Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Manifesto per la sostenibilità culturale...

El 'Manifesto per la sostenibilitat cultural' és una iniciativa d’Armes Progetti, una associació italiana que treballa perquè la Unió Europea reconegui el concepte de sostenibilitat cultural com a pilar bàsic per al desenvolupament. Vol aconseguir un pacte europeu per a la sostenibilitat cultural i una directiva que obligui els estats membres a destinar l’1% del PIB a la cultura.

La imaginación sostenible. Culturas y crisis económica en la...

Luis Moreno Caballud | Hispanic review, Nº 4, 2012 , p. 535-555

Resumen: Estudiar el contexto cultural de la actual crisis económica en España permite comprender las formas de vida que la propiciaron y también las que ahora intentan sobrevivir a ella. Frente al modelo del beneficio individual como fin último de la existencia que potenció la burbuja económica, se han desarrollado redes de colaboración y apoyo mutuo que han producido un rico sustrato cultural, favorecido por la expansión del acceso ciudadano a las nuevas tecnologías. En él germinan multitud de proyectos que entienden la cultura como un "procomún", es decir, como un bien compartido por quienes sostienen y disfrutan esos proyectos en cada caso (bibliotecas digitales, colectivos musicales, cooperativas de producción cultural, proyectos transmedia o redes de investigación colaborativa). Estas culturas procomunes generan una "imaginación sostenible", en tanto que apuestan por la reproducción de la vida en común frente a la burbuja individualista y productivista.

Apunts #5: L'augment de l'IVA és l'única...

“How far does the economic debate on ‘cultural value’ dominate policy makers’ decisions” / Vikki McCall
The cultural value initiative (17 des. 2012)

Every cultural policy decision is predicated on the exercise of cultural authority, and a better understanding of what notions of ‘value’ are behind the policy-making process is therefore central to the cultural value debate

La création artistique, levier d’innovation pour le...

Lorsque nous avons décidé, il y a près d’un an et demi, de mener une réflexion transversale sur le secteur, nous exprimions avant tout une conviction : la création artistique, pour laquelle nous oeuvrons quotidiennement, est une incarnation de l’innovation, une source de nouveauté à même de servir quotidiennement le développement durable, cet impératif comportemental parfois mal compris, souvent galvaudé.

Situación, tendencias y retos de las artes escénicas en...

Presentado tras la inauguración de Mercartes 2012, este informe analiza la evolución del sector durante los últimos años y aborda los retos que deberá hacer frente en un futuro para garantizar su sostenibilidad.

Dos estudis sobre indicadors culturals

Us presentem dos estudis que descriuen dues fases diferents en el procés d’elaboració d’un sistema d’estadístiques i indicadors culturals, el primer a escala europea i el segon referent al Quebec.

El primer, 'The final report of the European Statistical System network on culture ESSnet', és l’informe de la  Xarxa Europea d'Estadístiques sobre Cultura (ESSnet-Culture) i proposa un marc metodològic comú per a la recollida i elaboració d’estadístiques culturals comparables entre els països de la Unió Europea. Els autors revisen el marc europeu d’estadístiques culturals existent fins ara; defineixen la base metodològica per desenvolupar noves estadístiques culturals; estableixen els indicadors i variables per descriure i estudiar el sector cultural en tota la seva complexitat, i proporcionen les claus perquè els estats puguin analitzar i interpretar les dades d’una manera més adequada. L’estudi es divideix en quatre blocs: marc de treball i definició; finançament i pressupost; indústries culturals, i participació i aspectes socials.

El projecte ha estat liderat per Eurostat, l'agència estadística europea, i coordinat pel Ministeri de Cultura de Luxemburg, el Ministeri de Cultura i Comunicació de França, l’Oficina Txeca d’Estadística, Estadístiques d’Estònia i el ministeri holandès d’Educació, Cultura i Ciència.

