Apunts

Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques

European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se. Segons l’informe Sustainable Development Goals and Libraries – First European report una bona manera d’aconseguir-ho és vincular la seva tasca amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Posar les relacions al centre

John Byrne, Elinor Morgan, November Paynter, Aida Sánchez de Serdio, Adela Zeleznik | Valiz

Podem imaginar nous escenaris pels museus del futur? Quines característiques tindran? És evident que la direcció va cap a la construcció d’un museus més social, obert i participatiu. Entenem doncs que el futur dels museus va en aquesta direcció. Al llibre es reflexiona sobre com s’entendrà el museu en el futur, i és per això que ofereix una anàlisi de l’educació, la mediació o la interpretació que es duu a terme dins d’aquesta institució. La intenció d’aquestes reflexions és entendre que el visitant ja no és tractat com un mer visitant, sinó com un membre part d’un cos. Els museus han començat a autointerpretar-se com espais de col·laboració en la producció de coneixement, i amb la necessitat d’aplicar nous rols. És per això que cada vegada tenen més la necessitat de canviar les estructures i re-imaginar els futurs escenaris possible.

Entre valls i muntanyes

Culture Action Europe, The European Network of Cultural Centres, International network for contemporary performing arts i Trans Europe Halles

Malgrat passar desapercebudes massa sovint, les pràctiques artístiques i socioculturals que es desenvolupen a les àrees no urbanes tenen un gran potencial. Així ho consideren els autors d’aquest breu, sintètic i a la vegada suggeridor document, que recorda al lector el fet que aproximadament el 80% del territori de la Unió Europea és constitueix per àrees rurals, remotes i muntanyoses, en les quals hi viu més de la meitat de la població del continent.

Últimament, els sentiments populistes i antieuropeistes estan creixent i, al mateix temps, cal tenir en compte una realitat cada vegada més marcada per l’emergència climàtica. Precisament per això el document "Beyond the urban. Contemporary arts and culture in non-urban areas as keys to a sustainable and cohesive Europe" es planteja contribuir a:

  • Integrar la cultura en totes les polítiques que s’ocupin de les zones no urbanes i perifèriques, incloent les polítiques regionals i de cohesió de la UE
  • Aconseguir que l’acció cultural de la UE s’adapti millor als reptes i aspiracions rurals.

L'art de dur mascareta

Sembla ser que el complement d’aquest estiu no serà -només- les xancletes o el banyador. Sota un sol de justícia a ple estiu i encara que sigui de camí a la platja, caldrà tapar-nos boca i nas sota la mascareta. Hi ha lloc per a poques excepcions. La duen treballadors durant llargs torns de feina, tothom al transport, a qualsevol equipament i als espais públics; i molt especialment -per allò de donar exemple- els personatges públics, encara que sigui per imatge. És precisament aquesta imatge amb un gran poder de convicció i representació del moment actual que molt ràpidament ha provocat que artistes i grafiteres d’arreu del món, plasmin als murs i a la xarxa aquest complement que en pocs mesos ha arribat a formar part de la nostra vida quotidiana

El drets culturals i el canvi que necessiten

Alfons Martinell y Beatriz Barreiro | Observatorio cultura y comunicación (Fundación Alternativas)

L’evolució de les polítiques culturals i dels drets culturals no han concordat com hauria estat desitjable.

 

Les polítiques culturals públiques que han arribat als nostres van sorgir a mitjan segle XX, després de la segona guerra mundial. Aquestes polítiques situaven al centre la defensa d’una visió de la cultura com a servei institucional i, més que reconèixer l’exercici de drets per part de la ciutadania, es caracteritzaven per tenir una certa concepció paternalista i protectora de la cultura. Així ho constaten Martinell i Barreiro, autors de l’informe Los derechos culturales: Hacia una nueva generación de políticas públicas. Situación y compromisos de España con la comunidad internacional.

La importància de significar el temps lliure: “meaningful leisure time”

David Ekholm & Sofia Lindström Sol | International Journal of Cultural Policy
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem. I tot això, s’accentua encara més en ambients suburbials i en zones urbanes grans i segregades, que generen exclusió i limiten les oportunitats de participació dels joves. Aquest és el tipus de públic en el qual es fixa aquest estudi: els nens i joves dels suburbis.

L’administració pública al mercat

Éric Fourreau [dir.] | Éditions de L’Attribut 

El número 9 de la revista francesa Nectart inclou el dossier “Sous l’influence du privé, le renouveau des politiques publiques”, que reflexiona sobre si és necessària una renovació de les polítiques públiques, i si aquesta ha de passar per la influència del sector privat o de les noves tecnologies.

Virtualitats de les arts en viu

Elena Polivtseva | IETM

Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades de la gent, i si ho han pogut fer ha estat gràcies al procés de digitalització al qual s’han sotmès. Això és el que es posa de manifest a l’informe Live Arts in the Virtualising World de la International network for contemporary performing arts (IETM) escrit per Elena Polivtseva.

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?

Richard Sandell i Robert R. Janes Ed. | Routledge

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials. Hi ha un creixent reconeixement de que els museus no son espais neutres lliures d’opinions polítiques, ans el contrari, tenen una forta influència sobre els aspectes que afecten a l’actualitat social. Aquest procés de desmentir la neutralitat dels museus és quelcom que connecta amb el compromís polític propi del moviment feminista. De fet, les pràctiques feministes son recorrents en els exemples que veiem al llarg del llibre sobre l'activisme als museus. Adonar-se que l’aparent neutralitat és en realitat el punt de vista del dogma dominant blanc i heteropatriarcal fa que la nostra mirada canviï. Adoptar un posicionament no neutral implica agafar una actitud activista en contra de la repressió de les minories. La neutralitat està cada vegada més qüestionada i el caràcter polític dels museus és més evident. Avançar cap a l'activisme als museus és anar cap a la direcció on els museus tenen un caràcter marcadament social, on aspectes com ara l’apropament amb la comunitat, el posicionament polític o la creació de xarxes entre diversos equipaments son claus per entendre la nova manera de fer dels museus.

Enquesta de participació i hàbits culturals

Informe i proposta d’enquesta

Marta Domènech i Adriana Partal Centre d'Estudis i Recursos Culturals

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

En l’era del big data, saber és voler, i és més accessible i necessari que mai arribar a conèixer els hàbits culturals i la participació en les propostes del propi teixit cultural del nostre municipi. Però per on comencem? 

La Diputació de Barcelona, des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, posa a disposició dels municipis aquesta ‘Enquesta de participació i hàbits culturals’, per facilitar la recollida de dades des dels municipis. Passada més d’una dècada des del projecte Demoscerc, la Diputació de Barcelona reprèn aquella iniciativa i adapta els continguts i els objectius al context social i cultural actual. Per fer-ho, s’ha dut a terme aquest estudi que donarà com a resultat la futura ‘Enquesta de participació i hàbits culturals’.