Apunts

És viable una gestió híbrida de recursos entre models...

Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa. Per l’altre, que en assolir-ho a canvi generin recursos col·lectius (coneixement, continguts, codi, materials, etc) pel benefici general de la societat. Aquest enfocament, per nosaltres clau, creiem que no només hauria de ser un estàndar per qualsevol altre eina o plataforma de crowdfunding, sinó per extensió per a d’altres vies de finançament o assignació de recursos públics.

La construcción democrática de la cultura

El modelo de institución cultural y artística que se configuró y creció en el Estado español desde finales de los 80 está en una profunda crisis. Por un lado, las instituciones se adhirieron a las lógicas del neoliberalismo vinculando su supervivencia y crecimiento  a la eficacia con que contribuían a la industria turística y a la promoción de la “marca ciudad” o la “marca país”. Sus programas y servicios se han hecho crecientemente dependientes del apoyo de las grandes corporaciones y del capital financiero que han estrechado cada vez más el cerco sobre sus programas y contenidos.

Viver d’Iniciatives Ciutadanes: transferències de la...

Esaú Acosta Pérez, Mauro Gil-Fournier Esquerra, Miguel Jaenicke Fontao | Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, Núm. 55 (2013),  p. 92-100

Resum: La complexitat urbana a causa de la sobreproducció a la qual ens exposa Internet i els actuals mitjans de producció econòmics implica pensar cada vegada més la ciutat de manera diversa i complexa. On la multitud de factors que influeixen per a la resolució de qualsevol aspecte no s’ha de reduir a un mínim comú múltiple sinó a pensar-lo des d’òptiques de diverses disciplines. Les iniciatives ciutadanes ofereixen un canal d’innovació des del qual proposen “altres maneres de fer les coses” i pensar així allò urbà des d’una dimensió més operativa.

La crisis de la cultura local tras el brillo de El Dorado

Dicen que no hay dinero para la cultura y que por eso las cosas están "así de mal". Pero al margen de lo discutible del argumento, ¿cómo es posible que se haya llegado a un escenario tal, casi de siniestro total en lo que atañe a la actividad cultural de muchas de nuestras ciudades?

Pese a la crisis económica experimentada en los últimos tiempos, es necesario precisar que el gran problema de la cultura en España no es la financiación, sino la perniciosa falta de políticas culturales. Es debido a esta carencia -y no a una supuesta falta de dinero- por lo que la cultura está sufriendo, entre otras cosas, recortes inesperados y arbitrarios que han derivado en presupuestos escasos, ridículos o inexistentes.

Equipaments: per què, per a qui, com?

LaCol 

Com es decideixen quins equipaments construir? On situar-los, quina configuració tindran, quina forma? La resposta és complexa i depèn de múltiples factors: socials, polítics, tècnics, econòmics,... Nosaltres, com arquitectes, ens centrarem en aquest article en el paper que juga la nostra professió. Durant els anys de boom de construcció alguns dels nostres companys de titulació han excusat la seva participació en greus aberracions urbanístiques justificant que el seu paper era donar una simple resposta formal a un programa ja definit. L’arquitectura però no és un art independent, sinó que deu la seva raó de ser a unes necessitats humanes bàsiques. L’arquitecte, com a ciutadà però especialment com a tècnic, té la potestat de participar en la formulació del projecte des de l’inici, i si creu que no s’ajusta a la realitat, replantejar-ho.

La cultura planificada. No hay plan para tanto experto

Sólo la estructura tiene el poder sobre la realidad. O así lo parece ¿no? Al menos ahora dentro de este sistema de grandes elocuencias. Un sistema que hemos ido creando, no escondamos la cabeza, desde nuestro propio discurso. Suavizando en demasiadas ocasiones el vacío desde las criptas de las estrategias, las agencias, las redes, los grandes planes directores... Hemos apoyado generosamente las escenas de una representación para quien ostentaba el turno de poder. ¿A quién le ha importado luego? Me temo que a nadie de los que con tanto ímpetu ruedaprenseril lo fomentaron. ¿Se han hecho seguimientos? ¿Comprobado resultados? ¿Analizado progresos o decadencias? Ni por asomo, me temo también. Todo esto va en contra del perpetuum mobile. La cinta no para y hay que seguir escenificando la marcha, eso sí, delante de un gran ventanal con vistas a un admirable paisaje pero protegidos por la tecnología del gimnasio. Correr hacia ninguna parte y con asepsia extrema.

