Apunts

Bastard Culture!: user participation and the extension of cultural industries

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.

Guía para la participación ciudadana en el desarrollo de políticas culturales locales para ciudades europeas

 Jordi Pascual, Sanjin Dragojevic | Fundació Europea de la Cultura (ECF),

El projecte 'Active Citizens, Local Cultures, European Politics', finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Fundació Europea de la Cultura (ECF), ha estat l’embrió d'aquesta guia.

Els investigadors Jordi Pascual, coordinador del Grup de Treball en Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, i Dragojevic Sanjin, sociòleg i professor en gestió cultural estratègica, exploren el marc conceptual i teories al voltant de la importància de la participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques culturals locals en la configuració de l’Europa actual i els reptes futurs, així com les eines i mecanismes necessaris per tal de dur a terme unes polítiques culturals adients en aquest àmbit.

Cultural democracy: the arts, community, and the public purpose

James  Bau Graves és director de l’Old Town School of Folk Music de Chicago i etnomusicòleg de formació a 'Cultural Democracy' analitza la relació entre la diversitat cultural i com mantenir viva i dinàmica la cultura nacional dels Estats Units. Grave considera la democràcia cultural com l’única alternativa per corregir les desigualtats culturals generades per un model cultural homogeneïtzador i eurocentrista que està controlat per corporacions econòmiques i elits polítiques. 

L‘autor està convençut que la cultura tradicional i popular és la clau de la revitalització de la cultura nacional i de l'ampliació de la democràcia. (Podeu consultar una interessant entevista a NEA Arts (3), 2009)

La Societat de la ignorància i altres assaigs / Antoni Brey, Daniel Innerarity, Gonçal Mayos

Aquesta obra reflexiona sobre la revolució que suposa el naixement de noves formes de comunicació que estan transformant la societat que ens envolta. Aquest conjunt d’assaigs van ser publicats a Infonomia en el marc del projecte la 'Segona Edat Contemporània', desenvolupat per l’Associació Pro The Second Modern Times, al maig de 2009, en motiu del dia mundial d’Internet.

Antoni Brey, enginyer en Telecomunicacions, autor dels assaigs 'La Generació Freda' (2003) i 'El fenómeno Wi-Fi'(2005), membre fundador del Fiasco Awards Team i director del documental 'Un temps singular'. Escriu el primer assaig que dóna nom al conjunt 'La Societat de la Ignorància'. Daniel Inneraty és autor del segon assaig, 'La Societat del Desconeixement' i Gonçal Mayos del darrer assaig, 'La Societat de la Incultura'. 

La Societat de la Ignorància, el Desconeixement o la Incultura són diverses formes d’analitzar una mateixa idea: que el desenvolupament social i individual que generen les noves tecnologies no és un pas automàtic cap a la Societat del Coneixement.

Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del segle XXI

Jordi Nofre és actualment investigador postdoctoral i membre del Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA)  de la Universidade Nova de Lisboa. Al 2009 va defensar la seva tesi doctoral, 'L'Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis', on analitzava l'oferta d'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, i aprofundia en el treball de recerca iniciat a la tesina presentada l'any 2006 sobre indústria cultural, consum, classes socials i (re)construcció urbana a Barcelona.

Recondita armonia - A reflection on the function of culture in building citizenship capacity

 Dick Stanley | Council of Europe

Aquest estudi va ser preparat pel Consell d'Europa en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005. El document, elaborat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, reflexiona sobre que és la cultura en totes les seves dimensions (la quotidiana, les tradicions, les arts i les patrimonials) i com aquestes dimensions interactuen per crear les eines que els membres de la societat necessiten per negociar les situacions de la vida quotidiana.

Expressive lives

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).

The Pro-Am revolution: how enthusiasts are changing our economy and society

Charles LeadbeaterPaul Miller | Demos

Charles Leadbeater és una autoritat líder en innovació i creativitat. Ha assessorat a empreses, ciutats i governs de tot el món sobre l'estratègia d'innovació. Paul Miller és investigador a Demos i cofundador i cap executiu de l'School of Everything.

En aquest informe defineixen el terme clau: Els Pro-Ams són aquelles persones que realitzen activitats d'aficionats amb estàndards professionals, i que cada vegada són una part més important de la nostra societat i economia. El treball està basat en entrevistes amb una gran diversitat de professionals amateurs i conté noves dades sobre l'abast de l'activitat Pro-Am al Regne Unit, aquest informe proposa noves polítiques per donar suport i fomentar la seva valuosa activitat. 

We-think: mass innovation, not mass production

El llibre «We-think»del 2008 explora com l’Internet esta canviant el nostre món, creant una cultura on més persones que mai poden participar i col·laborar a través de la xarxa, on cada cop és més fàcil compartir idees i informació. 

En aquest sentit l’autor considera la xarxa com una bona eina per la democràcia (donant més veu a les persones i a la capacitat d’organitzar-se), la llibertat (en donar a més persones l’oportunitat de ser creatiu) i la igualtat (en permetre que el coneixement sigui posat en llibertat).

Charles Leadbeater considera aquest llibre un producte més de l’activitat col·lectiva per la forma com el va elaborar: L’autor va penjar un esborrany dels primers capítols en línia, a l’octubre del 2006, i no va ser publicat fins al desembre del 2007. Durant aquests mesos l’autor va enriquir el debat i va corregir diverses informacions a partir de les aportacions que va rebre.

Amateuring in Music and its Rivals

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta.