Apunts

Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.

SROI O el retorno social de la cultura

CARMΣMIX | l'estraperlista

La semana pasada dentro de las jornadas profesionales de la Fira Mediterrània de Manresa se organizó una charla sobre el retorno social de la cultura desde el SROI, un método que permite valorar la inversión social de la cultura en la sociedad. La charla fue organizada por el Departament de Cultura de la Generalitat yHugo Narrillos, director de H3S consultores Sociales y coordinador de la red internacional SROI Network International en el Estado español, fue quien presentó esta fórmula de medición.

La Cultura en el mundo de la modernidad líquida. Zygmunt Bauman

El reconegut sociòleg polonès Zygmunt Bauman analitza en el seu últim llibre l’evolució del concepte de cultura i reflexiona sobre el present i el futur d’aquest terme en la societat actual marcada per la globalització, les migracions i la interacció entre poblacions. Afirma que si bé en un principi la cultura era un agent de canvi i tenia la missió d’educar a les masses i refinar les seves costums, ara, en aquests temps de modernitat líquida, la cultura ja no busca il·lustrar i il·luminar al poble, sinó seduir-lo. Fa un repàs per les contribucions d’alguns dels pensadors destacats del segle passat. Pel que fa al present, reclama un diàleg constructiu i enriquidor entre les diverses comunitats i cultures per assolir una humanitat comuna més igualitària, així mateix, aposta perquè l’estat cultural i les seves elits facilitin la trobada entre l’artista i els públics.

Enquesta per estudiar la vida coral europea en el marc del projecte VOICE

L'European Choral Association-Europa Cantat, juntament amb 13 altres organitzacions sense ànim de lucre d'onze països, han decidit estudiar conjuntament la vida coral europea en el marc del projecte VOICE.

El propòsit de "Singing Europe" és reunir dades reals i actualitzades sobre la gent que canta collectivament a Europa. Aquesta informació ajudarà les organitzacions europees i nacionals a establir programes més adequats a les necessitats reals de les persones que canten. També permetrà elaborar arguments  per a  incidir en les polítiques de suport al desenvolupament del cant en la nostra societat.

Selecció d'experts i organitzacions per a la base de dades d'EENC

El web de la Xarxa Europea d'Experts en Cultura (EENC)  dóna accés als documents elaborats pel grup d'experts (informes,  papers, etc.) i també inclou una base de dades d'altres professionals i entitats de l'àmbit de la recerca en polítiques culturals. Per tal d'ampliar i diversificar les referències que conté la base de dades, aquest mes de novembre es llança una convocatòria per a incorporar-hi experts individuals i institucions.

Interartive, número dedicat a la mobilitat internacional d’artistes

Interactive  Special Issue #55 Art and Mobility

El número 55 de la revista Interartive està dedicat en exclusiva a l’art i a la mobilitat dels artistes. Conté textos que fan referència a consells, recursos, materials diversos i novetats sobre la mobilitat dels artistes a tot el món. (en anglès) 

La cultura a TV3: pitjor que frivolitat!

Joan M . Minguet  | Pensacions

“Si la gent vol veure només les coses que poden entendre, no haurien d'anar al teatre: haurien d'anar al lavabo.” (Bertolt Brecht)

Fa pocs dies, TV3 va dedicar el seu programa La meva a repassar els programes que el canal havia dedicat a temes culturals. I, abans de recordar emissions mítiques de la seva història, com Arsenal o Música per a camaleons, va donar la veu a algunes de les persones que, en els darrers temps, han tocat temes culturals a la pantalla de la televisió catalana. 

Y aquí vaaaaaa una frase vacía, una frase vacía... y una coreografía. Oh oh oh oh oh

Per què totes les cançons pop sonen igual? Víctor Lemes passa de la teoria a la pràctica i, amb humor, posa a prova tot el que hi ha de simple i corcó en les cançons més comercials: tornades que trepen el cervell, taral·les a l'estil d'oh oh oh...  "frases vacías que van subiendo de intensidad" a mesura que avança la cançó...  Víctor Lemes en condensa les claus a «Análisis estructural de una canción comercial».

See video

Llegir als transports públics: llibres als autobusos de Mont-real

Els usuaris d’autobús de Mont-real podran descarregar-se de manera gratuïta, a partir del proper mes de gener, els primers capítols d’una selecció de llibres d’autors quebequesos contemporanis. Només caldrà que escanegin amb un dispositiu mòbil els codis QR dels títols oferts que podrà trobar en tanques publicitàries a 125 autobusos i 50 parades d’autobús. Per accedir al llibre complet tindran l’opció d’agafar-ne en préstec la versió en paper o digital en  alguna de les biblioteques de la ciutat o comprar-lo al web ruedeslibraires.com. Un dels responsables de la STM afirma que fer servir els transports públics és disposar de temps per llegir, en lloc de emprar-lo per lamentar-se per les incomoditats de l’hora punta, les inclemències del temps o els embussos de circulació.

Creació d’audiències en línia per orquestres simfòniques

Bianca Oertel | Arts Management & Technology Laboratory

Si el mes passat La investigadora Bianca Oertel presentava la iniciativa Digital Concert Hall de la Berlin Philharmonics com a una bona pràctica de creació i fidelització de públics en línia, ara explica altres experiències de retransmissions de concerts en temps real o d’aplicacions per a mòbils, que han implementat tres reconegudes orquestres simfòniques: la Detroit Symphony Orchestra, la Sydney Symphony Orchestra i la Philharmonia Orchestra (UK). Hi explica les eines que fan servir, les estratègies d’implementació i els avantatges i oportunitats que se’n generen.