Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Culture Unbound : «Objectivació, mesurament i...

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Apunts #7

Aplicaciones tecnológicas para museos en 2013 / Rodrigo Burgos
Practicando cultura (23 gen. 2013)

"Los museos se están dando cuenta de que son la llave en la apertura de la puerta del pensamiento crítico de la sociedad"

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.

De blocs i de webs

Tipus: Notícia
Autor: Calvo, Lluís
Categories: 
Etiquetes: 
De blocs i de webs

Tres webs d'interès sobre gestió cultural: La Yogurtera, Gestion cultural para novatos i Konzepte.

Als dos primers (La Yogurtera i Gestion cultural para novatos)  hi trobareu reflexions i, sobretot, consells sobre aspectes de la gestió cultural com muntar una empresa, sortides professionals de la gestió cultural o l'elaboració d'un currículum, tot plegat des de l'enfocament pràctic i amb la voluntat d'ajudar i aconsellar els qui s'inicien en aquest món, o bé adreçant-se també a aquelles persones bregades en la gestió cultural però que volen d'emprendre un nou projecte.

El tercer web que us proposem pertany a una empresa cultural ubicada a Centelles: Konzepte. En el seu bloc, http://www.konzepte.cat/bloc/ hi ha algunes reflexions interessants que marquen l'esperit i la trajectòria del projecte, i que van més enllà de la mera oferta d'uns productes determinats... llegeix +

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código...

Es tracta d'un document escrit amb la modalitat booksprint en que s'aplega un grup de persones durant uns dies per a produir un llibre de forma col·laborativa mitjançant un procés dinamitzat i facilitat amb l'eina booki.cc. En aquest cas el projecte va ser promogut pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la presència de diverses persones molt actives en el marc de la “cultura lliure” a l'Estat Espanyol.

El micromecenatge: almoina o revolució?

Tipus: Notícia
Autor: Calvo, Lluís
Categories: 
El micromecenatge: almoina o revolució?

El debat al voltant del mecenatge continua. No hi ha dubte que un dels eixos principals del debat cultural se centra avui en l'accés als continguts i també en les formes de finançament. Doncs bé, paga la pena comentar l'article "¿Financiación alternativa o limosna moderna?", signat per Eduardo Guillot al diari Levante, en què es paerla de crowdfunding... llegeix +

Camins de paraules : glossari crític i polèmic

Culture et Démocratie ens presenta el número 27 de la seva revista  Journal de Culture et Démocratie.

Aquest nou número ha pres forma de glossari alternatiu. En total, disset autors fugen dels camins més trillats i escriuen a la seva manera  (a vegades una mica dispersa, a vegades més incisiva, però sempre connectada amb l'actualitat) un terme que ells mateixos han elegit. De l’autonomia a la teoria, passant per la creativitat o encara la modernització, els mots són despullats, qüestionats i s’han presentat sota una interessant i nova mirada.

Apunts #6 : Participació, museus, diners, retallades......

Art and the active audience: Participatory art changes audience role from viewer to doer / Ray Mark Rinaldi
Denverpost.com (31 dec. 2012)

"Participatory art, on the other hand, doesn't exist without the consumer. Unless the viewer acts well to complete it, it is unfinished, worthless. Frankly, most viewers have neither the talent nor attention span to do what's required of them."

De què parlem quan parlem de cultura o ¿de qui es la pasta? / Xavier Marcè
Nativa (8 gen. 2013)

"La cultura no canviarà la societat; ho farà la política que es un fet profundament cultural."

Informe: Government honours for artists...

L’informe número 44 de la col·lecció D'Art Report de la Federació Internacional de Consells de les Arts i Agències Culturals (IFACCA) té per objecte proporcionar una visió general dels diferents sistemes de gestió que utilitzen els governs per atorgar premis als artistes.

Licensing music works and transaction costs in Europe

Aquest estudi elaborat per la consultoria europea independent KEA – especialitzada en cultura i indústries creatives – analitza els mercats de música digital a tres països europeus (Regne Unit, Espanya i la República Txeca) i els costos de transacció que han d’assumir els serveis proveïdors per obtenir les llicències de distribució.

Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo...

Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.

Guide and Toolkit for Audience Research at Festivals and...

Audiences London

Measuring and evidencing the impact of an outdoor event can be harder than with other artforms, because of often widespread locations and the fact that many such events are unticketed.

 We have produced a new set of guidelines with an associated toolkit for audience research at outdoor events. 

Planificació cultural municipal

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí

Manifesto per la sostenibilità culturale...

El 'Manifesto per la sostenibilitat cultural' és una iniciativa d’Armes Progetti, una associació italiana que treballa perquè la Unió Europea reconegui el concepte de sostenibilitat cultural com a pilar bàsic per al desenvolupament. Vol aconseguir un pacte europeu per a la sostenibilitat cultural i una directiva que obligui els estats membres a destinar l’1% del PIB a la cultura.

La imaginación sostenible. Culturas y crisis económica en la...

Luis Moreno Caballud | Hispanic review, Nº 4, 2012 , p. 535-555

Resumen: Estudiar el contexto cultural de la actual crisis económica en España permite comprender las formas de vida que la propiciaron y también las que ahora intentan sobrevivir a ella. Frente al modelo del beneficio individual como fin último de la existencia que potenció la burbuja económica, se han desarrollado redes de colaboración y apoyo mutuo que han producido un rico sustrato cultural, favorecido por la expansión del acceso ciudadano a las nuevas tecnologías. En él germinan multitud de proyectos que entienden la cultura como un "procomún", es decir, como un bien compartido por quienes sostienen y disfrutan esos proyectos en cada caso (bibliotecas digitales, colectivos musicales, cooperativas de producción cultural, proyectos transmedia o redes de investigación colaborativa). Estas culturas procomunes generan una "imaginación sostenible", en tanto que apuestan por la reproducción de la vida en común frente a la burbuja individualista y productivista.

Apunts #5: L'augment de l'IVA és l'única...

“How far does the economic debate on ‘cultural value’ dominate policy makers’ decisions” / Vikki McCall
The cultural value initiative (17 des. 2012)

Every cultural policy decision is predicated on the exercise of cultural authority, and a better understanding of what notions of ‘value’ are behind the policy-making process is therefore central to the cultural value debate

La création artistique, levier d’innovation pour le...

Lorsque nous avons décidé, il y a près d’un an et demi, de mener une réflexion transversale sur le secteur, nous exprimions avant tout une conviction : la création artistique, pour laquelle nous oeuvrons quotidiennement, est une incarnation de l’innovation, une source de nouveauté à même de servir quotidiennement le développement durable, cet impératif comportemental parfois mal compris, souvent galvaudé.

Situación, tendencias y retos de las artes escénicas en...

Presentado tras la inauguración de Mercartes 2012, este informe analiza la evolución del sector durante los últimos años y aborda los retos que deberá hacer frente en un futuro para garantizar su sostenibilidad.

Dos estudis sobre indicadors culturals

Us presentem dos estudis que descriuen dues fases diferents en el procés d’elaboració d’un sistema d’estadístiques i indicadors culturals, el primer a escala europea i el segon referent al Quebec.

El primer, 'The final report of the European Statistical System network on culture ESSnet', és l’informe de la  Xarxa Europea d'Estadístiques sobre Cultura (ESSnet-Culture) i proposa un marc metodològic comú per a la recollida i elaboració d’estadístiques culturals comparables entre els països de la Unió Europea. Els autors revisen el marc europeu d’estadístiques culturals existent fins ara; defineixen la base metodològica per desenvolupar noves estadístiques culturals; estableixen els indicadors i variables per descriure i estudiar el sector cultural en tota la seva complexitat, i proporcionen les claus perquè els estats puguin analitzar i interpretar les dades d’una manera més adequada. L’estudi es divideix en quatre blocs: marc de treball i definició; finançament i pressupost; indústries culturals, i participació i aspectes socials.

El projecte ha estat liderat per Eurostat, l'agència estadística europea, i coordinat pel Ministeri de Cultura de Luxemburg, el Ministeri de Cultura i Comunicació de França, l’Oficina Txeca d’Estadística, Estadístiques d’Estònia i el ministeri holandès d’Educació, Cultura i Ciència.

Creación en red y redes culturales

L’Informe, publicat el novembre de 2012 pel Departament de Cultura del Govern Basc, planteja quin ha de ser el paper del Departament davant la nova realitat creativa i cultural emergent. Segons els autors, tant la societat com el sector cultural són complexos, dinàmics i ja no s’organitzen de manera estàtica sinó en xarxa, i per tant els instruments tradicionals de subvenció i inversió pública emprats fins ara ja no són vàlids. Tenint en compte aquestes premisses, elaboren un marc teòric de les noves formes de creació i organització en xarxa; analitzen l’evolució del suport institucional a les xarxes culturals a escala internacional, estatal i del País Basc, i estableixen una sèrie de conclusions i orientacions per definir unes noves polítiques culturals més adequades a la realitat actual.

Report on Crowdfunding Schemes in Europe and their Legal...

La Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea va encarregar aquest informe a la Xarxa Europea d'Experts en Cultura (EENC) que analitza els mecanismes de micromecenatge per al sector cultural i creatiu a Europa, en descriu els aspectes que afecten les competències o els marcs reguladors de la UE i fa recomanacions per a les polítiques europees en aquest àmbit. L'informe va ser elaborat per David Röthler i Karsten Wenzlaff el 2011.

La Fundación Botín presenta un informe internacional sobre...

El informe nos acerca a las inmensas posibilidades y beneficios que la creatividad nos brinda a título personal, y a sus posibilidades para generar riqueza y desarrollo económico y social.

Cities, cultural policy and governance / Helmut K. Anheier,...

«Culture is far more than a designation of a specialized institutional domain, as in expressions such as the arts or the entertainment sector. Whether  the observer or practitioner know it or not, culture is an inevitable part of all endeavours, from craftwork to finance to how we use intractive technologies, notably the internet and electronic games. There is no exiting from culture or the cultural.» Saskia Sassen

Aquest llibre, amb un gran prefaci de Saskia Sassen, és una interessant selecció d’idees per impulsar-vos a explorar més a fons les dinàmiques culturals d’una ciutat:

  • Com gestionar la diversitat i el pluralisme cultural?
  • Quins i com han de ser els nous instruments i models de governança locals?
  • Quina funció han de tenir les entitats i les xarxes locals?
  • Què suposa la difuminació de la frontera entre productors i consumidors?
  • S'ha invertit més en polítiques de producció o en polítiques per afavorir el consum? en infraestructures o en el teixit artístic?
  • Quin paper juguen les polítiques culturals en els processos de regeneració urbana en aquest context de globalització, i crisi econòmica?
  • Quina implicació tenen les polítiques culturals locals en el desenvolupament sostenible?

Everyday innovators : developing innovative work...

«Innovation is always a story, a story about a process. It allows a discovery to be transformed into new practices, whether it concerns a technology, a product or a conception of social relationships. Innovators are not always entrepreneurs or researchers, but they always have a capacity to transform the order of things.» Nobert Alter p. 5

Aquesta publicació, editada per l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM), recull tretze casos de bones pràctiques sobre la innovació de l’organització del treball en organitzacions culturals europees. Podeu trobar exemples que il·lustren com millorar la cooperació, l’efectivitat i les competències dels grups de treball; com crear nous espais per fomentar la generació de noves idees; com elaborar programacions més atractives i sostenibles, i com reforçar les relacions entre les comunitats i els artistes. També s’hi expliquen iniciatives que difonen ofertes de treball i faciliten a les organitzacions la recerca de persones.

Apunts #4

Art and politics don’t mix / Tiffany Jenkins
Scotsman.com (13 nov. 2012)

"The arts cannot address social problems directly. And nor should they be asked to. The problems of education, justice, and health are for the politicians to tackle, and it is damaging when they ask culture to do it for them. It avoids social solutions to those problems, and burdens artists and organisations with tasks they cannot fulfill "
 

La banalización de la programación cultural / Jaume Colomer
Els públics de la cultura (25 nov. 2012)

"Si somos gestores culturales en el sector público, cada vez tenemos más presión para conseguir audiencias y ofrecer programaciones low cost. Si analizamos los contenidos de nuestras programaciones culturales seguramente constataremos que la capacidad de captación de audiencias en muchos casos ha predominado sobre el valor formativo o de desarrollo personal"

¿Funciona el crowdfunding cultural en España? Una...

[ANOTACIONES]

Revisando entre los contenidos de los siempre imprescindibles amigos deDosdoce, llegamos inquietos, al igual que ellos, a un más que interesante ejercicio que el Laboratorio de innovación de RTVE está realizando en últimas fechas. Se trata de una serie herramientas de visualización de datos que acompañan las investigaciones de a algunos de su reportajes y que es posible consultar directamente en su web: http://lab.rtve.es

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat...

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012  realitzat per la Subdirecció General d’Estadístiques i Estudis de la Secretaria General Tècnica.

