Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Com desenvolupar un projecte d’educació patrimonial a un...

José Maria Cuenca López i Myriam J. Martín Cáceres | Ediciones Trea

Aquest llibre va ser publicat l’any 2014 dins la Col·lecció “Manuales de museística, patrimonio y turismo cultural”. Es tracta d’una interessant eina per al desenvolupament de propostes didàctiques d’educació patrimonial al museus.

Capitalitat de la cultura catalana, Reus 2017

Ajuntament de Reus | CERES

Al llarg de l’any 2017, Reus es va erigir com la Capital de la Cultura Catalana. El projecte va estar comissariat per Montse Grau Comet, que en destaca el treball amb el teixit associatiu de la ciutat, “una dinàmica de treball que cal mantenir i consolidar en el futur, per fer de la ciutat un veritable laboratori cultural”.

Tuit de la setmana

“Cambiar de respuesta es evolución. Cambiar de pregunta es revolución.” Jorge Wagensberg (1948-2018) @wagensberg

Redibuixant l'equilibri

Els estereotips que s’aprenen des de la infància marquen la manera de veure el món, i com podem arribar a classificar fins i tot les professions en funció del gènere. No és una qüestió associada només a l’educació, sinó que es tracta d’un aspecte present en moltes facetes de la nostra nostra vida social.

Bé sigui per l’entorn social, per cultura popular o cultura de masses, la imatge que molts infants tenen de certes professions de manera insconscient es vincula al gènere masculí.

5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a...

El Museu Marítim de Barcelona, juntament amb l’Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (ICUB); l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Ajuntament de Barcelona (IMPD) i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzen la 5a edició del Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni.

Expansió dels drets culturals associada a les activitats...

Karima Bennoune | Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos   

Aquest és el quinzè informe de la Relatora Especial sobre drets culturals, Karima Bennoune, es centra en com facilitar l’exercici ple dels drets humans mitjançant les activitats artístiques i culturals. Serà presentat al Consell de Drets Humans de l’Organització de Nacions Unides en el seu 37è període de sessions d’aquest organisme intergovernamental entre febrer i març d’aquest 2018.

Tuit de la setmana

Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura @BarbieriMuttis

Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies...

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasel o La insurgencia, ‘Fariña’ de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el “Gora Alka-Eta” de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

Apunts sobre la gestió cultural pública a Argentina

Juan Urraco [Ed.] | DNFC,  Ministerio de Cultura de la Nación (Argentina)

L’any 2016 Argentina va començar un programa nacional de formació en gestió cultural pública. Es tracta d’un pla d'estudis destinat a la professionalització dels tècnics que desenvolupen tasques de gestió cultural en l’àmbit nacional, provincial, municipal o bé universitari. Els objectius bàsics del mateix són: contribuir a l’especialització, generar un lloc de trobada i articular una xarxa de gestors.

El medi ambient a través de l'art.

Nathalie Blanc, Barbara L. Benish | Routledge

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Més enllà de reutilitzar i reciclar, es tracta d’aprofundir des de projectes artístics la relació amb el medi per tal de generar millores en l’entorn natural, i en la consciència dels qui consumim cada dia el planeta.

Consciència crítica i polititzada a través de l’art, la...

Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol [eds.] | Rayo Verde

La societat neoliberal ha concebut el consens com inspiració i base de tota decisió politicosocial. Però es tracta d’un consens sovint fingit, un cop foragitades totes les idees dissidents. Cal introduir el ferment contestatari en l'àmbit de la creació, una expressió de Juan Goytisolo, i ja es desenvolupa aquesta pràctica. Aquest projecte va precisament d’això. “Necesitamos una nueva gramática política del malestar para poder nombrar los modos en que estas formas de vida nos hieren”.

Els drets culturals a l'horitzó

Jean-Pierre Saez [dir.] | l’Observatoire

Ja fa temps que es parla de drets culturals, de la mateixa manera que es parla del dret a l’educació, els drets lingüístics o a la llibertat de culte, sobretot des de la preciosista declaració de Fribourg, i també des de la Declaració Universal dels Drets Humans [art. 26-27]. Com és ben sabut però, de poc serveixen aquestes declaracions si els governs finalment obliden legislar o aplicar polítiques en aquest sentit.

Treballar des de la perifèria per a recuperar el paper...

Universidad de Cádiz – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

Tuit de la setmana

L'efecte de la immersió és amarar-se. Qui pot estar en contra d'un verb com aquest? @xcervantes1

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.

SIMPOSI INTERNACIONAL «TEATRE I CIUTAT. ESCENOGRAFIES...

SIMPOSI INTERNACIONAL «TEATRE I CIUTAT. ESCENOGRAFIES PREEXISTENTS»

La revista Estudis Escènics de l’Institut del Teatre de Barcelona, conjuntament amb el Grup de Recerca ACM (Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat) de la Universitat Politècnica de Catalunya, organitzen durant els dies 27 i 28 de setembre de 2018 el Simposi Internacional «Teatre i ciutat. Escenografies preexistents».

Per a més informació:

Les altres cares de la meritocràcia

Jo Littler | Routledge

La meritocràcia ha estat utilitzada com a símbol d’equitat en el sentit de que es constitueix com un sistema d’oportunitats per arribar al poder per a tots, convertint-se en una eina clau en la legitimació cultural del capitalisme. Existeixen però altres lectures, aquest llibre destaca que la meritocràcia es forma com una plutocràcia ja que és un sistema que ajuda a reproduir i perpetuar el model actual.

¿Com explicar què és l’art a un departament educatiu mort?

Jordi Ferreiro | Quadern de les Idees, les arts i les lletres

1. Jo venia a una visita guiada però crec que m’he equivocat.

Permetin-me que em presenti: el meu nom és Jordi Ferreiro i seré el seu guia en el dia d’avui. Porto quasi set anys treballant a centres i museus d’art contemporani com a educador i com a artista. Trobar-se un artista col·laborant amb un departament educatiu era poc habitual fa uns anys, però espero que durant la visita d’avui entenguin que això no ens hauria de semblar pas tan estrany.

Music City, musicalitzar les ciutats

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals:

La gestió pública de la cultura a Catalunya 1980-2016

Joaquim Rius Ulldemolins, Santi Martínez Illa i Mariano Martin Zamorano | Fundació Josep Irla

El passat divendres 9 de febrer es va presentar l’estudi sobre governança cultural, identitat i territori. Un treball que resumeix les polítiques culturals a Catalunya entre els any 1980 i 2016, fent èmfasi en les tensions entre les diferents administracions competencials en cultura al territori català. L’acte, presentat per Jenn Diaz i per Joan Manuel Tresserras, va excusar l’absència de Joaquim Rius Ulldemolins, el principal artífex del text.

Una visió comunitària de la cultura des de Polònia...

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

La literatura en residència

Bisenius-Penin, Carole  | Éditions universitaires de Lorraine

Les residències literàries, sovint més desconegudes que altres models de residències artístiques, són una experiència innovadora, que genera relacions entre els escriptors i un entorn concret d’agents culturals, habitants i lectors.

Tuit de la setmana

“Com a gestor cultural? Jo empaqueto i dono sentit a la feina dels altres, que són deu vegades millor que jo en les seves tasques @peccata8minuta

I+Dones

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

Abordar el canvi climàtic des dels museus

Jennifer Newell, Libby Robin and Kirsten Wehner [eds.]| Routledge

Exploració vers com tracten els museus el canvi climàtic a partir de la concepció que cal una transformació urgent en la forma de concebre el món i a nosaltres mateixos. El llibre parteix de la base que els museus són un bon lloc per estimular el debat entorn el canvi climàtic. Demostra que són efectius per a fer costat a les transformacions ontològiques i socials que es necessiten amb urgència a tot el món.

El videojoc en expansió

Associació Espanyola de Videojocs

La indústria del videojoc té un impacte a la nostra economia que sovint es menysté, bé per desconeixement, o bé per manca de visibilitat. Però en realitat és una indústria en creixement que a Espanya suposa el 0,11 del PIB i ocupa a gairebé 9.000 persones en llocs de treball directes.

Es tracta de la primera anàlisi econòmica sobre la indústria dels videojocs, promogut per l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI),  que aprofundeix més enllà dels estudis de mercat i consum.

Quadern de Participació Ciutadana per a les biblioteques

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques, ha publicat un document que identifica les principals fases, agents i condicionants del procés que han de considerar els responsables de biblioteques que vulguin incorporar la participació ciutadana en la creació i millora del seu equipament. 

Era digital: diversitat en la pràctica lectora

Francisco Cruces [Dir.] | Ariel i Fundación Telefónica

La lectura constitueix una de les pràctiques artístiques més estudiades des de diferents disciplines: historia, pedagogia, filologia, semiòtica... Aquest estudi li dóna un gir molt interessant al apropar-se a la lectura des de l’etnografia i ho fa des de la premissa que “pocas prácticas cotidianas han tenido un lugar tan central en la conformación del sujeto moderno como la lectoescritura”. Per això, tot l’estudi s’aborda des de la pregunta central: de quines formes llegeixen els subjectes?

Entre l’art i la recerca: ArtNodes

Dir. Pau Alsina | Oberta Publishing

Moltes vegades els processos artístics, i els seus estudis d’investigació, es consideren allunyats de les metodologies d’investigació científiques. Però el cert és que sovint són processos comparables, tant en la forma, com en els objectius.

El progrés cognitiu que s’opté a partir d’una recerca científica, és de naturalesa molt similar als projectes d’investigació artística. Com a prova d’això, trobem a la revista ArtNodes un conjunt d’artícles sobre investigació i recerca artística, en comparació directa amb els estudis científics.

Com construir arquitectura de dades culturals

Centro de Memória, Documentação e Referência Itaú Cultural

L’edició 23 de la Revista de l’Observatori Itaú Cultural es centra en donar protagonisme a les dades i indicadors culturals. Reafirma la seva importància per al desenvolupament de l’economia de la cultura alhora que subratlla els límits amb els que es pot trobar mesurar la vida social.

Humanitats i ciències caminen de la mà

Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia [eds.] | Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions

És un llibre escrit des de l’acadèmia, la universitat, però amb voluntat de dirigir-se més enllà. Amb l’objectiu central de plantejar possibilitats d’acostament entre la ciència i les humanitats, el que es considera com “una proposta necessària”, tal com prega el subtítol del mateix.

Basket, Arts i Comunitat

Josep Mª Aragay | Neret Edicions - Art Social

Quan la pilota de basket passa de ser l’objecte de joc d’un esport, a ser un instrument musical col·lectiu, pot ser que ens trobem davant del projecte comunitari Basket Beat.

La pilota en aquest projecte és capaç de transformar no només per la seva funció, que més enllà de l’esport es converteix en un instrument rítmic. Pot transformar també el seu entorn, teixir relacions, qüestionar i replantejar horitzons, i promoure una altra manera de crear música, però també i sobretot, de fer comunitat.

Tuit de la setmana

Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. @xcervantes1

iN MUSEU explica les interioritats dels Museus

Demà dissabte 3 de febrer tindrà lloc la segona edició del projecte iN MUSEU. Aquesta iniciativa persegueix apropar els equipaments museístics municipals de la ciutat de Barcelona a la ciutadania i donar l’oportunitat de descobrir l’interior dels museus.

Aprendre a desaprendre amb l’art

 Grupo de Educación de Matadero Madrid

Hi ha la certesa que és necessari un aprenentatge per l’exercici de les arts, però entenem la possibilitat inversa d’aprendre a través de l’art? Ser capaços de veure els propis mecanismes artístics com a eines educatives, aquest és el plantejament d’una exposició realitzada al Matadero Madrid que va esdevenir una experiència recollida també  en aquesta publicació.

