Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

TrendsWatch 2013: Back to the Future

Segon informe anual del Center for the Future of Museums (CFM) de l'American Association of Museums (AAM) que presenta les noves tendències i els canvis més significatius en els museus al llarg de l’últim any. L’objectiu és proporcionar als responsables i tècnics de museus una visió ràpida dels elements clau que hauran de tenir en compte a l’hora de dissenyar les seves estratègies futures. L’informe detecta sis tendències i per a cada una proporciona un resum, exemples concrets de com s’està desenvolupant, una valoració de la seva repercussió per als museus i per a la societat, suggeriments per aplicar-la i  referències bibliogràfiques.

Museums 2020 prompts debate over the future of museums

Geraldine Kendall, 13.03.2013

Responses to consultation reveal sector's priorities for the future

The Museums Association’s Museums 2020 campaign has prompted a thought-provoking debate over what areas of work museums should prioritise in the future.

Last year the MA held a consultation with the sector into its Museums 2020 discussion paper. In all, 62 museums, organisations and individuals sent full written responses, while a further 113 people handed in responses after attending a series of Museums 2020 workshops.

Periférica. Revista para el análisis de la cultura y el...

En su décimo tercera edición, este ejemplar - editado por el servicio de Publicaciones y el Vicerrectorado de Proyección Social, Cultural e Internacional de la UCA y la Fundación Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Cádiz - aporta «un flamante marco en el que se vuelven a discutir, razonar y debatir asuntos y perspectivas en torno al hecho cultural, tomando como base la estructura habitual de la revista sobre bloques como Ideas, Temas y Experiencias

Las firmas de los músicos y escritores Jabier Muguruza y Antonio Luque y del catedrático de Filosofía de la Universidad de Cádiz, Francisco Vázquez García, se inscriben en el apartado Ideas, con las aportaciones personales de lecturas a hechos como el bilingüismo, la música pop y la industria cultural.

Cahier de tendances: culture et numérique en 2012

Entre els 220 articles publicats el 2012, el Club d'Innovació i Cultura  francès ha seleccionat  les principals innovacions en cultura digital classificades en vuit tendències a través d’exemples d’Europa i Estats Units.

  1. Aplicació per a mòbils per a joves i famílies
  2. Comunicació i mediació a través de la gamificació
  3. Les fotografies amateurs al museu
  4. Co-creació de continguts amb els visitants
  5. Desenvolupar la creativitat dels visitants
  6. Restaurar el patrimoni a través d'eines virtuals
  7. Els museus en la petita i gran pantalla
  8. Els museus sense parets

Observation participative et partagée du spectacle vivant

Les résultats de ce travail participent à rendre visible et lisible la réalité socio-économique des acteurs en région, des compagnies aux cafés-cultures, des scènes conventionnées aux producteurs-tourneurs. Ils témoignent également de l'histoire propre à chaque esthétique, à chaque département.
Cette enquête réalisée selon les principes de l’Observation Participative et Partagée (OPP) repose sur une forte participation des acteurs professionnels du spectacle vivant, du recueil des données à l'analyse. Au total, près de 400 porteurs de projets ont contribué à cette démarche, et donnent à cette étude toute sa pertinence.
Cette observation doit servir à chacun dans les réflexions qui alimentent au quotidien un projet, dans les coopérations mises en place à l'échelle d'un territoire ou d'un réseau.

Pensar la gestión de las artes escénicas. Escritos de un...

L'autor i director Guillermo Heras es va iniciar al món del teatre amb Tábano, un col·lectiu teatral sorgit l’any 1968  que basava la seva organització interna en el debat, el cooperativisme i la interdisciplinarietat. Durant la seva llarga trajectòria, desenvolupada entre Espanya i Amèrica Llatina, ha compaginat les tasques de director teatral  i de gestor cultural. Actualment és director de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos i director del Programa Iberescena.

'Pensar la gestión de las artes escénicas. Escritos de un gestor' és un recull d’articles, reflexions i apunts crítics amb els excessos comesos en el sector en les últimes dècades. Heras aposta per una model d’intervenció econòmica de l’Estat i les diferents administracions autonòmiques i locals, però reclama que es faci des de la sostenibilitat i la racionalitat.

