Apunts

Patrimoni: gestionar el creixement de les col·leccions

Un dels reptes més complicats que presenten els museus locals és el del creixement incontrolat de les col·leccions que custodien, cosa que té moltes implicacions en el treball de fons, més aviat invisible per al públic, que es fa als museus.

La Fundación Botín presenta un informe internacional sobre la importancia del desarrollo de la creatividad desde la infancia

El informe nos acerca a las inmensas posibilidades y beneficios que la creatividad nos brinda a título personal, y a sus posibilidades para generar riqueza y desarrollo económico y social.

Cities, cultural policy and governance / Helmut K. Anheier, Yudhishthir Raj Isar (eds.)

«Culture is far more than a designation of a specialized institutional domain, as in expressions such as the arts or the entertainment sector. Whether  the observer or practitioner know it or not, culture is an inevitable part of all endeavours, from craftwork to finance to how we use intractive technologies, notably the internet and electronic games. There is no exiting from culture or the cultural.» Saskia Sassen

Aquest llibre, amb un gran prefaci de Saskia Sassen, és una interessant selecció d’idees per impulsar-vos a explorar més a fons les dinàmiques culturals d’una ciutat:

  • Com gestionar la diversitat i el pluralisme cultural?
  • Quins i com han de ser els nous instruments i models de governança locals?
  • Quina funció han de tenir les entitats i les xarxes locals?
  • Què suposa la difuminació de la frontera entre productors i consumidors?
  • S'ha invertit més en polítiques de producció o en polítiques per afavorir el consum? en infraestructures o en el teixit artístic?
  • Quin paper juguen les polítiques culturals en els processos de regeneració urbana en aquest context de globalització, i crisi econòmica?
  • Quina implicació tenen les polítiques culturals locals en el desenvolupament sostenible?

Baumann Lab. Laboratori de creació jove. Terrassa.

BaumannLab és un laboratori de creació jove del Servei de Joventut i Lleure de l'Ajuntament de Terrassa. La seva missió se centra en la producció i suport a la creació artística multidisciplinar, sempre al voltant de les arts visuals i el pensament contemporani. 

Els seus objectius es basen a afavorir l’actitud crítica dels infants i joves a través de les pràctiques artístiques, a promoure la visibilitat de l’univers juvenil, a donar suport formatiu i professional als joves creadors, a potenciar la recerca artística i la producció i a fomentar la creativitat col·lectiva en xarxa. Però al mateix temps es volen potenciar les sinergies entre recerca, producció, formació i difusió, així com ampliar els públics i usuaris als quals s’adrecen.

1

Everyday innovators : developing innovative work organisation practices in the cultural sector in Europe

«Innovation is always a story, a story about a process. It allows a discovery to be transformed into new practices, whether it concerns a technology, a product or a conception of social relationships. Innovators are not always entrepreneurs or researchers, but they always have a capacity to transform the order of things.» Nobert Alter p. 5

Aquesta publicació, editada per l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM), recull tretze casos de bones pràctiques sobre la innovació de l’organització del treball en organitzacions culturals europees. Podeu trobar exemples que il·lustren com millorar la cooperació, l’efectivitat i les competències dels grups de treball; com crear nous espais per fomentar la generació de noves idees; com elaborar programacions més atractives i sostenibles, i com reforçar les relacions entre les comunitats i els artistes. També s’hi expliquen iniciatives que difonen ofertes de treball i faciliten a les organitzacions la recerca de persones.

Apunts #4

Art and politics don’t mix / Tiffany Jenkins
Scotsman.com (13 nov. 2012)

"The arts cannot address social problems directly. And nor should they be asked to. The problems of education, justice, and health are for the politicians to tackle, and it is damaging when they ask culture to do it for them. It avoids social solutions to those problems, and burdens artists and organisations with tasks they cannot fulfill "
 

La banalización de la programación cultural / Jaume Colomer
Els públics de la cultura (25 nov. 2012)

"Si somos gestores culturales en el sector público, cada vez tenemos más presión para conseguir audiencias y ofrecer programaciones low cost. Si analizamos los contenidos de nuestras programaciones culturales seguramente constataremos que la capacidad de captación de audiencias en muchos casos ha predominado sobre el valor formativo o de desarrollo personal"

LAPIDARIUM (3)

" L'excel·lència sublimada per l'ideari empresarial i adoptada amb alegria per les noves pràctiques d'emprenedoria cultural, té un color sobrehumà. L'excel·lència és feixista"

(Carles Hac Mor, en el catàleg de l'exposició "L'excel·lència és feixista" en motiu del 15è aniversari de la Nau Côclea de Camallera, setembre 2011)

CONFERÈNCIA FINAL DE CREA.RE – La coronació d’un projecte europeu

El 26 de novembre de 2012 es va celebrar a Gant (Bèlgica) la Conferència Final del projecte  CREA.RE (Creative Regions), que comptava amb la participació de Diputació de Barcelona. L’acte, que va clausurar l’activitat del projecte, tenia per lema "El projecte acaba, la cooperació continua”.

Most Festival: Ideació i posada en marxa d'un festival de cinema en temps difícils

Anna Gual, gestora cultural.

Coordinadora i productora executiva del Most Festival

Al llarg de les dues darreres dècades, l'estat espanyol s’ha desmarcat de la Unió Europea, experimentant una superpoblació de festivals de cinema i arribant a la xifra de 232 festivals/any. Amb una gran quantitat de petits festivals de poca potència que sobrevivien gràcies als diners públics, no existien aquells festivals necessaris sinó tots els possibles. Amb la crisi econòmica, aquesta tendència està canviant, observant-se la desaparició de molts d’ells per problemes financers [són nombrosos els festivals de cinema desapareguts. Tan sols a Catalunya, es comptabilitzen el Festival de Drets Humans (2003-2006), el Festival de Cinema Polític (2004-2007), la Mostra de Cinema Documental Mon-Doc (2008-2010) i el Festival de Cinema d’Europa Central i Oriental (2002-2006), entre d'altres]. Les administracions públiques han detectat aquesta reestructuració, i les noves polítiques de subvencions, com les de l'ICEC[i], en donen fe. Les retallades constants en cultura plantegen alhora un canvi de model de finançament de les activitats culturals.

En aquest context de canvi de paradigma ha vist la llum, al 2011, el Most - Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, una iniciativa de dues entitats penedesenques: el Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Cine Club Vilafranca.

2