La cultura popular s’obre camí a l’educació

El món de la Cultura popular, s’ha posat a debatre el seu sentit i sobretot, s’han posat damunt la taula les seves capacitats per esdevenir una eina educativa i d’aprenentatge, de la mà del món educatiu. Sovint es parla d’educació a través de la cultura, excloent la cultura popular, i focalitzant  exclusivament en l’anomenada alta cultura.

Estimular els públics a través d'eines digitals a la...

Grup de treball dels estats membres de la UE en promoció d’accés a la cultura en àmbit digital sota el mètode obert de coordinació | Unió Europea

Facilitar l’accés a la cultura amb l'ús d'eines digitals és un dels temes pendents per moltes de les administracions públiques. La cultura digital mateixa, o la facilitat d’accedir a continguts culturals a través de noves eines és un repte propi del nostre temps, que cal treballar des dels ens locals i territorials públics perquè ni el coneixement d’eines digitals, ni els recursos econòmics, hi deixin ningú al marge i així contibueixin a potenciar i dinamitzar el sector cultural.

Innovar amb la fusió d'Arts i Ciències

Tal com vam poder debatre a l’Interacció17, la distància entre arts i ciència és cada cop més estreta, i és així perquè cada cop més es valora les possibilitats de multiplicar el seu impacte quan es disposen a sumar les habilitats d’unes i altres disciplines.

Prova d’això, tenim aquest informe de la Nesta, una fundació per la innovació al Regne Unit, que treballa sobre la fusió de les arts i la ciència en l’educació i l’àmbit laboral del Regne Unit per tal de fomentar un entorn de creixement de la seva economia creativa.

PÚBLICA18, teoría ligera e innovación práctica...

El jueves 25 de enero tuvo lugar en el Círculo de Bellas Artes de Madrid el Encuentro Internacional de Gestión Cultural PUBLICA 18, organizado por la Fundación Contemporánea. El programa fue muy amplio y variado, contando con ponencias y actividades en distintos formatos. En relación a las presentaciones se dividieron en cuatro grandes temáticas: patrimonio cultural, cultura y comunicación, diseño e ideas y emprendimiento. Además hubo dos grupos de trabajo paralelos alrededor de la cultura y la educación; un panel centrado en exclusiva en los públicos, el 10x10 PUBLICA y “el café con…”.

Finançar projectes culturals mitjançant el micromecenatge a...

Crowdfunding 4 Culture

Us presentem aquesta web dirigida als professionals del sector cultural (autònoms i organitzacions), a les plataformes de micromecenatge i també als policy makers. L’objectiu de “Crowdfunding 4 Culture” és el d’acostar la informació sobre com utilitzar el micromecenatge  al sector cultural i creatiu, els diferents models i plataformes, la formació a partir d’altres experiències i també donar consells per a realitzar campanyes exitoses.

Tuit de la setmana

El fil d'aquest tuit d'en Xavier Antich, en el Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, acaba amb 28 testimonis, i  més de 30 llibres de recomanable lectura.

Molt per llegir. Molt per conèixer, encara. Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust. Obrim fil de lectures #WeRemember @xavierAntich

Edició especial, una dècada dels Gaudí

Aquest proper diumenge 28 de gener podrem veure la Gala dels Premis Gaudí organitzada cada any per l’Acadèmia del Cinema Català. En aquesta desena edició hi ha 30 pel·lícules que competeixen pels premis; d’aquestes, 12 estan dirigides per dones, el que correspon a un 40%. Bona notícia, el cinema català camina cap a la paritat!