L’Anuari s’estructura en tres blocs. En el primer s’inclouen les estimacions que afecten a diferents sectors culturals: ocupació i empreses, finançament públic i privat, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament i hàbits culturals. En el segon s’ofereix la informació sectorial de caràcter més específic: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibres, arts escèniques, música, cinema i vídeo. En el darrer s’analitza l’impacte global de la cultura en el seu conjunt sobre l’economia, oferint indicadors sobre la seva aportació al PIB espanyol... llegeix +

El Cercle fa pública la Declaració de Catalunya per la...

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

El Cercle de Cultura acaba de publicar el document 'Declaració de Catalunya per la Cultura : les línies vermelles de la cultura a Catalunya' que subscriuen les principals entitats del país, des de la Unió de Músics, fins l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, passant per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya o l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, en què  presenta deu punts que considera imprescindibles per assegurar el futur del sistema cultural català.
Entre les reclamacions demanen una llei de mecenatge, un marc jurídic específic per a la cultura que asseguri una correcta separació de les activitats culturals realitzades sense afany de lucre, d'aquelles que tenen vocació empresarial, una reducció de l'IVA i un pla nacional que promogui i faciliti l'exportació de continguts culturals... llegeix +

Apunts #3

+ Culture + Action + Europe / Jordi Pascual
Jordi Pascual (10 nov. 2012)

"El sector cultural (“els professionals”) han de repensar de quina manera es legitimen, de quina manera són percebuts per la ciutadania. El sector cultural, ¿serveix els drets culturals de la ciutadania?, ¿o serveix certa excel·lència i cert elitisme? Necessitem un sector cultural que es legitimi a partir dels drets culturals (de la gent)"

l desconcert del “connecting people” a l’àmbit local / Carmemix
CARMΣMIX l'estraperlista (7 nov. 2012)

"Ahir vaig assistir a la jornada de formació ‘Com millorar la comunicació i aconseguir més públics als teatres’ organitzada per l’ODA-Diputació de Barcelona per a tècnics municipals de cultura (...). Hi van parlar diferents especialistas en comunicació cultural, aquí un petit resum del què per a mi va ser el més destacat"

Apunts #2

The arts are the bridge among all cultures to innovation / Jose Baldaia
Intuinovare (27 juny 2012)

"If we think in innovation, our tendency is to think only in science and technology, but in doing so we ignore the vital contribution of research and experimentation in the arts and in the humanities. Through these we have been able to create a clear development in our quality of life"
 

Europeana Inside: Culture is a Right / Nick Poole

Europeana professional (5 nov. 2012)

"Culture is a right, it's a fundamental right that every child is born with - the right to access, to enjoy, to be amazed by, to learn from and to discover the cultures that went before them that created the society that they're in today. It's a right that's at risk of being eroded in the digital age as our sector struggles to make the transition from physical to digital."

L’économie mauve : économie, développement durable et...

Jacinthe Gagnon | Laboratoire d'étude sur les politiques publiques et la mondialisation (LEPPM) 

«L’économie mauve a été cadrée dans une perspective où la durabilité oblige à ménager les ressources environnementales. Ainsi, pourquoi ne pas utiliser la culture comme vecteur de créativité et de création de richesse?» p. 10

La crisi posa en qüestió alguns dictats de la globalització. Entre aquests, l'associació de la cultura amb l'entreteniment i de l'economia amb els diners. Però, i si una nova interacció dinàmica entre cultura i economia produís creixement? Aquest informe intenta definir els àmbits d’un nou model, una nou maridatge, anomenat economia malva. L’aparició d’aquesta nova terminologia anima a repensar la relació entre l’economia i la cultura. L’economia malva, un desafiament ètic i econòmic, segons els seus defensors, respon a la millora i diversificació de l’entorn cultural que no pot reduir-se a l’economia de la cultura.... tot un concepte!

Opinió del día

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Opinió del día

Can Xalant cierra sus puertas. Adiós a la producción
Oriol Fontdevila
A*Desk. 4 nov. 2012


Sotscultura
Núria Martínez-Vernis
eldiario.es. Blogs. 5 nov. 2012
 

Entrevista: Magda Bellotti, "Las galerías deberían considerarse espacios protegidos"
Bea Espejo
Elcultural.es. 6 nov. 2012

Experiències de Crowdfunding a l’Estat espanyol i Catalunya:...