Informe sobre la música digital de la IFPI 2013

 “Digital driving recorded music industry towards recovery”

  • Global recorded music revenues up 0.3 per cent, boosted by downloads, subscription and other channels
  • Digital revenues up 9 per cent, with major music services now open in more than 100 markets
  • Music is helping fuel the digital economy, but barriers to growth need to be addressed

The global recorded music industry is on a path to recovery, fuelled by licensed digital music services and rapid expansion into new markets internationally. Recorded music is also helping drive a broader digital economy, according to IFPI's annual Digital Music Report.

Arts and culture in Australia: A statistical overview, 2012

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

Australian Bureau of Statistics (ABS)

This report contains information on a range of topics including employment in culture, time spent on cultural activities, attendances at cultural venues and events, expenditure on culture, and imports and exports of cultural goods and services. Also provides profiles of the cultural sectors, grouped according to the Australian Culture and Leisure Industry Classification... llegeix +

KUNSTEN ´92 Analysis: effects of budget cuts in Dutch...

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

Kunsten ’92 asked a number of specialists from all parts of the culture sector to investigate the effects of the cuts on the system as a whole. A translation of the summary is available in English... llegeix +

Counting What Counts: What big data can do for the cultural...

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.

Apunts #11

El juego de las paredes. Nando Cruz. Nativa

Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en...

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

Festivals and the cultural public sphere...

Aquest llibre és una obra col·lectiva  publicada en el marc del projecte Euro-Festival, coordinat per diversos centres de recerca europeus, que analitza el paper dels festivals artístics com a espais de debat cultural i polític i d’intercanvi transnacional. 'Festivals and the cultural public sphere'  editat per Liana GiorgiMonica Sassatelli i Gerard Delanty,  inclou onze estudis – amb aproximacions teòriques i casos pràctics – on es valora la dimensió cultural i política dels festivals que han proliferat durant la última dècada.

Modelos de externalización y cogestión de los equipamientos...

 Observatorio Vasco de la Cultura

En los últimos años se han dado muchos cambios en el entorno que muestran la necesidad de replantearse la manera de funcionar y organizar la gestión cultural pública. El nuevo contexto necesita de nuevas estructuras de organización y apoyo públicas en la medida en que los sistemas tradicionales encuentran dificultades para responder a las necesidades actuales, muy marcadas por la crisis económica, la búsqueda de eficiencia y la priorización en las políticas y programas públicos. Nuevos retos que demandan nuevos instrumentos o la adaptación de los actuales.

Valoración de intangibles en operaciones financieras con...

Aproximación para la elaboración de la guía dirigida a entidades financieras.

Observatorio Vasco de la Cultura

Cada vez es más común escuchar de los especialistas en economía que la apuesta por las industrias creativas, entre las que se cuentan las culturales, es una garantía de futuro para la competitividad de los territorios. El cuerpo teórico de la economía creativa sitúa en un papel central a los elementos intangibles ofreciendo un importante cambio de paradigma en la valoración de la riqueza y de las potencialidades de crecimiento de los territorios y las industrias.

La política cultural de la Diputación de Barcelona...

Santi Martínez Illa i Joaquim Rius Ulldemolins "La política cultural de la Diputación de Barcelona. La influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural." RIPS. Revista de investigaciones políticas y sociológicas Vol. 11, n. 1 (2012) p. 9-37

Com es pot entendre que una administració pública que a principis de la Transició a la democràcia semblés abocada a la seva desaparició s’acabés convertint en un actor central de la política cultural a Catalunya?

Cultural policy, work and identity. The creation, renewal...

'Cultural policy, work and identity' és una obra col·lectiva sobre política cultural, treball i identitat professional en el sector de la gestió i les polítiques culturals. Jonathan Paquette, l’editor de l’obra,  assenyala que en moltes ocasions s’equipara identitat professional amb professionalitat i ho considera legítim i lògic, però alerta que fer-ho limita el concepte a un conjunt de valors i pràctiques acordades per un col·lectiu professional tancat que obvia els contextos polítics i socials que els envolten.

Enquesta de la Comissió sobre les necessitats de finançament...

Tipus: Notícia
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Enquesta de la Comissió sobre les necessitats de finançament de les PIMES a les indústries culturals i creatives

La Comissió Europea està realitzant un estudi sobre les necessitats de finançament de les petites i mitjanes empreses de les indústries culturals i creatives europees. L'estudi està destinat a millorar el nou instrument financer, el Cultural and Creative Sectors Guarantee Facility, que es crearà dins del nou programa Europa Creativa... llegeix +

Europa Creativa: el Consell d’Europa redueix part del...