Com gestionar temes ètics als museus? Guia pràctica

Gary Edson | Routledge

El caos arriba quan no existeixen mecanismes per controlar els conflictes d’interessos, els malentesos o les qüestions ètiques. Aquestes últimes són una peça clau que queda integrada en totes les activitats dels museus. L’ètica dels museus no constitueix una teoria tancada i fixa, però si que es conforma con un conjunt de principis que intenten desgranar quin és el comportament adequat en aquest equipament.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2017

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 174,6 milers de persones en el quart trimestre del 2017, xifra que es tradueix en una variació interanual del 8,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 8,6% en el cas dels homes i un 8% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 2,8% i la no assalariada puja un 18,7%. El sector cultural aplega el 5,3% de la població ocupada a Catalunya.

La precarietat laboral en el món de la cultura: un model...

Juan Vicente Aliaga i Carmen Navarrete [eds.] | Tierra de Nadie Ediciones

Recull de textos nascuts al seminari organitzat pel grup d’investigació ‘Espacio Urbano y Tecnologías de Género’ de la Universitat de València en relació a la pràctica artística en temps de precarietat. Reflexiona al voltant del mercat laboral dels artistes en relació amb el sistema econòmic capitalista i la mercantilització de la vida que suposa. El precariat fa referència, doncs, a la unió del precari i el proletariat.

Transformació continua, la gran revolució sociocultural

Antonio Ariño Villarroya i Ramón Llopis Goig | Fundació SGAE

El llibre repassa com la gran revolució sociocultural del segle XXI ha impactat en els interessos i pràctiques culturals, especialment degut a l’embat de la comunicació mòbil. Es tracta d’un estudi des de la perspectiva de la sociologia, que conté molta informació estadística amb l’objectiu de realitzar una anàlisi sistemàtica de les pràctiques i interessos culturals als últims 15 anys a Espanya; basat centralment en les Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. L’estudi constata un “procés d’ampliació de les audiències en totes les pràctiques de les que es té informació”, però aquesta ampliació s’associa a una persistent estabilitat en l’estructura de penetració d’aquestes.

Debats i reptes entorn la diversitat i les indústries...

Emili Prado (Direcció) | Quaderns del CAC

El número 43 dels Quaderns del Consell de l’Audiovisual de Catalunya està dedicat a la diversitat en les indústries culturals. Com destaca l’informe en la seva presentació, la diversitat cultural és un tema recurrent del moment pel que fa a la planificació de polítiques públiques. Tot i això, “no hi ha consens sobre l’orientació d’aquestes polítiques perquè, al marge dels principis generals compartits, hi ha molts conflictes d’interès entre els diferents actors implicats en les indústries culturals i de comunicació”.

Converses amb l'art

Cada vegada són més els museus que ofereixen tauletes tàctils o altres suports digitals per seguir les visites. És una manera de poder fer una visita autònoma amb un suport que ens expliqui millor la col·lecció. Finalment però, el més important és de quina manera aquest suport ens pot fer interactuar amb les peces exposades perquè el museu es pugui explicar millor.

La mediació cultural en família...

Dir. Anne Jonchery i Sophie Biraud | La documentation Française

Com visitem un museu, o més ben dit, amb qui; ens pot condicionar l’experiència i l’aprenentatge que fem de la visita. La socialització i la mediació dels espais patrimonials, dels museus i els centres culturals, és en molts casos encara; un àmbit a potenciar. Tot i que cada vegada són més els espais que compten amb alguna proposta regular d’activitats familiars, queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la mediació cultural. Sobretot, fora l’àmbit acadèmic des del temps d’oci i l’entorn familiar.

La cultura de Barcelona es busca pel bosc de Hänsel* i...

Hänsel* i Gretel* es mostra com una publicació cultural oberta a les veus que es consideren representatives de la cultura i la creativitat de la ciutat de Barcelona. Algunes de tant diverses i distants com Miquel Porta Perales o Marina Garcés, per posar un exemple. És un espai on es poden expressar, des de la crítica, la divergència i la proposta, sobre una nova ciutat cultural. És un projecte impulsat i dirigit per Fèlix Riera i Llucià Homs, una publicació digital que ens ofereix ara el 'Compendium II', un recull dels articles més destacats del darrer any tenint en compte els diferents apartats.