Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Key concepts in creative industries

Obra que presenta un llistat de quaranta-dos conceptes clau en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i els analitza en profunditat. Els autors són John Hartley, Jason Potts, Stuart Cunningham, Terry Flew, Michael Keane, John Banks, tots reconeguts experts australians de diversos camps de coneixement: estudis culturals, comunicació, economia i indústries creatives. De cada concepte s’hi explica la història del terme, els debats i les tensions associades al seu ús i alguns exemples de com s’apliquen a les indústries creatives de tot el món. El volum proporciona una anàlisi actualitzada i interdisciplinària de les qüestions clau que afecten a les indústries creatives.

New Report Culture & Creative Industries in Germany 2011

The new monitoring on selected economic fundamentals of the culture and creative industries appeared.

Monitoring of Selected Economic Key Data on Culture and Creative Industries 2011” is the third report commissioned by the German Federal Ministry of Economics and Technology (BMWI), continuing the initiative to establish a monitoring mechanism for reporting on current economic data of the culture and creative industries.

The report was prepared by Michael Soendermann from the Office for Culture Industries Research in Cologne/Berlin. It describes the situation of culture and creative industries in Germany from 2009 to 2011.

Gamificación en las artes escénicas

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial...

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.

Obert per reflexió. Laboratori de treball en xarxa i...

Us presentem aquesta interessant publicació que és resultat del projecte ‘Obert per reflexió’. Es el primer projecte del Centre d’Art Tarragona i es va plantejar com un laboratori de treball col·laboratiu amb l’objectiu d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. Va convidar a institucions, col·lectius, projectes i agents artístics i culturals del territori i es va plantejar com un espai de trobada organitzat al voltant de tres eixos: la comunicació, l’educació i la participació. Durant sis setmanes (del 21 de novembre al 25 de gener de 2012) s’hi van proposar diferents sessions de treball amb la intenció de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.

El repte de crear i fidelitzar publics. Joaquim Aloy

Article de Joaquim Aloy publicat al número extraordinari que la «Revista de Catalunya» va dedicar a les polítiques culturals. Aloy explica què es pot fer perquè la cultura (el teatre, la música, les biblioteques...) arribi al màxim nombre de ciutadans possible,  explica que s'està fent i què es pot fer per intentar crear nous públics i mantenir els que ja tenim, etc.  Aquest és l'eix central de l'article, on trobarem sobretot molts exemples d'experiències reeixides en la recerca i fidelització de públics, experiències que es poden considerar bones pràctiques. Tanmateix,  insta a les diferents administracions a explorar i treure el màxim rendiment de la transversalitat entre els àmbits de la cultura, l’educació, la joventut, el benestar social, la immigració, la participació ciutadana...; a la cooperació i el treball en xarxa entre les institucions, els equipaments i la iniciativa privada, i a qüestionar, replantejar, innovar, transformar i adaptar les polítiques i els equipaments a la nova realitat.

Musiques actuelles: ça part en live

Aquesta obra descriu l’estructura i els models de funcionalment del sector de la música moderna en viu a França. Descriu com s’organitza el sector, quins són els models econòmics que el regeixen, els actors que hi participen i les relacions contractuals que el regulen.

Els autors, Gérôme Guibert – doctor en sociologia i professor a la Sorbonne Nouvelle (Université Paris III) i investigador al laboratori CIM-MCPN – i Dominique Sagot-Duvauroux – doctor en economia i professor a la universitat d’Angers i investigador al GRANEM – assenyalen que el sector de la música en viu a França està gestionat per un conjunt heterogeni i divers d’empreses, petites i mitjanes i destaquen la importància del productor com a figura que proporciona ocupació als artistes.

Apunts #19

Apuntes sobre redes y remezcla creativa: una visión desde la gestión cultural. Angel Mestres, Mario Hinojos. Trànsit projectes

Influence and attraction: culture and the race of soft power...

Nou informe del British Council sobre les pràctiques i tendències globals en les relacions culturals internacionals i el poder tou. L’autor, John Holden, membre de l’equip de reflexió  britànic Demos, remarca la importància de la cooperació, l’intercanvi i l’enteniment mutu per sobre de la competència entre països. Considera que els governs han de ser conscients que la política i la cultura estan cada vegada més connectades i que la comunicació global és cada cop més veloç.

L’informe analitza les motivacions dels governs a l’hora de desenvolupar estratègies de política cultural internacional que poden ser ideològiques, comercials, polítiques o culturals; descriu les últimes tendències i estratègies en diplomàcia cultural i els actors que hi participen

Jo tenc un cinema - Al parc...

L’empresa que gestiona els cinemes Renoir a tota Espanya va decidir tancar, entre d’altres, el Renoir de Palma. Immediatament, un grup de ciutadans es va unir amb una idea comuna: no es podia permetre que Mallorca quedés sense les seves úniques sales íntegrament en versió original. Es va crear l’associació XarxaCinema, que va aconseguir realitzar les gestions necessàries per mantenir obert el cinema. Els associats van votar entre diverses opcions i van decidir anomenar-ho CineCiutat.

Aquí teniu un dels vídeo de la seva campanya de captació de nous socis #Jotencuncinema.

In defence of the public’s judgement. Alka Sehgal Cuthbert

 «If you want the public to engage with the arts, you can’t treat them with disdain», says Alka Sehgal Cuthbert.

It’s been an interesting time for the arts of late. A few weeks ago, Tate Britain opened its renovated galleries to reveal paintings hung in chronological order without information plates. Before that, the revamped Rijksmuseum re-opened and, like Tate Britain, it also had a new take on the hanging criteria for its art. Whatever the merits or otherwise of these particular attempts to re-present art to us, they do at least seem to be driven by an admirable impulse – to allow more space for people to develop their own interpretations of art works. This is certainly a welcome development for anyone interested in art.

Unfortunately, at a recent event called ‘What’s the point of art schools?’, a far less welcome trend was apparent.

La renovación de la Cooperación Iberoamericana....

Document que recull les ponències del seminari que, sota el mateix títol, es va celebrar a Madrid el 15 i 16 d’octubre de 2012 amb l’objectiu de reflexionar sobre quines noves estratègies cal aplicar a la cooperació iberoamericana per transformar-la i adaptar-la als canvis que s’estan produint en l’àmbit de la cooperació internacional i en la regió.

El seminari, organitzat en el marc de XXII Cumbre Iberoamericana de Cádiz per la Secretaría General Iberoamericana (SEGIB) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) va fixar un doble objectiu:

Estudi del sector audiovisual a Catalunya 2013

Una cinquantena d'empreses del sector audiovisual català estan des d'aquest dimecres agrupades en el nou Clúster de la Indústria Audiovisual de Catalunya amb la mirada posada en la creació de noves oportunitats de negoci.

La principal eina que dota de continguts i arguments al clúster és aquest document 'Estudi del sector audiovisual 2013', elaborat per la Taula d'Entitats pel Foment de l'Audiovisual a Catalunya durant el primer trimestre d'enguany amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Segons l’estudi, el sector audiovisual català, dins les àrees de cinema i televisió, aglutina a Catalunya gairebé 1.700 empreses, tot i que no arriben a 800 les que tenen un o més treballadors. En el període de crisi econòmica ha desaparegut bona part del teixit industrial audiovisual.

Study on the impact of the EU Prizes for culture

Es publica un informe en què s’avalua l’impacte dels quatre premis que atorga la Unió Europea en matèria de cultura:

  • Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural / Premis Europa Nostra (European Union Prize for Culture Heritage,  Europa Nostra Awards)
  • Premi D'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, Premi Mies Van Der Rohe, (European Union Prize for Contemporary Architecture / Mies van der Rohe Awards)
  • Premi de Literatura de la Unió Europea (European Union Prize for Literature)
  • Premi Unió Europea de Música Contemporània, Premi l’European Border Breakers (European Union Award for Contemporary Music, The European Border Breakers Awards)

Turismo cultural. Patrimonio, museos y empleabilidad

Aquest estudi fa un diagnòstic de l’oferta de museus de l’Estat espanyol i els considera un atractiu clau per millorar el potencial d’empleabilitat del sector turístic. Defineix també quins perfils professionals i quines estratègies de col·laboració són necessàries per consolidar el turisme cultural com a sector específic  del turisme. Publicat per l'Escuela de Organización Industrial de Madrid i elaborat per Nuria Morère Molinero i Salvador Perelló Oliver, professors d’Història i de Sociologia de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, els objectius específics d’aquest estudi són els següents:  

-       Analitzar l’evolució i situació actual del concepte turisme cultural des de la perspectiva dels seus models i polítiques de gestió i de les seves xarxes professionals;

"Mi papá es director de cine" d'Álvaro Germán...

