Apunts

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

INTERact ׀ EENC

Informe que proporciona una panoràmica del paper que hi juguen les industries culturals i creatives (ICC) en l’àmbit de la Cooperació Territorial Europea (CTE)  i aporta un recull d’experiències de suport a les ICC en el marc dels programes europeus. Hi podeu trobar informació sobre les principals tendències en matèria d’ICC a Europa i Fonds Estructurals Europeus, una anàlisi dels principals projectes d’ICC i de les activitats més freqüents en CTE, així com estadístiques i exemples dels projectes de cooperació més reeixits.