Apunts

'Territori contemporani'. Capítol 16

Aquest capítol de Territori Contemporani, un programa produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, arrenca a La Jonquera. El Museu memorial de l'Exili, és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica que pren com a punt de referència l'exili republicà.

El discurs de l'artista Ignasi Prat es desenvolupa en una doble vessant estètica i política a partir de temes vinculats amb la denúncia i la reivindicació des de l'àmbit de la imatge.

El Museu de Reus treballa per la conservació del patrimoni material, el coneixement i la difusió de la història de la ciutat de Reus i el seu entorn comarcal.

Dia Internacional de la Dansa 2019

Sumem i acumulem per poder imaginar el futur

Estimades companyes i companys de les moltes famílies de la dansa, estimats conciutadans, per a mi ballar és habitar el cos amb les emocions i la ment. Des d'aquesta perspectiva, la dansa és present en cada moment de la vida, estem condemnats a ballar tota la vida, i som el resultat de tots els moviments que hem fet. És més: de tots els que havien fet els nostres avantpassats. Si tots els moviments que fem són rígids, serem rígids; si són expressius, ens podrem expressar. Els nostres moviments determinen les qualitats del nostre present i de com acabarem de grans, a partir d'una certa i incerta edat.

Ballar per aprendre

En aquest vídeo que us mostrem avui, Steve Organ va seguir l'equip d'investigació de MindLeaps per il·lustrar com aquesta ONG mesura els canvis en les habilitats cognitives i no cognitives dels joves del carrer a través d'un programa de dansa estandarditzat. Els investigadors i estudiants de la Universitat Carnegie Mellon a Rwanda i la Universitat de Drexel van guiar-ne el procés.

El programa MindLeaps utilitza un currículum integral de dansa bàsica per desenvolupar habilitats cognitives i aprenentatge social i emocional, alhora que incorpora un control individualitzat per determinar quan els joves han aconseguit fer créixer el seu pensament crític. Consisteix en un currículum de dansa estrictament dissenyat per ballarins professionals, psicòlegs i educadors amb experiència en treballar amb joves en situacions vulnerables.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2019

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 179,6 milers de persones en el primer trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 7,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 25,8% en el cas de les dones i un decrement del 5,1% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada augmenta un 7,1% i la no assalariada un 8,7%.

Estats de l'autonomia i la cooperació en política cultural

Anàlisi comparativa dels casos d'Alemanya, EUA, Canadà, Suïssa, Regne Unit i Espanya

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius-Ulldemolins i Lluís Bonet | Ediciones Complutense
 

De polítiques culturals en podem trobar a diversos nivells, des de la Unió Europea a l’àmbit municipal passant pels Estats. L'interès per la descentralització cultural i el reconeixement de la diversitat cultural i nacional ha crescut en paral·lel a la importància de l'acció cultural pública de les regions i les municipalitats. Tanmateix, no s'han desenvolupat estudis que permetin comparar de forma sistemàtica la relació entre els models de federalisme i els models de política cultural d'un Estat.

Posar en xarxa l'economia creativa

Cultural Cities Enquiry | Core Cities UK

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives. El valor de la cultura a la nostra vida cívica és indiscutible. Una escena cultural vibrant i pròspera es reconeix com un actiu local cada vegada més important.

El pas del turisme cultural

Del ‘jamón’ o el big fun, hi ha espais que s’aixopluguen sota la designació de museu quan en canvi ocupen un espai d'atracció turística en racons que gaudeixen d’aquest públic potencial. De vegades funcionen, d’altres no tant, però malgrat el terme museu solen evidenciar clarament el seu objectiu. Hi ha polítiques, projectes i operacions urbanístique però, que malgrat la seva finalitat d’atracció turística i econòmica es vesteixen de cultura per assolir una millor acceptació entre els locals. Veiem-ne un cas.

Conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull

Terrícoles | dilluns, 25 de març del 2019

  'La literatura catalana va trobant el seu camí internacional', sosté Izaskun Arretxe.    

Les traduccions d’obres catalanes, les carreres literàries, la dictadura de la novetat, les fires de llibres… Àlex Gutiérrez conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull.

Una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura?

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.

L’oferta educativa no formal en l’àmbit artístic a Catalunya

Aplicació dels instruments metodològics, anàlisi descriptiva i interpretativa i propostes de millora.

Per petit que sigui el nostre municipi o per allunyat que estigui de nuclis urbans més grans o amb majors recursos, resulta evident que a la nostra ciutadania els agrada conviure i formar-se amb les arts. L’evidència d’això la trobem en l’existència de tantíssimes entitats localitzades que, siguin no formals o informals, parteixen d’una mateixa premissa: educar-se en l’art i, en moltíssims casos, fer-ho de forma totalment entregada i allunyada d’interessos professionals o formatius formals. És a dir, fer-ho simplement perquè hi tenen dret i els ve de gust.