Els espais indeterminats, els actors informals i una nova...

Jacqueline Groth | Eric Corijn

Urban Studies, Vol. 42, No. 3, March 2005

Article que reflexiona sobre incorporar en la planificació urbana institucional els anomenats espais buits o llocs indeterminats (descampats o zones industries abandonades) on es desenvolupen projectes culturals alternatius. Es tracta d’un text de l’any 2005 però manté total vigència a l’hora d’abordar com aquests ‘actors informals’ que impulsen o participen en aquestes noves formes d’urbanisme poden tenir també el seu lloc en la planificació de la ciutat. L’objectiu és que les polítiques urbanes reflecteixin millor la complexitat social i cultural que configura la urbanitat contemporània. L’article reflexiona  sobre la paradoxa que aquest fenomen pot suposar per a les estratègies de planificació urbana i il·lustra l'anàlisi amb tres estudis de cas de les ciutats de Helsinki, Berlín i Brussel·les.

Cambios sociales y estructuras de poder. ¿Nuevas ciudades,...

Joan Subirats, Marc Parés Franzi Interdisciplina, Vol. 2, núm. 2 (2014), p. 97–118

El cambio de época al que estamos asistiendo (globalización mercantil, informativa y social, nuevos modelos de relación social, laboral y familiar, la revolución tecnológica de Internet, etc.) está afectando también la capacidad de las organizaciones públicas para dar respuestas efectivas y redistributivas a los nuevos y complejos problemas colectivos de las sociedades contemporáneas. En este escenario, los procesos tradicionales de elaboración de políticas públicas se están viendo claramente interpelados.

Deconstrucción y políticas públicas de cultura

José Ramón Insa AlbaPeriférica. Revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm. 13 (2012)

La obsolescencia de las actuales políticas públicas de gestión cultural es el eje en torno al cual el autor analiza los presentes modelos culturales, desgranando su visión crítica sobre las líneas desarrolladas con la financiación de las administraciones y planteando una necesaria renovación de las mismas. Aquí tenéis un extracto

«Desinstitucionalizar la cultura supone abrirla a la sociedad mediante procesos colaborativos, bajo la lógica de la demanda más allá de la oferta, bajo la lógica del diseño abierto, bajo la lógica de la estructura rizomática. Conocimiento. código y diseño.

Quizá la responsabilidad de las instituciones recaiga más en la co-gestión del conocimiento, del intelecto y minimizar los procesos de 'fabricación' a los que estábamos acostumbrados. Crear valor para la cultura de un modo distinto, abierto, colaborativo, bien alejado de la realidad subjetiva de las administraciones. La cultura solo puede generar capacidad colectiva si es social.»

La co-responsabilidad de la cultura. Un reto a poner en...

La reforma de la Administración local se aborda desde un punto de vista estrictamente económico para garantizar la estabilidad y sostenibilidad financiera.  No se considera la reforma de las Diputaciones, Cabildos o Consells Insulars, mucho más cuestionados por los ciudadanos y sin embargo no se tiene en cuenta el principio de autonomía local.

La promoción de la Cultura y los equipamientos culturales no se definen como servicio mínimo obligatorio para ningún municipio, independientemente de su población, aunque en alguno de sus artículos haga referencia a instalaciones culturales.