Creación en red y redes culturales

L’Informe, publicat el novembre de 2012 pel Departament de Cultura del Govern Basc, planteja quin ha de ser el paper del Departament davant la nova realitat creativa i cultural emergent. Segons els autors, tant la societat com el sector cultural són complexos, dinàmics i ja no s’organitzen de manera estàtica sinó en xarxa, i per tant els instruments tradicionals de subvenció i inversió pública emprats fins ara ja no són vàlids. Tenint en compte aquestes premisses, elaboren un marc teòric de les noves formes de creació i organització en xarxa; analitzen l’evolució del suport institucional a les xarxes culturals a escala internacional, estatal i del País Basc, i estableixen una sèrie de conclusions i orientacions per definir unes noves polítiques culturals més adequades a la realitat actual.

Report on Crowdfunding Schemes in Europe and their Legal...

La Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea va encarregar aquest informe a la Xarxa Europea d'Experts en Cultura (EENC) que analitza els mecanismes de micromecenatge per al sector cultural i creatiu a Europa, en descriu els aspectes que afecten les competències o els marcs reguladors de la UE i fa recomanacions per a les polítiques europees en aquest àmbit. L'informe va ser elaborat per David Röthler i Karsten Wenzlaff el 2011.

La Fundación Botín presenta un informe internacional sobre...

El informe nos acerca a las inmensas posibilidades y beneficios que la creatividad nos brinda a título personal, y a sus posibilidades para generar riqueza y desarrollo económico y social.

Cities, cultural policy and governance / Helmut K. Anheier,...

«Culture is far more than a designation of a specialized institutional domain, as in expressions such as the arts or the entertainment sector. Whether  the observer or practitioner know it or not, culture is an inevitable part of all endeavours, from craftwork to finance to how we use intractive technologies, notably the internet and electronic games. There is no exiting from culture or the cultural.» Saskia Sassen

Aquest llibre, amb un gran prefaci de Saskia Sassen, és una interessant selecció d’idees per impulsar-vos a explorar més a fons les dinàmiques culturals d’una ciutat:

  • Com gestionar la diversitat i el pluralisme cultural?
  • Quins i com han de ser els nous instruments i models de governança locals?
  • Quina funció han de tenir les entitats i les xarxes locals?
  • Què suposa la difuminació de la frontera entre productors i consumidors?
  • S'ha invertit més en polítiques de producció o en polítiques per afavorir el consum? en infraestructures o en el teixit artístic?
  • Quin paper juguen les polítiques culturals en els processos de regeneració urbana en aquest context de globalització, i crisi econòmica?
  • Quina implicació tenen les polítiques culturals locals en el desenvolupament sostenible?

Everyday innovators : developing innovative work...

«Innovation is always a story, a story about a process. It allows a discovery to be transformed into new practices, whether it concerns a technology, a product or a conception of social relationships. Innovators are not always entrepreneurs or researchers, but they always have a capacity to transform the order of things.» Nobert Alter p. 5

Aquesta publicació, editada per l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM), recull tretze casos de bones pràctiques sobre la innovació de l’organització del treball en organitzacions culturals europees. Podeu trobar exemples que il·lustren com millorar la cooperació, l’efectivitat i les competències dels grups de treball; com crear nous espais per fomentar la generació de noves idees; com elaborar programacions més atractives i sostenibles, i com reforçar les relacions entre les comunitats i els artistes. També s’hi expliquen iniciatives que difonen ofertes de treball i faciliten a les organitzacions la recerca de persones.

Apunts #4

Art and politics don’t mix / Tiffany Jenkins
Scotsman.com (13 nov. 2012)

"The arts cannot address social problems directly. And nor should they be asked to. The problems of education, justice, and health are for the politicians to tackle, and it is damaging when they ask culture to do it for them. It avoids social solutions to those problems, and burdens artists and organisations with tasks they cannot fulfill "
 

La banalización de la programación cultural / Jaume Colomer
Els públics de la cultura (25 nov. 2012)

"Si somos gestores culturales en el sector público, cada vez tenemos más presión para conseguir audiencias y ofrecer programaciones low cost. Si analizamos los contenidos de nuestras programaciones culturales seguramente constataremos que la capacidad de captación de audiencias en muchos casos ha predominado sobre el valor formativo o de desarrollo personal"

¿Funciona el crowdfunding cultural en España? Una...

