Apunts

Most Festival: Ideació i posada en marxa d'un festival de cinema en temps difícils

Anna Gual, gestora cultural.

Coordinadora i productora executiva del Most Festival

Al llarg de les dues darreres dècades, l'estat espanyol s’ha desmarcat de la Unió Europea, experimentant una superpoblació de festivals de cinema i arribant a la xifra de 232 festivals/any. Amb una gran quantitat de petits festivals de poca potència que sobrevivien gràcies als diners públics, no existien aquells festivals necessaris sinó tots els possibles. Amb la crisi econòmica, aquesta tendència està canviant, observant-se la desaparició de molts d’ells per problemes financers [són nombrosos els festivals de cinema desapareguts. Tan sols a Catalunya, es comptabilitzen el Festival de Drets Humans (2003-2006), el Festival de Cinema Polític (2004-2007), la Mostra de Cinema Documental Mon-Doc (2008-2010) i el Festival de Cinema d’Europa Central i Oriental (2002-2006), entre d'altres]. Les administracions públiques han detectat aquesta reestructuració, i les noves polítiques de subvencions, com les de l'ICEC[i], en donen fe. Les retallades constants en cultura plantegen alhora un canvi de model de finançament de les activitats culturals.

En aquest context de canvi de paradigma ha vist la llum, al 2011, el Most - Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, una iniciativa de dues entitats penedesenques: el Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Cine Club Vilafranca.

2

Fem soroll: la música independent en viu

“Volem fer soroll i volem fer-lo de debò”. Amb aquestes paraules contundents ha nascut Make Noise, un projecte en què hi participen l’empresa de calçat Converse i This is Underground, amb l’objectiu de donar suport a l’escena musical de Barcelona.

ICIPèdia, sis anys d’investigació i innovació en l’àmbit cultural

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural, un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius que permetin aprofitar millor els processos d’investigació que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa que modifica la noció tradicional de públic com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur. L’esperit 2.0 impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació.

Grüne Werkstatt Wendland. Plataforma d'innovació

Grüne Werkstatt Wendland és una plataforma d’innovació oberta que posa en contacte escoles superiors de disseny i de negocis de les grans ciutats d’Alemanya amb petites i mitjanes empreses del districte de Lüchow Dannenberg, una àrea eminentment rural de la Baixa Saxònia.

El projecte va engegar fa dos anys fruit de l’iniciativa d’un grup d’emprenedors, artesans, comerciants i artistes de Lüchow-Danenberg, juntament amb l’administració del districte, que es van proposar crear una xarxa de cooperació entre els agents locals i les universitats i escoles de disseny, d’una banda, les escoles de negocis, de l’altra, de les grans ciutats d’Alemanya. Donat que no hi ha cap institució d’educació superior dins del districte de Luchow-Dannnenberg, els impulsors del projecte es van proposar construir, amb aquesta xarxa, una plataforma d’innovació permanent de la que poguessin treure profit tots els participants: les universitats i escoles, els estudiants, les empreses, i, en definitiva, el conjunt del territori local.

¿Funciona el crowdfunding cultural en España? Una estadística del RTVELAB

[ANOTACIONES]

Revisando entre los contenidos de los siempre imprescindibles amigos deDosdoce, llegamos inquietos, al igual que ellos, a un más que interesante ejercicio que el Laboratorio de innovación de RTVE está realizando en últimas fechas. Se trata de una serie herramientas de visualización de datos que acompañan las investigaciones de a algunos de su reportajes y que es posible consultar directamente en su web: http://lab.rtve.es

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012  realitzat per la Subdirecció General d’Estadístiques i Estudis de la Secretaria General Tècnica.

L’Anuari s’estructura en tres blocs. En el primer s’inclouen les estimacions que afecten a diferents sectors culturals: ocupació i empreses, finançament públic i privat, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament i hàbits culturals. En el segon s’ofereix la informació sectorial de caràcter més específic: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibres, arts escèniques, música, cinema i vídeo. En el darrer s’analitza l’impacte global de la cultura en el seu conjunt sobre l’economia, oferint indicadors sobre la seva aportació al PIB espanyol... llegeix +

Fàbriques mutants o fàbriques zombi?

La conversió d’antigues fàbriques en equipaments culturals ha estat un fenomen força estès en els últims anys. Les successives crisis industrials ens han deixat, de sobte, amb un patrimoni interessant, arrelat en la memòria col·lectiva i situat, sovint, en el centre de les ciutats. Perdre aquestes edificis equival a perdre la memòria històrica.

LAPIDARIUM (2)

"Si para algo sirve el arte -y yo soy de los que cree que sirve para muy poco- es para ayudarnos a convivir con la incertidumbre"

(Luís Pérez Oramas, director de la 30 Bienal de Sao Paulo, al "Babelia" de l'1 de setembre de 2012).

Xarxes

Hola,

aqui us deixo un link de la presentació "V JORNADAS Internacionales Innovaciones Artísticas y Nuevos Medios: Conservación, Redes y Tecnociencia" a propòsit de les Xarxes. Crec que sense emoció no hi ha canvi... i son temps de canvi....

Salutacions

Angel