleg entre els artistes, la ciutadania i els agents públics i privats implicats mitjançant l’establiment de protocols consensuats entre totes les parts.

A Interacció trobareu: Kognitif City Projects

Kognitif presenta el projecte Ciutat Bella, una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

CIUTAT  BELLA  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composada  per  vàrios homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuit a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans dimensions.

En Interacció encontraréis: El arte urbano como motor renovador de la sociedad

Urban Art Foundation es una iniciativa sin fines de lucro creada por la productora de eventos Ópera & Flamenco Productions que surge como resultado del encuentro entre Óscar Martos, director-fundador de la empresa, la directora de teatro Dominique Serena Antignano y una filosofía común: el arte urbano como el motor renovador de una comunidad.

Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado)

Martí Manen, jove comissari independent i crític d’art, reflexiona en aquest recomanable llibre sobre la idea clàssica d’exposició i ens convida a repensar maneres més efectives perquè l’art connecti amb la societat.

L’obra es divideix en dues parts. La primera recull textos breus de l’autor – alguns inèdits i altres ja publicats – on apunta, observa, reflexiona i dialoga amb ell mateix, amb el lector i amb el públic sobre les maneres de produir, exhibir i comunicar l’art contemporani. Els textos no són teòrics sinó pensaments i reflexions sorgides durant la preparació dels seus projectes professionals i durant els seus viatges i visites a exposicions de tot el món.

Manen proposa que la exposició s’obri a l’error, a l’experimentació, que no es converteixi en un aparador d’art sinó que hi passin coses, que no estigui limitada pel temps i l’espai sinó que esdevingui un temps actiu, una prova constant, amb voluntat crítica i al mateix temps constructiva.

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of the Small-Scale Visual Arts Sector

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.