Amèrica Llatina

Ciutat com escenari i condició de la vida social

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

Principals pràctiques, àmbits i referents hispanoparlants de la ‘nova sociologia de les arts’

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

En la societat contemporània l’art és a tot arreu: no només a les galeries d’art o als museus, sinó als fogons d’una cuina, als tallers d’arquitectura i moda o a l’espai públic intervingut pels creadors de l’art urbà. Com es pot interpretar aquesta multiplicitat de pràctiques artístiques en la dinàmica cultural postmoderna?

La ‘nova sociologia de les arts’, entesa com una aproximació teòrica madura i oberta a aquest tipus de manifestacions, no ha tingut gaire ressò en l’àmbit hispanoparlant. Però el llibre «La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global» que presentem, publicat enguany, demostra que la sociologia hispànica pot aportar una visió molt rica i diversa, a més de global, tant pel que fa a pràctiques artístiques (dansa, cuina, arts visuals i escèniques) com pel que fa a àmbits temàtics (institucions i organitzacions artístiques, pràctiques de creació, recepció i gust).

La gestión de teatros: modelos y estrategias para equipamientos culturales

Lluís Bonet, Héctor Schargorodsky | Bissap Consulting

Aquest llibre fa una mirada analítica i integral sobre la gestió d’equipaments escènics, des de l’òptica de l’economia de la cultura, la ciència política i la planificació estratègica, per proposar un model de gestió fàcilment adaptable a diverses realitats.

La col·laboració dels professors Bonet i Schargorodsky aporta elements interessants sobre la gestió de teatres, tant de la realitat europea, com de la llatinoamericana, partint de l’anàlisi comparada dels models existents i proposant estratègies d’intervenció aplicables a un ventall més ampli d’equipaments culturals. El contingut s’enriqueix amb les opinions, debats i diàlegs entre professionals referents d’ambdós costats de l’Atlàntic.

¿Hacia un modelo sudamericano de política cultural? Singularidades y convergencias en Uruguay, Paraguay y Chile en el siglo XXI

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius Ulldemolins, Ricardo Klein | European Review of Latin American and Caribbean Studies No 96 (2014)

Resumen: Desde los inicios del estudio de la política cultural en los años ochenta, la dimensión comparativa internacional ha sido uno de sus ejes de análisis. Esto ha revelado la diversidad de enfoques y la existencia de modelos nacionales y regionales, unas diferencias que han sido explicadas por condicionantes históricos y políticos. Asimismo se ha diagnosticado una tendencia a la difusión internacional de estos modelos. En el caso Latinoamericano, se han realizado en los últimos años algunas compilaciones de estudios nacionales, pero raramente estos estudios abordan la tarea comparativa. En este artículo, intentaremos responder a la pregunta de si existe un modelo sudamericano de política cultural. 

El impacto económico de las industrias creativas en las Américas

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Cultura, ciudadanía y desarrollo local

Tulio Hernández ׀ Diana López ׀ Cultura Chacao

Llibre que analitza el concepte de cultura ciutadana i com s’ha convertit en una estratègia molt estesa per millorar la convivència, el respecte a les normes i el reconeixement de la diversitat en moltes ciutats d’Amèrica Llatina. L’obra inclou textos teòrics i reflexions conceptuals, ètiques i polítiques, investigacions empíriques i experiències concretes desenvolupades a diverses ciutats veneçolanes. S’hi estudien també altres nocions, conceptes i estratègies incorporades posteriorment com el de ciutat creativa, ciutat educadora, ciutat inclusiva o ciutat sostenible.

Estudio del Mercado de Crowdfunding en España y Latinoamérica

 infocrowdsourcing

Conclusiones del estudio:

El importe en fondos conseguidos por las plataformas de Crowdfunding en España y Latinoamérica asciende a 18,6 millones de dólares , cifra aun pequeña comparada con elimporte mundial de 2.700 millones de dólares. Si hablamos de España la cifra es de casi 13 millones de dólares (9,7 millones de euros).

Estrategias culturales en la renovación de las ciudades.

Aquesta obra inclou reflexions i experiències sobre el paper de la cultura en la gestió dels governs municipals i de les ciutats en el context iberoamericà. S’hi inclou casos de recuperació de cascs històrics i  la construcció de ciutadania en l’espai amb la finalitat de facilitar la convivència i enfortir el teixit social. El llibre recull onze ponències del seminari ‘Intervenciones culturales en la renovación de las ciudades’ celebrat a la ciutat de Chacao l’any 2008, que va comptar amb representants d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçuela.

La renovación de la Cooperación Iberoamericana. Transformaciones para una agenda Post 2015

Document que recull les ponències del seminari que, sota el mateix títol, es va celebrar a Madrid el 15 i 16 d’octubre de 2012 amb l’objectiu de reflexionar sobre quines noves estratègies cal aplicar a la cooperació iberoamericana per transformar-la i adaptar-la als canvis que s’estan produint en l’àmbit de la cooperació internacional i en la regió.

El seminari, organitzat en el marc de XXII Cumbre Iberoamericana de Cádiz per la Secretaría General Iberoamericana (SEGIB) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) va fixar un doble objectiu: