Apunts

L’Associació de professionals de la Gestió Cultural presenta...


L’APGCC, dins el marc de la seva àrea de treball relacionada amb l’acompanyament i el desenvolupament professional, llença la primera edició de l’Acceleradora de Projectes Culturals (APC) per afavorir la professionalització i la innovació dels projectes del sector cultural.


Amb aquesta iniciativa, l’Associació pretén oferir acompanyament integral en el procés de creació d’empreses i projectes emergents.

El programa està dissenyat per proporcionar els coneixements i les eines perquè els projectes presentats i les seves organitzacions esdevinguin exitoses i resilients.

L’Associació de professionals de la Gestió Cultural presenta...


L’APGCC, dins el marc de la seva àrea de treball relacionada amb l’acompanyament i el desenvolupament professional, llença la primera edició de l’Acceleradora de Projectes Culturals (APC) per afavorir la professionalització i la innovació dels projectes del sector cultural.


Amb aquesta iniciativa, l’Associació pretén oferir acompanyament integral en el procés de creació d’empreses i projectes emergents.

El programa està dissenyat per proporcionar els coneixements i les eines perquè els projectes presentats i les seves organitzacions esdevinguin exitoses i resilients.

"Les arts no han de ser objectes ni productes"....


 

‘Les arts no han de ser objectes ni productes, sinó que han de formar part de processos vivencials i col·lectius’

Amb motiu del curs ‘Art comunitari i dinamització social’, que va tenir lloc els dies 29 de novembre i 1 de desembre al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC),  hem entrevistat l’artista Marta Ricart, co-fundadora de la xarxa Artibarri i Teleduca, i implicada des de fa molts anys amb l’art comunitari. Actualment Ricart treballa amb el poeta i pastor Pep Divins, a la recerca de paraules perdudes, mentre prepara dos projectes expositius amb els quals donar a conèixer un llenguatge oblidat de les arts que actualment és necessari de recordat. Hem conversat amb ella i aquest n’és el resultat.


 
 

"Les arts no han de ser objectes ni productes"....


 

‘Les arts no han de ser objectes ni productes, sinó que han de formar part de processos vivencials i col·lectius’

Amb motiu del curs ‘Art comunitari i dinamització social’, que va tenir lloc els dies 29 de novembre i 1 de desembre al Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC),  hem entrevistat l’artista Marta Ricart, co-fundadora de la xarxa Artibarri i Teleduca, i implicada des de fa molts anys amb l’art comunitari. Actualment Ricart treballa amb el poeta i pastor Pep Divins, a la recerca de paraules perdudes, mentre prepara dos projectes expositius amb els quals donar a conèixer un llenguatge oblidat de les arts que actualment és necessari de recordat. Hem conversat amb ella i aquest n’és el resultat.


 
 

Els meus millors consells, per Alba Colombo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

Els meus millors consells, per Alba Colombo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

Els meus millors consells, per Alba Colombo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

Els meus millors consells, per Alba Colombo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

El patrimoni com a eina de construcció massiva: XXXIV...


 

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

El patrimoni com a eina de construcció massiva: XXXIV...


 

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

El patrimoni com a eina de construcció massiva: XXXIV...


 

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

El patrimoni com a eina de construcció massiva: XXXIV...


 

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2022


Com evoluciona la situació de la cultura a l’Estat espanyol?  Quins són els efectes de la Covid-19 en el sector cultural? Es poden detectar canvis en els hàbits culturals?


Per resoldre aquestes preguntes, analitzem l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2022, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2022


Com evoluciona la situació de la cultura a l’Estat espanyol?  Quins són els efectes de la Covid-19 en el sector cultural? Es poden detectar canvis en els hàbits culturals?


Per resoldre aquestes preguntes, analitzem l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2022, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio.

Mesurar la cultura, un pas més a prop

El passat 23 d'octubre es va presentar, després d'anys de treball, l'informe Measuring the Cultural and Creative Sectors in the EU (final report). El projecte, encarregat per la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, tenia per objectiu elaborar un marc estadístic unitari per mesurar l'anomenat sector cultural i creatiu a tots els països de la Unió Europea (UE).

