Apunts

Pla d’equipaments culturals de Sant Esteve Sesrovires

La necessitat d’elaborar un Pla d'Equipaments Culturals neix de l’interès de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires amb l’objectiu d'ordenar i aprofitar millor els seus recursos culturals així com d’optimitzar l’estructuració de l'activitat cultural del municipi per tal de reforçar els vincles entre elterritori i els seus ciutadans.

El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas

José Antonio Gómez Yáñez ׀ Fesabid

Estudi tècnic sobre l’impacte de les biblioteques públiques i universitàries en l’economia i la societat. L’informe vol mostrar el valor que aquests serveis públics aporten i es demostra, amb dades basades en evidències, que no són un centre de despesa sinó una inversió rendible tant en l’àmbit econòmic com en el retorn social de la inversió. L’informe és el resultat de reunions de grups de treball de professionals de la informació, d’anàlisi de dades estadístiques i d’enquestes a usuaris i no usuaris de biblioteques.

Les tecnologies digitals en les organitzacions artístiques

Hill Strategies Research Arts research monitor, Volume 12, Issue 8, January 2014

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta dos informes sobre l’ús, beneficis, barreres i reptes de l’ús de les tecnologies digitals per a les organitzacions artístiques dels Estats Units i del Regne Unit, així com un article sobre el consum cultural dels canadencs majors de 65 anys a internet. 

España: La cultura en tiempos de crisis. Fuentes financieras y políticas públicas

Enrique Bustamante Ramírez | Fundación Alternativas

El análisis empírico de las políticas públicas culturales en España muestra un agudo deterioro en todas sus vertientes, desde el Estado central hasta las CC.AA. y los ayuntamientos, desde las subvenciones cruzadas hasta el tratamiento fiscal o la cooperación exterior. Una crisis particular que, a falta de cumplimiento de las promesas de impulso al mecenazgo, lleva a la cultura española entera al borde del abismo.

Pla d’acció cultural de Cabrils 2014-2018

L’Ajuntament de Cabrils, veient que els darrers anys ha anat minvant la participació a les activitats culturals que organitza, ha promogut l’elaboració d’un pla d’acció1 que, partint d’una anàlisi d’aquesta tendència i dels factors que hi incideixen, defineixi un marc d’acció cultural dinàmic i participatiu que permeti incrementar l’eficàcia i l’eficiència de la programació implicant‐hi més les entitats culturals del municipi.

IVA Cultural. Comparativa de tipus impositius de productes i serveis culturals a Europa

Marta Llatcha ; Marçal Terrades |  Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empreses i que recau sobre el consumidor final. L’objectiu d’aquest treball és fer una comparativa dels tipus impositius d’IVA que s’apliquen a alguns béns i serveis culturals en diversos països de la Unió Europea l’any 2013. Per tal d’acomplir aquesta tasca, s’ha utilitzat la informació proporcionada pel treball ‘VAT Rates. Applied in the Member States of the European Union’ , que fa anualment la Comissió Europea i que consisteix en un recull de tipus impositius per productes i serveis segons dades facilitades pels mateixos estats membres.

L'apport de la culture à l'économie en France

Serge Kancel Serge ; Jérôme Itty; Morgane  Weill; Durieux Bruno Durieux | Documentation Française  

L'étude offre une description du poids de la culture dans l'économie française et tend ainsi à déterminer les axes de développement s'appuyant sur le potentiel de croissance des industries culturelles.

En se basant sur les données de l'Insee, l'étude démontre un poids important quant à la part des activités culturelles dans l'économie globale. Ainsi, ces activités représentent 57,8 Md€ de valeur ajoutée, soit 3,2% du PIB national, 670 000 personnes employées soit 2,5% de l’emploi actif en 2010. 

Tres problemas sobre los laboratorios ciudadanos una mirada desde Europa

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298


Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

"Cultura al dia", nou servei del Centre d'Informació i Documentació

Cultura al dia, escriptori virtual de premsa del Centre d'Informació i Documentació.

Clica ! 

 

La gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales.

Joaquim Rius | Papers. Revista de sociologia,  Vol 99, No 1 (2014)

En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.