Apunts

Publicat el volum 5, número 1 i 2 de la revista Creative Industries Journal

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

Disturbios culturales

Uns presentem aquesta obra de gran interès per qui vulgui obtenir una panoràmica d’algunes de les tendències actuals més destacades en l'àmbit de la investigació cultural. Inclou tretze entrevistes realitzades a reconeguts investigadors que treballen per reformular la manera d’investigar i entendre la cultura i els processos culturals.

Els autors i autores entrevistats són: Jeffrey Alexander, Andrew Benjamin, Luc Boltanski, Sarah Franklin, Boris Groys, Antoine Hennion, Michael Hutter, Scott Lash, Esther Leslie, Brian Massumi, Walter Mignolo, Bernard Stiegler i Trinh T. Minh-ha. Procedeixen de disciplines diverses i d’escoles de pensament i àrees geogràfiques diferents (la majoria són nord-americans i europeus), però tots presenten una noció de cultura que incideix en aspectes com la creativitat, la invenció i la diferència. Els seus treballs es caracteritzen per plantejar maneres de producció (i de ser) culturals que generen els seus propis espais, xarxes i canals de distribució. El terme ‘cultura’ pren el sentit de treball, invenció i transformació, més que de projecte o filiació.

Els museus locals creixen en públic, recursos propis i exposicions

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona continuen incrementant el seu públic: l'any 2012 van rebre 991.671 visitants, és a dir un 4,8% més que el 2011 (946.061 usuaris). Aquestes i altres dades es desprenen dels indicadors elaborats anualment per la Diputació a partir de les enquestes rebudes pels 64 museus –corresponents a 52 municipis de les comarques de Barcelona- que formen l'XML.

Hotels amb servei de biblioteca

Una nova tendència s’obre pas en molts hotels dels Estats Units posar a disposició dels clients llibres en espais comuns com vestíbuls o bars a mode de biblioteca. Fins ara era habitual trobar algun llibre a les habitacions, però ara, amb aquest nou servei, l’objectiu principal és que els clients passin més temps dins l’establiment i incrementin la seva despesa en els bars i restaurants del propi hotel.

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.

Determinants d'acompliment de la xarxa

Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku | PUBLIC

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscr its 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

@Diversity busca les 15 idees més innovadores del sectors cultural i creatiu a Europa

El concurs busca les idees més originals i innovadores per als projectes culturals que fan ús de tecnologies de la informació i la comunicació per a finançar, produir, facilitar, difondre i / o extreure valor dels continguts culturals.

L’objectiu és crear un laboratori obert a provar nous enfocaments que s'ocupen dels continguts culturals de la innovació i l'intercanvi digital, i alhora explorar nous models de negoci que fomentin la diversitat cultural a Europa. Podeu fer la sol·licitud fins al 19 d'agost.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 154.000 persones al segon trimestre del 2013, un 4,2% menys que al mateix trimestre del 2012 segons l'Enquesta de Població activa (EPA). La població ocupada en aquest sector representa un 5,5% del total de l'ocupació. Per situació professional, dos de cada tres ocupats d'aquest sector són assalariats. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 790.200 persones, un 3,9% menys que fa un any, i representa el 4,7% del total de la població ocupada.

Memoria V Jornadas sobre la inclusión social y la educación en las artes escénicas

Ja podeu consultar la memòria de les V Jornadas sobre la inclusión social y la educación en las artes escénicas organitzades per l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), i que es van celebrar el 20 i 21 de març del 2013 a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències (tant internacionals com locals), l’adopció de bones pràctiques i l’aplicació de polítiques i projectes que afavoreixin la inclusió social, la creació artística vinculada a aquest àmbit, la integració de comunitats en risc d’exclusió, l’educació i el desenvolupament de noves audiències per a les arts escèniques.

Joan Sala: “El crowdfunding no pot substituir el finançament tradicional”

Vàngelis Villar i Daniel Zapater. Barcelona. / 17.05.2013

Joan Sala és un dels membres fundadors de Verkami, la plataforma online de desenvolupament de projectes amb participació col·lectiva. No li agrada parlar de mecenatge, d’aportació econòmica o de relació comercial i, en canvi, sí que ho fa de la implicació en projectes creatius i culturals, tan per part de creadors com de les persones individuals que creuen en una proposta, s’hi senten identificats o simplement es mouen per la curiositat.