Mesurar la cultura, un pas més a prop

El passat 23 d'octubre es va presentar, després d'anys de treball, l'informe Measuring the Cultural and Creative Sectors in the EU (final report). El projecte, encarregat per la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, tenia per objectiu elaborar un marc estadístic unitari per mesurar l'anomenat sector cultural i creatiu a tots els països de la Unió Europea (UE).

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró

Transversalitat


Traçar línies entre teixits diferents. Ser eixams de teixidors, cosidors, relligadors. Elaborar imaginaris transversals segurament és això. Teixir ponts entre comunitats diferents, espais diferents, persones diferents, universos diferents. El fil per a cosir serà sempre la memòria d’un projecte en comú on hi hagi una mica espai per a tot i per a tothom.

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró

Transversalitat


Traçar línies entre teixits diferents. Ser eixams de teixidors, cosidors, relligadors. Elaborar imaginaris transversals segurament és això. Teixir ponts entre comunitats diferents, espais diferents, persones diferents, universos diferents. El fil per a cosir serà sempre la memòria d’un projecte en comú on hi hagi una mica espai per a tot i per a tothom.

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró

Transversalitat


Traçar línies entre teixits diferents. Ser eixams de teixidors, cosidors, relligadors. Elaborar imaginaris transversals segurament és això. Teixir ponts entre comunitats diferents, espais diferents, persones diferents, universos diferents. El fil per a cosir serà sempre la memòria d’un projecte en comú on hi hagi una mica espai per a tot i per a tothom.

Propostes de cultura digital per innovar i trencar...

 

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

Propostes de cultura digital per innovar i trencar...

 

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

Propostes de cultura digital per innovar i trencar...

 

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

Propostes de cultura digital per innovar i trencar...

 

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

Jornada "Cultura digital. Oportunitats en un nou...


 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), en col·laboració amb l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural (APGCC), organitzen una jornada per explorar les possibilitats de la cultura digital en la cultura.

Jornada "Cultura digital. Oportunitats en un nou...


 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), en col·laboració amb l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural (APGCC), organitzen una jornada per explorar les possibilitats de la cultura digital en la cultura.

Jornada "Cultura digital. Oportunitats en un nou...


 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), en col·laboració amb l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural (APGCC), organitzen una jornada per explorar les possibilitats de la cultura digital en la cultura.

Els meu millors consells, de Mireia Calafell


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

Els meu millors consells, de Mireia Calafell


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

Els meu millors consells, de Mireia Calafell


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

Informe 2021 de les programacions del Circuit de la Xarxa...

Oficina de Difusió Artística | Diputació de Barcelona
 
 

Els resultats de l’any 2021, posen de manifest, l’aposta dels espais escènics municipals per recuperar l’activitat, després de l’aturada de l’any 2020 per la crisi sanitària del COVID-19, en un context marcat, encara, per l’impacte de la pandèmia. Malgrat la reducció d’aforaments, les limitacions horàries, els confinaments municipals i les mesures sanitàries, a nivell global, el Circuit va assolir el 2021 els seus millors resultats pel que fa a les xifres de participació de municipis i funcions programades.

Informe 2021 de les programacions del Circuit de la Xarxa...

Oficina de Difusió Artística | Diputació de Barcelona
 
 

Els resultats de l’any 2021, posen de manifest, l’aposta dels espais escènics municipals per recuperar l’activitat, després de l’aturada de l’any 2020 per la crisi sanitària del COVID-19, en un context marcat, encara, per l’impacte de la pandèmia. Malgrat la reducció d’aforaments, les limitacions horàries, els confinaments municipals i les mesures sanitàries, a nivell global, el Circuit va assolir el 2021 els seus millors resultats pel que fa a les xifres de participació de municipis i funcions programades.

Informe 2021 de les programacions del Circuit de la Xarxa...

Oficina de Difusió Artística | Diputació de Barcelona
 
 

Els resultats de l’any 2021, posen de manifest, l’aposta dels espais escènics municipals per recuperar l’activitat, després de l’aturada de l’any 2020 per la crisi sanitària del COVID-19, en un context marcat, encara, per l’impacte de la pandèmia. Malgrat la reducció d’aforaments, les limitacions horàries, els confinaments municipals i les mesures sanitàries, a nivell global, el Circuit va assolir el 2021 els seus millors resultats pel que fa a les xifres de participació de municipis i funcions programades.