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Europa Creativa: el Consell d’Europa redueix part del pressupost proposat per la Comissió

Seguint les reunions pressupostàries del Consell d'Europa pel període 2014-20, que van tenir lloc els propassats dies 7 i 8 de febrer, la secció pressupostària dedicada al programa Europa Creativa es reduirà en aproximadament 2,4 mil milions d'euros en contraposició amb els 18 extra proposats per la Comissió Europea. Ja ha estat aprovat per la Comissió de Cultura del Parlament Europeu, amb una reducció equivalent al 15%... llegeix +

Conclusions de la Conferència "European Audiences: 2020...

Conclusions de la conferència 'European audiences: 2020 and beyond' que es va celebrar l’octubre de 2012 a Brussel·les, organitzada per la Comissió Europea.

La conferència va incidir en la necessitat de fidelitzar i augmentar els públics i es van presentar exemples d’estratègies per aconseguir-ne un major compromís en totes les fases del procés creatiu perquè  hi ha un públic amb ganes de comprometre’s, de compartir experiències i de generar sentit comunitari. A més es va posar de manifest que la crisi econòmica i les noves tecnologies digitals obliguen a les institucions a adaptar-se ràpidament als canvis.

El Retorn social de les polítiques culturals

Aquest estudi va ser elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), amb la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Xavier Fina, professor i director d’ICC consultors culturals; i l’equip d’investigadors Nicolás Barbieri,  Eva Merino i Adriana Partal  a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En l’estudi s’identifiquen elements que permeten avançar en una adequada valoració dels nivells de retorn social de les polítiques culturals: el valor públic que afegeixen, les seves repercussions en diferents esferes de la realitat social i la manera més adient per mesurar aquests resultats. Per això s’analitza de quina manera les polítiques culturals tenen un impacte significatiu en la realitat social, més enllà de la reconeguda capacitat i legitimitat per contribuir a la professionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com la seva aportació al desenvolupament econòmic productiu.

El Llibre Blanc de l'animació a Espanya 2012

Diboos, la Federació Espanyola d'Associacions de Productores d'Animació, va presentar 'El Llibre Blanc de l'Animació 2012', un extens informe sobre la indústria de l'animació a l'Estat Espanyol realitzat per la consultora Rooter. En aquest informe hi podreu trobar dades econòmiques, de tendències i d'internacionalització del sector de l'animació. L'informe inclou un benchmarking internacional de polítiques públiques, una anàlisi de la tipologia d’ajuts públics i  recomanacions i  propostes de polítiques públiques pel foment del sector de l'animació a Espanya.

Art and sustainability : connecting patterns for a culture...

Sacha Kagan, investigador associat de la Leuphana University i cofundador de Cultura21, Network for Cultures of Sustainability, presenta en 'Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity' els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La tesi que defensa l’autor és que aquesta dimensió no només implica la inclusió de la cultura en el desenvolupament local sostenible de les comunitats, sinó que també suposa la transmissió d’un conjunt de normes, valors i convencions per facilitar la transició cap a un món més sostenible.

Apunts #10

Cómo podemos recuperar el valor social de las Artes Escénicas? Jaume Colomer. Els públics de la cultura

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

Musées et développement durable

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.

Culture et développement durable: il est temps d’organiser...

Jean-Michel Lucas és doctor en Ciències Econòmiques, professor a l’Université Rennes i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’administració francesa, entre d’altres, director general d’afers culturals i conseller del gabinet del ministeri de Jack Lang, entre d’altres. Dedica una part important del seu àmbit de treball a defensar els drets culturals de les persones. Sota el pseudònim de Doc Kasimir Bisou critica les polítiques públiques actuals que, segons ell, han convertit la cultura en un instrument al servei del desenvolupament econòmic.

Lucas analitza a 'Culture et développement durable' el paper que juga la cultura en el desenvolupament humà sostenible i reclama una nova ètica per a la intervenció pública en matèria de cultura.

Apunts #9

A más crisis más local para entender lo global. Alfons Martinell. Confluencia

Investir la culture. Actes du Forum d’Avignon Culture,...

El Forum d’Avignon és un laboratori d’idees que té per objectiu analitzar la relació entre la cultura i l’economia i proporcionar canals per a la reflexió dins l’àmbit internacional, europeu i local. Es va crear el  2006 amb el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació francès i cada any organitza un fòrum internacional amb personalitats i professionals de la cultura, la política, les indústries creatives, l’economia i els mitjans de comunicació.

El llibre que aquí us presentem recull els debats i les conclusions del Forum d’Avignon 2011 titulat “Investir la culture”.  Al llarg de l’any el Lab del Forum d’Avignon prepara i encarrega estudis, entrevistes i enquestes amb les quals es treballen els temes que es discutiran en el fòrum. En l’edició del 2011 els eixos temàtiques que es van debatre van ser els següents:

Making sense of audience engagement

Aquest informe examina les estratègies i iniciatives desenvolupades per les companyies de dansa, teatre i música clàssica per augmentar el compromís del seu públic i fidelitzar-lo. Proposa també un nou model per a entendre millor el comportament del públic abans, durant i després de l’experiència artística.

L’informe encarregat per la San Francisco Foundation, una xarxa que actua com a viver d’organitzacions i iniciatives sense ànim de lucre i treballa per al desenvolupament comunitari de la badia de San Francisco, ha estat elaborat per Alan Brown i Rebecca Ratzkin  de la consultora WolfBrown

Revista de revistes #6

Arte, individuo y sociedad. Vol. 25, n. 1 (2013)

La cultura como agente de cambio social en el desarrollo comunitario
MORENO GONZÁLEZ, Ascensión (p. 95-110)

Ascensión Moreno, des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, estudia els antecedents, l’evolució i la realitat actual del desenvolupament cultural comunitari (DCC). Analitza com s’integren els conceptes de ciutadania, participació i creativitat en els processos de treball comunitari, així como el paper que hi juguen els creadors. Explica també el marc metodològic i les fases de desenvolupament dels projectes DCC.

Public and private cultural exchange-based diplomacy: new...

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió

Colloque International Culture et Développement Durable:...

Ja podeu consultar les transcripcions i els vídeos de les ponències del Col·loqui Internacional sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible celebrat a Paris el 22 i 23 de novembre de 2012, organitzat pels ministeris de cultura de França i del Québec. Hi van participar més de 300 artistes, investigadors, experts, professionals i responsables polítics, així com representants d’organitzacions internacionals amb l’objectiu de presentar pràctiques i experiències innovadores, crear noves fórmules de col·laboració i dissenyar estratègies per millorar els vincles entre la cultura i el desenvolupament sostenible.

Les Polítiques Culturals al món occidental...

Recomanem aquestes dues obres que us oferiran una panoràmica actual de la realitat de les polítiques culturals al món occidental.

La primera, 'Tendances et défis des polítiques culturelles: cas nationaux en prespective', presenta l’estat actual de les polítiques culturals a França, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Quebec i País de Gal·les i Escòcia. Cada informe inclou un resum de les principals dades sociodemogràfiques, politicoeconòmiques i culturals del país, enumera les intervencions més destacades en matèria de cultura, i exposa els problemes, dèficits i reptes a superar. Elaboren els informes reconeguts especialistes europeus com Vincent Dubois (França) o Sara Selwood  (Anglaterra). L’encarregat de l’informe espanyol és Emmanuel Négrier, que assenyala com a reptes principals per a l’Estat: la gestió de la descentralització i la diversitat cultural, d’una banda, i garantir la democratització cultural dins el context polític i econòmic actual, de l’altra. S’hi inclou també un apartat dedicat a analitzar les accions i polítiques culturals desenvolupades per institucions internacionals com Unesco, el Consell d’Europa, la Unió Europea i l’Organització Internacional de la Francofonia.

Cultura crítica i indústries culturals: el debat

Tipus: Notícia
Autor: Calvo, Lluís
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Llonch i Marcé en un moment del debat

Gràcies a un comentari de Jordi Oliveras, arran d'un interessant debat que corre en aquestes pàgines a partir d'una afirmació del filòsof Gilles Deleuze, volem difondre, avui, un conjunt de vídeos del Fòrum Indigestió de l'any passat en què es debat sobre la cultura. El primer compta amb un diàleg entre Pau Llonch i Xavier Marcé. Pau Llonch, cantant del grup de rap Atversaris i militant de la cultura més crítica i combativa, rebat la noció de cultura lligada al mercat i als empresaris i indústries culturals... llegeix +

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco...

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Gestió de les Arts Escèniques...

Us presentem dues guies de referència imprescindibles per a la feina diària de programadors i responsables d’organismes i equipaments públics, responsables de polítiques escèniques de les diferents administracions, i per a qualsevol professional que treballi en el sector de les arts escèniques.

