Apunts

Planificació cultural municipal

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí

Manifesto per la sostenibilità culturale

El 'Manifesto per la sostenibilitat cultural' és una iniciativa d’Armes Progetti, una associació italiana que treballa perquè la Unió Europea reconegui el concepte de sostenibilitat cultural com a pilar bàsic per al desenvolupament. Vol aconseguir un pacte europeu per a la sostenibilitat cultural i una directiva que obligui els estats membres a destinar l’1% del PIB a la cultura.

Una col col·lectiva

LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom.

LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana. Una de les últimes iniciatives consistí, en aquest sentit, en una sèrie d’actuacions a diferents terrats de Barcelona per tal de refer els lligams socials propis de les trobades entre els veïns, que aquests espais propiciaven. Però LaCol és coneguda, sobretot, per la seva actitud combativa a favor dels espais comuns del barri, com el Bloc 11 de Can Batlló, tot treballant amb els veïns, assessorant-los i assumint projectes des del coneixement de la realitat social del barri i de les seves necessitats. Per això LaCol és un taller d’arquitectura atípic, en què la implicació dels seus membres en el teixit social esdevé gairebé un requisit previ al treball arquitectònic que, posteriorment, se’ls pugui encarregar.

1

LAPIDARIUM (5)

"Todas las explicaciones que se ofrecen para aclarar lo que significa la globalización se contienen en la metáfora de que el mundo se ha quedado sin alrededores, sin márgenes, sin afueras, sin extrarradios. Global es lo que no deja nada fuera de sí, lo que contiene todo, vincula e integra de manera que no queda nada suelto, aislado, independiente, perdido o protegido, a salvo o condenado, en su exterior. (…) En un mundo sin alrededores la cercanía, lo inmediato deja de ser la única magnitud disponible y el horizonte de referencias se amplía notablemente.

Pautes d'ús i aplicacions de l'Spotify a les biblioteques, nou document comunitatXBM

Amb aquestes Pautes d'ús i aplicacions de l'Spotify a les biblioteques, el grup de treball de música a les biblioteques de la comunitatXBM , ens convida a perdre la por a la noves tecnologies i desafiar els nous reptes se'ns plantegen. El document menciona experiències d'èxit a la Xarxa de Biblioteques Municipals i posa l'accent en recordar-nos que ja no és tant l'accés com l'ús que se'n faci. 

1

La imaginación sostenible. Culturas y crisis económica en la España actual

Luis Moreno Caballud | Hispanic review, Nº 4, 2012 , p. 535-555

Resumen: Estudiar el contexto cultural de la actual crisis económica en España permite comprender las formas de vida que la propiciaron y también las que ahora intentan sobrevivir a ella. Frente al modelo del beneficio individual como fin último de la existencia que potenció la burbuja económica, se han desarrollado redes de colaboración y apoyo mutuo que han producido un rico sustrato cultural, favorecido por la expansión del acceso ciudadano a las nuevas tecnologías. En él germinan multitud de proyectos que entienden la cultura como un "procomún", es decir, como un bien compartido por quienes sostienen y disfrutan esos proyectos en cada caso (bibliotecas digitales, colectivos musicales, cooperativas de producción cultural, proyectos transmedia o redes de investigación colaborativa). Estas culturas procomunes generan una "imaginación sostenible", en tanto que apuestan por la reproducción de la vida en común frente a la burbuja individualista y productivista.

Patrimoni cultural

Els gestors del patrimoni cultural defensen, amb raó, que existeix una visió esbiaixada del que és aquest patrimoni. Afirmen que està molt estesa la idea de que el patrimoni cultural són els monuments, els edificis històric i les ruïnes, i poca cosa més. En definitiva, unes pedres i unes obres que vinculen el present amb el passat. Molt sovint s’ha tramés aquesta idea, fins i tot patrocinada per institucions tan rellevants com la UNESCO. És una visió monumentalista del patrimoni.

Apunts #5: L'augment de l'IVA és l'única causa del descens d'espectadors?

“How far does the economic debate on ‘cultural value’ dominate policy makers’ decisions” / Vikki McCall
The cultural value initiative (17 des. 2012)

Every cultural policy decision is predicated on the exercise of cultural authority, and a better understanding of what notions of ‘value’ are behind the policy-making process is therefore central to the cultural value debate