Els governs locals: entre (re)centralització i nova agenda

El 24 de maig del 2015 hi ha eleccions a governs locals. Tot fa pensar que seràn eleccions especials. Ho poden ser per l’evident significació que té la crisi sistèmica en la que estem immersos situa en el món local, tant pel que fa a la disponibilitat de recursos, com per la necessitat de modificar moltes de les coses que es feien i que caldrà repensar i reformular.  No es gens fàcil situar-se en aquest perspectiva de canvi estratègic quan està en marxa una immensa operació de captura i marginació de les institucions públiques fent servir la gran palanca de l’austeritat i la prioritat en el pagament del deute com eina centralitzadora i privatitzadora. La nova llei de bases de régim local (o llei Montoro) n´és una clara expressió, ja que, detalls al marge, situa la prioritat establerrta en la modificació constitucional de l’article 135 de la Constitució com a peça central des de la que controlar limitar l’autonomia local.

L'estabilització i la contenció de l'acció de les...

1.- L’acció cultural de les administracions públiques és com l’electricitat: funciona i opera però, potser en gran part per la meva ignorància, se’m fa molt difícil definir-la. Tenint en compte que estem davant d’un escrit d’apertura d’un debat, no em perdré per llargs viaranys teòrics i em limitaré a respondre a una qüestió elemental: quin és el marc global que ha establert per a la cultura la recent reforma –de l’any 2013- de la Llei estatal Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)?

Cultura, políticas públicas y bienes comunes: hacia unas...

Nicolás Barbieri | kult-ur  Vol. 1, núm. 1 (2014) 

RESUMEN: Las políticas culturales se han institucionalizado sobre la idea de la cultura como sustantivo, como objeto, incluso como esencia de un grupo o colectivo. Si bien el modelo de democratización de la cultura continúa como núcleo de las políticas culturales, se vuelve evidente la caducidad de buena parte de los principios de una política centrada en el acceso a la oferta cultural. Los problemas a los que las políticas públicas se enfrentan resultan cada vez más complejos, inciertos y con más riesgos incorporados. Suponen un nuevo reto para la legitimidad de las instituciones culturales en su rol de intermediación tradicional. En este contexto, los bienes comunes (commons) emergen no sólo como concepto analítico sino como herramientas de acción política, social y legal. Los bienes comunes no son simplemente objetos o espacios, sino complejos sistemas de gestión de recursos con comunidades y normas que permiten su sostenibilidad. Este artículo plantea como hipótesis la posibilidad de que las políticas culturales reconozcan la cultura no sólo como sustantivo sino también como adjetivo (lo cultural). ¿Qué implica concebir las políticas culturales como políticas de los bienes comunes? ¿Cuáles son las diferencias principales en lo que se refiere al modelo de políticas de acceso a la cultura? ¿Puede un cambio de modelo derivar en la desresponsabilización de las políticas públicas en el ámbito de la cultura?

La Cultura Localizada como respuesta social a la Red: El...

Margarita Rodríguez Ibáñez | e-rph. Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 14, junio 2014

Resumen: En las últimas décadas la Red ha provocado profundos cambios en la manera en que se entiende la información, la comunicación y, por extensión, la política, la economía, la sociedad y el concepto amplio de cultura. Estos cambios vienen claramente definidos porque se ha modificado la forma de actuar a través de las TIC, la cual es interactiva, colaborativa, participativa y sin jerarquía. Hasta no hace mucho, estos comportamientos estaban asociados únicamente al mundo virtual, pero actualmente existen colectivos que se agrupan en localizaciones determinadas para gestionarlas de una manera similiar a la que hemos aprehendido de la Red. Estas experiencias ejemplifican el concepto de cultura localizada, analizada en este artículo a través del ejemplo del Centro Social Autogestionado LTBC (La Fábrica de Tabacalera) en Madrid.

Apología de los centros culturales de proximidad

David Ruiz | Economía y Cultura

Considerar aquellos espacios culturales en los que los caracteres de usuario, ‘consumidor’ y creador confluyen, atienden a los mismos intereses o coinciden en las mismas personas, es dirigir la vista a los centros culturales de proximidad (en adelante, CCP). La proximidad espacial y temporal por un lado, y la proximidad de intereses por otro conforman una de las propiedades esenciales de este tipo de centros. En este sentido, el ámbito conceptual al que nos referimos cuando hablamos de equipamientos o centros culturales de “proximidad” tiene una triple referencia que nos acerca a estas características:

Algunas notas (dispersas, incompletas y a veces obsesivas)...