[ANOTACIONES]

Revisando entre los contenidos de los siempre imprescindibles amigos deDosdoce, llegamos inquietos, al igual que ellos, a un más que interesante ejercicio que el Laboratorio de innovación de RTVE está realizando en últimas fechas. Se trata de una serie herramientas de visualización de datos que acompañan las investigaciones de a algunos de su reportajes y que es posible consultar directamente en su web: http://lab.rtve.es

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat...

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012  realitzat per la Subdirecció General d’Estadístiques i Estudis de la Secretaria General Tècnica.

L’Anuari s’estructura en tres blocs. En el primer s’inclouen les estimacions que afecten a diferents sectors culturals: ocupació i empreses, finançament públic i privat, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament i hàbits culturals. En el segon s’ofereix la informació sectorial de caràcter més específic: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibres, arts escèniques, música, cinema i vídeo. En el darrer s’analitza l’impacte global de la cultura en el seu conjunt sobre l’economia, oferint indicadors sobre la seva aportació al PIB espanyol... llegeix +

El Cercle fa pública la Declaració de Catalunya per la...

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

El Cercle de Cultura acaba de publicar el document 'Declaració de Catalunya per la Cultura : les línies vermelles de la cultura a Catalunya' que subscriuen les principals entitats del país, des de la Unió de Músics, fins l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, passant per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya o l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, en què  presenta deu punts que considera imprescindibles per assegurar el futur del sistema cultural català.
Entre les reclamacions demanen una llei de mecenatge, un marc jurídic específic per a la cultura que asseguri una correcta separació de les activitats culturals realitzades sense afany de lucre, d'aquelles que tenen vocació empresarial, una reducció de l'IVA i un pla nacional que promogui i faciliti l'exportació de continguts culturals... llegeix +

Apunts #3

+ Culture + Action + Europe / Jordi Pascual
Jordi Pascual (10 nov. 2012)

"El sector cultural (“els professionals”) han de repensar de quina manera es legitimen, de quina manera són percebuts per la ciutadania. El sector cultural, ¿serveix els drets culturals de la ciutadania?, ¿o serveix certa excel·lència i cert elitisme? Necessitem un sector cultural que es legitimi a partir dels drets culturals (de la gent)"

l desconcert del “connecting people” a l’àmbit local / Carmemix
CARMΣMIX l'estraperlista (7 nov. 2012)

"Ahir vaig assistir a la jornada de formació ‘Com millorar la comunicació i aconseguir més públics als teatres’ organitzada per l’ODA-Diputació de Barcelona per a tècnics municipals de cultura (...). Hi van parlar diferents especialistas en comunicació cultural, aquí un petit resum del què per a mi va ser el més destacat"

Apunts #2

The arts are the bridge among all cultures to innovation / Jose Baldaia
Intuinovare (27 juny 2012)

"If we think in innovation, our tendency is to think only in science and technology, but in doing so we ignore the vital contribution of research and experimentation in the arts and in the humanities. Through these we have been able to create a clear development in our quality of life"
 

Europeana Inside: Culture is a Right / Nick Poole

Europeana professional (5 nov. 2012)

"Culture is a right, it's a fundamental right that every child is born with - the right to access, to enjoy, to be amazed by, to learn from and to discover the cultures that went before them that created the society that they're in today. It's a right that's at risk of being eroded in the digital age as our sector struggles to make the transition from physical to digital."

L’économie mauve : économie, développement durable et...

Jacinthe Gagnon | Laboratoire d'étude sur les politiques publiques et la mondialisation (LEPPM) 

«L’économie mauve a été cadrée dans une perspective où la durabilité oblige à ménager les ressources environnementales. Ainsi, pourquoi ne pas utiliser la culture comme vecteur de créativité et de création de richesse?» p. 10

La crisi posa en qüestió alguns dictats de la globalització. Entre aquests, l'associació de la cultura amb l'entreteniment i de l'economia amb els diners. Però, i si una nova interacció dinàmica entre cultura i economia produís creixement? Aquest informe intenta definir els àmbits d’un nou model, una nou maridatge, anomenat economia malva. L’aparició d’aquesta nova terminologia anima a repensar la relació entre l’economia i la cultura. L’economia malva, un desafiament ètic i econòmic, segons els seus defensors, respon a la millora i diversificació de l’entorn cultural que no pot reduir-se a l’economia de la cultura.... tot un concepte!