Informe 2021 de les programacions del Circuit de la Xarxa...

Oficina de Difusió Artística | Diputació de Barcelona
 
 

Els resultats de l’any 2021, posen de manifest, l’aposta dels espais escènics municipals per recuperar l’activitat, després de l’aturada de l’any 2020 per la crisi sanitària del COVID-19, en un context marcat, encara, per l’impacte de la pandèmia. Malgrat la reducció d’aforaments, les limitacions horàries, els confinaments municipals i les mesures sanitàries, a nivell global, el Circuit va assolir el 2021 els seus millors resultats pel que fa a les xifres de participació de municipis i funcions programades.

"La ciència s’ha de validar empíricament, però no deixa...

Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

"La ciència s’ha de validar empíricament, però no deixa...

Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes...


 

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes...


 

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Anuari SGAE 2022: el sector cultural es recupera respecte el...


A finals d’octubre passat, la Societat General d’Autors i Editors va presentar la vint-i-dosena edició del seu Anuari. Mitjançant aquesta publicació, l'SGAE ofereix una anàlisi quantitativa detallada i estructurada del sector cultural i dels hàbits de consum del 2021.

En aquesta edició s’han analitzat 111.000 espectacles en viu i 2,38 milions de sessions de cinema en un informe que mostra les principals dades del sector i les compara amb les de l’any anterior 2020. Alhora agafa com a marc de referència l’any 2008; any en què el sector va assolir els seus màxims.

Anuari SGAE 2022: el sector cultural es recupera respecte el...


A finals d’octubre passat, la Societat General d’Autors i Editors va presentar la vint-i-dosena edició del seu Anuari. Mitjançant aquesta publicació, l'SGAE ofereix una anàlisi quantitativa detallada i estructurada del sector cultural i dels hàbits de consum del 2021.

En aquesta edició s’han analitzat 111.000 espectacles en viu i 2,38 milions de sessions de cinema en un informe que mostra les principals dades del sector i les compara amb les de l’any anterior 2020. Alhora agafa com a marc de referència l’any 2008; any en què el sector va assolir els seus màxims.

Anuari SGAE 2022: el sector cultural es recupera respecte el...


A finals d’octubre passat, la Societat General d’Autors i Editors va presentar la vint-i-dosena edició del seu Anuari. Mitjançant aquesta publicació, l'SGAE ofereix una anàlisi quantitativa detallada i estructurada del sector cultural i dels hàbits de consum del 2021.

En aquesta edició s’han analitzat 111.000 espectacles en viu i 2,38 milions de sessions de cinema en un informe que mostra les principals dades del sector i les compara amb les de l’any anterior 2020. Alhora agafa com a marc de referència l’any 2008; any en què el sector va assolir els seus màxims.

Anuari SGAE 2022: el sector cultural es recupera respecte el...


A finals d’octubre passat, la Societat General d’Autors i Editors va presentar la vint-i-dosena edició del seu Anuari. Mitjançant aquesta publicació, l'SGAE ofereix una anàlisi quantitativa detallada i estructurada del sector cultural i dels hàbits de consum del 2021.

En aquesta edició s’han analitzat 111.000 espectacles en viu i 2,38 milions de sessions de cinema en un informe que mostra les principals dades del sector i les compara amb les de l’any anterior 2020. Alhora agafa com a marc de referència l’any 2008; any en què el sector va assolir els seus màxims.

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el...

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el...

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el...

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el...

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el...

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el...

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2022

 

La població ocupada en el sector cultural se situa en 185.100 persones i disminueix un 5,3% interanual i un 2,8% intertrimestral. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 107.700 homes i 77.500 dones.

Per situació professional, la població assalariada augmenta un 7,1 % aquest trimestre, i la no assalariada disminueix en un 20,6%. 

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2022

 

La població ocupada en el sector cultural se situa en 185.100 persones i disminueix un 5,3% interanual i un 2,8% intertrimestral. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 107.700 homes i 77.500 dones.

Per situació professional, la població assalariada augmenta un 7,1 % aquest trimestre, i la no assalariada disminueix en un 20,6%. 

Banc de Bones Pràctiques en cultura: projectes culturals per...

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.