@culturpunk | José Ramón Insa Alba | ya no tengo prisa

[#1]      La visión antropológica y sociológica de la cultura me impide reducir el concepto de centros culturales a la noción acostumbrada de distribución/promoción de sus productos, sobre todo los relacionados con el arte y sus diferentes expresiones. De ahí parto.

[#2]      Concebir los centros como mapas del estado emocional de la ciudad.

[#3]      La anulación y el abandono de la lógica comercial. La anulación del fetichismo del consumo cultural urbano » ¿Industrias Culturales? ¿Capitalidades Culturales? » el declive de los grandes proyectos » el declive de los grandes blablaismos

[#4]      La expansión de los mercados al mundo de la cultura. La conquista del pensamiento político por parte de los dogmas economicistas.

Ecosistema o industria cultural

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

De las industrias culturales a la economía social de la cultura

La cultura y el arte se sustentaron durante siglos merced a los donativos de los reyes, nobles y autoridades eclesiásticas; gracias a la burguesía en los Estados modernos; y a los impuestos de tod+s en el estado del bienestar. Se considera que la educación y la cultura, en su sentido más amplio, favorecen la formación e ilustración de los ciudadan*s, contribuyendo a la cohesión social y a la calidad de la democracia. Así pues, los recursos destinados a su desarrollo son, previa decisión política, una manera de redistribución de las rentas, con arreglo a un sentido compartido de la justicia social. Hasta ahora, estas ideas han formado parte del ideario social del estado del bienestar.

La cultura como problema: Ni Arnold ni Florida. Reflexiones...

Jaron Rowan | Revista OC 23, Agosto 2014

Investigador y agitador cultural. Ph.D. en Estudios Culturales de Goldsmiths University of London. Autor del libro Emprendizajes en Cultura (Traficantes de Sueños, 2010), y co-autor de Cultura libre digital (Icaria, 2012) y La tragedia del Copyright (Virus, 2013). Ha impartido docencia en el grado de humanidades de la UOC, el M.A. in Culture Industry de Goldsmiths University of London y en la actualidad es coordinador del Área de Arte del Bau, Centro Universitario de Diseño de Barcelona.

Vivimos un inusitado momento de transición en lo que a las políticas culturales se refiere. Actualmente se encuentran agotadas las dos principales tradiciones sobre las que se sustentaban hasta ahora dichas políticas. La primera basada en la visión ilustrada donde la cultura es percibida como un ente educador o lo “mejor que se ha dicho o escrito”, como argumentó en su momento Matthew Arnold. La otra, más reciente, describe la cultura como un elemento de desarrollo económico cuyo valor reside en su capacidad de generar beneficios económicos. En el siguiente texto analizaremos el porqué del agotamiento de ambos discursos y veremos qué espacios y posibilidades siguen existiendo para pensar en un nuevo paradigma de políticas culturales que pueda salir de este impasse. Discutiremos acerca de cómo la cultura ha pasado de ser un ente civilizador, una fuente de riqueza a ser un problema para la ciudadanía que recela de las ayudas públicas y la denominada cultura de Estado, como para la clase política que no sabe muy bien cómo pensar la cultura tras la crisis económica global.

Desculturalizar la cultura: Retos actuales de las políticas...

Víctor Vich | Latin American Research Review Volume 48, Special Issue, 2013 

Resumen: El presente artículo combina la reflexión académica con la propuesta política. Retoma la pregunta sobre la importancia de las políticas culturales e intenta fundamentar una nueva respuesta. Sostiene que las políticas culturales no pueden concentrarse únicamente en la pura organización de eventos. Más allá del fomento a la producción cultural, del establecimiento de mejores mecanismos para su circulación y de dirigirse a públicos diferenciados, el ensayo apuesta por una política cultural que apunte a la deconstrucción de los imaginarios hegemónicos, vale decir, al intento por intervenir en aquellos sentidos comunes que se encuentran hondamente afianzados en los habitus sociales. Si el capitalismo contemporáneo basa buena parte de su poder en la dominación simbólica, este ensayo entiende que los símbolos y la cultura en general son igualmente un lugar de respuesta.

