Apunts

El Llibre Blanc de l'animació a Espanya 2012

Diboos, la Federació Espanyola d'Associacions de Productores d'Animació, va presentar 'El Llibre Blanc de l'Animació 2012', un extens informe sobre la indústria de l'animació a l'Estat Espanyol realitzat per la consultora Rooter. En aquest informe hi podreu trobar dades econòmiques, de tendències i d'internacionalització del sector de l'animació. L'informe inclou un benchmarking internacional de polítiques públiques, una anàlisi de la tipologia d’ajuts públics i  recomanacions i  propostes de polítiques públiques pel foment del sector de l'animació a Espanya.

Art and sustainability : connecting patterns for a culture of Complexity

Sacha Kagan, investigador associat de la Leuphana University i cofundador de Cultura21, Network for Cultures of Sustainability, presenta en 'Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity' els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La tesi que defensa l’autor és que aquesta dimensió no només implica la inclusió de la cultura en el desenvolupament local sostenible de les comunitats, sinó que també suposa la transmissió d’un conjunt de normes, valors i convencions per facilitar la transició cap a un món més sostenible.

Apunts #10

Cómo podemos recuperar el valor social de las Artes Escénicas? Jaume Colomer. Els públics de la cultura

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

BookCamp Kosmopolis. Solucions per a projectes literaris en temps de crisi

Kosmopolis. Festa de la Literatura Amplificada acull enguany la tercera edició de la trobada dedicada al món dels llibres i l’edició. Originalment el Bookcamp Kosmopolis va sorgir com una trobada col·laborativa per reflexionar sobre els canvis que tenen lloc a la literatura (el futur dels llibres, els canvis de formats i suports,  els nous lectors i escriptors, la digitalització de continguts…).

Territoris, cultures, polítiques (I)

 La recerca d’exemples internacionals que pugin exercir com a referents d’una hipotètica Catalunya independent ha estat un recurs habitual a l’hora de construir el discurs de la viabilitat del futur estat català. Tot i que el focus de les comparacions no s’ha situat sempre en els mateixos objectius, es pot parlar d’uns territoris que han esdevingut referents indiscutibles, sobretot els darrers anys. Es tracta de marcs subestatals que com el cas de Catalunya presenten un fort component diferencial respecte els estats que els engloben, territoris com el País Basc, Quebec o Flandes, i més recentment Escòcia, i que disposen d’autonomia, capacitat legislativa, i competències per establir polítiques culturals pròpies. Segurament aquests països comparteixen molts aspectes, derivats d’aquest marc contextual, aspectes que es poden veure reflectits en les polítiques culturals respectives, però res més lluny de la realitat pretendre que aquestes polítiques estiguin tallades per un únic patró, i que aquest patró es limita a exhibir de forma única, indiscriminada i persistent identitat nacional i objectius enfocant obstinadament cap un punt anomenat melic...

Primer pas per a una SGAE catalana?

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 

La Generalitat de Catalunya regula el registre d'entitats que gestionen els drets de la propietat intel·lectual. Primer pas cap a una SGAE catalana? - http://bit.ly/V7NMFf... llegeix +

Musées et développement durable

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.

Rosa Comes: "Els gestors culturals hem de potenciar el privilegi de ser cruïlla"

Entrevista a Rosa Comes

Durada del vídeo: 05:35