Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Tecnobrega: o Pará reinventando o negócio da música...

Ronaldo Lemos, Oona Castro | Aeroplano

Els autors analitzan en aquest estudi el fenomen musical del Tecnobrega  a l'estat de Parà al Brasil. L'interès de conèixer les formes particulars de creació, producció, distribució i consum d'aquesta música plantegen nous camins a seguir pel món de la música en un context on la indústria discogràfica es troba en crisi a nivell mundial. <--break->Hi ha qui considera que el fenomen del Tecnobrega és la institucionalització de la pirateria. Però també hi ha qui considera que el Tecnobrega representa uns creadors, músics, productors, segells discogràfics i públics més emancipats, en el marc d'unes formes de negoci més obertes, on s'ha transformat la por a la còpia, la manipulació i la reproducció musical en font de creativitat i de riquesa, en un model viable i diferent que fa possible viure de la música. Estudis de gravació domèstics, venda ambulant dels CDs, cançons punxades a les festes, contractació dels músics per a concerts, són elements d'un model alternatiu, obert i d'èxit per la música que es fa i sona a moltes perifèries de ciutats com Belem.

Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta...

El professor de sociologia i antropologia de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya, ha publicat 'Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad', on a partir d'un treball exhaustiu amb les enquestes i estadístiques culturals elaborades per institucions públiques i privades d'ençà als anys 60 del segle XX fins a l'actualitat fa un seguiment de l'evolució dels consums i pràctiques culturals a l'Estat espanyol, donant una atenció especial a les trajectòries lligades a la lectura i l'audició musical.

Cultura popular, avui. La consagración de lo profano

El nou format monogràfic de la revista 'Cultura' editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, inicia la seva cinquena època amb l’anàlisi de l’estat de la cultura popular catalana. En poc temps, la cultura popular i tradicional catalana ha hagut de redefinir les seves formes d’expressió i significats davant la constant transformació que viu la societat actual, conseqüència del procés globalitzador, les onades migratòries i les revolució del mitjans de comunicació i informació. Manuel Delgado, Lluís Gendrau, Jordi Bianciotto i Mònica Terribas, entre d’altres, són algunes de les contribucions en aquest debat.

La Cultura, noción moderna...

Com pot definir-se el terme cultura? Què és i què no és cultura? Aquestes són algunes de les interrogacions que s’han plantejat investigadors de les més diverses disciplines des de finals del segle XIX i que durant la modernitat, lluny d’arribar a un consens en un definició comuna de cultura, aquesta s’ha fet més elàstica i difuminada.<--break->

Des d’un punt de vista antropològic, Honorio Manuel Velasco recull en aquest capítol els processos moderns de reelaboració que ha patit el concepte i els desplaçaments metafòrics i metonímics que han caracteritzat les múltiples definicions de cultura. En aquest sentit, Velasco assenyala dos aspectes rellevants que han marcat les reelaboracions del concepte cultura: D’una banda, l’extensió del concepte, que equipara aspectes abans situats a escala diferent i, per l’altra, la concentració d’esferes de la vida social abans segregades.

'Instrumental' playing? cultural policy and young...

Mark Rimmer |International journal of cultural policy. Vol. 15, núm. 1 (Feb. 2009), p. 71-90. 

En aquest article s'analitza les polítiques culturals locals que  busquen com a objectiu reduir l'exclusió social dels joves, a través de l’ús instrumental de les arts. L’autor demostra, amb alguns casos concrets, com aquest plantejament pot acabar tenint conseqüències oposades a les que es busquen.

Generación global...

Obra publicada pels sociòlegs Ulrich Beck  i Elisabeth Beck-Gernsheim on es planteja la necessitat d'una mirada global del subjecte social per tal d'interpretar sociològicament els processos, fenòmens i conflictes en el terreny local. Pels autors, en la recerca social predomina encara la mirada circumscrita a les fronteres dels estats-nació, concepte creat al segle XIX que topa amb la realitat social que es dibuixa avui en un món interconnectat.

Googléame: la segunda misión de los Estados Unidos...

El llibre «Googléame. La segunda misión de los Estados Unidos»de Barbara Cassin, reflexiona filosòficament sobre el buscador Google, analitza els seu funcionament, la seva història, el seu desenvolupament i la seva missió, per acabar criticament qüestionant la seva pretesa democràcia cultural. Barbara Cassin filòsofa i filòloga francesa doctorada per les Universitats de Lille i la Sorbona. Actualment és directora d’investigació al Centre Nactional de la Recherche Scientifique (CNRS) de Paris. Ha escrit diversos llibres relacionats amb el llenguatge i la filosofia.

Making culture accessible : acces, participation and...

L’estudi «Making culture accessible» encarregat pel Consell d’Europa és una visió general dels marcs jurídics i polítics europeus en matèria d’accés i participació cultural. L’autora Annamari Laaksonen és investigadora en drets culturals i coordinadora de diversos projectes a Interarts.

L’estudi fa una aproximació sobre el marc legislatiu i polític a Europa en el tema de l’accessibilitat i participació en la vida cultural. Per aquest motiu estudia aquells entorns que faciliten aquest exercici de la participació, en el marc institucional i legal internacional, com un dret cultural. En aquest sentit, l’autora considera que per participar en cultura cal un entorn propici i un marc legal que ofereixi una base sòlida per la protecció dels drets d’accés i participació cultural com a element fonamental de la democràcia. 

Modes of spectating

'Modes of Spectating' és un recull d’assaigs que giren entorn l’interacció que es dóna entre el públic i l’art; entre una societat participativa i una societat digital. Alison Oddey és professora de performance contemporánea i cultura visual a la University of Northampton i Christine White és la cap del departament de narrativa i arts interactius de Nottingham Trent University. Les dues són editores d’aquest volum i coautores junt amb catorze acadèmics, artistes, escenògrafs i crítics d’aquest conjunt d’assaigs. El llibre ens parla de les transformacions en l’observació i la participació de l’espectador cap a un perfil més actiu. I com aquests canvis els hem d’entendre dins d’una transformació més global de les formes de comunicació en l’art actual, entre la creació i l’espectador - i l’espectadora-. 

Creación colectiva: en internet el creador es el público...

Segons l'autor del llibre 'Creación colectiva: en internet el creador es el público', la creació col·lectiva és la revolució més radical de la cultura digital. David Casacuberta és professor de filosofia de la ciència i la tecnologia de l’Universitat Autònoma de Barcelona i les seves investigacions es centren en els impactes cognitius, socials i polítics de les noves tecnologies. Col·labora amb Trànsit Project en diversos projectes relacionats amb inclusió i noves tecnologies i és membre de l’organtizació eDemocracia.

Blogs, wikipedia, Second life, and beyond: from production...

Bruns Axel, professor associat de la Facultat d'Indústries Creatives a la Queensland University of Technology de Brisbane (Australia) i investigador en Cap de l’ARC Centre of Excellence for Creative Industries and Innovation (CCi), aposta en aquest llibre per un canvi de paradigma i terminologies per descriure els nous processos emergents en l’era de la informació.

El terme producció tal i com s’entenia des de l’era industrial ja no funciona. L'actual revolució de les comunicacions digitals ha obert un nou camí pel desenvolupament de la cultura participativa en línia.

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop...

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian

Querido público: el espectador ante la participación:...

El dramaturg Ignasi Duarte  i el director Roger Bernat, un tàndem que renova les concepcions i els llenguatges del món del teatre contemporani amb muntatges i propostes teatrals àmpliament reconegudes com Rimuski  o Tot és perfecte, van editar aquest llibre que es presenta, publicat pel Centro PárragaCENDEAC, Elèctrica Producccions i amb el suport de la Fundación ICO.

Per a confeccionar els texts van comptar amb la participació de més d’una dotzena de col·laboradors de renom i de diferents disciplines, com Víctor Molina, Andrés Hispano, Jorge Luís Marzo, Pedro Soler, Manuel Delgado, Dídac P Lagarriga, Perejaume, José,Antonio Sánchez, Roger Páez i Blanch, Fernando Quesada, Roberto Fratini, Óscar Vilarroya i Timothy Mitchell, i va ser il·lustrat pel dibuixant Juanjo Sáez.

L’Estat del tercer sector cultural a Catalunya: el...

Pau Mas, Agnès Pros | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El tercer sector es troba immers en un procés de transformació, propiciat pel canvi de valors que han patit i pateixen les societats actuals, la redefinició del què significa ser i actuar des del tercer sector i la situació financera i organitzativa de l’Administració pública.

Davant d’aquest fet i la manca d’informació al voltant del tercer sector cultural a Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació encarregà, el passat 2008, a l’Ateneu Santcugatenc  l’elaboració d’un informe sobre l’estat del tercer sector cultural, emmarcat en el treball general que està duent a terme el Departament i que generarà tant dades quantitatives com qualitatives.

Cultural expression, creativity and innovation...

Com evidencien els investigadors Helmut Anheier i Yudhishthir Raj Isar, el context globalitzador genera una nova via d’acció per la creativitat i la innovació de l’expressió cultural,  i proporciona els inputs bàsics de l'economia cultural actual, i sobretot de les indústries culturals i creatives. El predomini d’aquestes indústries en les polítiques i pràctiques culturals actuals ha transformat les condicions per a l'expressió cultural creativa en si mateixa.

Seguint l’esquema d’anàlisi multidisciplinar que caracteritzen les aportacions teòriques dels volums de la sèrie The cultures and globalization series, en aquesta ocasió es busca mostrar la relació simbiòtica que existeix  entre expressió cultural, creativitat, innovació i globalització, i la importància que han pres en el discurs cultural actual.

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia

Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig, Edgar Gómez Cruz, | Quaderns del CAC. Núm. 34 (2010)

L’apropiació per part de la ciutadania de les tecnologies de producció i difusió audiovisuals ha revolucionat la producció cultural  al redefinir les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències. 

La digitalització de les tecnologies audiovisuals, conjuntament amb la popularització d’internet, l’extensió de la banda ampla i de la telefonia mòbil ha suposat una revolució en la producció cultural, alterant el “circuit de la cultura” establert dins d’un sistema de comunicació de masses on els papers de producció i consum cultural estaven delimitats clarament i on la producció professional disposava d’uns circuits de regulació i distribució ben diferenciats de la producció domèstica i amateur.

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del...

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).

Los Cuatro entornos del procomún...

Antonio Lafuente | Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura. Núm. 77-78 (2007)

Aquest article és un text clar que comprèn l’immensa complexitat que té el concepte de procomú. On ens planteja la necessitat d’obrir un debat sobre quins àmbits de la cultura poden o no privatitzar-se. Antonio Lafuente (Granada) és investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CSIC) a l’àrea d’estudis de la ciència. Investiga la relació entre la tecnologia i el procomú, així com entre els nous i els vells patrimonis. L’interès pels béns comuns l’han portat a estudiar els problemes que planteja l’expansió dels drets de propietat intel·lectual a la ciència. És editor del bloc tecnocidanos. El seu darrer llibre és 'El carnaval de la tecnociencia' (Madrid: Gadir, 2007).

Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la...

A partir de les profundes transformacions que les noves tecnologies han generat en els processos creatius i en l’estètica artística Claudia Giannetti ens ofereix unes pautes per aproximar-nos i entendre els nous paradigmes estètics de l’Art Electrònic, o Mèdia Art (com prefereix anomenar-lo). Claudia Giannetti és especialista en Mèdia Art (Doctora en Historia de l’Art per la UB en l’especialitat d’Estètica Digital) i comissaria d’exposicions. Des de setembre de 2009 és Profesora Catedràtica convidada de la Universidad de Évora (Portugal), Facultat d’Arts Visuals. Va ser directora del Media Centre d'Art i Disseny (1998-2007) d’ESDI de Sabadell.

La Cultura en plural / Michel de Certeau

Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influït internacionalment els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres destaquen 'L'invention du quotidien' ('La invención de lo cotidiano', Universidad Iberoamericana, 1999) i la 'Cultura en plural'. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder.

Bastard Culture!: user participation and the extension of...

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.

Guía para la participación ciudadana en el desarrollo de...

 Jordi Pascual, Sanjin Dragojevic | Fundació Europea de la Cultura (ECF),

El projecte 'Active Citizens, Local Cultures, European Politics', finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Fundació Europea de la Cultura (ECF), ha estat l’embrió d'aquesta guia.

Els investigadors Jordi Pascual, coordinador del Grup de Treball en Cultura de Ciutats i Governs Locals Units, i Dragojevic Sanjin, sociòleg i professor en gestió cultural estratègica, exploren el marc conceptual i teories al voltant de la importància de la participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques culturals locals en la configuració de l’Europa actual i els reptes futurs, així com les eines i mecanismes necessaris per tal de dur a terme unes polítiques culturals adients en aquest àmbit.

Cultural democracy: the arts, community, and the public...

James  Bau Graves és director de l’Old Town School of Folk Music de Chicago i etnomusicòleg de formació a 'Cultural Democracy' analitza la relació entre la diversitat cultural i com mantenir viva i dinàmica la cultura nacional dels Estats Units. Grave considera la democràcia cultural com l’única alternativa per corregir les desigualtats culturals generades per un model cultural homogeneïtzador i eurocentrista que està controlat per corporacions econòmiques i elits polítiques. 

L‘autor està convençut que la cultura tradicional i popular és la clau de la revitalització de la cultura nacional i de l'ampliació de la democràcia. (Podeu consultar una interessant entevista a NEA Arts (3), 2009)

La Societat de la ignorància i altres assaigs / Antoni Brey,...

Aquesta obra reflexiona sobre la revolució que suposa el naixement de noves formes de comunicació que estan transformant la societat que ens envolta. Aquest conjunt d’assaigs van ser publicats a Infonomia en el marc del projecte la 'Segona Edat Contemporània', desenvolupat per l’Associació Pro The Second Modern Times, al maig de 2009, en motiu del dia mundial d’Internet.

Antoni Brey, enginyer en Telecomunicacions, autor dels assaigs 'La Generació Freda' (2003) i 'El fenómeno Wi-Fi'(2005), membre fundador del Fiasco Awards Team i director del documental 'Un temps singular'. Escriu el primer assaig que dóna nom al conjunt 'La Societat de la Ignorància'. Daniel Inneraty és autor del segon assaig, 'La Societat del Desconeixement' i Gonçal Mayos del darrer assaig, 'La Societat de la Incultura'. 

La Societat de la Ignorància, el Desconeixement o la Incultura són diverses formes d’analitzar una mateixa idea: que el desenvolupament social i individual que generen les noves tecnologies no és un pas automàtic cap a la Societat del Coneixement.

Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del...

Jordi Nofre és actualment investigador postdoctoral i membre del Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA)  de la Universidade Nova de Lisboa. Al 2009 va defensar la seva tesi doctoral, 'L'Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis', on analitzava l'oferta d'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, i aprofundia en el treball de recerca iniciat a la tesina presentada l'any 2006 sobre indústria cultural, consum, classes socials i (re)construcció urbana a Barcelona.

Recondita armonia - A reflection on the function of culture...

 Dick Stanley | Council of Europe

Aquest estudi va ser preparat pel Consell d'Europa en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005. El document, elaborat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, reflexiona sobre que és la cultura en totes les seves dimensions (la quotidiana, les tradicions, les arts i les patrimonials) i com aquestes dimensions interactuen per crear les eines que els membres de la societat necessiten per negociar les situacions de la vida quotidiana.

Expressive lives...

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).

The Pro-Am revolution: how enthusiasts are changing our...

Charles LeadbeaterPaul Miller | Demos

Charles Leadbeater és una autoritat líder en innovació i creativitat. Ha assessorat a empreses, ciutats i governs de tot el món sobre l'estratègia d'innovació. Paul Miller és investigador a Demos i cofundador i cap executiu de l'School of Everything.

En aquest informe defineixen el terme clau: Els Pro-Ams són aquelles persones que realitzen activitats d'aficionats amb estàndards professionals, i que cada vegada són una part més important de la nostra societat i economia. El treball està basat en entrevistes amb una gran diversitat de professionals amateurs i conté noves dades sobre l'abast de l'activitat Pro-Am al Regne Unit, aquest informe proposa noves polítiques per donar suport i fomentar la seva valuosa activitat. 

We-think: mass innovation, not mass production...

El llibre «We-think»del 2008 explora com l’Internet esta canviant el nostre món, creant una cultura on més persones que mai poden participar i col·laborar a través de la xarxa, on cada cop és més fàcil compartir idees i informació. 

En aquest sentit l’autor considera la xarxa com una bona eina per la democràcia (donant més veu a les persones i a la capacitat d’organitzar-se), la llibertat (en donar a més persones l’oportunitat de ser creatiu) i la igualtat (en permetre que el coneixement sigui posat en llibertat).

Charles Leadbeater considera aquest llibre un producte més de l’activitat col·lectiva per la forma com el va elaborar: L’autor va penjar un esborrany dels primers capítols en línia, a l’octubre del 2006, i no va ser publicat fins al desembre del 2007. Durant aquests mesos l’autor va enriquir el debat i va corregir diverses informacions a partir de les aportacions que va rebre.

Amateuring in Music and its Rivals...

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta. 

Redes paralelas y cartografías detectoras : prácticas...

Efraín Foglia | Artnodes. Núm. 8 (Dec. 2008)

El dissenyador Efraín Foglia, professor associat i investigador del Grup de Recerca de Interaccions Digitals de la Universitat de Vic (GRID), centra el seu treball i estudis entre la comunicació i l’art,  i desenvolupa projectes que posen l’èmfasi en l'ús i possibilitats de les tecnologies digitals en la cultura.

Democratic culture : opening up the arts to everyone...

John Holden és en l'actualitat un dels investigadors més llegits i escoltats sobre qüestions relacionades amb la cultura i les polítiques culturals. La seva influència internacional és producte tant de la seva capacitat de treball des de la City University com a professor visitant, com pel fet que entre el 2000 i el 2008 va ser el responsable de l'Àrea de Cultura de Demos  (think tank ) independent al qual va inspirar amb nous debats, idees i propostes sobre diverses matèries al Nou Laborisme anglès.

Fans, blogueros y videojuegos : la cultura de la...

«Fans, blogueros y videojuegos. La cultura de la comunicación» és un recull d’assajos claus de Henry Jenkins, escrits entre 1992 i 2006. Cada text ve precedit per unes reflexions personals de l’autor sobre el context en el que els va escriure i publicar.

Henry Jenkins és director i fundador del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És autor de diversos llibres, dels quals en destaquem «Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación». En aquest llibre que va publicar al 2006, ens descriu un nou escenari on es troben els nous i els vells mitjans de comunicació, on col·lisionen els mitjans corporatius i els de base, i on els consumidors i productors es relacionen inevitablement.

Cognitive surplus. Creativity and Generosity in a connected...

Clay Shirky pensador i defensor sobre la xarxa d’internet és professor d’economia del programa de Telecomunicacions Interactives a la Universitat de Nova York, on investiga els efectes de les relacions entre les xarxes tecnològiques i les xarxes socials. Al 2008 va escriure  «Here comes everybody», on parla dels canvis socials que l’augment dels mitjans de comunicació ha generat. Enllaçant amb aquest plantejament el present llibre, «Cognitive surplus» ens planteja totes les potencialitats creadores que els recursos en xarxa tenen, vinculats a l’augment del temps lliure en les societats desenvolupades actuals. I com aquest fet, ens permet dissenyar noves formes per participar i compartir, que alhora s’aprofiten d’aquest recurs. 

El superàvit cognitiu (l’excedent de coneixement) el considera tan sols una potencialitat. L’autor posa èmfasi en entendre no només el tipus d’acció que pot generar sinó també en els coms i els ons d’aquestes accions; entendre el significat i les motivacions de les accions.

Grup de treball: CERC

Storify Interacció17

Podeu consultar el Storify d'Interacció17.

Joan Carles Garcia Cañizares: "Hem de fer sostenible la...

Vídeo: Entrevista a Joan Carles Garcia Cañizares

Durada del vídeo: 10:39


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Els equipaments culturals, en crisi

Continuant la línia encetada amb el document “La despesa en cultura dels ajuntaments”, el CERC us ofereix una nova píndola d’informació centrada, aquesta vegada, en els equipaments culturals dels municipis de la província de Barcelona.  

Prenent com a font d’informació les notícies aparegudes a la premsa durant els darrers anys i arxivades al Recull de Premsa de Cultura que s’elabora diàriament des del Centre d’Informació i Documentació del CERC, s’han sistematitzat, d’una banda, les inauguracions d’equipaments culturals als municipis, i, de l’altra, les notícies sobre com l’actual crisi –econòmica i de models- està afectant als ajuntaments i, concretament, els seus programes culturals, tot posan-les en relació.

1

Una col col·lectiva

LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom.

LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana. Una de les últimes iniciatives consistí, en aquest sentit, en una sèrie d’actuacions a diferents terrats de Barcelona per tal de refer els lligams socials propis de les trobades entre els veïns, que aquests espais propiciaven. Però LaCol és coneguda, sobretot, per la seva actitud combativa a favor dels espais comuns del barri, com el Bloc 11 de Can Batlló, tot treballant amb els veïns, assessorant-los i assumint projectes des del coneixement de la realitat social del barri i de les seves necessitats. Per això LaCol és un taller d’arquitectura atípic, en què la implicació dels seus membres en el teixit social esdevé gairebé un requisit previ al treball arquitectònic que, posteriorment, se’ls pugui encarregar.

1

Baumann Lab. Laboratori de creació jove. Terrassa.

BaumannLab és un laboratori de creació jove del Servei de Joventut i Lleure de l'Ajuntament de Terrassa. La seva missió se centra en la producció i suport a la creació artística multidisciplinar, sempre al voltant de les arts visuals i el pensament contemporani. 

Els seus objectius es basen a afavorir l’actitud crítica dels infants i joves a través de les pràctiques artístiques, a promoure la visibilitat de l’univers juvenil, a donar suport formatiu i professional als joves creadors, a potenciar la recerca artística i la producció i a fomentar la creativitat col·lectiva en xarxa. Però al mateix temps es volen potenciar les sinergies entre recerca, producció, formació i difusió, així com ampliar els públics i usuaris als quals s’adrecen.

1

Most Festival: Ideació i posada en marxa d'un festival...

Anna Gual, gestora cultural.

Coordinadora i productora executiva del Most Festival

Al llarg de les dues darreres dècades, l'estat espanyol s’ha desmarcat de la Unió Europea, experimentant una superpoblació de festivals de cinema i arribant a la xifra de 232 festivals/any. Amb una gran quantitat de petits festivals de poca potència que sobrevivien gràcies als diners públics, no existien aquells festivals necessaris sinó tots els possibles. Amb la crisi econòmica, aquesta tendència està canviant, observant-se la desaparició de molts d’ells per problemes financers [són nombrosos els festivals de cinema desapareguts. Tan sols a Catalunya, es comptabilitzen el Festival de Drets Humans (2003-2006), el Festival de Cinema Polític (2004-2007), la Mostra de Cinema Documental Mon-Doc (2008-2010) i el Festival de Cinema d’Europa Central i Oriental (2002-2006), entre d'altres]. Les administracions públiques han detectat aquesta reestructuració, i les noves polítiques de subvencions, com les de l'ICEC[i], en donen fe. Les retallades constants en cultura plantegen alhora un canvi de model de finançament de les activitats culturals.

En aquest context de canvi de paradigma ha vist la llum, al 2011, el Most - Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, una iniciativa de dues entitats penedesenques: el Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i el Cine Club Vilafranca.

2

Una gran mentida que ens apropa al valor de la cultura

Voldria compartir amb vosaltres aquesta petita joia de la interpretació i la reflexió teatral que ens ofereix Xavier Albertí amb motiu de la inauguració del curs 2012-2013 de l’Institut del Teatre.

Grup de treball: Municipis de la província de Barcelona

La cultura al cor del desenvolupament sostenible

La UNESCO ha recuperat la tradició de les reunions ministerials en el camp de la cultura, després de 21 anys sense fer-se. Com a resposta a els canvis que s’estan produint últimament, la UNESCO té com a objectiu enfortir la seva capacitat multidisciplinar i així poder tractar la temàtica del desenvolupament sostenible d’una manera comprensible des de diversos punts de vista.

La presència de la cultura a l'Agenda 2030

L’impacte del canvi climàtic en el patrimoni cultural és una qüestió urgent dels drets humans; el patrimoni cultural representa un poderós recurs per prevenir i abordar els reptes causats pel canvi climàtic d’una manera respectuosa amb els drets humans.
 

Amb aquestes paraules relacionava Karima Bennoune, relatora de les Nacions Unides sobre els Drets Culturals, cultura i sostenibilitat medi ambiental.
 

L’informe Culture in the implementation of the 2030 agenda: a report by the culture 2030 goal campaign pretén posar en relleu el paper que la cultura està jugant (i hauria de jugar) en la implementació dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (SDG) de l’Agenda 2030 , malgrat que cap d’ells fa al·lusió a la cultura de manera exclusiva, com ja expressàvem en un altre article d’Interacció.