La cultura transgènica

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

Tots som Hamlet

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.

Xarxa Alcover...

PROJECTE:  Xarxa Alcover

WEB:  http://xarxaalcover.cat

DESCRIPCIÓ: Xarxa Alcover de Teatres va néixer fa disset anys amb l’objectiu de potenciar i impulsar la mobilitat del sector de les arts escèniques entre els territoris de parla catalana mitjançant la creació i manteniment d’una estructura estable d’intercanvi que permeti la realització de gires coordinades d’espectacles teatrals en català.

Trama Serveis Culturals

ENTITAT:  Trama serveis culturals

WEB:  http://tramacultura.org/

DESCRIPCIÓ: Trama és una associació cultural especialitzada en imatge i humanitats que produeix, difon i gestiona projectes creatius, culturals i educatius de persones associades i col·laboradores, oferint serveis a particulars, grups, entitats i institucions de l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’objectiu d’establir sinergies entre artistes i professionals, agents culturals i ciutadania.

Ripoll 2013, capital de la cultura catalana

NOM:  Ripoll 2013 capital de la cultura catalana

WEB:  http://www.ripoll2013.cat/

DESCRIPCIÓ: La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té l’objectiu de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de parla i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. Ripoll, lloc de pas i cruïlla de camins, ha estat testimoni de tota mena d’intercanvis econòmics i culturals. Amb el pas dels segles les influències socials, econòmiques i culturals l’han convertit en una vila referent en molts aspectes. La vila de Ripoll és coneguda pel sobrenom de Bressol de Catalunya, associat a la figura del comte Guifré el Pilós.

Potlach

NOM:  Potlatch

WEB:  http://www.potlatch.es/

DESCRIPCIÓ: La paraula Potlatch designava per a algunes societats de l'antiguitat un sistema d'intercanvi basat en la solidaritat i la barata. Des de Potlach reprenen aquest concepte adaptant-lo als nostres temps per unir creadors i mecenes mitjançant el crowdfunding o micromecenatge. Potlatch és un espai de crowdfunding  pensat per a tothom que tingui inquietuds, ja sigui proposant o recolzant projectes d'interès cultural, científic, tecnològic, social... i que a través de la seva realització beneficiï a un gran nombre de gent.

Re-act de Plonk Estudio...

NOM:  Re-act

ENTITAT:  PLONK! Estudio

WEB:  http://plonk.org.es/

DESCRIPCIÓ: El moment actual ens exigeix un replantejament dels models d’organització i participació, de les vies de dinamització i comunicació i dels nous models derivats dels nous contextos. Ens trobem davant un nou paradigma cultural que planteja un gran nombre de preguntes i necessitats. PLONK! Estudi presenta Re-act, un projecte que pretén facilitar l’establiment d’un punt de partida en la complexa tasca d’aportar respostes a aquestes preguntes. 

Pixhunting: Gimcanes 2.0...

NOM:  Gimcanes 2.0

ENTITAT:  PixHunting

WEB:  http://www.pixhunting.es/

DESCRIPCIÓ: PixHunting és una plataforma de gimcanes 2.0. Les gimcanes consisteixen en un grup de proves fotogràfiques geolocalitzades, mitjançant les quals es fa conèixer el patrimoni del lloc escollit. PixHunting pretén també explicar els secrets, anècdotes i llegendes del lloc per fer més interessant el recorregut de la ruta. A través del joc s’aconsegueix que el visitant participi activament de l’entorn, tot creant una experiència divertida i dinàmica.

Ciutat Bella de Kognitif City Projects...

NOM:  Ciutat Bella 

ENTITAT:  Kognitif City Projects

WEB:  http://www.ciutatbella.com/

DESCRIPCIÓ: Ciutat  Bella  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composta de diversos homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuït a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Diversos muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans  dimensions.

