Apunts

Ministère de la Culture et de la Communication

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès acaba d’estrenar una plataforma web dedicada a l’opendata cultural que posa a l’abast de tothom un espai per a la valorització de les dades culturals recollides pel ministeri i els organismes dependents des de 2011.

Les dades publicades a data.culturecommunication.gouv.fr aporten informació sobre l’activitat de les institucions culturals (estructures de creació i difusió, freqüentació dels públics...), sobre aspectes econòmics (ajuts) o sobre esdeveniments culturals i recursos iconogràfics.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

Lluís Bonet, Héctor Schargorodsky | Bissap Consulting

Aquest llibre fa una mirada analítica i integral sobre la gestió d’equipaments escènics, des de l’òptica de l’economia de la cultura, la ciència política i la planificació estratègica, per proposar un model de gestió fàcilment adaptable a diverses realitats.

La col·laboració dels professors Bonet i Schargorodsky aporta elements interessants sobre la gestió de teatres, tant de la realitat europea, com de la llatinoamericana, partint de l’anàlisi comparada dels models existents i proposant estratègies d’intervenció aplicables a un ventall més ampli d’equipaments culturals. El contingut s’enriqueix amb les opinions, debats i diàlegs entre professionals referents d’ambdós costats de l’Atlàntic.

La cultura és decisiva en l’atractiu, la creativitat i la sostenibilitat de les ciutats, segons l’informe «Culture: Urban Future» de la UNESCO que es va presentar a l’octubre a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’. L’informe reconeix la cultura com a clau per al present i futur del desenvolupament urbà, i demostra que, a través de la protecció del patrimoni i la promoció de la diversitat, és una eina poderosa per a la sostenibilitat del planeta.

«Ho vull per demà» és una frase que forma part del dia a dia. Però, quant de temps demana la cultura, la creativitat, la innovació? S’hi inverteixen totes les hores i els diners que caldria? El vídeo ‘Deadlines’, una proposta de la revista hongaresa sobre màrqueting i comunicació Kreatív Magazine, ens fa reflexionar sobre la demanda de creativitat, el curt i el llarg termini, i els resultats; al cap i a la fi, sobre el valor de la cultura.

APGCC

Un grup d’integrants de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ha desenvolupat aquesta guia bàsica, completa i d’ús senzill, dirigida als companys de la professió que integra un conjunt de metodologies en matèria de desenvolupament de públics aplicables a projectes de diversa índole: arts en viu, arts tradicionals i populars, patrimoni, art contemporani i audiovisual.

Daniel Sorando i Álvaro Ardura | Los Libros de la Catarata

Primer va ser Nova York. Galeries d’art, botigues de roba vintage i muffins van esborrar els contrastos de l’East Village i els voltants. Després, però, aquest fenomen s’ha estès pels barris de ciutats de tot el món. «First we take Manhattan. La destrucción creativa de las ciudades» fa un recorregut en l’espai i el temps, ambientat amb les cançons i poemes de mites com el desaparegut Leonard Cohen, per les grans ciutats occidentals que estan assimilant aquest procés: la gentrificació.

George Steiner | Arcàdia

Arribats a 23 de desembre, el Centre d'Informació i Documentació, l’equip que gestionem Interacció, us desitgem que gaudiu d’unes bones festes de Nadal i que comenceu amb bon peu el 2017. Aprofiteu aquests dies per descansar, per compartir bons moments i per reflexionar sobre el que ha estat aquest any que s’acaba, i sobre el que s’esdevindrà en el que tot just comença.

Nosaltres ens acomiadem amb una recomanació una mica diferent de la resta de llibres de què parlem habitualment; una obra literària per a gaudir durant aquests dies de vacances que us farà reflexionar igualment sobre l’essència de la cultura: «Trítons. Els tres llenguatges de l’home», de George Steiner.

Cees Langeveld | Shaker

Els nous temps demanen cada cop amb més insistència, a teatres, productors o companyies d’arts escèniques, una millora del seu rendiment financer per poder sostenir el seus projectes; procés en el qual, desenvolupar una política de preus idònia, és un dels aspectes fonamentals.

Aquest llibre està adreçat a professionals i estudiants que vulguin entendre més sobre aquesta matèria i prendre decisions a l’hora de fixar els preus conseqüentment en espectacles d’arts escèniques. Funciona com un senzill manual, que ens aporta idees per desenvolupar la política de preus en els nostres projectes. Cal disposar, però, d’un cert bagatge en economia i màrqueting per poder aprofitar allò que s’hi explica, perquè els continguts presentats no aprofundeixen molt en aquesta matèria.

Ricardo Zapata Barrero i Gema Rubio Carbonero (ed.)| Edicions Bellaterra

Vincular les polítiques culturals i la gestió de la diversitat a les ciutats, avui dia, és una necessitat. Però les estratègies interculturals per a la construcció de ciutadania encara no formen part essencial de l’agenda de les polítiques públiques; no s’han explorat a fons les possibilitats de la cultura com a factor de cohesió social i de superació de les desigualtats en un entorn divers.

Aquest llibre presenta algunes reflexions que volen visibilitzar la dimensió social de la cultura en relació amb els reptes i oportunitats que implica la diversitat, i que van sorgir en el cicle ‘Interculturalisme i política cultural’, organitzat pel GRITIM-UPF amb la col·laboració de l’Espai Avinyó i l’Ajuntament de Barcelona, a final de 2014.

El 19 de desembre de 1986 va néixer El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona, fou inagurat pel llavors president de la Diputació, Antoni Dalmau, el qual era acompanyat de dos alts funcionaris de la Unesco i del Consell d'Europa, Metz Kovac i Gabrielle Mazda.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals va néixer, en paraules de Dalmau, «per disposar d'apreciacions més acurades sobre la realitat cultural, per posar-les a disposició dels Ajuntaments i orientar amb major precisió l'ús de recursos; per afrontar la complexitat dels reptes culturals del país; per valorar l'acció cultural local i evidenciar la seva interdependència amb altres sectors de la vida col·lectiva, i per afavorir una represa de l'oferta creativa dels nostres artistes»

Gràcies a tots i a totes pel vostre suport al llarg d'aquest temps! Seguim treballant!

Revista Kult-ur | Universitat Jaume I

Aprofitem l’aparició de la darrera edició de la revista Kult-ur per presentar-vos aquesta publicació multidisciplinària que aplega estudis i assajos científics relacionats amb els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i que promou l’intercanvi de reflexions i plantejaments en aquestes matèries.

El darrer número de Kult-ur presenta el monogràfic  «Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació», que se centra en la complexa relació dels sistemes educatius amb l’àmbit urbà de les ciutats. Els articles seleccionats parlen del diàleg entre la participació, l’experiència dels individus i la transformació social, així com de les problemàtiques derivades d’aquestes conjuncions.

Col·lectiu Sinapsis per al CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha organitzat la jornada «L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada» amb l’objectiu de presentar l’exhaustiu informe – 400 pàgines – de mapatge dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya, realitzat pel col·lectiu Sinapsis, i que aspira a ser un instrument útil per a l’articulació d’un sistema formatiu sòlid.

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

Sara Selwood (ed.) | Routledge

Les aproximacions a la noció de participació cultural mitjançant els indicadors convencionals de consum, en termes d’impacte, fan que aquesta es limiti a una sèrie de pràctiques, activitats i institucions que no reflecteixen altres usos culturals del dia a dia. El monogràfic de la revista «Cultural Trends» que s’ha publicat enguany posa les bases per al nou enfocament sobre el significat actual del valor de la cultura i les implicacions que se’n deriven, en l’àmbit de les polítiques culturals i la recerca, a l’hora d’entendre la seva relació amb els mecanismes de participació cultural.

Conseil des Arts du Canada

Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre l’impacte social de les entitats de la dansa al Canadà, que pretén aportar nous coneixements en aquest àmbit artístic i una comprensió profunda de les repercussions que té en el benestar físic, afectiu i psicològic dels individus i de les comunitats.

Més enllà de tractar-se d’un informe molt complet sobre l’impacte de la dansa, ens aporta eines imprescindibles per a tot aquell professional interessat en desenvolupar estudis sobre l’impacte social, oferint una profunda descripció dels objectius i la metodologia emprada, així com les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest estudi.

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Debats és una revista que, partint de l’òptica de les ciències socials, recull reflexions entorn de la cultura i la seva relació amb el poder, la política, la identitat, el territori i el canvi social. Comença ara una nova etapa d’aquesta publicació – nascuda l’any 1982 – amb la direcció de Joaquim Rius-Ulldemolins, membre actiu de la comunitat Interacció, recuperant una versió totalment en català i d’accés gratuït als seus continguts.

El número 130 de la revista presenta el monogràfic «Comunitats imaginades al segle XXI. Homenatge a Benedict Anderson» que, partint de les aportacions teòriques d’aquest intel·lectual, aprofundeix en la qüestió del nacionalisme com un fenomen de la modernitat i en com funcionen les dinàmiques de construcció dels «imaginaris socials».

Observatori de Dades Culturals de Barcelona

L’Observatori de Dades Culturals de Barcelonaacaba de publicar l’informe de resultats de l’enquesta sobre les subvencions que atorga l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Cal destacar que entre els criteris de subvenció considerats més importants per les entitats són la qualitat artística i tècnica del projecte, que tinguin un pressupost equilibrat i un compromís amb el territori i impacte social. A l’altra cara de la moneda, entre aquells menys valorats, es trobarien aspectes relacionats amb la interdisciplinarietat del projecte o la vinculació amb xarxes internacionals i àmbits no culturals, el que explicaria que les entitats sol·licitants tindrien un perfil poc favorable a la realització de projectes transversals i el treball en xarxa.

Article d’Eduard Miralles publicat a Cyberkaris 162 el novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

El debat entorn de la necessitat, i fins i tot sobre la pertinença, de dispositius que apleguin informació i la transformin en coneixement aflora de manera més o menys periòdica en l'àmbit de les polítiques públiques per a la cultura. Una qüestió que, sovint, es formula des d'una perspectiva més o menys acadèmica, tot i que des d'altres punts de vista forma part d'allò que podríem denominar la trilogia bàsica per a una nova governança en cultura, és a dir: els consells (instàncies per a la participació i la representació), les agències (plataformes per a la implementació executiva) i els observatoris (llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació).

Revista Galde

L’últim número de la revista Galde es fa ressò de la situació de la cultura «després de la tempesta» de la crisi en un monogràfic que estudia aspectes com la mercantilització de la cultura, de les desigualtats d’accés o les noves possibilitats que ofereix el món digital. Hi trobem una extensa entrevista amb l’expert Enrique Bustamante i articles de Jaron Rowan, Eduard Miralles, o María Ptqk, entre d’altres, que aborden aquestes qüestions.

Bustamante respon a qüestions clau per entendre la situació actual del sector i com es podria revertir. Assenyala al procés economicista dut a terme en les esferes autonòmiques i locals, a la mercantilització neoliberal de la cultura – que mesura el seu impacte en termes de facturació – i a una política clientelar i corrupta, del fet que no hi hagi hagut un clar suport ciutadà a la cultura (com sí hi ha hagut, per exemple, «marees» per la sanitat o l’ensenyament) i a que la cultura hagi perdut les «seves senyes d’identitat: la diversitat, igualtat en l’accés, el suport a la creació i la participació social».