Apunts

Pla de cultura digital per a les empreses creatives catalanes 2014-2016

El Pla preveu tres tipus d’accions en funció del destinatari: accions adreçades a les empreses natives digitals (empreses que utilitzen les noves tecnologies com a base de la creació: videojocs, apps de continguts culturals, empreses de 3D, etc.), accions destinades a les empreses culturals tradicionals (empreses dels sector editorial, musical, audiovisual, arts escèniques, visuals, etc.) i accions transversals.

The Museum experience revisited

John H. Flak ׀ Lynn D. Dierking

Tenim el plaer de presentar-vos l’edició revisada i actualitzada de «The Museum experience», una obra publicada el 1992 que va revolucionar la manera d’entendre i tractar els visitants de museus. Els autors han incorporat en aquesta nova edició els nous avenços en recerca, teoria i pràctica de museus durant els darrers vint anys. Escrit amb un estil planer però rigorós des del punt de vista acadèmic, els autors proporcionen reflexions teòriques i aproximacions pràctiques i es plantegen per què els ciutadans van als museus, què hi van a fer, quins són els seus processos d’aprenentatge i proporcionen als professionals consells per millorar l’experiència de la visita.

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Participació cultural a Catalunya 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats bàsics de l’enquesta sobre participació cultural a Catalunya l’any 2013, elaborada pel Departament de Cultura en col·laboració amb la Fundació Audiències de la Cultura i la Comunicació, que és qui s’encarregà de la recollida de dades en la fase de treball de camp.

Conectando audiencias

Asimétrica

Inclou cinc articles que conviden a les organitzacions artístiques a introduir canvis profunds en la seva estructura i funcionament intern per tal de millorar el seu treball de fidelització de públics. Així mateix, presenten experiències col·laboratives en matèria de segmentació de públics i coneixement expert sobre instruments de captació, tractament i ús de dades, ús avançat de programes i eines digitals, ticketing i altres qüestions referents al màrqueting aplicat a les arts.

El derecho al arte en Ecuador

Aquest document reuneix cinc assaigs que analitzen el concepte d’art des de diverses perspectives: com a bé humà, com a dret constitucional, com a bé amb valor econòmic, així com des de la perspectiva de la propietat intel·lectual, la democràcia, la inclusió dels pobles i nacionalitats, l’educació i les polítiques públiques.

Els autors, Tamia Vercoutère, Dean Baker, María Fernanda Cartagena, Richard González Dávila i Mark  Weisbrot, coordinats per Ricardo Restrepo, argumenten que l’art és un dret i li correspon a l’Estat la provisió de les condicions per a garantir-lo mitjançant polítiques públiques que han de tenir en compte tant les especificitats de les persones, els pobles i les nacionalitats, així com el context tecnològic de l’era digital, i establir les bases per a una societat oberta on el coneixement sigui lliure.

MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics

Vilaweb

L'Associació Catalana de Crítics d'Art lliura els seus premis avui · Us oferim íntegre el documental guanyador de la categoria de producció audiovisual, un exemple de la situació que viu la cultura

'El Museu d'Art Contemporani de Barcelona neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú.' D'aquesta manera arrenca el documental 'MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics', una de les obres guardonades en els premis ACCA, de l'Associació Catalana de Crítics d'Arts (ACCA), que es lliuren avui. L'ACCA és una de les associacions més actives a l'hora de defensar la cultura i d'estimular el debat cultural. I en són un bon reflex aquests premis, que es lliuren anualment i guardonen les exposicions, iniciatives i obres més remarcables de la temporada artística.

March of the modern makers: an industrial strategy for the creative industries

Will Straw ׀ Nigel Warner ׀ Institute for Public Policy Research

Aquest informe destaca les fortaleses i els avantatges competitius de les indústries creatives al Regne Unit i assenyala que una aproximació més apropiada i coordinada d’aquest sector a la estratègia del govern en matèria de política industrial ajudaria a augmentar el potencial d’aquest país com a líder mundial en continguts creatius. Els autors reconeixen la bona situació i posicionament global d’aquest sector al Regne Unit però qualifiquen de greu error el fet que les empreses creatives no s’hagin sumat aquesta recent estratègia governamental.

Categories

 
Relació de les categories utilitzades per organitzar els articles de la Comunitat
Cliqueu en les categories que volgueu consultar

Struggling for the Right to the (Creative) City in Berlin and Hamburg: New Urban Social Movements, New ‘Spaces of Hope’?

Johannes Novy ; Claire Colomb  | International Journal of Urban and Regional Research, Vol. 37, Issue 5, September 2013

Abstract  In cities across the globe there is mounting evidence of growing mobilization by members of the so-called ‘creative class’ in urban social movements, defending particular urban spaces and influencing urban development. This essay discusses the meaning of such developments with reference to the hypothesis made by David Harvey in Spaces of Capital about the increasing mobilization of cultural producers in oppositional movements in an era of wholesale instrumentalization of culture and ‘creativity’ in contemporary processes of capitalist urbanization. After briefly reviewing recent scholarly contributions on the transformations of urban social movements, as well as Harvey's hypothesis about the potential role of cultural producers in mobilizations for the construction of ‘spaces of hope’, the essay describes two specific urban protests that have occurred in Berlin and Hamburg in recent years: the fight for Berlin's waterfront in the Media Spree area, and the conflict centred on the Gängeviertel in Hamburg. In both protests artists, cultural producers and creative milieux have played a prominent role. The essay analyses the composition, agenda, contribution and contradictions of the coalitions behind the protests, discussing whether such movements represent the seeds of new types of coalitions with a wide-ranging agenda for urban change. The essay finally proposes a future research agenda on the role of artists, cultural producers and the ‘creative class’ in urban social movements across the globe.