Laboratori de Cultura i Turisme Barcelona Media...

NOM:  Laboratori de Cultura i Turisme

ENTITAT:  Barcelona Media

WEB:  http://www.barcelonamedia.org/

DESCRIPCIÓ: El Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media desenvolupa productes i serveis que posen en valor el patrimoni, la cultura i el turisme com a factors de creixement i que donen respostes innovadores a empreses i institucions per impulsar les seves activitats. El Laboratori de Cultura i Turisme forma part de Barcelona Media, amb el que participa del coneixement i la conceptualització de solucions tecnològiques i estratègiques avançades.

Gimcana multimèdia d'Icono Serveis Culturals

NOM:  Gimcana multimèdia per a Ipad i Iphone

ENTITAT: Icono Serveis Culturals

WEBhttp://www.iconoserveis.com/

DESCRIPCIÓ: Icono Serveis Culturals presenta el seu projecte per al disseny i la implementació d’una gimcana multimèdia per a Ipad/Iphone al Museu-Monestir i al municipi de Sant Cugat del Vallès. La gimcana està dissenyada en format d’aplicació multimèdia que el públic es pot descarregar en el seu propi Ipad o Iphone. El sistema consisteix a localitzar els punts geogràfics o els codis QR distribuïts per les instal·lacions del Museu-Monestir i el casc antic de Sant Cugat del Vallès, on l’aplicació es connecta amb la prova a realitzar. 

Ressonàncies - Experimentem amb l'art

NOM:   Ressonàncies

ENTITAT:  Experimentem amb l'ART

WEB:  http://www.experimentem.org/

DESCRIPCIÓ: Experimentem amb l’ART és una entitat educativa que treballa a partir de l'art contemporani i els processos creatius entesos com a eina per fomentar la capacitat crítica i creativa de les persones. L'activitat principal de l'entitat consisteix en el disseny i realització de projectes artisticoeducatius diversos, així com en la gestió de l'Espai EART, un espai plurifuncional que obre nous camins en la recerca i l’experimentació de diversos vessants del món de l’art i l’educació. L’equip d’Experimentem amb l’ART cerca constantment i articula diferents metodologies i formes de vincular els artistes a projectes educatius que responen als dubtes i objectius que es plantegen des de la pròpia entitat.

Boobox...

NOM:  Boovox

ENTITAT:  Erigin creacions

WEB:  https://www.boovox.com/

DESCRIPCIÓ: Erigin creacions ha ideat Boovox, una plataforma que consisteix en una base de dades que es conforma a través de la participació ciutadana i que té entre els objectius principals simplificar i facilitar la contractació d’espectacles, tot reduint la despesa en aquest tipus de tràmits i optimitzant els pressupostos de gestió i dinamització cultural. Boovox permet, d’una banda, que els artistes es puguin publicitar i, de l’altra, la comunicació entre els organismes públics i la ciutadania en format de consultes de participació ciutadana per aconseguir la seva implicació i participació ciutadana a l’hora de decidir la programació cultural municipal. Boovox s’obre a tots els àmbits culturals i es presenta com un projecte escalable, que es pugui adaptar a diferents necessitats i funcionalitats.

Inner, petits grans moments

PROJECTE:  Inner, petits grans moments

ENTITAT: Artracta Projectes Culturals

WEB: http://www.inner.cat

DESCRIPCIÓ: L’associació Artracta presenta el seu projecte Inner, petits grans moments, un format escènic d’uns seixanta minuts de durada que busca apropar la figura de l’artista al públic. Inner proposa un espectacle en un format diferent als habituals i pensat per a per un nombre reduït de públic (cinquanta persones com a màxim). Un escenari acollidor i proper al públic acull un artista que ve acompanyat per un periodista o un comunicador i el seu instrument. Després d‘una breu presentació per part del periodista, s’afavoreix el diàleg amb el públic, que serà convidat a ser un protagonista més de l’actuació. 

