Apunts

El museo de ciencia transformador

El Museo de ciencia transformador es un projecte editorial y on line dedicat al museo de ciència contemporani. En gran mesura pretén ser un projecte col·laboratiu que l´autor proposa als seus lectors, aspirant a que en el futur es vagi desenvolupant amb les contribucions de tothom que vulgui dir la seva. Per això, a més de la seva versió en paper, s´ofereix obertament on line, per tal de facilitar al màxim la seva lectura sense que sigui completament necessari comprar-lo per poder llegir-lo.

'Territori contemporani'. Capítol 19

Aquest capítol de Territori Contemporani comença al Museu de Montserrat, que exposa i difon el patrimoni artístic i arqueològic de l'Abadia de Montserrat. Entre la seva col·lecció destaca "Sant Jeroni Penitent", l'única obra de Caravaggio que hi ha a Catalunya.

A Verges coneixerem a Lluis Hortalà, La importància del tacte en l'obra d'aquest artista, gairebé inauguraria una nova categoria: la de l'artista tàctil.

Acaba a Girona, al Centre d'Art Contemporani Bòlit, una plataforma divulgativa i laboratori de creació que aposta per l'experimentació i la consolidació de l'art contemporani tant des de l'àmbit local com internacional.

La transició cultural digital

Coord.: Juan Arturo Rubio Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins | Arbor

Les xarxes socials han esdevingut un món paral·lel a la nostra realitat física per on circulen grans cabals d’informació en format digital. Aquesta informació ens arriba vestida de diferents maneres, amb el muntatge d’un vídeo, amb les línies d’un text, el dinamisme d’un gif o la síntesi d’una infografía. El procés de transformació del físic-analògic al digital està transformant el món i la manera d’accedir a la cultura i al coneixement, per tant, també ho fa en les formes de crear, mediar i participar de la cultura. Aquest número de la revista sobre ciència, pensament i cultura, Arbor Vol 195, No 791 (2019) aprofundeix en la digitalització del coneixement i tot allò que suposa per a la gestió cultural i les indústries creatives.

Neurones tenyides de ros

Per als surrealistes de les avantguardes històriques el surrealisme era una forma de vida, una manera de situar-se en el món: una “supervivència” que tenia com a única finalitat la ruptura de la lògica i dels codis comunicatius. Calia una actitud vital molt determinada per entrar en estat de trànsit amb els objectes i els símbols, enamorar-se’n i transgredir-los per a desorientar l’espectador a través de l’absurd. La fascinació per les relacions objectuals incongruents ha conduït a un joc de paradoxes humorístiques. En les obres surrealistes hi ha funció (provocar), però no funcionalitat. Com més inútils per a l’ús quotidià resulten els objectes, més idonis per a la irreverència es consideren. L’ideal surrealista dels primers anys del segle XX es plasma en la bellesa de les coses inconnexes. A l’absurd de les convencions, s’hi oposa l’absurd d’un art indòmit que aspira a dinamitar l’equilibri de la sensatesa...

La cultura a debat

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

La cultura festiva: batalla per la igualtat, la fraternitat i la identitat.

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

El valor digital

Internet és una valuosa font d'informació que conté torrents de continguts, però alhora i per moltes variables, no tots poden ser considerats de qualitat. Per aquesta raó, localitzar informació rellevant a Internet no sempre és una tasca senzilla. Aquest context fa que sorgeixi la importància d'estudiar la qualitat de la informació en l’entorn digital. És així com neix ComRigor: un projecte multisectorial que persegueix abordar aquesta problemàtica per tal de proposar vies que millorin l'avaluació i, per tant, la qualitat i el rigor científic dels continguts digitals.

L'ús del museu com a agència de relacions públiques de les empreses patrocinadores: el paper dels mitjans de comunicació.

Santos M. Mateos-Rusillo. 'The use of the museum as a public relations agency by sponsors: the role of the media' Communication & Society, vol. 32, núm. 2, 2019, p. 51-66.

Presentem aquest interessant artícle de Santos M. Mateos Rusillo, company de la comunitat d'Interacció i autor del blog "Miradas desde la copa", que presenta l'evolució del patrocini empresarial als museus públics espanyols i els canvis produïts en aquesta relació. Mitjançant l'anàlisi de contingut de casos que responen al nou model i entrevistes a periodistes culturals de premsa escrita, es demostra que les empreses patrocinadores no assoleixen el seu objectiu: que és sumar a l'equació als mitjans de comunicació per tal d'augmentar la seva notorietat i enfortir-ne la imatge corporativa.

Polítiques culturals en temps de crisi

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

VI Jornada de Mediació Artística. La música com a eina de transformació social

Jornada promoguda pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA amb la col·laboració del Màster de Mediació Artística de la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia Catalana de la Música i l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC.