Apunts

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

Una biblioteca impactant

Pierre Le Quéau, Olivier Zerbib | Ministère de la Culture

Dilluns, l’hora del conte. Dimarts, grup de lectura. Dimecres, taller d’escriptura digital. Dijous, grup de conversa en francès. Divendres, taller de making i concert acústic al pati. Dissabte, ruta literària. I diumenge, potser que descansem.

Com bé sabem, les biblioteques, ja són molt més que còmodes i acollidors espais on poder llegir i endur-se lectures, films o música a casa. Quin és però, tot l’impacte d’una biblioteca en un municipi, en relació als veïns, la resta de municipis de l’entorn o el seu territori més immediat?

Cultura i ciutadania a través d'un mapa conceptual i...

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

Comunicació cultural: nous reptes i estratègies

Un bon projecte cultural ha d’anar acompanyat d’una bona estratègia de comunicació. I a la vegada, una bona comunicació no és res sense un bon projecte al darrere. 

La comunicació és una eina que cada vegada ha anat prenent més força i interès en l’àmbit cultural, convertint-se en essencial. La jornada del passat 9 de juliol organitzada per l’SDE 'Repensar la comunicació cultural: visibilitat, reputació, influència' buscava presentar les noves possibilitats que ofereixen la comunicació i el màrqueting al món cultural. Una jornada molt participativa, pensada per atraure un public variat: tant a professionals vinculats al sector cultural com a periodistes especialitzats en cultura. 

Mesurant el valor públic

Geoff Mulgan, Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi, John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

'Territori contemporani'. Capítol 19

Aquest capítol de Territori Contemporani comença al Museu de Montserrat, que exposa i difon el patrimoni artístic i arqueològic de l'Abadia de Montserrat. Entre la seva col·lecció destaca "Sant Jeroni Penitent", l'única obra de Caravaggio que hi ha a Catalunya.

A Verges coneixerem a Lluis Hortalà, La importància del tacte en l'obra d'aquest artista, gairebé inauguraria una nova categoria: la de l'artista tàctil.

Acaba a Girona, al Centre d'Art Contemporani Bòlit, una plataforma divulgativa i laboratori de creació que aposta per l'experimentació i la consolidació de l'art contemporani tant des de l'àmbit local com internacional.

La cultura festiva: batalla per la igualtat, la fraternitat...

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

'Territori contemporani'. Capítol 18

Aquest nou capítol de Territori Contemporani comença a El Prat de Llobregat. El Centre d'Art Torre Muntadas/ Unzip Arts Visuals, és un punt de referència de l'art contemporani i la producció visual en aquest municipi, especialment atent a les zones de contacte entre el món artístic i l'àmbit educatiu.

Ens permet conèixer a l'artista Mercedes Mangrané, que investiga els espais comuns contemporanis, tant des d'una mirada documental com des de la malenconia que es desprèn de la seva pràctica pictòrica.

A la Vall de Bianya, se celebra la Bianyal, un Itinerari cultural a través d'una sèrie d'intervencions artístiques efímeres dutes a terme en espais de gran interès patrimonial i natural de la Vall de Bianya

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

El patrimoni que marca a una ciutat

El patrimoni cultural com a guia per a la marca de ciutat contemporània

Les ciutats es viuen i ho fem recorrent tots els seus relats. Hi vivim amb totes les històries que se’ns han explicat, cada vivència que hi sumem a diari i també cada narració que se’n fa. Les ciutats són complexes, viuen una mutació constant i amb elles totes les persones que conformen la ciutat, els seus habitants, la seva gent i també, cada cop més, la seva imatge. D'aquesta manera, la creació d’una marca de ciutat intenta construir una narrativa forta i potent, capaç de ser persuasiva a escala local però també internacional. El repte principal és trobar la millor manera de mostrar la singularitat i protegir alhora el llegat del passat com a actiu per al futur desenvolupament urbà.

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela 2018

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el primer Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela, un completo panel de datos confeccionado a partir de la consulta a 63 fuentes estadísticas oficiales y de la implementación de un cuestionario dirigido a 322 agentes socioculturales de la ciudad.

El estudio, publicado por el Concello de Santiago, incluye un anexo metodológico en el que se describen los pasos dados y las dudas y dificultades que nos fuimos encontrando en el camino.

Espero que os resulte interesante y agradezco vuestro apoyo en la difusión.

Un saludo afectuoso,

Marcos Lorenzo

1

Preservar la protesta

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

Notes sobre ciutat, educació i cultura...

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

'Territori contemporani'. Capítol 17

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.

Per amor a la intersecció

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Avui més que mai es parla de la necessària intersecció entre les diferents disciplines i polítiques públiques que tenen com a destí de la seva actuació el treball en proximitat amb les persones. L’expressió artística no es pot separar de l’educació, i l’acció social és, o hauria de ser, inherent a tot projecte cultural. Al mateix temps, les tasques de mediació entre qualsevol manifestació artística i la ciutadania, que cada cop es resisteix més a ser contemplada únicament com a públic passiu, guanyen terreny, com a mínim en el discurs teòric dels que s’ocupen de la cultura.

Les constants de la cultura local

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

3 d’abril de 1979. Per qui no va viure la República, és la primera vegada que s'enfronta a votar lliurement a l’Estat espanyol, sobre quin és el rumb que desitja per al seu municipi, tenint l’oportunitat d’elegir els representants del seu govern local. Enguany es celebren els 40 anys d’aquestes primeres eleccions municipals on es podia escollir, per primer cop després d’una llarga dictadura, totes aquelles polítiques que incideixen més directament als veïns i conciutadans, com per exemple, quines havien de ser les polítiques culturals municipals.

La vitalitat cultural de les ciutats europees

'La Cultura compta: Un enfocament empíric per mesurar la cultura i la vitalitat creativa de les ciutats europees'

Valentina Montalto,Carlos Jorge Tacao Moura, Sven Langedijk i Michaela Saisana | Cities
 

Com es pot mesurar la cultura a les ciutats?  És possible millorar el benestar a les ciutats a partir de mètriques empíriques de la cultura que ajudin a planificar millor les polítiques locals? Com es mesura i es compara l’economia creativa, l’entorn habitable o la vitalitat cultural d’una ciutat?

Posar en xarxa l'economia creativa

Cultural Cities Enquiry | Core Cities UK

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives. El valor de la cultura a la nostra vida cívica és indiscutible. Una escena cultural vibrant i pròspera es reconeix com un actiu local cada vegada més important.

Una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la...

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.

Una institució nascuda sota la crisi, Agència Catalana del...

L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) sorgeix en el moment àlgid de la crisi econòmica a Europa, quan es constitueix el 2011 un nou govern a Catalunya. Pretén ser un revulsiu en la gestió cultural de la Generalitat de Catalunya, centrat en el patrimoni cultural. La creació de l'Agència, que s'emmarca en el famós govern de "les retallades", es va construir en plena crisi i volia ser una revolució interna amb la pretensió de seguir models internacionals. Han passat més de 4 anys des de la seva creació i els autors creuen que cal una anàlisi crítica.

Diversitat de marcs per la cultura

Als nostres municipis s’hi solen sumar una bona colla de grups diversos de cultura popular, associacions pel foment de la literatura, la música o el teatre, entitats culturals i de lleure educatiu, col·lectius d’artistes grafiters i iniciatives privades o associatives que promouen programacions amb major o menor estabilitat. Entitats que poden ser segmentades o interseccionals, més homogènies o divereses. Sigui com sigui, hi ha una llarga tradició en l’associacionisme del nostre país que es fa evident en la cultura, segons l’Idescat (2018) trobem fins a 32.632 associacions culturals a Catalunya actualment. Però sovint el nombre no fa la cosa, la importància recau en el treball i la cooperació entre entitats privades, associacions, institucions públiques, que pot arribar a ser un batibull considerable. Com podem doncs, harmonitzar aquest context?

La cultura transversal en el desenvolupament sostenible

Culture 21. Agenda 21 de la Cultura | Ciudades y Gobiernos Locales Unidos

Els aspectes culturals juguen un paper essencial en l'èxit de l'Agenda 2030. Els drets culturals, el patrimoni, la diversitat i la creativitat són components centrals del desenvolupament humà i sostenible.
 

L'Agenda 2030 és un petit pas cap endavant en la consideració dels aspectes culturals per al desenvolupament sostenible. En els anys previs a l'adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, van ser diverses les xarxes globals que van fer campanya amb el lema "El futur que volem inclou a la cultura" per a la inclusió d'un objectiu específic dedicat a la cultura o per a la integració dels aspectes culturals en tots els ODS, com fa la Carta de Cooperació Cultural de Lió, que vam publicar a la comunitat durant l’Interacció18. Amb 'La cultura en los objetivos de desarrollo sostenible. Guía práctica para la acción local' podreu penetrar els Objectius de manera transversal per extreure'n l'implicació de la cultura en el desenvolupament local sostenible amb efectes globals.

'Territori contemporani'. Capítol 15

El programa Territori contemporani, produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, va rebre ahir dimarts el premi de Crítica d’art, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la seva contribució a la difusió del teixit artístic del territori català. Ens n'alegrem molt!

Aquest capítol 15 de 'Territori Contemporani' comença a Sant Cugat del Vallès. ADN Platform és una plataforma per a projectes expositius singulars, determinats per la seva capacitat reflexiva i voluntat de risc.

La brúixola de l'impacte social

Tanquem un cicle, s’ha acabat el projecte que ens ha dut de cap durant tants mesos. Ha arribat l’hora de fer la memòria del nostre projecte cultural i sabem que com a institució necessitarem dades. Farem algun gràfic amb les dades recollides i ho tindrem resolt, però i si ens preguntem per l’impacte? Valorar-ne l’impacte social a posteriori, ens serà més complicat perquè moltes dades numèriques no ens podran informar sobre quin ha sigut aquest impacte i aleshores la memòria ens pot quedar supèrflua. En canvi, avaluar un projecte des d’una planificació inicial és clau per poder millorar qualsevol projecte, sobretot si volem valorar-ne l’impacte social, més enllà d’un recital de dades i poder millorar de cara a un futur.

Informe de resultats del Cercle de Comparació de Serveis...

S’ha publicat l’informe de la quarta edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que es realitza en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Servei de Programació de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i un grup de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers. L’informe s’adreça a les Regidories i els serveis tècnics de cultura d’aquests ajuntaments i vol aportar elements per a una anàlisi global i integrada de la gestió dels serveis culturals locals orientada a facilitar la seva millora.

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2017/2018

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2017/2018 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

La dimensió social de la cultura | Informe CoNCA 06_18...

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

Despullar l'educació i la cultura

Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l'educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l'altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l'educació i en l'educació des de la cultura.

'Territori contemporani'. Capítol 10

Al desè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 6 maig de 2018, encetem el programa a la Sala Josep Uclés de Badalona, una sala d'exposicions ubicada al Centre Cultural El Carme que acull exposicions d'art contemporani.

Coneixem a Mireia Sallarés, una artista que dialoga amb les vides invisibles d'aquelles persones de qui ningú parla.

Acabem a La Fundació Palau al Centre d'art Caldes d'Estrac, un equipament cultural amb programació expositiva i un arxiu especialitzat en Picasso i la cultura catalana del segle XX.

 

'Territori contemporani'. Capítol 9

Al novè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 29 d'abril de 2018, comencem a Capellades, més concretament al Museu Molí Paperer. Aquest centre està dedicat a l'estudi del paper i és un testimoni arqueològic del nostre paisatge industrial.