Álvaro Germán Roda ha guanyat el V Concurso de Cortos de RNE amb el curt "Mi papá es director de cine".  El jurat del certamen l'ha destacat per ser un "retrato tierno y crítico del mundo del cine", segons ha dit Enrique González Macho, president de l'Academia de Cine i membre del jurat.

Evolución de los públicos de les organizaciones culturales y...

La Fundació Contemporánea ha presentat els resultats de l’Observatorio de la  Cultura corresponent al primer semestre de 2013. Atès que el nou programa de la Comissió Europea de finançament cultural Europa Creativa per al període 2014-2020 estableix com a prioritat estratègica el desenvolupament de públics, l’informe d’aquest semestre analitza alguns aspectes relacionats amb l’evolució dels públics de les organitzacions artístiques i culturals i la seva gestió.

L’informe és el resultat d’una enquesta de quinze preguntes formulades a un panel d’experts i professionals del sector cultural. Els resultats de les respostes es presenten segmentats segons dos criteris: el caràcter públic o privat de la organització i la seva tipologia (museus, espectacles, edició i centres).

 Els principals resultats han estat els següents:

  • Els museus són les organitzacions que més han augmentat els seus públics (6,9%), mentre que els espectacles són els que experimenten un major descens (4,8%);

«Popular music and cultural policy» International journal of...

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

The Value of presenting: a study of performing arts...

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

¿Quieres una aplicación?...

Desde 2011, o incluso desde mucho antes, se vienen enlazando diferentes estudios que analizan las posibilidades que tienen las Tecnologías de la Información y la Comunicación en el ámbito de la didáctica y la interpretación de los museos o cualquier otro espacio expositivo. También numerosos encuentros ponen de relieve la importancia que en los años venideros tendrán las innovaciones en este sentido.

Iniciativa interessant per fomentar l’òpera entre els joves

A Younger Theatre és un web britànic per a la promoció de les arts escèniques (i del teatre en particular) que ha engegat una iniciativa per fomentar l’òpera entre els joves de 18 a 26 anys. Els interessats han d’omplir un qüestionari i explicar perquè volen participar en el projecte. Als joves escollits se’ls regala una entrada per a assistir a una representació d’òpera i a una trobada posterior amb artistes i altres joves participants en el projecte. També se’ls convida a formar part d’un vídeo promocional de l’espectacle.

Es tracta d’una bona pràctica a tenir en compte per totes aquelles organitzacions artístiques que vulguin ampliar i/o fidelitzar el seu públic jove i adolescent. Resulta d’especial interès perquè els participants tenen l’oportunitat de socialitzar la seva afició amb altres joves de la mateixa edat i ampliar la visió de la seva experiència teatral amb les impressions proporcionades pels propis artistes.

The Digital Future of Creative Europe. Booz & Company

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

CultSurfing: connexió de projectes singulars...

Enguany es posa en marxa la primera edició del programa CultSurfing.Connexió de projectes singulars, impulsat per la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu catalogar, connectar i donar visibilitat a projectes culturals singulars dels Països Catalans. El procés per a presentar projectes ja està obert i es fa a través d’un formulari en línea que trobareu Aquí

Jo vull ser públic de la cultura

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

L’arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un...

A partir d'un acord entre l'editor, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya; la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i el mateix autor, ja és possible descarregar-se gratuïtament el llibre "L'arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un projecte integral", escrit per Santi Romero, arquitecte de la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Es tracta d'un llibre especialitzat en equipaments bibliotecaris que pretén ser un instrument per planificar i projectar de forma integral una biblioteca, a partir del treball comú entre arquitectes, bibliotecaris i usuaris.

L'art de la resiliència. Eduard Miralles. Editorial...

Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.

La British Library demuestra la viabilidad y el valor de su...

En estos momentos en que se cierran bibliotecas por razones económicas y en virtud de los recortes que a todos nos afectan, la Biblioteca Británica ha demostrado con datos el valor que aporta a la sociedad, incluso para aquellos que no hacen uso de sus servicios de manera directa.

Según la evaluación que facilita en un informe reciente –similar al que ya hiciera en 2003, antes de toda esta crisis- la labor de la biblioteca más importante del Reino Unido no sólo crea el valor social, humanístico, formativo de toda biblioteca, sino que su contribución a la sociedad británica también se traduce en valor económico para los usuarios y población en general.

