Apunts

Quins impactes tindrà Google Glass en les arts escèniques?

Arts Management & Technology Laboratory

Document que analitza les noves oportunitats i reptes que Google Glass aportarà al sector de les arts escèniques. Els autors, Thomas Rhodes i Samuel Allen, proporcionen algunes claus sobre aquest nou dispositiu mòbil de realitat augmentada perquè els responsables artístics tinguin elements suficients per saber com incorporar-los o adaptar-los a les seves organitzacions. Està previst que les ulleres Google Glass, encara en fase de proves, es presentin al gran públic aquest any.

El sector cultural surt del pou?

S’acaben de publicar els resultats de l’EPA a nivell sectorial amb l’agradable sorpresa que el sector format per les activitats culturals, esportives i recreatives ha liderat la creació d’ocupació en el 4rt trimestre de 2013, amb més de 16.500 ocupats, i també se situa en el podi de creixement interanual.

In memoriam de Eduard Delgado i Clavera

Lluís Bonet | Bloc

A los diez años de su desaparición, merece la pena recordar el legado que Eduard Delgado (1949-2004) ha dejado, tanto a aquellos que fuimos sus discípulos como a las nuevas generaciones que sin saberlo beben aun de su magisterio. Ha sido y aun es un referente para la gestión cultural catalana, española, europea y latinoamericana.

Crisis económica y cultura

The Economy Journal. com 10/02/2014

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

La cultura transgènica

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

Publicat el número 14 de la revista Periférica

Aquesta nova entrega de la revista inclou un monogràfic sobre els observatoris culturals on diversos experts com Mercedes Giovinazzo o José Luis Ben reflexionen sobre alguns aspectes essencials d’aquests instruments d’investigació i de producció d’informació. Analitzen quines són les problemàtiques que afecten en aquests moments als observatoris i quines poden ser les claus per afrontar el seu futur, l’anàlisi es fa des d’una perspectiva estatal i llatinoamericana. El número també inclou tres articles d’Eduard Miralles, Rubén Gutiérrez i Mikel Etxebarría sobre el futur de les polítiques de mecenatge i si la seva reforma pot suposar un canvi radical per a la política cultural a Espanya.

Els assessoraments culturals del CERC, petit balanç per a un llarg any

En una situació com l’actual, plena d’incerteses de tot tipus que ens acompanyen com si fos la nostra ombra, la reflexió (i l’acció) no hauria de ser considerada un luxe, sinó més aviat una necessitat vital que ens permet fer més amb menys, amb més exigència, més qualitat i, sobretot, per aprendre que algunes coses es poden fer de manera diferent. El programa d’assessorament cultural als municipis que impulsa el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona vol ser una oportunitat perquè els nostres ajuntaments comptin amb eines per repensar les seves polítiques culturals en termes de present sense renunciar al futur.

El canvi d’any, en essència, no és més que un formalisme i, per tant, tot just  començar aquest 2014 ens trobem molts elements de continuïtat, tot i que alhora vivim enmig de canvis d’una radicalitat absoluta i absorbent.

Els nostres ajuntaments ja no es preparen per la inauguració de nous equipaments (per cert, alguns de necessaris); la preocupació és, més aviat, què podem fer per no tancar-los, o com aconseguir que, a part d’una bona temperatura, tinguin alguna proposta cultural interessant per oferir.

Reptes i prioritats per al patrimoni cultural europeu

European Expert Network on Culture (EENC)

Explorar i aprofundir en la comprensió dels valors del patrimoni, fer front a un context canviant on els recursos disminueixen, fomentar nous models d’interpretació més participatius, promoure l’accés i la participació en la gestió del patrimoni, fomentar una comprensió integrada del patrimoni (material i immaterial), detectar les noves (i velles) amenaces per a la preservació del patrimoni, abordar el desenvolupament professional i institucional necessari. Aquests són els principals reptes per al patrimoni cultural europeu segons aquest document de consulta titulat «Challenges and priorities for cultural heritage in Europe: results of an expert consultation» encarregat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea a la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC).

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’

Pere Izquierdo i Tugas  | Cafès del patrimoni

El conjunt d’operacions relacionades amb la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural, té un cost important. Sense pretendre el do de la profecia, auguro que la tendència de focalitzar la gestió patrimonial en l’explotació turística, no permetrà, en cap cas, generar els recursos necessaris per a fer front correctament a les responsabilitats i a les necessitats, ni tan sols, dels elements patrimonials directament implicats.

De fet, la fase de difusió d’alguns elements patrimonials, és -o hauria de ser- el punt final d’una cadena operativa complexa i de llargs terminis, que no pot ser carregada únicament a les butxaques dels usuaris directes.

EDC + 10. Editorial de Eduard Miralles a Cyberkaris sobre Eduard Delgado

Eduard Miralles  |  Interarts

Eduard, mestre, amic: si de sobte avui tornessis a aquest món que vas deixar aquell set de febrer, em sembla que et costaria trobar bones raons per quedar-t'hi. Un panorama internacional intensament obscè, determinat per l'efecte devastador de l'economia financera. Una Europa que ha tirat la tovallola pel que al sosteniment de l'Estat del Benestar respecta. Una Espanya sense rumb, ni esma, ni projecte. Una Catalunya enfollida a l'encalç d'un sobiranisme inversemblant. Una Barcelona més parc temàtic que mai, incapaç de reinventar-se. I una ex-vila de Gràcia, la teva pàtria antiga, convertida en abaixador circumstancial per als ramats de turistes que transiten d'un Gaudí a un altre, i tiro perquè em toca.