 «El Crowdsourcing són contribucions financeres dels inversors on-line, patrocinadors o donants per finançar iniciatives amb ànim de lucre o sense ànim de lucre o empreses. Crowdfunding és una aproximació a recaptar capital per a nous projectes i negocis mitjançant la sol·licitud de contribucions d’un gran nombre de participants, seguint tres tipus de models de crowdfunding: (1) donacions, la filantropia i el patrocini on no s’espera un retorn financer, préstecs (2) i (3) inversió a canvi de capital, guanys o ingressos compartits..» p.6

X.net publica aquest informe sobre la situació del CrowdFunding en el marc del primer eix «Models sostenibles per al sector creatiu» del Fòrum de la Cultura Lliure (FCForum) que se celebra els dies 26 i 27 d’octubre a Barcelona en l’Arts Santa Mònica. 

La civilación del espectáculo / Mario Vargas Llosa

La inmensa mayoría del género humano no practica, consume ni produce hoy otra forma de cultura que aquella, que antes, era considerada por los sectores culturales, de manera despectiva, mero pasatiempo popular, sin parentesco alguno con las actividades intelectuales, artísticas y literarias que constituían la cultura. Ésta ya murió, aunque sobreviva en pequeños nichos sociales, sin influencia alguna sobre el mainstream.» ( ) "La cultura es divertida y lo que no es divertido no es cultura» p. 30-31

Apunts #1

[#861] / José Ramón Insa
Espacio Rizoma (9 sept. 2012)
 

"Las políticas de cultura, empezando como no por las locales, deberían constituir “unidades de pensamiento” (por favor, más allá de las paralizantes mesas y consejos de cultura) que trabajasen desde la simbiosis para adentrarse en eso que mencionaba como “lo no observable”."

De la créativité dans les modèles de financement de la...

«La culture exige un investissement personnel et financier, individuel et collectif : un engagement qui ouvre nos horizons intellectuels, une convivialité singulière faite de curiosité et de découvertes, un investissement économique pour développer les secteurs culturels et créatifs et rendre possible les projets. Le Forum d’Avignon souhaite qu’investissements culturels et productifs ne soient pas opposés, mais considérés comme créateurs de valeur, d’emplois et de lien social.» p. 9

Les mesures proposades pel Forum d’Avignon es fonamenten en una triple convicció:

  1. la cultura no és una despesa, és una inversió creadora de valor (s);
  2. la inversió pública i la inversió privada no s’oposen;
  3. cal mantenir el paper impulsor i ordenador dels poders públics.

Revista de revistes #1

Artecontexto. N. 34-35 (2012)

Trabajo colectivo, redes y participación
MURRÍA, Alicia (p. 6-15)

S’hi presenta “El Ranchito” un projecte d’investigació cultural promogut per Matadero Madrid en col·laboració amb diferents agents locals i internacionals, que persegueix el desenvolupament de noves estratègies que afavoreixin la creació i la reflexió des de la institució cultural, a través de la implementació de residències de creadors internacionals, l’establiment de connexions amb agents locals múltiples o la realització de convocatòries públiques com a instruments per a activar el teixit artístic.

La música ens farà lliures!

L'empoderament social a través de la música. Desenvolupament comunitari mitjançant la pràctica musical. Fer extensius els drets culturals de la ciutadania i aprofitar el procés com a vehicle de cohesió social, formació educativa i de construcció de ciutadania. D'experiències i reflexions arreu del món n'hi ha moltes. Per fer-ne un tast, seguir coneixent i ampliar el ventall de referents de realitats possibles, us convidem a començar a estirar el fil sobre el tema a partir de l'article recentment publicat a Quaderns d'Acció Social i Ciutadania (Núm 10, octubre 2010), escrit per Núria Sempere "Educació artística per a la cohesió social des d'un servei municipal", on comparteix l'experiència endegada ara fa uns anys a l'Hospitalet del Llobregat.

Compartim i treballem en equip... ens hi atrevim!...

Tot l’equip  Pro-Am del Centre d’informació i Documentació que ha estat piulant al Twitter i omplint d'entrades bibliogràfiques i recursos el blog : Maite Cusó Colorado, David Franquesa i Casacuberta, Núria Grau i Ramos, Marisa Jiménez Pirla, Maite López Diviu i Roser Mendoza

See video

Més Ronaldo : producció i difusió de la cultura... en...

Lemos ha estudiat el fenomen Tecnobrega per analitzar un cas concret d’expressió musical que il·lustra les transformacions socials i com un bon exemple de les mancances que el model legislatiu té a l'hora de protegir la llibertat d’expressió. Per conèixer més sobre el Tecnobrega

Compartim i treballem en equip... t’hi atreveixes?