Cultcities (aPortada)

PROJECTE:  Cultcities

ENTITAT:  aPortada

WEB:  http://www.aportada.com/es

DESCRIPCIÓ: Aportada impulsa CultCities, una solució per a la gestió dels públics culturals. El sector cultural i les administracions municipals tenen a l’abast cada dia els registres objectius per a la seva base de dades, tot i que és habitual que la informació que es recull no sigui adequada i que les dades estiguin disperses i no es creuin. La comunicació amb els públics serà eficient quan en coneguem els interessos i puguem analitzar una correcta segmentació.

Any Espriu 2013...

PROJECTE:  Any Espriu 2013

WEB http://www.anyespriu.cat/

DESCRIPCIÓ: L'any 2013 s’escau el centenari del naixement de Salvador Espriu i Castelló. Per tal d’honorar la seva memòria i difondre’n l’obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat designar el 2013 com a “Any Espriu”, amb un caràcter cultural, cívic i participatiu. Durant aquest any una agenda carregada d’activitats de caire cultural com tallers, recitals, conferències, etc. aproparà i difondrà l’obra i la figura de l’autor a la societat catalana i d’altres països. Es pretén impulsar la relectura i l’actualització de l’obra d’Espriu i el seu llegat, mitjançant la participació dels creadors i les institucions de la cultura i de l’ensenyament, així com els mitjans de comunicació.

ACELLEC - Escola EFA

PROJECTE:  Escola EFA

ENTITAT: ACELLEC , Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura

WEB http://www.acellec.com/  ·  http://www.escola-formacio.com/

DESCRIPCIÓ: L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) promou l’Escola EFA, una oferta formativa adreçada als treballadors de la cultura, de l’educació, del lleure i de la sociocultura, els quals sovint necessiten discurs i eines pràctiques que integrin els coneixements de totes aquestes disciplines. L’Associació vol interconnectar cadascuna d’aquestes disciplines amb la resta, tot i compartint coneixement, sumant habilitats i generant noves fórmules d’intervenció que contemplin el ciutadà de forma integral, com a receptor de serveis però també com a protagonista actiu dels seus propis projectes.

A Bao a Qu

NOM:  A Bao a Qu

ENTITAT:  Associació A Bao a Qu

WEB http://www.abaoaqu.cat/

DESCRIPCIÓ: A Bao a Qu és una associació cultural sense ànim de lucre dedicada a la ideació i el desenvolupament de projectes que vinculen creació artística i educació. Fundada el 2004, des dels seus inicis ha introduït la creació a escoles i instituts de la mà de professionals de l’àmbit artístic i cultural. En els seus projectes educatius l’art ha de generar un moviment, unir un aquí (i ara) amb un allí; com el desig, com la imaginació. Com l’emoció, ha de ser moviment i provocar-lo. La potència d’una activitat de creació artística no es mesura en resultats i eficiència, sinó amb la quantitat de desigs, expectatives i aspiracions que posa en moviment; es mesura per la seva capacitat de projectar(-se).

Píndoles audiovisuals d'Interacció. Entrevistes al món...

La peça que trobareu a continuació inclou fragments de les entrevistes realitzades a persones rellevants del món de la cultura a Catalunya, en les quals van reflexionar al voltant de la temàtica central d'Interacció 2012-2013, el valor públic de la cultura.

Temes crucials de la cultura a debat

Temes crucials de la cultura a debat (37') inlou les set peces següents:

Els plans estratègics i de territori

El patrocini empresarial en iniciatives públiques

Conèixer els públics de la cultura

Límits entre intervenció pública i iniciativa privada

Models de retribució de la creació 

Comunitats de marca amb Moritz

Crowdfunding: Verkami i Goteo 

Òptiques internacionals de la gestió cultural

A Òptiques internacionals de la gestió cutural (34', peça en anglès) s'inclouen vuit petites peces on es reflexiona sobre diversos aspectes rellevants per a la gestió de les organitzacions culturals:

What is a slow arts movement? 

How do arts organizations build a meaningful community? 

