Apunts

The value of arts and culture to people and society: an evidence review

Arts Council of England

S’acaba de publicar aquest informe que analitza l’impacte de les arts i la cultura en l’economia, la salut, el benestar, la societat i l’educació. Els autors reconeixen que el valor de les pràctiques artístiques i cultural no és fàcil de mesurar de manera quantitativa perquè té un impacte directe en el nostre univers emocional. Però volen demostrar l’impacte real que també té l’art i la cultura en el sistema educatiu, en l’economia o en la nostra salut i aporten dades que evidencien la importància i els beneficis de les arts i la cultura per a la societat.

Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic en el 2012 i 2013

Mercat de Música Viva de Vic

El Mercat de Música Viva de Vic-MVLab torna a ser objecte d’un estudi de la part de la Universitat Oberta de Catalunya amb l’objectiu de mesurar la incidència econòmica que aquest esdeveniment té en la indústria musical. L’estudi, a més de donar xifres sobre l’impacte del Mercat del 2012, ha avaluat també la qualitat de la passada edició (25è aniversari) i l’ús i el valor adquirits per les Xarxes Socials i les plataformes d’Internet en aquest dos últims anys.

Últim número de la revista Observatorio cultural

Observatorio cultural ׀ Cimera Mundial de les Arts i la Cultura

Inclou quatre articles de reflexió sobre els nous models de desenvolupament cultural elaborats per Néstor García-Canclini, Nancy Duxbury, Fernando Carrión i Paulina Soto. Aquests textos van servir de base per al debat i la reflexió en la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura que es va celebrar a Santiago durant el mes de gener de 2014. L’objectiu dels autors és, d’una banda, orientar els debats per tal de situar la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible i, de l’altra, conscienciar que cal adaptar-se a la nova realitat i modificar i qüestionar les bases, els patrons, els llenguatges i els tipus de relacions que han sustentat modes de treball i principis ja superats.

Cultural policy : management, value and modernity in the creative industries

Dave O’Brien ׀  Routledge

Aquest llibre destaca la importància de la política cultural per a l’economia i la societat contemporània i apunta a la necessitat de què esdevingui un àmbit acadèmic diferenciat i interdisciplinari. L’autor reclama que des dels estudis culturals, àrea a partir de la qual s’ha desenvolupat la política cultural, es faci una aposta per establir un compromís més ferm amb la política i una major integració amb la sociologia. O’Brien considera que una mirada des de la ciència política i la sociologia pot aportar una major comprensió de la política cultural perquè jugui un paper clau en el desenvolupament de la societat actual.

Cultura y creatividad en la nueva economía urbana evidencias, discursos y críticas

Auxkin Galarraga Ezponda, Álvaro Luna García, Sandra González Durán |  Revista de dirección y administración de empresas = Enpresen zuzendaritza eta administraziorako aldizkaria, , Nº 20, 2013 

Resumen:  En la medida en que el papel de los sectores cultural, artístico y creativo en el desarrollo económico y social de las ciudades-región comienza a ser ampliamente reconocido gracias a las progresivas evidencias empíricas recogidas en los últimos años sobre su importante capacidad de dinamismo, innovación y conectividad global, las intervenciones de las diferentes administraciones públicas y agentes privados en este ámbito también han ido en aumento. Una vez que el sector industrial ha declinado de forma drástica y otras actividades terciarias de la economía urbana se encuentran estancadas o en declive (comercio, consultoría, servicios inmobiliarios, etc.), las formas de producción y trabajo cognitivo-culturales son crecientemente señaladas como grandes impulsoras de la regeneración urbana, el posicionamiento global de las ciudades-región, la creación de empleo y la conexión con las vanguardias culturales.

Las industrias culturales y creativas

Observatorio Vasco de la Cultura

Hoy las Industrias Culturales y Creativas ocupan un lugar central en las políticas de crecimiento económico en aquellos territorios que han realizado una apuesta por el valor añadido, la creatividad y la innovación. En un contexto económico globalizado, las economías con mayor crecimiento están desarrollando estrategias en este sentido.

El presente informe ofrece una panorámica sintética del marco conceptual de las Industrias Culturales y Creativas, de las políticas de fomento impulsadas por la Unión Europea y de las políticas de la  Comunidad Autónoma de Euskadi (CAE) que inciden en estos sectores. 

La necessària transformació del model productiu a Espanya: el paper del territori

Montserrat Pareja-Eastaway; Joaquín Turmo Garuz Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, Vol. 59, Núm 3  

Resum: El fracàs de les bases del model productiu espanyol fonamentat en una baixa productivitat s’ha traduït en una incapacitat absoluta de reacció davant la crisi econòmica amb creixents taxes d’atur i un greu estancament del PIB. El repte principal de l’economia espanyola requereix apostes decidides per pilars en els quals se sustenti un nou model productiu, això és, la creativitat, la innovació i el coneixement. Aquest article abordarà en primer lloc el marc teòric en el qual s’emmarca el paper que assumeix el territori al segle xxi com a motor de canvi econòmic. Seguidament, s’identificaran els aspectes clau del model productiu actual i, a continuació, s’estudiarà la contribució del territori al canvi de model sobre la base de quatre grans àrees metropolitanes: Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Finalment, s’incidirà en les recomanacions de política pública tenint en compte els resultats anteriors.

La ciudad sensible. Paradigmas emergentes de espacios informales y usos alternativos del espacio urbano

Angelique Trachana |  Urban, Núm. 05 (2013)

Resumen : Los términos ‘ciudad sensible’ aluden a una óptica diferente de enfrentarse al análisis, el entendimiento y la configuración del espacio urbano. En el artículo se pretende estudiar los factores que provocan este cambio en la percepción de lo urbano con consecuencias directas en la forma de actuar sobre el espacio urbano. Dichos factores tienen que ver, por un lado, con ciertas manifestaciones del arte, por otro, con los estudios sociológicos y urbanísticos que se mueven hacia el terreno de la antropología, la etnología y la ecología y, fundamentalmente, con la incidencia de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la generación de redes sociales y una ciudadanía proactiva. La última parte del artículo está dedicada a los tipos emergentes de espacios informales, los usos alternativos del espacio público y la participación ciudadana. 

Ocupació en el sector de la cultura i la creació 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’any 2013 es va registrar una mitjana anual de més de 163.000 persones ocupades en el sector de la cultura i de la creació. Aquesta xifra representa gairebé un 6% del total de població ocupada de Catalunya. Des d’un punt de vista comparatiu, el sector cultural i creatiu ocupa més gent que sectors econòmics considerats tradicionalment estratègics, com poden ser el de l’automòbil (83.600 ocupats), el químic (82.000) o el de l’alimentació (58.500).

Informe del 9ª Barómetro del Observatorio de la Cultura

Observatorio de la culturaFundación Contemporánea

Segons l’últim baròmetre de l’'Observatorio de cultura', el 2013 va ser el pitjor any per als pressupostos en cultura. De cara al 2014, les previsions són més optimistes, pel 57% dels enquestats el pressupost d’aquest any serà igual o millor. Pel que fa a impuls i innovació cultural, per comunitats autònomes, Catalunya i el País Basc retrocedeixen al segon i tercer lloc, mentre que Madrid passa a ocupar-ne el primer.