Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Creación colectiva: en internet el creador es el público...

Segons l'autor del llibre 'Creación colectiva: en internet el creador es el público', la creació col·lectiva és la revolució més radical de la cultura digital. David Casacuberta és professor de filosofia de la ciència i la tecnologia de l’Universitat Autònoma de Barcelona i les seves investigacions es centren en els impactes cognitius, socials i polítics de les noves tecnologies. Col·labora amb Trànsit Project en diversos projectes relacionats amb inclusió i noves tecnologies i és membre de l’organtizació eDemocracia.

Blogs, wikipedia, Second life, and beyond: from production...

Bruns Axel, professor associat de la Facultat d'Indústries Creatives a la Queensland University of Technology de Brisbane (Australia) i investigador en Cap de l’ARC Centre of Excellence for Creative Industries and Innovation (CCi), aposta en aquest llibre per un canvi de paradigma i terminologies per descriure els nous processos emergents en l’era de la informació.

El terme producció tal i com s’entenia des de l’era industrial ja no funciona. L'actual revolució de les comunicacions digitals ha obert un nou camí pel desenvolupament de la cultura participativa en línia.

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop...

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian

Querido público: el espectador ante la participación:...

El dramaturg Ignasi Duarte  i el director Roger Bernat, un tàndem que renova les concepcions i els llenguatges del món del teatre contemporani amb muntatges i propostes teatrals àmpliament reconegudes com Rimuski  o Tot és perfecte, van editar aquest llibre que es presenta, publicat pel Centro PárragaCENDEAC, Elèctrica Producccions i amb el suport de la Fundación ICO.

Per a confeccionar els texts van comptar amb la participació de més d’una dotzena de col·laboradors de renom i de diferents disciplines, com Víctor Molina, Andrés Hispano, Jorge Luís Marzo, Pedro Soler, Manuel Delgado, Dídac P Lagarriga, Perejaume, José,Antonio Sánchez, Roger Páez i Blanch, Fernando Quesada, Roberto Fratini, Óscar Vilarroya i Timothy Mitchell, i va ser il·lustrat pel dibuixant Juanjo Sáez.

L’Estat del tercer sector cultural a Catalunya: el...

Pau Mas, Agnès Pros | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El tercer sector es troba immers en un procés de transformació, propiciat pel canvi de valors que han patit i pateixen les societats actuals, la redefinició del què significa ser i actuar des del tercer sector i la situació financera i organitzativa de l’Administració pública.

Davant d’aquest fet i la manca d’informació al voltant del tercer sector cultural a Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació encarregà, el passat 2008, a l’Ateneu Santcugatenc  l’elaboració d’un informe sobre l’estat del tercer sector cultural, emmarcat en el treball general que està duent a terme el Departament i que generarà tant dades quantitatives com qualitatives.

Cultural expression, creativity and innovation...

Com evidencien els investigadors Helmut Anheier i Yudhishthir Raj Isar, el context globalitzador genera una nova via d’acció per la creativitat i la innovació de l’expressió cultural,  i proporciona els inputs bàsics de l'economia cultural actual, i sobretot de les indústries culturals i creatives. El predomini d’aquestes indústries en les polítiques i pràctiques culturals actuals ha transformat les condicions per a l'expressió cultural creativa en si mateixa.

Seguint l’esquema d’anàlisi multidisciplinar que caracteritzen les aportacions teòriques dels volums de la sèrie The cultures and globalization series, en aquesta ocasió es busca mostrar la relació simbiòtica que existeix  entre expressió cultural, creativitat, innovació i globalització, i la importància que han pres en el discurs cultural actual.

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia

Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig, Edgar Gómez Cruz, | Quaderns del CAC. Núm. 34 (2010)

L’apropiació per part de la ciutadania de les tecnologies de producció i difusió audiovisuals ha revolucionat la producció cultural  al redefinir les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències. 

La digitalització de les tecnologies audiovisuals, conjuntament amb la popularització d’internet, l’extensió de la banda ampla i de la telefonia mòbil ha suposat una revolució en la producció cultural, alterant el “circuit de la cultura” establert dins d’un sistema de comunicació de masses on els papers de producció i consum cultural estaven delimitats clarament i on la producció professional disposava d’uns circuits de regulació i distribució ben diferenciats de la producció domèstica i amateur.

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del...

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).

Los Cuatro entornos del procomún...

Antonio Lafuente | Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura. Núm. 77-78 (2007)

Aquest article és un text clar que comprèn l’immensa complexitat que té el concepte de procomú. On ens planteja la necessitat d’obrir un debat sobre quins àmbits de la cultura poden o no privatitzar-se. Antonio Lafuente (Granada) és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CSIC) a l’àrea d’estudis de la ciència. Investiga la relació entre la tecnologia i el procomú, així com entre els nous i els vells patrimonis. L’interès pels béns comuns l’han portat a estudiar els problemes que planteja l’expansió dels drets de propietat intel·lectual a la ciència. És editor del bloc tecnocidanos. El seu darrer llibre és 'El carnaval de la tecnociencia' (Madrid: Gadir, 2007).

Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la...

A partir de les profundes transformacions que les noves tecnologies han generat en els processos creatius i en l’estètica artística Claudia Giannetti ens ofereix unes pautes per aproximar-nos i entendre els nous paradigmes estètics de l’Art Electrònic, o Mèdia Art (com prefereix anomenar-lo). Claudia Giannetti és especialista en Mèdia Art (Doctora en Historia de l’Art per la UB en l’especialitat d’Estètica Digital) i comissaria d’exposicions. Des de setembre de 2009 és Profesora Catedràtica convidada de la Universidad de Évora (Portugal), Facultat d’Arts Visuals. Va ser directora del Media Centre d'Art i Disseny (1998-2007) d’ESDI de Sabadell.

La Cultura en plural / Michel de Certeau

Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influït internacionalment els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres destaquen 'L'invention du quotidien' ('La invención de lo cotidiano', Universidad Iberoamericana, 1999) i la 'Cultura en plural'. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder.

Bastard Culture!: user participation and the extension of...

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.

Guía para la participación ciudadana en el desarrollo de...

 Jordi Pascual, Sanjin Dragojevic | Fundació Europea de la Cultura (ECF),

El projecte 'Active Citizens, Local Cultures, European Politics', finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Fundació Europea de la Cultura (ECF), ha estat l’embrió d'aquesta guia.

Els investigadors Jordi Pascual, coordinador del Grup de Treball en Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, i Dragojevic Sanjin, sociòleg i professor en gestió cultural estratègica, exploren el marc conceptual i teories al voltant de la importància de la participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques culturals locals en la configuració de l’Europa actual i els reptes futurs, així com les eines i mecanismes necessaris per tal de dur a terme unes polítiques culturals adients en aquest àmbit.

Cultural democracy: the arts, community, and the public...

James  Bau Graves és director de l’Old Town School of Folk Music de Chicago i etnomusicòleg de formació a 'Cultural Democracy' analitza la relació entre la diversitat cultural i com mantenir viva i dinàmica la cultura nacional dels Estats Units. Grave considera la democràcia cultural com l’única alternativa per corregir les desigualtats culturals generades per un model cultural homogeneïtzador i eurocentrista que està controlat per corporacions econòmiques i elits polítiques. 

L‘autor està convençut que la cultura tradicional i popular és la clau de la revitalització de la cultura nacional i de l'ampliació de la democràcia. (Podeu consultar una interessant entevista a NEA Arts (3), 2009)

La Societat de la ignorància i altres assaigs / Antoni Brey,...

Aquesta obra reflexiona sobre la revolució que suposa el naixement de noves formes de comunicació que estan transformant la societat que ens envolta. Aquest conjunt d’assaigs van ser publicats a Infonomia en el marc del projecte la 'Segona Edat Contemporània', desenvolupat per l’Associació Pro The Second Modern Times, al maig de 2009, en motiu del dia mundial d’Internet.

Antoni Brey, enginyer en Telecomunicacions, autor dels assaigs 'La Generació Freda' (2003) i 'El fenómeno Wi-Fi'(2005), membre fundador del Fiasco Awards Team i director del documental 'Un temps singular'. Escriu el primer assaig que dóna nom al conjunt 'La Societat de la Ignorància'. Daniel Inneraty és autor del segon assaig, 'La Societat del Desconeixement' i Gonçal Mayos del darrer assaig, 'La Societat de la Incultura'. 

La Societat de la Ignorància, el Desconeixement o la Incultura són diverses formes d’analitzar una mateixa idea: que el desenvolupament social i individual que generen les noves tecnologies no és un pas automàtic cap a la Societat del Coneixement.

Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del...

Jordi Nofre és actualment investigador postdoctoral i membre del Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA)  de la Universidade Nova de Lisboa. Al 2009 va defensar la seva tesi doctoral, 'L'Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis', on analitzava l'oferta d'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, i aprofundia en el treball de recerca iniciat a la tesina presentada l'any 2006 sobre indústria cultural, consum, classes socials i (re)construcció urbana a Barcelona.

Recondita armonia - A reflection on the function of culture...

 Dick Stanley | Council of Europe

Aquest estudi va ser preparat pel Consell d'Europa en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005. El document, elaborat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, reflexiona sobre que és la cultura en totes les seves dimensions (la quotidiana, les tradicions, les arts i les patrimonials) i com aquestes dimensions interactuen per crear les eines que els membres de la societat necessiten per negociar les situacions de la vida quotidiana.

Expressive lives...

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).

The Pro-Am revolution: how enthusiasts are changing our...

Charles LeadbeaterPaul Miller | Demos

Charles Leadbeater és una autoritat líder en innovació i creativitat. Ha assessorat a empreses, ciutats i governs de tot el món sobre l'estratègia d'innovació. Paul Miller és investigador a Demos i cofundador i cap executiu de l'School of Everything.

En aquest informe defineixen el terme clau: Els Pro-Ams són aquelles persones que realitzen activitats d'aficionats amb estàndards professionals, i que cada vegada són una part més important de la nostra societat i economia. El treball està basat en entrevistes amb una gran diversitat de professionals amateurs i conté noves dades sobre l'abast de l'activitat Pro-Am al Regne Unit, aquest informe proposa noves polítiques per donar suport i fomentar la seva valuosa activitat. 

We-think: mass innovation, not mass production...

El llibre «We-think»del 2008 explora com l’Internet esta canviant el nostre món, creant una cultura on més persones que mai poden participar i col·laborar a través de la xarxa, on cada cop és més fàcil compartir idees i informació. 

En aquest sentit l’autor considera la xarxa com una bona eina per la democràcia (donant més veu a les persones i a la capacitat d’organitzar-se), la llibertat (en donar a més persones l’oportunitat de ser creatiu) i la igualtat (en permetre que el coneixement sigui posat en llibertat).

Charles Leadbeater considera aquest llibre un producte més de l’activitat col·lectiva per la forma com el va elaborar: L’autor va penjar un esborrany dels primers capítols en línia, a l’octubre del 2006, i no va ser publicat fins al desembre del 2007. Durant aquests mesos l’autor va enriquir el debat i va corregir diverses informacions a partir de les aportacions que va rebre.

Amateuring in Music and its Rivals...

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta. 

Redes paralelas y cartografías detectoras : prácticas...

Efraín Foglia | Artnodes. Núm. 8 (Dec. 2008)

El dissenyador Efraín Foglia, professor associat i investigador del Grup de Recerca de Interaccions Digitals de la Universitat de Vic (GRID), centra el seu treball i estudis entre la comunicació i l’art,  i desenvolupa projectes que posen l’èmfasi en l'ús i possibilitats de les tecnologies digitals en la cultura.

Democratic culture : opening up the arts to everyone...