La primera és la 'Guía legal y financiera de las artes escénicas en España', editada per l’ Instituto Autor de la SGAE i elaborada per Jaume Colomer, consultor especialitzat en arts escèniques, investigador i docent. L’objectiu és orientar sobre el marc legal i financer de les arts escèniques.

Inclou els apartats següents: una anàlisi de l’evolució històrica, situació actual i reptes de futur del sector; una explicació del marc jurídic amb una recopilació de la les principals lleis i normes vigents a escala internacional, estatal i autonòmica; una relació dels models i fonts de finançament atorgades des dels diferents nivells administratius, així com una explicació de les fórmules de finançament (s’hi inclouen tant les fórmules tradicionals com d’altres emergents o desconegudes en el nostre entorn); finalment, una recopilació de les principals ajudes públiques tant autonòmiques com estatals (subvencions, ajudes reintegrables, premis i beques) i dels programes europeus i internacionals.

Apunts #8

De territoris i ateneus compartint disciplines.Carme Rodriguez Torns. Carmemix

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of...

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la...

Tipus: Notícia
Autor: Calvo, Lluís
Etiquetes: 
Etiquetes: 
El filòsof Gilles Deleuze

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura... llegeix +

La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Tipus: Notícia
Autor: Calvo, Lluís
Categories: 
Etiquetes: 
Robert Levine, autor del llibre Parásitos

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió... llegeix +

Informes d'Eunamus (European National Museus)...

Eunamus (European National Museus)  és un projecte de la Comissió Europea i una plataforma d’investigació i recerca acadèmica que té per objectiu proporcionar coneixements, reflexions i experiències sobre les trajectòries històriques, la situació actual i els reptes de futur dels museus nacionals europeus, així com estudis comparatius entre països. La finalitat és arribar a conclusions comunes i consensuades sobre quin ha de ser el paper d’aquests museus i com poden contribuir al canvi social.

Aquest projecte triennal ha finalitzat aquest mes de gener i us presentem dues de les publicacions que ha generat. 

Revista G+C núm. 15 sobre mecenatge cultural...

La revista G+C, sobre gestió cultural a Espanya i Amèrica Llatina, abandona el format paper i es presenta a partir d’ara en un format electrònic i gratuït.  

El número que inaugura aquesta nova etapa està dedicat al mecenatge cultural. Inclou entrevistes i articles de fons on es debat sobre els models actuals de mecenatge; les aliances culturals i la coordinació entre administracions públiques, institucions culturals i empreses; el fenomen del crowdfunding, i la ‘marca Espanya’. S’inclouen també experiències de mecenatge cultural a la ciutat de Buenos Aires i a Portugal, així com una interessant investigació sobre el micromecenatge com a model de producció cultural on s’hi analitzen les pràctiques col·laboratives i el crowdfunding en la producció audiovisual.

Culture Unbound : «Objectivació, mesurament i...

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Apunts #7

Aplicaciones tecnológicas para museos en 2013 / Rodrigo Burgos
Practicando cultura (23 gen. 2013)

"Los museos se están dando cuenta de que son la llave en la apertura de la puerta del pensamiento crítico de la sociedad"

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.

De blocs i de webs

Tipus: Notícia
Autor: Calvo, Lluís
Categories: 
Etiquetes: 
De blocs i de webs

Tres webs d'interès sobre gestió cultural: La Yogurtera, Gestion cultural para novatos i Konzepte.

Als dos primers (La Yogurtera i Gestion cultural para novatos)  hi trobareu reflexions i, sobretot, consells sobre aspectes de la gestió cultural com muntar una empresa, sortides professionals de la gestió cultural o l'elaboració d'un currículum, tot plegat des de l'enfocament pràctic i amb la voluntat d'ajudar i aconsellar els qui s'inicien en aquest món, o bé adreçant-se també a aquelles persones bregades en la gestió cultural però que volen d'emprendre un nou projecte.

El tercer web que us proposem pertany a una empresa cultural ubicada a Centelles: Konzepte. En el seu bloc, http://www.konzepte.cat/bloc/ hi ha algunes reflexions interessants que marquen l'esperit i la trajectòria del projecte, i que van més enllà de la mera oferta d'uns productes determinats... llegeix +

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código...

Es tracta d'un document escrit amb la modalitat booksprint en que s'aplega un grup de persones durant uns dies per a produir un llibre de forma col·laborativa mitjançant un procés dinamitzat i facilitat amb l'eina booki.cc. En aquest cas el projecte va ser promogut pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la presència de diverses persones molt actives en el marc de la “cultura lliure” a l'Estat Espanyol.