Opinió del día

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Opinió del día

Can Xalant cierra sus puertas. Adiós a la producción
Oriol Fontdevila
A*Desk. 4 nov. 2012


Sotscultura
Núria Martínez-Vernis
eldiario.es. Blogs. 5 nov. 2012
 

Entrevista: Magda Bellotti, "Las galerías deberían considerarse espacios protegidos"
Bea Espejo
Elcultural.es. 6 nov. 2012

Experiències de Crowdfunding a l’Estat espanyol i Catalunya:...

 «El Crowdsourcing són contribucions financeres dels inversors on-line, patrocinadors o donants per finançar iniciatives amb ànim de lucre o sense ànim de lucre o empreses. Crowdfunding és una aproximació a recaptar capital per a nous projectes i negocis mitjançant la sol·licitud de contribucions d’un gran nombre de participants, seguint tres tipus de models de crowdfunding: (1) donacions, la filantropia i el patrocini on no s’espera un retorn financer, préstecs (2) i (3) inversió a canvi de capital, guanys o ingressos compartits..» p.6

X.net publica aquest informe sobre la situació del CrowdFunding en el marc del primer eix «Models sostenibles per al sector creatiu» del Fòrum de la Cultura Lliure (FCForum) que se celebra els dies 26 i 27 d’octubre a Barcelona en l’Arts Santa Mònica. 

La civilación del espectáculo / Mario Vargas Llosa

La inmensa mayoría del género humano no practica, consume ni produce hoy otra forma de cultura que aquella, que antes, era considerada por los sectores culturales, de manera despectiva, mero pasatiempo popular, sin parentesco alguno con las actividades intelectuales, artísticas y literarias que constituían la cultura. Ésta ya murió, aunque sobreviva en pequeños nichos sociales, sin influencia alguna sobre el mainstream.» ( ) "La cultura es divertida y lo que no es divertido no es cultura» p. 30-31

Apunts #1

[#861] / José Ramón Insa
Espacio Rizoma (9 sept. 2012)
 

"Las políticas de cultura, empezando como no por las locales, deberían constituir “unidades de pensamiento” (por favor, más allá de las paralizantes mesas y consejos de cultura) que trabajasen desde la simbiosis para adentrarse en eso que mencionaba como “lo no observable”."

Revista de revistes #1

Artecontexto. N. 34-35 (2012)

Trabajo colectivo, redes y participación
MURRÍA, Alicia (p. 6-15)

S’hi presenta “El Ranchito” un projecte d’investigació cultural promogut per Matadero Madrid en col·laboració amb diferents agents locals i internacionals, que persegueix el desenvolupament de noves estratègies que afavoreixin la creació i la reflexió des de la institució cultural, a través de la implementació de residències de creadors internacionals, l’establiment de connexions amb agents locals múltiples o la realització de convocatòries públiques com a instruments per a activar el teixit artístic.

De la créativité dans les modèles de financement de la...

«La culture exige un investissement personnel et financier, individuel et collectif : un engagement qui ouvre nos horizons intellectuels, une convivialité singulière faite de curiosité et de découvertes, un investissement économique pour développer les secteurs culturels et créatifs et rendre possible les projets. Le Forum d’Avignon souhaite qu’investissements culturels et productifs ne soient pas opposés, mais considérés comme créateurs de valeur, d’emplois et de lien social.» p. 9

Les mesures proposades pel Forum d’Avignon es fonamenten en una triple convicció:

  1. la cultura no és una despesa, és una inversió creadora de valor (s);
  2. la inversió pública i la inversió privada no s’oposen;
  3. cal mantenir el paper impulsor i ordenador dels poders públics.

La música ens farà lliures!

