Apunts

Josep Miró i Ardèvol: " Avui l’ensenyament superior no fa la funció que caldria "

Entrevista a Josep Miró Ardèvol

Durada del vídeo: 04:43


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

A Interacció trobareu: Patrimoni, un projecte de xarxa participativa al voltant del patrimoni cultural

Patrimoni és un procés col·lectiu de revalorització del patrimoni cultural i dinamització ciutadana en entorns rurals. Es tracta d’una iniciativa del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló que pretén fer visible el patrimoni cultural, el seu valor i les possibilitats que té com a recurs per a la societat per formar una ciutadania crítica i responsable amb el seu patrimoni, compromesa amb el seu rescat, protecció, defensa i difusió.

Apunts #12

Era una crisis de clase. Jaron Rowan. Demasiado superávit

The Olympic Games and cultural policy

Beatriz García, és una reconeguda experta mundial en grans esdeveniments culturals que ha analitzat en profunditat la dimensió cultural dels moviment olímpic. En aquest llibre presenta una investigació sobre l’evolució de les olimpíades culturals al llarg de l’últim segle i un estudi detallat del programa cultural de Sidney 2000. L’objectiu és identificar els principis que hi ha darrere del discurs olímpic en matèria de cultura, així com mostrar les tensions entre les aspiracions de comunicació global del moviment olímpic i els interessos particulars de les comunitats locals.

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat 'Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España'elaborat per l’empresa ARTImetría per la Subdirección General de Museos Estatales i finançat amb el Programa ibermuseos.

 Algunes de les dades de l’Informe:

  • Hi ha més de 1.550 museus i col·leccions museogràfiques a Espanya que ocupen 14.784 professionals. El 67,5% són museus públics, un 30,4% privats i un 2,1% són de titularitat mixta.

Nuevas direcciones en políticas culturales

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

La cultura com a bé públic

És evident que la cultura ha de ser considerada, en tot moment, com un bé públic que  defineix i estructura el conjunt de la societat i que, alhora, atorga identitat, cohesió i coneixement al conjunt de la ciutadania. Un bé públic implica el fet de compartir i de configurar àgores de trobada i intercanvi. La cultura és la resposta crítica als dilemes i sols les societats fortes disposen d’un sistema cultural ben estructurat.

Galerisme a Barcelona 1877-2012

El llibre 'Galerisme a Barcelona 1877-2012', editat per l’Ajuntament de la ciutat i l’associació de galeries Art Barcelona, repassa la història de les galeries d’art de la ciutat de Barceloan des dels seus inicis fins a l’actualitat.

L’estudi es divideix en tres parts històriques diferenciades: la que aplega la història del galerisme fins a l'esclat de la Guerra Civil; la del panorama de la llarga postguerra, des dels anys quaranta fins als setanta, a partir dels estudis existents de J.F. Yvars sobre la galeria René Metras i de les memòries de Joan Gaspar i Elvira Farreras; I, finalment, l’últim capítol i el més extens, està centrat en els anys setanta fins a l'actualitat

El protagonismo de las mujeres en los museos

Aquesta obra clou la primera etapa d’un ampli projecte d’investigació que analitza la presència/ausència de les dones en el patrimoni espanyol. Responsables de museus i investigadores reflexionen sobre el discurs museogràfic des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és mostrar els discursos silenciats sobre les dones i el seu paper en el món a través de les obres exposades en els museus.