John Holden és en l'actualitat un dels investigadors més llegits i escoltats sobre qüestions relacionades amb la cultura i les polítiques culturals. La seva influència internacional és producte tant de la seva capacitat de treball des de la City University com a professor visitant, com pel fet que entre el 2000 i el 2008 va ser el responsable de l'Àrea de Cultura de Demos  (think tank ) independent al qual va inspirar amb nous debats, idees i propostes sobre diverses matèries al Nou Laborisme anglès.

Fans, blogueros y videojuegos : la cultura de la...

«Fans, blogueros y videojuegos. La cultura de la comunicación» és un recull d’assajos claus de Henry Jenkins, escrits entre 1992 i 2006. Cada text ve precedit per unes reflexions personals de l’autor sobre el context en el que els va escriure i publicar.

Henry Jenkins és director i fundador del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És autor de diversos llibres, dels quals en destaquem «Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación». En aquest llibre que va publicar al 2006, ens descriu un nou escenari on es troben els nous i els vells mitjans de comunicació, on col·lisionen els mitjans corporatius i els de base, i on els consumidors i productors es relacionen inevitablement.

Cognitive surplus. Creativity and Generosity in a connected...

Clay Shirky pensador i defensor sobre la xarxa d’internet és professor d’economia del programa de Telecomunicacions Interactives a la Universitat de Nova York, on investiga els efectes de les relacions entre les xarxes tecnològiques i les xarxes socials. Al 2008 va escriure  «Here comes everybody», on parla dels canvis socials que l’augment dels mitjans de comunicació ha generat. Enllaçant amb aquest plantejament el present llibre, «Cognitive surplus» ens planteja totes les potencialitats creadores que els recursos en xarxa tenen, vinculats a l’augment del temps lliure en les societats desenvolupades actuals. I com aquest fet, ens permet dissenyar noves formes per participar i compartir, que alhora s’aprofiten d’aquest recurs. 

El superàvit cognitiu (l’excedent de coneixement) el considera tan sols una potencialitat. L’autor posa èmfasi en entendre no només el tipus d’acció que pot generar sinó també en els coms i els ons d’aquestes accions; entendre el significat i les motivacions de les accions.

Grup de treball: CERC

Storify Interacció17

Podeu consultar el Storify d'Interacció17.

Joan Carles Garcia Cañizares: "Hem de fer sostenible la...

Vídeo: Entrevista a Joan Carles Garcia Cañizares

Durada del vídeo: 10:39


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Els equipaments culturals, en crisi

Continuant la línia encetada amb el document “La despesa en cultura dels ajuntaments”, el CERC us ofereix una nova píndola d’informació centrada, aquesta vegada, en els equipaments culturals dels municipis de la província de Barcelona.  

Prenent com a font d’informació les notícies aparegudes a la premsa durant els darrers anys i arxivades al Recull de Premsa de Cultura que s’elabora diàriament des del Centre d’Informació i Documentació del CERC, s’han sistematitzat, d’una banda, les inauguracions d’equipaments culturals als municipis, i, de l’altra, les notícies sobre com l’actual crisi –econòmica i de models- està afectant als ajuntaments i, concretament, els seus programes culturals, tot posan-les en relació.

1

Una col col·lectiva

LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom.

LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana. Una de les últimes iniciatives consistí, en aquest sentit, en una sèrie d’actuacions a diferents terrats de Barcelona per tal de refer els lligams socials propis de les trobades entre els veïns, que aquests espais propiciaven. Però LaCol és coneguda, sobretot, per la seva actitud combativa a favor dels espais comuns del barri, com el Bloc 11 de Can Batlló, tot treballant amb els veïns, assessorant-los i assumint projectes des del coneixement de la realitat social del barri i de les seves necessitats. Per això LaCol és un taller d’arquitectura atípic, en què la implicació dels seus membres en el teixit social esdevé gairebé un requisit previ al treball arquitectònic que, posteriorment, se’ls pugui encarregar.

1

Baumann Lab. Laboratori de creació jove. Terrassa.

BaumannLab és un laboratori de creació jove del Servei de Joventut i Lleure de l'Ajuntament de Terrassa. La seva missió se centra en la producció i suport a la creació artística multidisciplinar, sempre al voltant de les arts visuals i el pensament contemporani. 

Els seus objectius es basen a afavorir l’actitud crítica dels infants i joves a través de les pràctiques artístiques, a promoure la visibilitat de l’univers juvenil, a donar suport formatiu i professional als joves creadors, a potenciar la recerca artística i la producció i a fomentar la creativitat col·lectiva en xarxa. Però al mateix temps es volen potenciar les sinergies entre recerca, producció, formació i difusió, així com ampliar els públics i usuaris als quals s’adrecen.

1

Most Festival: Ideació i posada en marxa d'un festival...

Anna Gual, gestora cultural.

Coordinadora i productora executiva del Most Festival

Al llarg de les dues darreres dècades, l'estat espanyol s’ha desmarcat de la Unió Europea, experimentant una superpoblació de festivals de cinema i arribant a la xifra de 232 festivals/any. Amb una gran quantitat de petits festivals de poca potència que sobrevivien gràcies als diners públics, no existien aquells festivals necessaris sinó tots els possibles. Amb la crisi econòmica, aquesta tendència està canviant, observant-se la desaparició de molts d’ells per problemes financers [són nombrosos els festivals de cinema desapareguts. Tan sols a Catalunya, es comptabilitzen el Festival de Drets Humans (2003-2006), el Festival de Cinema Polític (2004-2007), la Mostra de Cinema Documental Mon-Doc (2008-2010) i el Festival de Cinema d’Europa Central i Oriental (2002-2006), entre d'altres]. Les administracions públiques han detectat aquesta reestructuració, i les noves polítiques de subvencions, com les de l'ICEC[i], en donen fe. Les retallades constants en cultura plantegen alhora un canvi de model de finançament de les activitats culturals.

En aquest context de canvi de paradigma ha vist la llum, al 2011, el Most - Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, una iniciativa de dues entitats penedesenques: el Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Cine Club Vilafranca.

2

Una gran mentida que ens apropa al valor de la cultura

Voldria compartir amb vosaltres aquesta petita joia de la interpretació i la reflexió teatral que ens ofereix Xavier Albertí amb motiu de la inauguració del curs 2012-2013 de l’Institut del Teatre.

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

Fem lloc al tercer lloc?

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

Una biblioteca impactant

Pierre Le Quéau, Olivier Zerbib | Ministère de la Culture

Dilluns, l’hora del conte. Dimarts, grup de lectura. Dimecres, taller d’escriptura digital. Dijous, grup de conversa en francès. Divendres, taller de making i concert acústic al pati. Dissabte, ruta literària. I diumenge, potser que descansem.

Com bé sabem, les biblioteques, ja són molt més que còmodes i acollidors espais on poder llegir i endur-se lectures, films o música a casa. Quin és però, tot l’impacte d’una biblioteca en un municipi, en relació als veïns, la resta de municipis de l’entorn o el seu territori més immediat?

Cultura i ciutadania a través d'un mapa conceptual i...

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

Comunicació cultural: nous reptes i estratègies

Un bon projecte cultural ha d’anar acompanyat d’una bona estratègia de comunicació. I a la vegada, una bona comunicació no és res sense un bon projecte al darrere. 

La comunicació és una eina que cada vegada ha anat prenent més força i interès en l’àmbit cultural, convertint-se en essencial. La jornada del passat 9 de juliol organitzada per l’SDE 'Repensar la comunicació cultural: visibilitat, reputació, influència' buscava presentar les noves possibilitats que ofereixen la comunicació i el màrqueting al món cultural. Una jornada molt participativa, pensada per atraure un public variat: tant a professionals vinculats al sector cultural com a periodistes especialitzats en cultura. 

Mesurant el valor públic

Geoff Mulgan, Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi, John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

'Territori contemporani'. Capítol 19

Aquest capítol de Territori Contemporani comença al Museu de Montserrat, que exposa i difon el patrimoni artístic i arqueològic de l'Abadia de Montserrat. Entre la seva col·lecció destaca "Sant Jeroni Penitent", l'única obra de Caravaggio que hi ha a Catalunya.

