Apunts

Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?

L’especialista nord-americana en museus i estudis de folklore, Annette B. Fromm, proposa en aquest document breu algunes recomanacions pràctiques per millorar les relacions dels museus amb les seves comunitats. Es tracta de la conferència pronunciada per l’autora – que compta una àmplia experiència professional en museus etnogràfics dels Estats Units – en el marc del Seminari Museus, multiculturalisme i comunitat, organitzat per l’Insitut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a CaixaForum Girona l’octubre de 2011.

A «Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?», Fromm, que és l’actual presidenta del Comitè Internacional de Museus d’Etnografia (ICME) de l’ICOM i coordinadora d’estudis museístics de la Universitat Internacional de Florida, argumenta que els museus del segle XXI han d’esdevenir veritables espais de construcció comunitària i fomentar el diàleg intercultural.

Compte enrere per Interacció

Falten pocs dies per Interacció i ben aviat, dimecres dia 8, ens veurem en aquesta àgora de la gestió cultural. Us volem agrair el gran acolliment que ha tingut aquesta iniciativa, ja que hem superat el nombre de participants previstos i hem hagut de tancar les inscripcions. Us recordem que podeu consultar el programa aquí.

A continuació trobareu algunes indicacions pràctiques:

Culture as a key dimension of sustainability : exploring concepts, themes, and models

Nancy Duxbury,  Eileen Gillette | Creative City Network of Canada 

Aquestes investigadores de la Creative City Network of Canada – organització canadenca de recerca i desenvolupament en polítiques culturals locals – expliquen la introducció i evolució de la dimensió cultural com a element clau en el desenvolupament comunitari sostenible. Les autores argumenten que, tradicionalment, la sostenibilitat s’havia contemplat a escala global i estatal i que ha estat en aquesta última dècada quan ha començat a aplicar-se a les ciutats i a les comunitats. Paral·lelament a aquest gir local, s’ha incorporat la cultura com a element significatiu del desenvolupament comunitari sostenible, quasi sempre lligada a qüestions relacionades amb la sostenibilitat social i el capital comunitari. Duxbury i Gillette afirmen que el desenvolupament comunitari sostenible s’ha enfocat com una manera de millorar el benestar de la comunitat en termes socials, econòmics i mediambientals, amb la incorporació gradual de la cultura com a element fonamental en aquest procés.   

Apunts #16

Los discursos del arte, o cómo ahorrarse la peor pregunta. Jordi Ibañez. [esferapública]

Territoris, cultures, polítiques (IV)

Organització dels sistemes culturals públics

En un estudi sobre el Canadà, Mònica Gattinger i Diane Saint Pierre  parlen d’una tendència cap a la hibridació de models en l’evolució dels sistemes culturals públics de forma que els de matriu anglosaxona adopten formes de matriu continental i al seu torn, aquests incorporen dispositius i lògiques de matriu britànica. Seguint aquesta lògica, el Quebec va crear el seu consell de les arts el 1992, mentre que Ontario es dotava d’una estructura ministerial. Aquesta tendència a la formació de models mixtes es pot fer extensiva a la majoria dels casos analitzats amb diferents pesos i intensitats. Tanmateix, això no ha comportat precisament la simplificació dels sistemes culturals, i ha fet més complexa si s’escau, la seva governança i fiscalització.

Joan Carles Garcia Cañizares: "Hem de fer sostenible la cultura a través de l’aportació d'empreses i ciutadans"

Vídeo: Entrevista a Joan Carles Garcia Cañizares

Durada del vídeo: 10:39


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Culture and class

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.

Sustainable development and cultural policy: do they make a happy marriage?

Géraldine Dallaire, François Colbert |  ENCATC journal of cultural management and policy. Vol. 2, Issue 1 (2012)

Els objectius de l’Agenda 21 de la Cultura, s’adeqüen als reptes que se’ls presenten a les organitzacions artístiques i culturals? És una de les qüestions que s’hi plantegen en aquest article que vol fomentar el debat sobre la noció de cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible entre la comunitat científica. Els autors, Géraldine Dallaire i François Colbert, professors de HEC Montréal École de Hautes Études Commerciales, volen trobar també solucions a la situació actual de crisi econòmica i reducció pressupostària en matèria de cultura.

Gallery as community: art, education, politics

«The Street » és una iniciativa de la galeria londinenca Whitechapel Gallery que funciona des del 2008. Es tracta d’un programa sobre el paper pedagògic, social i polític de les galeries d’art i la seva relació amb les comunitats on s’ubiquen. Aquesta obra, editada per la mateixa galeria i coordinada per una de les seves curadores, Marijke Steedman, recull les converses amb alguns dels participats (comissaris d’art, artistes i directors i responsables d’educació de galeries d’art del Regne Unit).

L’objectiu del programa és proporcionar un espai de reflexió perquè els professionals i els artistes puguin debatre de manera oberta sobre quin ha de ser el paper i la funció d’aquestes institucions artístiques en la societat actual, en un context social, polític i econòmic que ha variat molt en els últims anys. S’hi fa referència al període de govern laborista, on segons Steedman, el finançament públic era generós però condicionava les institucions artístiques a assumir un paper d’agents de regeneració urbana i de cohesió social i se’ls reclamaven resultats econòmics, en detriment de l’experimentació artística.

Creative cities and (un)sustainability - cultural perpectives

Julia Hahn | Cultura21

«A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural perspectives», obra de Julia Hahn, és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», editada per La xarxa europea Cultura21, plataforma que fomenta la promoció i l’evolució cultural de models socials que contribueixen a la sostenibilitat. La col·lecció està coordinada per Sacha Kagan i Brocchi Davide.

Són sostenibles socialment les ciutats creatives? A Creatives Cities and (Un)Sustainability s’analitza l’estès concepte de ciutat creativa, com a model socialment insostenible. Julia Hahn ens exposa aquesta anàlisi critica a partir de l’estudi del sector cultural a dues ciutats, Hamburg i Toronto, en relació amb la sostenibilitat, l’art i la cultura. Amb plantejaments de diferents disciplines (la geografia, la sociologia, l’urbanisme, les ciències polítiques, l’economia i l’ecologia).