Apunts

L'apport de la culture à l'économie en France

Serge Kancel Serge ; Jérôme Itty; Morgane  Weill; Durieux Bruno Durieux | Documentation Française  

L'étude offre une description du poids de la culture dans l'économie française et tend ainsi à déterminer les axes de développement s'appuyant sur le potentiel de croissance des industries culturelles.

En se basant sur les données de l'Insee, l'étude démontre un poids important quant à la part des activités culturelles dans l'économie globale. Ainsi, ces activités représentent 57,8 Md€ de valeur ajoutée, soit 3,2% du PIB national, 670 000 personnes employées soit 2,5% de l’emploi actif en 2010. 

Tres problemas sobre los laboratorios ciudadanos una mirada desde Europa

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298


Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

"Cultura al dia", nou servei del Centre d'Informació i Documentació

Cultura al dia, escriptori virtual de premsa del Centre d'Informació i Documentació.

Clica ! 

 

La gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales.

Joaquim Rius | Papers. Revista de sociologia,  Vol 99, No 1 (2014)

En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.

Quins impactes tindrà Google Glass en les arts escèniques?

Arts Management & Technology Laboratory

Document que analitza les noves oportunitats i reptes que Google Glass aportarà al sector de les arts escèniques. Els autors, Thomas Rhodes i Samuel Allen, proporcionen algunes claus sobre aquest nou dispositiu mòbil de realitat augmentada perquè els responsables artístics tinguin elements suficients per saber com incorporar-los o adaptar-los a les seves organitzacions. Està previst que les ulleres Google Glass, encara en fase de proves, es presentin al gran públic aquest any.

El sector cultural surt del pou?

S’acaben de publicar els resultats de l’EPA a nivell sectorial amb l’agradable sorpresa que el sector format per les activitats culturals, esportives i recreatives ha liderat la creació d’ocupació en el 4rt trimestre de 2013, amb més de 16.500 ocupats, i també se situa en el podi de creixement interanual.

In memoriam de Eduard Delgado i Clavera

Lluís Bonet | Bloc

A los diez años de su desaparición, merece la pena recordar el legado que Eduard Delgado (1949-2004) ha dejado, tanto a aquellos que fuimos sus discípulos como a las nuevas generaciones que sin saberlo beben aun de su magisterio. Ha sido y aun es un referente para la gestión cultural catalana, española, europea y latinoamericana.

Crisis económica y cultura

The Economy Journal. com 10/02/2014

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

La cultura transgènica

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

Publicat el número 14 de la revista Periférica

Aquesta nova entrega de la revista inclou un monogràfic sobre els observatoris culturals on diversos experts com Mercedes Giovinazzo o José Luis Ben reflexionen sobre alguns aspectes essencials d’aquests instruments d’investigació i de producció d’informació. Analitzen quines són les problemàtiques que afecten en aquests moments als observatoris i quines poden ser les claus per afrontar el seu futur, l’anàlisi es fa des d’una perspectiva estatal i llatinoamericana. El número també inclou tres articles d’Eduard Miralles, Rubén Gutiérrez i Mikel Etxebarría sobre el futur de les polítiques de mecenatge i si la seva reforma pot suposar un canvi radical per a la política cultural a Espanya.