A Verges coneixerem a Lluis Hortalà, La importància del tacte en l'obra d'aquest artista, gairebé inauguraria una nova categoria: la de l'artista tàctil.

Acaba a Girona, al Centre d'Art Contemporani Bòlit, una plataforma divulgativa i laboratori de creació que aposta per l'experimentació i la consolidació de l'art contemporani tant des de l'àmbit local com internacional.

La cultura festiva: batalla per la igualtat, la fraternitat...

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

'Territori contemporani'. Capítol 18

Aquest nou capítol de Territori Contemporani comença a El Prat de Llobregat. El Centre d'Art Torre Muntadas/ Unzip Arts Visuals, és un punt de referència de l'art contemporani i la producció visual en aquest municipi, especialment atent a les zones de contacte entre el món artístic i l'àmbit educatiu.

Ens permet conèixer a l'artista Mercedes Mangrané, que investiga els espais comuns contemporanis, tant des d'una mirada documental com des de la malenconia que es desprèn de la seva pràctica pictòrica.

A la Vall de Bianya, se celebra la Bianyal, un Itinerari cultural a través d'una sèrie d'intervencions artístiques efímeres dutes a terme en espais de gran interès patrimonial i natural de la Vall de Bianya

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

El patrimoni que marca a una ciutat

El patrimoni cultural com a guia per a la marca de ciutat contemporània

Les ciutats es viuen i ho fem recorrent tots els seus relats. Hi vivim amb totes les històries que se’ns han explicat, cada vivència que hi sumem a diari i també cada narració que se’n fa. Les ciutats són complexes, viuen una mutació constant i amb elles totes les persones que conformen la ciutat, els seus habitants, la seva gent i també, cada cop més, la seva imatge. D'aquesta manera, la creació d’una marca de ciutat intenta construir una narrativa forta i potent, capaç de ser persuasiva a escala local però també internacional. El repte principal és trobar la millor manera de mostrar la singularitat i protegir alhora el llegat del passat com a actiu per al futur desenvolupament urbà.

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela 2018

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el primer Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela, un completo panel de datos confeccionado a partir de la consulta a 63 fuentes estadísticas oficiales y de la implementación de un cuestionario dirigido a 322 agentes socioculturales de la ciudad.

El estudio, publicado por el Concello de Santiago, incluye un anexo metodológico en el que se describen los pasos dados y las dudas y dificultades que nos fuimos encontrando en el camino.

Espero que os resulte interesante y agradezco vuestro apoyo en la difusión.

Un saludo afectuoso,

Marcos Lorenzo

1

Preservar la protesta

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

Notes sobre ciutat, educació i cultura...

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

'Territori contemporani'. Capítol 17

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.

Per amor a la intersecció

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Avui més que mai es parla de la necessària intersecció entre les diferents disciplines i polítiques públiques que tenen com a destí de la seva actuació el treball en proximitat amb les persones. L’expressió artística no es pot separar de l’educació, i l’acció social és, o hauria de ser, inherent a tot projecte cultural. Al mateix temps, les tasques de mediació entre qualsevol manifestació artística i la ciutadania, que cada cop es resisteix més a ser contemplada únicament com a públic passiu, guanyen terreny, com a mínim en el discurs teòric dels que s’ocupen de la cultura.

Les constants de la cultura local

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

3 d’abril de 1979. Per qui no va viure la República, és la primera vegada que s'enfronta a votar lliurement a l’Estat espanyol, sobre quin és el rumb que desitja per al seu municipi, tenint l’oportunitat d’elegir els representants del seu govern local. Enguany es celebren els 40 anys d’aquestes primeres eleccions municipals on es podia escollir, per primer cop després d’una llarga dictadura, totes aquelles polítiques que incideixen més directament als veïns i conciutadans, com per exemple, quines havien de ser les polítiques culturals municipals.