Apunts

Museos de la Ciencia en España: entre la Divulgación Científica, el Consumo Cultural y la Creación de Nuevos Referentes Sociales

Xavier Roigé | DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science, Vol 3, No 1 (2014), p. 49-72


Resumen: Este artículo explora el desarrollo de los museos de la ciencia en España durante los últimos años. Se analiza en qué medida el contexto social y político ha influenciado el proceso de creación de estos museos y sus contenidos. Por ello, este tipo de instituciones representan un escenario idóneo para entender de qué manera se relaciona la ciencia con la sociedad. En este sentido, el análisis de los procesos de comunicación pública de la ciencia debe tener en cuenta los factores socio-económicos que han condicionado la musealización de la ciencia.

Es la calidad, estúpido!

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

En los últimos meses he estado involucrado en algunos programas de internacionalización de las artes escénicas, como el Mov-s y el IPAM. En estos dispositivos habilitados y acogidos por diferentes instituciones públicas he podido constatar y discutir el discurso más o menos consensuado sobre lo que hoy día es la práctica de la internacionalización.

Las instituciones políticas responsables de políticas culturales han hecho de las prácticas denominadas de “internacionalización” uno de sus ejes estratégicos y han comenzado a articular acciones (que no claras y decididas políticas públicas) para estimularla entre los agentes culturales.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Focs artificial al nostre cervell

Anita Collins explica què és el que passa en el nostre cervell quan escoltem o interpretem música

How playing an instrument benefits your brain - Anita Collins from Women's Federation Europe on Vimeo.

Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic

Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)

'L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic', que ha elaborat l'Agència del Patrimoni Cultural, és una radiografia exhaustiva del sector amb l’objectiu de determinar-ne la importancia econòmica, localitzar tots els agents públics i privats que hi intervenen  i  servir de base per a crear en el futur aliances público-privades en el sector i definir estratègies per adinamitzar el patrimoni a Catalunya (orientades a aconseguir un major nombre d’usuaris i incrementar els recursos obtinguts)

Anuari SGAE 2014 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Com valoren les persones les seves experiències teatrals?

The British Theatre Consortium

Informe que presenta els resultats del projecte de recerca ‘Critical mass: theatre spectatorship and value attribution’ que analitza com els públics que assisteixen al teatre valoren la seves experiències teatrals. L’estudi es basa en les descripcions que els propis usuaris proporcionen de les seves experiències recollides a través d’enquestes i qüestionaris en línia i grups de treball, se’ls pregunta sobre les últimes representacions a les quals van assistir i també sobre experiències anteriors de fa un any o més. La investigació examina com els espectadors i espectadores processen la seva experiència cognitiva i afectiva i com situen les representacions en relació al seu context (localització, identitat i moment temporal), les seves vivències teatrals prèvies i les seves xarxes associatives.

Europa Creativa 2014–2020 : només un nou programa o també una nova política cultural?

Cornelia Bruell | Institut per a les Relacions Culturals Internacionals (Ifa)

Publicació creada en el marc del programa de recerca de l’Institut de Relacions Culturals Internacionals alemany que proporciona una visió panoràmica dels principals canvis en el suport cultural europeu. El document debat sobre les posicions del Consell i del Parlament Europeu davant el nou programa Europa Creativa de la Comissió Europea per al marc financer 2014-2020. Així mateix, s’hi recullen les principals crítiques expressades pels diferents agents interessats (públic, societat civil i Parlament Europeu). Els aspectes més controvertits han estat, entre d’altres, el caràcter massa econòmic del nou programa, que posa l’èmfasi en els aspectes competitius, d’ocupació i desenvolupament estratègic de les audiències.

Clase creativa y factores de ubicación: las capitales autonómicas españolas

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.

Memoria de las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas

Las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas se celebraron en el Teatro Central de Sevilla, los días 27 y 28 de febrero de 2014. Esta sexta edición diseñó sus contenidos y actividades bajo un lema general: “Crisis, conflicto y artes escénicas: la inclusión social a través de las artes escénicas en situaciones de crisis y conflicto”