How do cultural institutions manage change? 

What are the elements of a successful visitor experience? 

How do cultural institutions invite interaction? 

Experiències de màrqueting cultural

Experiències de màrqueting cultural (29' Círculo de Bellas Artes; peça en anglès)

Conferència impartida per Björn Stenvers, Director de Màrqueting i Comerç Exterior a l'Amsterdam Historical Museum, Holanda. Els museus a Europa no sempre veuen els beneficis de col·laborar entre ells. Però quan aquests ho fan, s'inicien dinàmiques positives que afavoreixen la pròpia gestió de la institució cultural. Exemples interessants són les cooperatives d'agents culturals a Amsterdam, Moscou, Moldàvia, Manchester i Londres. La meta? Arribar a créixer treballant junts, aconseguint que el resultat total sigui més gran que la simple suma de les parts.

El model francès d'incentius al mecenatge...

El model francès d'incentius al mecenatge (41'38'' Círculo de Bellas Artes; peça en francès)

Conferència impartida per Robert Fohr, expert d'alt nivell en el camp del mecenatge. En aquesta xerrada, Fohr, cap de la Missió de Mecenatge al Ministeri de Cultura i Comunicació del govern francès, narra com el model anglosaxó basat en la iniciativa privada ha entrat mica en mica en la tradició francòfona, tan arrelada a l'Estat, evolucionant legislativament cap a l'afavoriment d'aquesta pràctica envers les empreses, els particulars i la creació de fundacions.

Com programar cultura, per Iván de la Nuez...

Com programar cultura, per Iván de la Nuez (56'13'' Círculo de Bellas Artes)

Conferència impartida per Iván de la Nuez, assagista, crític d'art, curador i director d'Activitats Culturals del CCCB, en el marc del V Curso de Gestión Cultural de a Universidad Carlos III de Madrid. De la Nuez parla sobre la situació de la cultura i les arts, i més concretament la dels programadors, en un context de crisi com l'actual i en un canvi de paradigma tan fort com la mort de la Societat del Benestar. Quin sentit té una exposició física en un món tan virtual? Com afrontar la privatització de la cultura quan l'Estat no la pot garantir?

Com fomentar la participació del sector privat...

Com fomentar la participació del sector privat (47'03'' Círculo de Bellas Artes; peça en anglès)

Conferència impartida per Daniella M. Foster, directora de Col·laboracions Público-Privades a l'Oficina Estatal d'Assumptes Culturals i Educatius del Govern d'EEUU. Foster explica com el seu govern està fomentant aquest tipus de col·laboracions en àrees tan diverses com l'educació, els intercanvis internacionals o la cultura. També en destaca algunes experiències d'èxit i explica com aquest innovador enfocament està canviant la manera d'operar del govern d'EEUU. 

Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals...

A "Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals" apareixen els projectes següents: 

RODALIES4 

Fira de Circ Trapezi 

Hotel Dance Room International 

Festivals de Tortosa 

Festival Panorama 

Laboractori 

17 gestors culturals compartint el seu know-how...

Al vídeo següent trobareu: 

Crea Futuros (16' Trànsit Projectes)

Crea Futuros és una iniciativa de Trànsit Projectes i Ceps Projectes que busca apropar-se a noves formes de creació, producció, coneixement i aprenentatge dins l'àmbit artístic i cultural. Al llarg dels anys, aquestes trobades s'han convertit en un espai únic on agents culturals de diversa índole aprofiten el coneixement participatiu per transformar territoris, contextos i metodologies de treball. Aquest és un resum amb diferents reflexions d'alguns dels seus participants.

Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la...

Un dels reptes de les biblioteques a l'actualitat és fer visible el valor que generen a la societat i els beneficis que aporten. En el marc d'Interacció, es va portar a terme la taula rodona "Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat" en la que es va presentar el treball dut a terme per l'Àrea de Presidència i dues experiències de referència a nivell europeu.

En els enllaços d'aquesta entrada trobareu les presentacions que van fer els ponents.

L'Era de la degradació de l'art : poder i política...

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.