Apunts

Recondita armonia - A reflection on the function of culture in building citizenship capacity

 Dick Stanley | Council of Europe

Aquest estudi va ser preparat pel Consell d'Europa en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005. El document, elaborat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, reflexiona sobre que és la cultura en totes les seves dimensions (la quotidiana, les tradicions, les arts i les patrimonials) i com aquestes dimensions interactuen per crear les eines que els membres de la societat necessiten per negociar les situacions de la vida quotidiana.

Expressive lives

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).

The Pro-Am revolution: how enthusiasts are changing our economy and society

Charles LeadbeaterPaul Miller | Demos

Charles Leadbeater és una autoritat líder en innovació i creativitat. Ha assessorat a empreses, ciutats i governs de tot el món sobre l'estratègia d'innovació. Paul Miller és investigador a Demos i cofundador i cap executiu de l'School of Everything.

En aquest informe defineixen el terme clau: Els Pro-Ams són aquelles persones que realitzen activitats d'aficionats amb estàndards professionals, i que cada vegada són una part més important de la nostra societat i economia. El treball està basat en entrevistes amb una gran diversitat de professionals amateurs i conté noves dades sobre l'abast de l'activitat Pro-Am al Regne Unit, aquest informe proposa noves polítiques per donar suport i fomentar la seva valuosa activitat. 

We-think: mass innovation, not mass production

El llibre «We-think»del 2008 explora com l’Internet esta canviant el nostre món, creant una cultura on més persones que mai poden participar i col·laborar a través de la xarxa, on cada cop és més fàcil compartir idees i informació. 

En aquest sentit l’autor considera la xarxa com una bona eina per la democràcia (donant més veu a les persones i a la capacitat d’organitzar-se), la llibertat (en donar a més persones l’oportunitat de ser creatiu) i la igualtat (en permetre que el coneixement sigui posat en llibertat).

Charles Leadbeater considera aquest llibre un producte més de l’activitat col·lectiva per la forma com el va elaborar: L’autor va penjar un esborrany dels primers capítols en línia, a l’octubre del 2006, i no va ser publicat fins al desembre del 2007. Durant aquests mesos l’autor va enriquir el debat i va corregir diverses informacions a partir de les aportacions que va rebre.

Amateuring in Music and its Rivals

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta. 

Redes paralelas y cartografías detectoras : prácticas sociales y artísticas con medios locativos

Efraín Foglia | Artnodes. Núm. 8 (Dec. 2008)

El dissenyador Efraín Foglia, professor associat i investigador del Grup de Recerca de Interaccions Digitals de la Universitat de Vic (GRID), centra el seu treball i estudis entre la comunicació i l’art,  i desenvolupa projectes que posen l’èmfasi en l'ús i possibilitats de les tecnologies digitals en la cultura.

Bernard Stiegler també serà a Interacció 2010

El dijous 21 d'octubre, el pensador francès, ens acompanyarà pronunciant una conferència plenària amb el títol Del consumidor al contribuidor cultural: el rol actiu dels ciutadans.

Per anar fent boca,

Democratic culture : opening up the arts to everyone

John Holden és en l'actualitat un dels investigadors més llegits i escoltats sobre qüestions relacionades amb la cultura i les polítiques culturals. La seva influència internacional és producte tant de la seva capacitat de treball des de la City University com a professor visitant, com pel fet que entre el 2000 i el 2008 va ser el responsable de l'Àrea de Cultura de Demos  (think tank ) independent al qual va inspirar amb nous debats, idees i propostes sobre diverses matèries al Nou Laborisme anglès.

Fans, blogueros y videojuegos : la cultura de la comunicación

«Fans, blogueros y videojuegos. La cultura de la comunicación» és un recull d’assajos claus de Henry Jenkins, escrits entre 1992 i 2006. Cada text ve precedit per unes reflexions personals de l’autor sobre el context en el que els va escriure i publicar.

Henry Jenkins és director i fundador del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És autor de diversos llibres, dels quals en destaquem «Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación». En aquest llibre que va publicar al 2006, ens descriu un nou escenari on es troben els nous i els vells mitjans de comunicació, on col·lisionen els mitjans corporatius i els de base, i on els consumidors i productors es relacionen inevitablement.

Cognitive surplus. Creativity and Generosity in a connected age

Clay Shirky pensador i defensor sobre la xarxa d’internet és professor d’economia del programa de Telecomunicacions Interactives a la Universitat de Nova York, on investiga els efectes de les relacions entre les xarxes tecnològiques i les xarxes socials. Al 2008 va escriure  «Here comes everybody», on parla dels canvis socials que l’augment dels mitjans de comunicació ha generat. Enllaçant amb aquest plantejament el present llibre, «Cognitive surplus» ens planteja totes les potencialitats creadores que els recursos en xarxa tenen, vinculats a l’augment del temps lliure en les societats desenvolupades actuals. I com aquest fet, ens permet dissenyar noves formes per participar i compartir, que alhora s’aprofiten d’aquest recurs. 

El superàvit cognitiu (l’excedent de coneixement) el considera tan sols una potencialitat. L’autor posa èmfasi en entendre no només el tipus d’acció que pot generar sinó també en els coms i els ons d’aquestes accions; entendre el significat i les motivacions de les accions.