Apunts

Gestión cultural: innovación y tendencias

Vicent Giménez Chornet (coord.) ׀ Tirant Humanidades

Des de el País Valencià ens arriba aquest llibre que descriu amb reflexions teòriques i casos pràctics, noves fórmules i models de gestió cultural a partir de l’ús de les noves tecnologies i de l’adaptació a les noves necessitats socials. Destaquem l’estudi de Carlos Villavieja titulat ‘Fundamentos para una gestión cultural en proximidad participativa’ on explica les bases d’un sistema de gestió cultural fundat en els principis socials de la IAP (investigació acció-participació) en un moment en què els moviments socials oposen resistència a uns poders polítics cada vegada més allunyats de la seva legitimitat democràtica. Segons l’autor, els principis de la IAP, que reivindiquen una transformació cultural autogestionada, són fàcilment aplicables en aquest context actual de mobilitzacions ciutadanes. Villavieja considera que des de l’IAP es pot projectar una gestió cultural capaç de detectar problemes generadors de malestar, trobar-ne les causes i plantejar solucions i que siguin els mateixos ciutadans qui elaborin tots aquests processos.

Conclusions Sessió de Treball Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer Viladecans

El 8 d’abril del 2014 va tenir lloc a l’Atrium de Viladecans una sessió de treball del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer on es van analitzar les conclusions de l’anterior sessió que s'havia celebrat novembre del 2013.

Tuit de la setmana

Santos M. Mateos

Tax Incentives as a Measure to Support the Arts in a Globalizing World

Renate Buijze | Department of Tax Law, Erasmus University Rotterdam | Social Science Research Network

Abstract     
The notion of common goods or shared goods can help explain the expansion of audiences for arts organizations due to globalization. This expanded audience provides new fundraising opportunities for the arts. Governments, however, often have not anticipated to these new opportunities. In many countries government support for the arts remains a domestic issue. By only granting tax incentives in a domestic situation governments can even discourage their taxpayers to contribute to an arts organization resident abroad, hindering cross-border fundraising activities of arts organizations. This article puts forward the new fundraising opportunity for the arts that occurs due to globalization, as well as how this opportunity is hindered by tax barriers. An overview is provided of the current existing private- and state solutions to overcome these tax barriers. The solutions are illustrated by means of examples derived from the Netherlands.

Desculturalizar la cultura: Retos actuales de las políticas culturales

Víctor Vich | Latin American Research Review Volume 48, Special Issue, 2013 

Resumen: El presente artículo combina la reflexión académica con la propuesta política. Retoma la pregunta sobre la importancia de las políticas culturales e intenta fundamentar una nueva respuesta. Sostiene que las políticas culturales no pueden concentrarse únicamente en la pura organización de eventos. Más allá del fomento a la producción cultural, del establecimiento de mejores mecanismos para su circulación y de dirigirse a públicos diferenciados, el ensayo apuesta por una política cultural que apunte a la deconstrucción de los imaginarios hegemónicos, vale decir, al intento por intervenir en aquellos sentidos comunes que se encuentran hondamente afianzados en los habitus sociales. Si el capitalismo contemporáneo basa buena parte de su poder en la dominación simbólica, este ensayo entiende que los símbolos y la cultura en general son igualmente un lugar de respuesta.

Resum del tuitdebat sobre Cultura i Insularitat organitzat per Art-Xipèlag.

El dimecres, 2 de juliol, a les set de la tarda, començàvem un nou tuitdebat a Art-Xipèlag. Per aquesta ocasió havíem triat un tema que pensàvem que podia ser de l'interès dels professionals de la cultura de les Illes. Van participar-hi professionals de les Illes Balears però també estava obert a gent d'altres illes o professionals de la Península. Ens agrada la multidisciplinarietat d'idees i opinions i si són d'indrets diferentes, amb realitats diferents, pensem que poden enriquir moltíssim el debat i en podem aprendre molt entre tots.

Sustainable projections: concepts in film festival management

Alex Fischer ׀ St Andrews Film Studies

Llibre que vol ajudar als organitzadors de festivals de cinema a prendre consciència del context actual tan complex, contradictori i sovint advers que envolta l’organització d’aquests esdeveniments. S’hi aporten reflexions teòriques i experiències pràctiques que tracten de demostrar la necessitat d’examinar aquests festivals més enllà d’ells mateixos per entendre millor les complexitats que els envolten i ajudar-los a detectar aquells elements que poden fer que el festival sigui un èxit o un fracàs.

Cultura. Punto e accapo

Francesco Paolo Campione (ed.) ׀ FrancoAngeli

Llibre que presenta les línies bàsiques del programa ‘Cultura. Punto e accapo’ que vol ser una plataforma de debat i un punt de partida per a una renovació del sector cultural a Itàlia. Segons els experts que hi participen, l’actual sistema d’organització i gestió de la cultura a Itàlia ja no respon a la lògica de desenvolupament que demana la societat actual i, per corregir-ho, cal una reestructuració substancial del sector per tal que el país pugui activar els seus recursos culturals i convertir el patrimoni i la creativitat en un dels seus principals avantatges competitius.

Estrategias de supervivencia de las mujeres profesionales en las artes escénicas en un periodo de crisis

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria

Festivalization as a Creative City Strategy

Nikolay Zherdev |  IN3 Working Paper Series (2014). IN3 (UOC) 

Resum: Mitjançant l'aplicació d'estratègies basades en la creativitat les ciutats intenten  destacar per tal d' atraure els ciutadans mòbils . En molts casos , s'aconsegueix a  través de la transformació de les ciutats i barris culturals en espais d'experiència. En aquest sentit, un dels instruments més populars d'implementació de la planificació cultural és la creació de la identitat de la ciutat i la seva promoció a través de festivals culturals. Aquests festivals s'han convertit en una política de " must -have " per als planificadors urbans de la Ciutat creativa que intenten galvanitzar la vida cultural local, construir una continuïtat del happening i així atraure persones creatives. Aquests factors converteixen l'espai urbà en un lloc de festival constant, un fenomen anomenat  festivalització de l'espai urbà. Discutint les connexions entre la teoria de les Ciutats Creatives i els estudis del festival, el treball té com a objectiu obrir un diàleg entre els dos, abordant la qüestió de com s'aplica la festivalització dins del paradigma de Ciutat Creativa. El document conclou que actualment els festivals penetren a diversos aspectes de les activitats culturals, socials i econòmics, passant de ser un instrument d'aplicació de l'estratègia en l'estratègia en ella mateixa.