D'altra banda, descobrim l'obra de l'artista Mar Arza, que es construeix amb paraules que no apareixen al diccionari i que inventen mons. No parla, sinó que parallaura, "llaura amb la paraula".

'Territori Contemporani'. Capítol 4

Al quart capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 1 d'abril de 2018, el punt de partida és Can Manyé a Alella. Es tracta d'un equipament públic, dedicat a la creació i difusió de l'art, la cultura i el pensament contemporanis, amb atenció especial al territori i la poesia.

Coneixem l'artista Pere Llobera. Per ell, ser artista no és només una passió, sinó també un treball.

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2016/2017...

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2016/2017 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Centralitat de les polítiques culturals en el...

Foro Cultura y Medio Rural | Encuentro Cultura y Ciudadanía

La diversitat del medi rural obliga a apropar-se al seu desenvolupament cultural partint del reconeixement de la ruralitat com una categoria cultural en si mateixa. La capacitat relacional del fet cultural ha d’aprofitar-se en la concepció de les estratègies públiques en cultura, i cal que les polítiques siguin vertebrades des de la interseccionalitat.

Activar el públic. Les instal·lacions en les arts de carrer.

Salvador González Toll | Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya
 

Si parlem d’una instal·lació artística, qui més qui menys, la situarà en el marc de les arts visuals, sobretot contemporànies. I en la majoria dels casos, ho sabrem perquè la trobarem emmarcada i re-alçada entre les parets d’un museu o una galeria d’art. Però, i en el cas de les instal·lacions en les arts de carrer?

Estudi d’impacte del carnaval de Terra Endins de Torelló

L’Ajuntament de Torelló va presentat aquest dimarts l’estudi elaborat per l'oficina el CERC (Centre d'estudis i Recursos Culturals) de la Diputació de Barcelona i Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya sobre l’impacte econòmic, social, cultural i mediambiental del Carnaval de Terra Endins, que se celebra al municipi.

El treball va ser una prova pilot de la metodologia per a l'estudi dels impactes dels esdeveniments culturals, impulsada pel CERC en col·laboració amb Eurecat i que té per objectiu mesurar com afecten a les les persones i les societats els esdeveniments culturals: quins són els seus efectes en la qualitat de vida de les persones, en els seus coneixements, en la creativitat, la capacitat d’innovació o la salut, i, també, en una dimensió més col·lectiva, en la cohesió social, la identitat cultural, el reconeixement a l’exterior, la transformació urbanística, el medi ambient o la sostenibilitat. 

Revisió Pla d'Acció Cultural. Ajuntament de Malgrat de...

El passat mes de juliol es va lliurar a l’Ajuntament de Malgrat de Mar la Revisió del Pla d’Acció Cultural del municipi un projecte elaborat per la consultora en polítiques culturals Cristina Rodríguez amb el suport dels serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona per donar resposta a la petició d'assessorament d’aquest Ajuntament.

Art contemporani i acció local

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Castellterçol el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori

L’objectiu d’aquest Pla és reordenar, racionalitzar i rendibilitzar els equipaments culturals de Castellterçol, pel que fa a possibles canvis d’ubicació dels usos, millores d’infraestructures, d’acció i gestió. A la vegada donar orientacions respecte a la programació per tal de reforçar els aspectes més febles i potenciar aquelles línies que siguin més significatives per acomplir els objectius culturals del municipi i incrementar la qualitat dels serveis culturals que ofereix al seus ciutadans.

Revisió i actualització del Pla d’Acció Cultural de Manresa...

El passat mes de març es va lliurar a l’Ajuntament de Manresa la Revisió i actualització del Pla d’Acció Cultural de Manresa, un projecte elaborat per la consultora Itd-Innovació Transferència Desenvolupament juntament amb els serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Es va iniciar el Febrer del 2016 i s’hi ha treballat al llarg d’un any.

