Apunts

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.

Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento. Por una parte, hay gente que piensa en cómo recuperar aquello que estamos perdiendo, cómo volver a la vida en la que confiaba. Por otra, hay gente que pensamos que sólo podemos salir de esta crisis yendo a buscar una organización social nueva.

Apunts per la meva participació a Interacció

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Revista de revistes #9

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 2 (març 2013)

Número monogràfic sobre la relació entre Jocs Olímpics i patrimoni editat per Sean Gammon, Gregory Ramshaw i Emma Waterton. Aquests acadèmics en l’àmbit de turisme en universitats anglosaxones ressalten l’interès patrimonial d’aquests grans esdeveniments esportius perquè celebren i recuperen el patrimoni i en generen de nou. Recorden que les olimpíades han evolucionat tenint molt present la herència de Grècia i els ideals de Piere de Coubertin, pare dels jocs olímpics moderns; que recuperen símbols, tradicions i rituals dels països organitzadors, i que les ciutats organitzadores renoven i transformen la seva iconografia.

Us dono la benvinguda a Interacció

Tipus: Notícia
Us dono la benvinguda a Interacció

És un goig per a mi presentar aquesta nova edició d’Interacció, un esdeveniment que compta amb una llarga trajectòria i que els treballadors de la cultura sempre han valorat com una veritable fita. ... llegeix +

Salvador Cardús: «L’acció de l’administració en cultura no sempre ha aconseguit el que es proposava, sinó el contrari»

Tipus: Notícia
Salvador Cardús: «L’acció de l’administració en cultura no sempre ha aconseguit el que es proposava, sinó el contrari»

Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és sociòleg, periodista, assagista i doctor en Ciències Econòmiques. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Manté una intensa activitat com a conferenciant i la seva ponència “La cultura: servei públic, indústria o espectacle?” obre la primera jornada d’Interacció.... llegeix +

Trama Serveis Culturals

Trama Serveis Culturals és una associació especialitzada en imatge i humanitats que ofereix xerrades, tallers, cursos presencials i virtuals, itineraris urbans, activitats en múltiples formats i altres serveis culturals a persones, grups, entitats, institucions i ajuntaments de la província de Barcelona.

La iniciativa neix amb la voluntat de crear, difondre i gestionar propostes creatives, culturals i educatives en l’àmbit local partint d’una concepció transversal de la cultura. Ja sigui desenvolupant i posant en comú els talents, els coneixements i els camps de treball de persones associades i col·laboradores o servint d’enllaç en la interacció entre diferents entitats i institucions, el sentit últim de Trama és esdevenir un nexe conductor que incentivi fluxos i processos culturals entre diferents professionals, ens, àmbits i espais locals, que acabin revertint sempre en la ciutadania.

La cultura como factor de innovación económica y social

Informe interessant  elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), sota el títol «La cultura como factor de innovación económica y social»,  sobre la relació entre els sectors culturals i creatius i el creixement econòmic a les regions europees que constitueix el primer volum de la publicació final del projecte europeu Sostenuto. Coordinat per Pau Rausell Köster, la conclusió de l’estudi és contundent: la cultura és un element clau d’innovació econòmica i social i contribueix a la millora de la competitivitat.

El treball es divideix en quatre apartats i analitza els aspectes següents: la centralitat de les activitats culturals i creatives; les relacions entre innovació, creativitat i cultura; la funció de producció i els processos d’innovació de les organitzacions culturals, i les aportacions de les activitats culturals i creatives a la conformació de l’espai socioeconòmic europeu.

Breu recull de la metodologia utilitzada en l'Estudi del "valor social de les biblioteques públiques de la XBM"

L’any 2012, la Direcció d’Estudis i Prospectiva i la Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona van elaborar conjuntament l’Estudi sobre el valor públic de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la província de Barcelona

1

Passat, present i futur de les polítiques culturals a Catalunya. Revista de Catalunya

Sota el títol «Polítiques culturals» aquest número extraordinari de Revista de Catalunya vol contribuir a reflexionar sobre  la cultura com a factor definidor i com a factor de cohesió; la cultura i els seus mecanismes de producció i difusió; els agents culturals avui i les noves estratègies de futur; la cultura vista de cara endins i la seva necessària projecció exterior

El número, que conté vint-i-un articles, s’estructura en quatre seccions: «Referents històrics», un recorregut per la Mancomunitat i Prat de la Riba i la Generalitat Republicana amb Ventura Gassol, que van modernitzar i institucionalitzar la cultura catalana, amb les aportacions dels historiadors Albert Balcells i Enric Ucelay-Da Cal; «Des del Govern», on alguns dels diferents consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya –des de la transició fins ara, encara que lamentem alguna absència– fan un balanç de la seva acció de govern durant els seus mandats. ; «Des del Territori» inclou una valoració de les polítiques culturals que impulsen els diferents territoris de parla catalana. Així es constata que al País Valencià, les Illes, la Franja... hi ha un context molt més positiu i entusiasta en l’àmbit popular que no pas el que es manifesta oficialment; tanca el volum, la secció «Visions i Perspectives» amb un recull d’articles sobre  diversos aspectes que contribueixen a fixar el mapa cultural del país.

Acaba d'aparèixer: "Patrimoni i cohesió social"

Una mica de reflexió acabada de publicar al número 65 de la revista Auriga.

Podeu adquirir la revista, en format electrònic, a http://www.auriga.cat

1