Apunts

Art-Xipèlag entrevista a Elisenda Belda, gestora i investigadora cultural

Arriba una nova conversa amb una gran professional de la Cultura de Balears. Les entrevistes que realitzem a Art-Xipèlag ens serveixen per conèixer diferents professionals però també per aprendre i gaudir de la tasca que duen a terme. 

Anàlisi dels estudis sobre impacte econòmic, social i educatiu de les biblioteques públiques

Arts Council of England

Informe que revisa la literatura existent al Regne Unit sobre els impactes econòmics i socials de les biblioteques públiques a la societat. Els autors destaquen la necessitat d’assolir una millor comprensió d’aquesta qüestió complexa sobre la que cal aprofundir encara molt més. L’estudi informa de les diverses aproximacions al tema i assenyala els avantatges i inconvenients de les diferents metodologies emprades. Segons l’informe, les evidències existents demostren que les biblioteques públiques són molt positives per a les comunitats i per a les persones i que contribueixen a la millora del capital humà, el manteniment del benestar mental i físic, la inclusió social i la cohesió comunitària. Es tracta de processos complexos i a llarg termini i aquesta és la contribució econòmica real que les biblioteques públiques fan al Regne Unit. L’informe conclou que pretendre mesurar l’impacte econòmic de les biblioteques a curt termini proporciona només un resultat molt prim i disminuït del seu valor real.

Anàlisi de l’evolució i situació actual de l’oferta legal de continguts digitals a Espanya

Francesco D. Sandulli | Cultura en Red 2014

Informe sobre les noves ofertes legals que ofereix el sector de les indústries culturals de continguts digitals a Espanya. Segons l’estudi, en els últims cinc anys la indústria de continguts digitals a Espanya ha crescut un 50% mentre que la de continguts físics ha disminuït un 20%, tot i que encara representa la major part de les vendes totals del mercat. En termes d’ingressos totals, la indústria del llibre és la que obté els millors resultats en l’àmbit digital, amb 74 milions d’euros de vendes en 2012, malgrat que aquesta quantitat representa només un 4% de la seva quota de mercat. La indústria de la música, en canvi, ha tingut més èxit en la transició al món digital on les vendes en 2013 van representar un 40% del total d’ingressos de la indústria de la música. Pel que fa al vídeo i als videojocs, el sector va guanyar 141 i 26 milions d’euros respectivament en 2012 i representen un 5% i un 6% del total de les seves vendes.

Algunas notas (dispersas, incompletas y a veces obsesivas) para pensar los centros más allá de la cultura oficial

@culturpunk | José Ramón Insa Alba | ya no tengo prisa

[#1]      La visión antropológica y sociológica de la cultura me impide reducir el concepto de centros culturales a la noción acostumbrada de distribución/promoción de sus productos, sobre todo los relacionados con el arte y sus diferentes expresiones. De ahí parto.

[#2]      Concebir los centros como mapas del estado emocional de la ciudad.

[#3]      La anulación y el abandono de la lógica comercial. La anulación del fetichismo del consumo cultural urbano » ¿Industrias Culturales? ¿Capitalidades Culturales? » el declive de los grandes proyectos » el declive de los grandes blablaismos

[#4]      La expansión de los mercados al mundo de la cultura. La conquista del pensamiento político por parte de los dogmas economicistas.

Tuit de la setmana

Publicats els resultats de la primera convocatòria d'Europa Creativa

L'Agència Executiva per l'Educació, l'Audiovisual i la Cultura (EACEA) de la Comissió Europea ha fet públics els resultats de les primeres convocatòries del programa Europa Creativa, que va estar oberta entre desembre de 2013 i març de 2014. 

Els resultats es poden consultar a la plana web de l'EACEA i inclouen els projectes de traducció literària, de xarces europees, de cooperació, de plataformes culturals, etc. 

Yo uso las bibliotecas públicas, ¿y qué?

José Luis Ibáñez Ridao | ZoomNews. Letras y tretas

Las bibliotecas, como el resto de actores del sector cultural, se encuentran en una encrucijada. Ya funcionan bibliotecas sin libros, se ha impuesto con agostidad un canon al préstamo y, repasando entrevistas a escritores, resulta que todo el mundo contaba con la biblioteca de su abuelo y nadie usaba las públicas.

Convocatòria de propostes sobre turisme industrial i cultural

La Comissió Europea ha publicat la convocatòria europea dirigida a finançar projectes de cooperació de suport a productes turístics transnacionals basats en el patrimoni industrial i cultural europeu.
La present convocatòria no presenta gran diferències respecte de l'any passat tret que agrupa dos àmbits (turisme industrial i cultural i turisme accessible) amb dues prioritats temàtiques.

La prioritat temàtica de turisme industrial i cultural té com a objectiu complementar les polítiques regionals i nacionals mitjançant la cooperació transnacional i les iniciatives conjuntes que tinguin com a finalitat el disseny de productes innovadors transnacionals en els àmbits del turisme cultural i industrial. Els projectes han de contribuir a diferenciar l'oferta turística europea capitalitzant i donant valor afegit al patrimoni cultural comú i donar suport a la recuperació econòmica i a la creació de llocs de treball en regions industrials en declivi, mitjançant projectes de cooperació transnacional i interregional en el camp del turisme.

The Audience experience : a critical analysis of audiences in the performing arts

Jennifer Radbourne, Hilary Glow, Katya Johanson (eds.) ׀ Intellect Bristol

Llibre que analitza els canvis de tendències en l’anàlisi i avaluació de l’experiència artística en el sector de les arts escèniques. S’hi estudia com les tecnologies i els nous comportaments i necessitats dels públics han transformat i modificat la manera de presentar i divulgar les representacions de teatre i òpera i els concerts de música clàssica i contemporània. S’hi presenten estudis de cas amb noves metodologies de recollida i interpretació de dades d’audiències. El llibre reflexiona també sobre la instrumentalització de la cultura i l’obsessió per la quantificació econòmica i social del valor artístic en aquestes últimes dècades i vol transmetre la necessitat de recuperar el valor de l’art com a experiència estètica.

Programa Europa Creativa. Convocatòria de projectes de cooperació europea

La Comissió Europea ha publicat una convocatòria de projectes de cooperació europea per donar suport a la capacitat dels sectors cultural i creatiu europeu a nivell transnacional  i internacional i promoure la circulació d'obres i la mobilitat dels agents.

La convocatòria s'emmarca en el subprograma Cultura dins del programa Europa Creativa.

Les prioritats pel que fa al reforç de la capacitat dels sectors cultural i creatiu són les següents:

  • impulsar les accions que dotin als agents culturals i creatius d'habilitats per reforçar el sector;
  • fomentar les accions que permetin als agents cooperar a nivell internacional;
  • reforçar els vincles entre les organitzacions culturals i creatives europees i les xarxes internacionals per facilitar l'accés a oportunitats professionals.