Tendencias culturales que ya están aquí (2017)

Dicen que más vale un poco más tarde que nunca, y aunque el año ya ha empezado, me gustaría intentar una vez más dar con aquellas propuestas, tendencias o corrientes culturales más relevantes que podrían marcar nuestra línea de trabajo en los próximos meses, modelos que nos pueden ayudar a definir nuestros proyectos y darles ese valor añadido que toda novedad tecnològica, social, estética o de la naturaleza que sea, comporta en nuestras prácticas culturales. Adelante pues y empecemos.

Els presspostos municipals de cultura 2012 -2015

Als ajuntaments de la demarcació de Barcelona, els recursos destinats a la cultura van ser dels que més es van reduir durant els anys de crisi econòmica, amb una davallada un 50% superior a la mitjana. Es podria afirmar que la cultura va patir una doble retallada: en termes absoluts, per la reducció general dels recursos disponibles, i en termes relatius, en relació al conjunt de la despesa dels municipis.

Informe anual del programa «Anem al teatre» curs 2015/2016...

Oficina de Difusió Artística (ODA)

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2015/2016 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

L’estat de la cultura i de les arts a Catalunya: dades i...

CoNCA

El CoNCA ha presentat l’informe «Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural» que, segons Carles Duarte, «ha d’ajudar-nos a adquirir perspectiva sobre la realitat quotidiana de la cultura». Després d’anys de retrocés dels indicadors, les dades mostren que hi ha una tendència a l’estabilització i fins i tot al creixement: el sector editorial ha augmentat un 5,3% la facturació i el cinema ha registrat un 8,2% d’increment del nombre d’espectadors a les sales. Malgrat tot, l’assistència i participació als museus catalans ha davallat un 6,1% i un 12,4% respectivament, i la música en viu també ha perdut al voltant del 4% de concerts programats i assistents.

Relatoria del grup Estructures i mancomunicació de recursos

Hipòtesi de partida

Després d’una dinàmica inicial de presentació de les persones participants per tal de conèixer d’on venen i quin càrrec o tasca desenvolupen, Xavier Barniol i Anna Asbert, com a dinamitzador i relatora de la jornada respectivament, plantegen una hipòtesi de partida per tal d’iniciar la participació dels assistents:

Els resultats immediats en les administracions públiques són difícils d'obtenir. Cal una priorització acurada i ajustada als condicionants existents, i no sempre és suficient amb la voluntat política  ja que és necessari disposar de recursos tècnics i econòmics.

Relatoria del grup de micropobles

En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:

  • Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.

Conclusions del Debat 16 d'Interacció

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.

Informe de les programacions dels espais escènics municipals...

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Durant el 2015 els espais escènics municipals han destinat 8,3 milions d'euros a la contractació d'espectacles professionals, un 12% més que l'any anterior. Com a símbol de la recuperació, ha augmentat per primer cop des de l'any 2010 el caixet, situant-se en 4.686 euros de mitjana.

Festa Major de Vilafranca del Penedès. Impacte econòmic

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els estudis d’impacte econòmic estimen i quantifiquen el conjunt d’activitats econòmiques originades directament o indirecta per un esdeveniment cultural en una àrea geogràfica concreta. Així, la Festa Major de Vilafranca del Penedès genera un impacte econòmic, en termes de producció, de 878.252 euros, i un increment de la riquesa a l’Alt Penedès de més de 415.000 euros anuals, calculat a partir del valor afegit brut que es crea. Cada euro invertit en la Festa Major reverteix en 4’3 euros en producció de béns i serveis a la zona.

Pla d'Equipaments Culturals d'Arenys de Munt

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori.

El Pla d’Equipaments Culturals d’Arenys de Munt és un document tècnic de reflexió i anàlisi amb una diagnosi sobre l’estat actual dels equipaments culturals del municipi i una estratègia de futur.