Tom Wujec ens presenta al TED "Build a tower, build a team", un projecte que ens pot ajudar a reflexionar sobre el treball col·lectiu. L'exercici va consistir en construir la torre més alta amb espaguetis i llaminadures, observeu com dóna de si la proposta per analitzar models de treball en grup.

Veïns, una especie en perill d'extinció?...

Compartir Dóna Gustet (CDG) és un procés col·lectiu que treballa, des de diferents disciplines i arts, en la recerca, difusió i intervenció per la cultura popular, lliure i de transmissió directa.

El projecte neix de la constatació que existeix una gran connexió entre les formes de fer de la cultura tradicional de transmissió oral i les noves possibilitats de producció i distribució lliures que ofereixen Internet i les noves tecnologies.

El power de la tradició

Orxata Sound System son un col·lectiu musical nascut el 2003 a la ciutat de València amb l’objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. En el seu repertori s'hi poden trobar des de bases electro, techno i drum&bass fins a ragga, dub o hip hop. Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador/samplejador. El 2006 guanyaren el guardó Grup Revelació dels Premis Ovidi Montllor amb la maqueta “orxata” i el 2008 amb el seu primer disc “1.0″ -les lletres del qual foren editades pels usuaris a la web del grup mitjançant una wiki- van guanyar el Premi Ovidi Montllor com Millor Disc Pop-Rock.
Des del 2003 venen publicant tots els seus treballs a Internet sota llicències Creative Commons,

Les noves tecnologies al servei del desenvolupament cultural...

Bernard Stiegler ens ha parlat de participació activa de la ciutadania en la creació i la difusió de la cultura des de la perspectiva dels ciutadans com a protagonistes. Per Stiegler la relació entre la cultura participativa i els fenòmens d’aficionats 'amateurs', que avarquen una amplia gamma de propostes d’activitats artístiques, des de les més emergents a les més tradicionals. L’autor considera que en els darrers deu anys l’esgotament del model cultural consumista ha donat pas a un model econòmic basat en la contribució (dels recursos oberts), on les noves tecnologies han jugat i jugaran un paper estratègic alhora de dotar d’instruments el desenvolupament cultural i social. Aquesta és la tasca que des del Institut de Recherche et d’Innovation- IRI  desenvolupen al Centre George Pompidou.

Una mosca volava per la llum?

La cultura popular i tradicional és un llegat que s'inventa i reinventa a cada generació. Noves lectures emergeixen al pas de les dones i homes que s'uneixen i participen sota la seva excusa i que construeixen noves lectures i discursos a partir de les expressions de cultura popular i tradicional. Entre aquestes iniciatives n'hi ha per a tots els gustos i totes les edats. I ara parlem d'un projecte adreçat als més petits de tots. Musiquetes per la bressola, on diferents músics de l'escena actual de la música pop-rock, sota la direcció artística de Núria Lozano, Marc Serrats i Marc Grau, fan seva cançons de bressol, personalitzant-les i compartint-les arreu en forma de CDs, MP3 i concerts. Músiques per la mainada que agraden, i molt, als grans.  

 Web del projecte http://www.musiquetes.cat/

Com deu ser el dia a dia dels habitants de la terra?

Món interconnectat, vides creuades, sincronies de milions de vides a cada instant del dia a la Terra. Imatge poètica projectada per moltes i molts com un joc de la imaginació. Si Jim Jarmusch al 1991 ens regalava la perla 'Night on earth', ficció sobre 3 taxistes de diferents ciutats de la Terra en el seu torn de nit, ara s'està cuinant la pel·lícula 'Life in a day' a partir de la contribució de la comunitat d'usuaris de Youtube. Experiment cinematogràfic on es convidava a qui volgués a enregistrar la seva quotidianitat el dia 24 de juliol de 2010. Retalls de vida capturats a través de càmeres domèstiques de tot el món. 80.000 vídeos de 197 països diferents pujats al canal del projecte, que representen més de 5000 hores de vídeo. Joe Walker, editor de la película, juntament amb el seu equip d'investigació estan seleccionades de 100 a 200 hores de metratge, material d'on els directors de la pel·lícula Ridley Scott i Kevin MacDonald muntaran el document final, que serà presentat al Festival de Sundance i a Youtube el gener de 2011. El material dels contribuïdors que sigui finalment incorporat al document final constaran com a codirectors. Un experiment cinematogràfic global i històric que posa de relleu, en aquest cas, la força transformadora dels contribuïdors al món del cinema.

Web del projecte http://www.youtube.com/lifeinaday