La cultura pel futur

Manifesto: El futuro de la Cultura | CGLU

En aquest nou escenari amb l’horitzó als objectius de l’Agenda 2030, la organització Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) ho té molt clar: la cultura hi té un paper fonamental. I és que si el medi ambient és el cavall de batalla per excel·lència del futur del nostre planeta, una de les seves quatre potes ha de ser la cultura. 

Singularitzant el turisme cultural

Amb Jordi de San Eugenio Vela


Imaginem-nos una parella que viu en un pis que no els acaba de convèncer i que, precisament per aquest motiu, no acostumen a tenir-hi convidats. Un dia uns amics els convencen per organitzar-hi un sopar i quan arriba el dia es veuen obligats a fer dissabte per intentar tenir-lo en condicions. Havent sopat, els amics els diuen que troben el pis ben acollidor i suggereixen de fer-hi trobades més sovint. La parella, incrèdula, mira al seu voltant i s’adona que, ara que està ben net i arreglat, el pis sembla un altre: ara s’hi senten més a gust, se’l senten una mica més seu i fins i tot sembla més bonic.  


El turisme cultural hauria de ser com aquests amics: una manera de fomentar l’ordenació i la posada en valor turístic del patrimoni, de promoure l’autoconeixement i l’autoestima col·lectiva i d’afavorir l’economia local de forma sostenible. Hauria de contribuir, en definitiva, a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, reforçant el sentit de pertinença del lloc on viuen.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2019

L’any 2019 és a punt d’acabar i amb ell es tanca, un any més, l’Anuari d’Estadístiques Culturals. Implantada l’any 2005, la generació estadística per part de la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio  té com a objectiu principal posar en relleu la importància que té la cultura com a motor desenvolupador econòmic i com a generadora de valor social. 

Conclusions del Debat Interacció 19 - Un mandat per a la...

Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

amb Oriol Picas
 

Tenint en compte que, amb molta probabilitat, les restriccions de recursos al sector públic es mantindran durant els propers anys, cal promoure una metodologia de treball més basada en la cooperació intermunicipal, de la qual ja se n’està percebent un creixement a dia d’avui. El sector cultural segueix estant a la cua de tota una sèrie d’altres sectors públics en què hi ha una forta competència pels recursos i, malgrat la manca de finançament, no hem de quedar-nos de braços plegats sinó ser pragmàtics i fer quelcom al respecte.
 

D’aquesta manera és com presentava el seu repte Oriol Picas, que treballa en els àmbits de l’ordenació de serveis i equipaments culturals públics, així com en la promoció de xarxes de cooperació entre equipaments culturals.

Els museus com a generadors de benestar | XXXII Jornada de...

Posar les persones al centre, atendre totes les necessitats, ser conscients de la diversitat d’interessos i, per tant, de públics. En definitiva, dirigir la reformulació que els museus catalans estan vivint actualment cap a la seva vessant més social; per reforçar-la i, tant o més important, donar-la a conèixer.
 

Seguint aquesta lògica, cal començar a entendre “els museus com a generadors de benestar”. Així és com Aurèlia Cabot, cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural, posava en relleu l’important paper que tenen aquests equipaments a l’hora de fomentar la salut i el benestar de les persones. La XXXII Jornada de la Xarxa de Museus locals, enguany dedicada a “Museus, Salut i Benestar” i celebrada el passat dimecres 21 de novembre a Sant Cugat, pretenia donar força a aquest missatge, valent-se d’experiències que ja s’estan duent a terme al nostre territori i presentant-ne d’altres més llunyanes: des de València i Madrid, fins a Yorkshire i Montreal.

Cultura i espai públic

Nous usos i funcions

amb Maria Sisternas 

La cultura està directament vinculada amb la gestió de l’espai públic, ja que aquest acull formes d’expressió de la col·lectivitat que sempre tenen una certa connotació cultural. Els usos dels diferents espais creen focus de creativitat i de trobada de col·lectius, però de vegades també generen tensions que cal saber afrontar. La noció d’espai públic implica, per tant, el diàleg i la col·laboració amb la ciutadania.

Aquesta és la premissa de la qual ha partit el repte moderat per Maria Sisternas, arquitecta especialitzada en el desenvolupament de les ciutats globals i la interacció entre els àmbits digital, social i econòmic involucrats en les transformacions urbanes.