L'empoderament social a través de la música. Desenvolupament comunitari mitjançant la pràctica musical. Fer extensius els drets culturals de la ciutadania i aprofitar el procés com a vehicle de cohesió social, formació educativa i de construcció de ciutadania. D'experiències i reflexions arreu del món n'hi ha moltes. Per fer-ne un tast, seguir coneixent i ampliar el ventall de referents de realitats possibles, us convidem a començar a estirar el fil sobre el tema a partir de l'article recentment publicat a Quaderns d'Acció Social i Ciutadania (Núm 10, octubre 2010), escrit per Núria Sempere "Educació artística per a la cohesió social des d'un servei municipal", on comparteix l'experiència endegada ara fa uns anys a l'Hospitalet del Llobregat.

Compartim i treballem en equip... ens hi atrevim!...

Tot l’equip  Pro-Am del Centre d’informació i Documentació que ha estat piulant al Twitter i omplint d'entrades bibliogràfiques i recursos el blog : Maite Cusó Colorado, David Franquesa i Casacuberta, Núria Grau i Ramos, Marisa Jiménez Pirla, Maite López Diviu i Roser Mendoza

See video

Més Ronaldo : producció i difusió de la cultura... en...

Lemos ha estudiat el fenomen Tecnobrega per analitzar un cas concret d’expressió musical que il·lustra les transformacions socials i com un bon exemple de les mancances que el model legislatiu té a l'hora de protegir la llibertat d’expressió. Per conèixer més sobre el Tecnobrega

Compartim i treballem en equip... t’hi atreveixes?

Tom Wujec ens presenta al TED "Build a tower, build a team", un projecte que ens pot ajudar a reflexionar sobre el treball col·lectiu. L'exercici va consistir en construir la torre més alta amb espaguetis i llaminadures, observeu com dóna de si la proposta per analitzar models de treball en grup.

Veïns, una especie en perill d'extinció?...

Compartir Dóna Gustet (CDG) és un procés col·lectiu que treballa, des de diferents disciplines i arts, en la recerca, difusió i intervenció per la cultura popular, lliure i de transmissió directa.

El projecte neix de la constatació que existeix una gran connexió entre les formes de fer de la cultura tradicional de transmissió oral i les noves possibilitats de producció i distribució lliures que ofereixen Internet i les noves tecnologies.

El power de la tradició

Orxata Sound System son un col·lectiu musical nascut el 2003 a la ciutat de València amb l’objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. En el seu repertori s'hi poden trobar des de bases electro, techno i drum&bass fins a ragga, dub o hip hop. Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador/samplejador. El 2006 guanyaren el guardó Grup Revelació dels Premis Ovidi Montllor amb la maqueta “orxata” i el 2008 amb el seu primer disc “1.0″ -les lletres del qual foren editades pels usuaris a la web del grup mitjançant una wiki- van guanyar el Premi Ovidi Montllor com Millor Disc Pop-Rock.
Des del 2003 venen publicant tots els seus treballs a Internet sota llicències Creative Commons,

Les noves tecnologies al servei del desenvolupament cultural...

Bernard Stiegler ens ha parlat de participació activa de la ciutadania en la creació i la difusió de la cultura des de la perspectiva dels ciutadans com a protagonistes. Per Stiegler la relació entre la cultura participativa i els fenòmens d’aficionats 'amateurs', que avarquen una amplia gamma de propostes d’activitats artístiques, des de les més emergents a les més tradicionals. L’autor considera que en els darrers deu anys l’esgotament del model cultural consumista ha donat pas a un model econòmic basat en la contribució (dels recursos oberts), on les noves tecnologies han jugat i jugaran un paper estratègic alhora de dotar d’instruments el desenvolupament cultural i social. Aquesta és la tasca que des del Institut de Recherche et d’Innovation- IRI  desenvolupen al Centre George Pompidou.

Una mosca volava per la llum?

La cultura popular i tradicional és un llegat que s'inventa i reinventa a cada generació. Noves lectures emergeixen al pas de les dones i homes que s'uneixen i participen sota la seva excusa i que construeixen noves lectures i discursos a partir de les expressions de cultura popular i tradicional. Entre aquestes iniciatives n'hi ha per a tots els gustos i totes les edats. I ara parlem d'un projecte adreçat als més petits de tots. Musiquetes per la bressola, on diferents músics de l'escena actual de la música pop-rock, sota la direcció artística de Núria Lozano, Marc Serrats i Marc Grau, fan seva cançons de bressol, personalitzant-les i compartint-les arreu en forma de CDs, MP3 i concerts. Músiques per la mainada que agraden, i molt, als grans.  

 Web del projecte http://www.musiquetes.cat/

Com deu ser el dia a dia dels habitants de la terra?

Món interconnectat, vides creuades, sincronies de milions de vides a cada instant del dia a la Terra. Imatge poètica projectada per moltes i molts com un joc de la imaginació. Si Jim Jarmusch al 1991 ens regalava la perla 'Night on earth', ficció sobre 3 taxistes de diferents ciutats de la Terra en el seu torn de nit, ara s'està cuinant la pel·lícula 'Life in a day' a partir de la contribució de la comunitat d'usuaris de Youtube. Experiment cinematogràfic on es convidava a qui volgués a enregistrar la seva quotidianitat el dia 24 de juliol de 2010. Retalls de vida capturats a través de càmeres domèstiques de tot el món. 80.000 vídeos de 197 països diferents pujats al canal del projecte, que representen més de 5000 hores de vídeo. Joe Walker, editor de la película, juntament amb el seu equip d'investigació estan seleccionades de 100 a 200 hores de metratge, material d'on els directors de la pel·lícula Ridley Scott i Kevin MacDonald muntaran el document final, que serà presentat al Festival de Sundance i a Youtube el gener de 2011. El material dels contribuïdors que sigui finalment incorporat al document final constaran com a codirectors. Un experiment cinematogràfic global i històric que posa de relleu, en aquest cas, la força transformadora dels contribuïdors al món del cinema.

Web del projecte http://www.youtube.com/lifeinaday

Participació en xarxa o deslocalització cultural?

Henry Jenkins en la seva última presentació, al juny de 2010, al TED  sobre participació a la xarxa. Fa un exposició sobre la participació en els mitjans de comunicació en un entorn cada cop més digital.  És autor de diversos llibres, dels quals teniu referenciats a la bibliografia Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación i Fans, blogueros y videojuegos  

Els Pro-ams toquen les estrelles amb els dits...

La creativitat dels amateurs no té límits. La seva energia sobrepassa els límits i fa avançar la societat. Els pro-ams són font d'innovació per als projectes culturals. Us proposem que conegueu el projecte 'El Cosmonauta' realitzat per Riot Cinema Collective, joves de la ciutat de Madrid que es proposen compartir totes les vessants de la producció i distribució de cinema.

Mama, jo vull ser artista!

Una mostra més de la ubiqüitat i transformació de les pràctiques culturals és el projecte endegat pel portal de vídeos Youtube de constituir la seva pròpia orquestra simfònica, després de l'èxit de la iniciativa l'any 2009. En col·laboració de la Filarmònica de Berlín, l'Orquestra Simfònica de Sidney, Banda Primitiva de Llíria i l'Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Michael Tilson Thomas i amb composicions de Mason Bates. Les persones interessades de formar-hi part han de pujar els seus vídeos d'audició al canal de l'orquestra abans del 28 de novembre de 2010. Triades les dones i homes que formaran l'orquestra, aquests acabaran actuant a l'Òpera de Sidney del 14 al 20 març del 2011. Una mostra més de les possibilitats del paradigma digital aplicat a un projecte musical.

Cant coral a través de la xarxa? Si ho sents, t'ho...

Original, espectacular, excel·lent, inèdit, 2.0…

  El 'Cor Virtual', ideat i dirigit per Eric Whitacre, és una mostra del canvi de localització de les pràctiques artístiques i culturals que possibilita la xarxa. El cor consta de 185 veus, amb cantants de 12 països diferents, i és una mostra d'un projecte cultural transnacional, d'alta qualitat.

Escolteu i gaudiu.

Radiohead, donant color a les emprenadories culturals

Radiohead, grup anglès de rock alternatiu considerat una de les bandes de música més vanguardista i amb prestigi internacional, en el seu darrer treball "In Rainbows" va trencar les normes no escrites de com havia de funcionar la distribució discogràfica, penjant el seu disc a la seva web i instant a donar la voluntat a qui volgués descarregar-se'l.

Al cap d'uns mesos d'haver revolucionat el mercat discogràfic, el grup d'Oxford llençava el Reckoner Re/Mix, on posava a disposició dels punxa discs, mescladors i qualsevol que les volgués, els temes del seu disc segmentats per pistes per tal de donar la possibilitat de fer les barreges musicals al gust.

Qui diu que el teu grup de música només pot tocar al Centre...

L'any 2008 el Centre d'Arts Santa Mònica realitzava el projecte "Centre d’Art Produeix Musica Pop" d'Oscar Abril Ascaso, amb la col·laboració de Producciones Doradas, Dpop i Can Xalant, on es proporcionava espai d'assaig, estudi de gravació, enregistrament d'un CD i un concert de presentació a 14 grups novells de música pop de la ciutat de Barcelona.

Treball de reflexió compartida sobre la qualitat democràtica...

Ferran FarréJordi Oliveras| Generalitat de Catalunya. Direcció General de Participació Ciutadana

Aquest informe es caracteritza en bona mesura per tres qüestions: la voluntat d'ampliar el que habitualment és assumit com a territori temàtic de la participació referint-se a cultura, la demanda d'actuacions i sensibilitat menys centrades en la via normativa a les administracions públiques, i la proposta de treballar per obrir processos que afavoreixin un major apoderament de la ciutadania en relació a la cultura.

La Civilització urbana europea en un món virtual...

La civilització urbana europea en un món virtual’ recull la conferència que Peter Hall va celebrar al 2008 al CCCB, en el marc del lliurament del 5è Premi Europa de l’Espai Púbic Urbà. El text ens parla de la diferència entre una ciutat de consum cultural i una ciutat veritablement creativa, una ciutat de producció cultural, la qual no es pot assolir d’un dia a l’altre.

Peter Hall catedràtic d’urbanisme a la Bartlett School of Architecture and Planning, University College London. És un dels teòrics urbans més reconeguts arreu del món. El seu llibre ‘Cities in Civilisation’ (1999) és una obra de referència en el camp de l’urbanisme. Ha estat assessor especial de planificació estratègica en successius governs dels Regne Unit i ha obtingut doctorats honorífics de diverses universitats d’Anglaterra, Suècia i el Canadà.

Politique du hip-hop: action publique et cultures urbaines

Aquest llibre és una aproximació a les polítiques culturals del hip-hop a escala municipal a França, des de la perspectiva dels agents vinculats. L’autor Loïc Lafargue Grangeneuve és investigador associat del l'Institut des Sciences Sociales du Politique (ENS Cachan - CNRS), la seva línia de recerca es entorn la institucionalització de la cultura popular urbana en l’àmbit de les polítiques culturals.

'Politique du hip-hop. Action publique et cultures urbaines' es centra en la interacció entre els representats del hip-hop (el rap, el slam, el hip-hop, el graffiti ...) i altres institucions públiques (les Direccions Regionals d’Assumptes Culturals de França -DRAC, els responsables de la política urbana i dels governs locals). La investigació, que està feta a partir d’entrevistes als diferents agents de Burdeos i Marsella, fa un recorregut sobre l’evolució del hip-hop paral·lelament a l’evolució de les polítiques públiques que l’han situat en el centre d’interès de les polítiques culturals d’àmbit municipal. 

Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions...

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.

Le Grand dégoût culturel...

Alain Brossat, professor de filosofia a la Université Paris VIII – Saint Denis, fundada després del Maig del 68, presenta en aquest assaig ('La Gran fartanera cultural') una visió inconformista davant la omnipresència de la cultura avui en dia i de la unanimitat sobre aquesta hegemonia. L’autor considera que la democràcia cultural ha suplantat la democràcia política, derrotada la segona per les forces i les lleis del mercat que ha trobat en els productes i consums culturals un mecanisme de consens i unanimitat d’aquest nou règim de govern. Mentre que la democràcia representativa moderna reposa sobre la institucionalització del conflicte i, per tant, sobre el reconeixement del seu caràcter primer i irreductible, la democràcia cultural nega el conflicte com a fonament mateix de la política i substitueix el conflicte per la coexistència pacífica de les diferències i l'imperi del gust individual.

