Apunts

Oncurating, issue 18. Social curating and its public: curators from Eastern Europe report on their practises

Aquest número revisa la relació entre comissariat artístic i compromís social en els països de l’Europa de l’Est. Segons les editores, Olga Stefan i Catalin Ghorghe, es tracta de societats immerses en un procés de transformació molt ràpida i profunda on les pràctiques compromeses socialment poden esdevenir formes de resistència política poderoses contra els efectes deshumanitzadors de les polítiques neoliberals. Hi participen autors i professionals compromesos en els debats i discursos amb impacte social i actius en la producció de pràctiques artístiques emancipadores. La revista els convida a reflexionar sobre diversos aspectes, com per exemple, quin significat té lo ‘social’ en l’àmbit del comissariat artístic o quin tipus de projectes tenen més èxit i bona acollida entre els ciutadans.

Public provision vs outsourcing of cultural services: evidence from italian cities

Enrico Bertacchini, Chiara Dalle Nogare l International Centre for Research on the Economics of Culture, Institutions, and Creativity (EBLA)

Abstract Cultural policy often implies the transfer of public resources to private cultural institutions. In this contribution we focus on the determinants of a government’s choice between cultural transfers and in-house cultural production. We argue that in the cultural field transfers may be seen as a proxy for the value of outsourced services, and we make reference to the empirical literature on outsourcing of local public services. We consider Italian cities’ cultural policies in the1998-2008 period, a time when overall cultural expenditure shrank while cultural transfers increased. Using dynamic panel data analysis and controlling for specific characteristics of each city, we find that outsourcing of cultural services is negatively affected by cultural assets  specificity and is more likely to occur in cities subject to fiscal stress. The results also highlight that the timing of elections affects the transfer of public resources to private cultural institutions

Bibliotecaris amb ritme i música. Playlists personalitzades

És divendres i ens ve de gust començar el cap de setmana amb bona música. Per això us presentem el servei que ofereixen dos bibliotecaris de la Jacksonville Library de Florida que consisteix a proposar recomanacions musicals basant-se en els hàbits de lectura de cada usuari i en les preferències exposades en un breu formulari que cal omplir per sol·licitar el servei. 

See video
   

La principal diferència amb els serveis de recomanació en línia és que aquests es basen en logaritmes fixes que recomanen la música més comercial i escoltada, amb la qual cosa tendeixen a uniformitzar els gustos musicals de la població. 

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí Casas i Payàs

Martí Casas i Payàs  | Embaladits

Queda algú que no hagi sentit a parlar encara del crowdfunding o de Verkami? En molt poc temps, les plataformes de micromecenatge s’han revelat com una eina extraordinàriament útil per fer aflorar petits mecenes interessats en finançar projectes que difícilment podrien tirar endavant sense la seva ajuda. Diverses propostes culturals presentades en els darrers mesos (discos,  llibres, pel·lícules, etc.) han estat possibles gràcies a aquest sistema de recollida de fons. Unes propostes que no només han aconseguit reunir amb èxit els diners que demanaven. També han obtingut un notable ressò als mitjans de comunicació i, sobretot, a les xarxes socials, que constitueixen el principal canal de difusió i dinamització de les campanyes de crowdfunding.

Dinero para la cultura. Gabriel Zaid

El pensador Gabriel Zaid fa en aquesta obra una radiografia de la situació cultural a Mèxic. Presenta un panorama desolador, marcat per les carències i pel malbaratament d’unes institucions culturals i educatives sobre dimensionades que no han contribuït a elevar el nivell cultural del país. Però tot i el seu to crític, l’autor no es mostra derrotista i aposta per portar a terme accions petites, modestes i quotidianes que fomentin la llibertat d’esperit, la creativitat, la lectura i que puguin ser el detonant per assolir reptes més importants i elevats. Ofereix nombrosos suggeriments per aplicar el sentit comú i posar ordre a la situació sense necessitat  d’emprar molts recursos. Pensa que és imprescindible retornar a la gent del carrer la capacitat d’iniciativa amb només una intervenció oficial mínima, oportuna i sensata.

Gobierno y administraciones, perdidos con el 'crowdfunding

Juan Cruz Peña Pérez  |  eldiario.es

  • El micromecenazgo lleva más de dos años funcionando y creciendo en España pero todavía no hay una legislación específica que lo regule
  • Países como Alemania, Reino Unido, Bélgica o Francia han avanzado planes para su regulación. Italia ya dispone de legislación específica y la Comisión Europea concretará algo a principios de 2014.
  • Profesionales del sector señalan que algunas modalidades como la de préstamos o la de inversiones son inviables sin una regulación específica

Public perceptions of – and attitudes to – the purposes of museums in society

BritainThinks was commissioned by the Museums Association to conduct a programme of deliberative research into public attitudes to museums and, in particular, their potential purposes and role in society.

The research took the form of six day-long workshops with members of the public, each hosted by a different institution. (Among the hosts were the Museum of London, The Beaney in Canterbury, the Riverside in Glasgow and the Museum of East Anglian Life.) The workshops used some inventive methods, including an ‘obituary exercise’ – participants were asked to imagine a world without museums – and a budget allocation exercise.

The research is intended to inform and enrich the sector’s thinking about the future of museums and contribute to the development of the Museum Association’s Museums 2020 Strategy

Apunts #21

Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims. Martí Casa i Payàs. Embadalits

Éducation artístique et culturelle: pour une politique durable

La nova llei d’educació francesa incorpora per primera vegada l’Educació Artística i Cultural (EAC) en el currículum formatiu. Els ministeris d’Educació i de Cultura i Comunicació mostren una  voluntat clara d’establir un marc estructurat per afavorir el desenvolupament artístic i cultural de tots els infants i dels joves en totes les etapes educatives. Davant d’aquest gran repte, la revista «L’observatoire» presenta en el seu últim número un dossier coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, dedicat a debatre sobre els eixos, els valors i les estratègies que han d’orientar el desenvolupament d’aquesta nova política d’Educació Artística i Cultural. S’incideix en el paper que han de jugar les col·lectivitats territorials i inclou una secció especial dedicada a la ciutat de Toulouse, que ha atorgat a l’educació cultural i artística un paper central i estratègic en la seva política municipal.

The Social and Economic Value of Cultural Heritage: Literature Review

A instancies de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea (DG EAC) els membres de l'EENC Cornelia Dümcke i Mikhail Gnedovsky han elaborat aquest recull bibliografic analític sobre els efectes i els impactes econòmics i socials del patrimoni cultural, en les seves dimensions tant materials com immaterials. El recull conté una anàlisi d'articles, informes d'avaluació, estudis d'impacte i altres documents elaborats principalment a Europa des de 2008, a més d'un capítol final de conclusions. La intenció del document és contribuir a la reflexió sobre el paper potencial del patrimoni cultural per a l’assoliment dels objectius de creixement intel·ligent, sostenible i integrador plantejats per la UE a l'estratègia "Europa 2020".