Imagine- no copyright

Joost Smiers, catedràtic emèrit de Ciència Política de les Arts i investigador al Research Group Arts & Economics de la Utrech School of the Arts holandès i Marieke van Schijndel, assessora política i publicista, han publicat 'Imagine... No Copyright', on manifesten que el copyright confereix un poder de control absolut a determinades corporacions culturals sobre l’ús i distribució d’un nombre important de representacions artístiques, que a banda de suposar quantitats ingents de diner per aquestes corporacions i no a la majoria de creadors, aquest situació de monopoli de les expressions culturals suposa una amenaça de domini social que atempta als drets humans i a la diversitat d’expressions socials en l’àmbit de la cultura, imposant un imaginari social cada cop més homogeni que contrasta amb una realitat social cada cop més diversa.

Convergence culture: la cultura de la convergencia de los...

Henry Jenkins, fundador i director del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT), en aquesta publicació documenta els processos de canvi mediàtics que s’està donant arreu del món. Les seves observacions i reflexions volen ser una modesta contribució en el procés d’enteniment de la transformació en curs. I l’autor considera de vital importància conèixer els canvis que estan succeint doncs considera que si la gent no coneix els debats actuals que s’estan produint, serà escassa o nul·la la seva contribució a les decisions que transformaran de manera radical la seva relació amb els mitjans de comunicació.

La Cultura digital, un paradigma convergente donde se unen...

'De la digitalització de la cultura a la cultura digital' és el títol del dossier monogràfic del darrer número de la revista electrònica 'Digithum'. A través de l’anàlisi multidisciplinar elaborada per investigadors i especialistes d’arreu, el dossier ofereix una panoràmica del què s’entén per cultura digital, així com dels aspectes associats als efectes de les noves tecnologies digitals en l’àmbit de la cultura.

Atenent aquesta visió, l’article d’Aleksandra Uzelac, amb el qual es conclou el dossier, reflexiona sobre alguns dels reptes que representa per al sector cultural la convergència entre cultura i tecnologia en la sí de la societat, les oportunitats que aporta i la necessitat de trobar les línies idònies per aprofitar el seu potencial. 

The Amateur class, or, the reserve army of the web

Vasilis Kostakis, investigador que treballa sobre la governança de la tecnologia i membre de la Fundació P2P, aborda en aquest article la transformació de la indústria de la informàtica propiciada amb l'adveniment de la nova versió de la Web. Per a l'autor, la Web social (coneguda també com a Web 2.0) dóna lloc a la formació d'una classe d'amateurs amb unes noves formes d'explotació,

From legal commons to social commons: Brazil and the...

Ronaldo Lemos | University of Oxford. Centre for Brazilian Studies

Ronaldo Lemos, coordinador del Centro de Tecnologia e Sociedade de l'Escola de Direito da Fundação Getúlio Vargas, en aquest article descriu, des del punt de vista dels països en vies de desenvolupament, algunes transformacions en curs dels processos de generació d'informació i cultura. L'autor, coordinador del projecte Creative Commons Brazil, aborda el paper que poden jugar els projectes com Creative Commons per als països en vies desenvolupament.<--break->

En l'article també s'aborden i es confronten els conceptes de legal commons i el social commons. Si bé el concepte de legal commons pot entendre's com l'ús voluntari de llicències com Creative Commons per tal de crear un patrimoni comú, el concepte de social commons té a veure amb les tensions que es poden generar en la construcció d'aquest patrimoni col·lectiu en els països en vies de desenvolupament amb accions que poden bascular entre la legalitat i la il·legalitat. Aquestes tensions són visibles en la perifèria mundial, doncs en molts casos l'estructura jurídica de protecció de la propietat intel·lectual és, per diverses raons, desconeguda o directament no és executable.