Así, según los datos que recoge el informe, su valor económico es casi cinco veces superior a los costos que representa.

«Culture unbound»: ‘Current issues in european cultural...

La revista «Culture unbound: journal of current cultural research» publica dues noves seccions temàtiques. La primera, editada per Ferda Keskin, fa un diagnòstic de l’estat actual dels estudis culturals als diferents països europeus. La segona, editada per Fanny Ambjörnsson i Hillevi Ganetz examina la relació entre els estudis culturals i els estudis de gènere. Tots els articles provenen de la conferència ‘Current issues in European cultural studies’, celebrada el juny de 2011 a Norrköping (Suècia) amb l’objectiu de reflectir la heterogeneïtat de la recerca cultural contemporània.

'La ronda de nit' de Rembrandt o com atraure el...

Per anunciar la reobertura Museu Rijksmuseum d’Amsterdam és va fer una espectacular recreacióde l’obra'La ronda de nit' en un centre comercial.

L’edifici principal del Rijksmuseum va obrir les portes el passat dia 13 d’abril i l’obra mestra del pintor holandès Rembrandt van Rijn 'La ronda de nit' va  retornar a la seva antiga sala del Museu després d'una dècada d'obres de renovació dirigides pels arquitectes Antonio Cruz i Antonio Ortiz. 'La ronda de nit' és l'única obra que ha  tornat a ocupar el mateix lloc d'abans de la renovació.

El gasto en Ocio y Cultura en España 2013. Strategic...

La despesa familiar en cultura, oci i espectacles a Espanya va caure el 2011 fins a situar-se per sota dels nivells del 2006.  Concretament, el descens va ser del 4,3% respecte a l'any anterior. Ho revela aquest estudi de l’Strategic Research Center d’EAE Business School a partir de les dades de l'Institut d'Estadística i que calcula en 32.535 d'euros el que les llars espanyoles van invertir en aquest sector.

Catalunya és la tercera comunitat on més diners van gastar les famílies en béns culturals i d'oci, amb una despesa de 2.160 euros l'any de mitjana. Al davant de Catalunya hi ha Madrid i Navarra amb 2.459 i 2.239 euros de mitjana respectivament.

Informe sobre el impacto de la subida del IVA cultural en el...

L’Associació de Promotors Musicals (APM) i l'Associació de Representants Tècnics de l'Espectacle (ARTE) han presentat un informe sobre l'impacte en el sector de la música en directe que ha tingut la pujada de l'IVA cultural al 21%

l'Informe reflecteix les dades següents:

  • la reducció d'un 24% dels ingressos en taquilla (en els tres primers mesos de 2013)
  • la recaptació neta per venda d'entrades fins al passat 31 de març ha sofert un descens total del 27,51%,, amb un màxim en aquest darrer mes del 42,19%.
  • el tancament del 25% d'empreses del sector, perdent-se 500 llocs de treball directes i milers de temporals i indirectes, i s’han reduït salaris. Això també ha provocat que la despesa en Seguretat Social hagi augmentat uns 5 milions.
  • l'executiu ha recaptat 8.996.913,99 euros amb la pujada de l’IVA al 21%, però ha deixat d’ingressar 11.759.740,91 euros en IRPF, Impost de Societats o Seguretat Social. Així doncs, la recaptació fiscal de l’Estat ha caigut un total de 2.762.826,92 euros, segons l’informe.

Museos y Content Marketing. Hacia un nuevo modelo de...

Santos M. Mateos RusilloZER. Revista de Estudios de Comunicación, nº 34 (2013)

Los museos vienen aplicando, desde hace ya bastantes décadas, la teoría y práctica de la difusión cultural para generar contenidos culturales que faciliten la accesibilidad cognitiva y emocional de los visitantes a sus colecciones. Últimamente están apareciendo campañas y acciones de comunicación comercial que, lideradas desde los departamentos de comunicación de los museos, están creando unos contenidos cuyo objetivo final es publicitario, sirviéndose para ello de la técnica del Content Marketing. Este artículo presenta este nuevo modelo de generación de contenidos, mediante el análisis de algunos casos internacionales en los que se ha aplicado de forma exitosa.

Apunts #18

Country Crushes. Michelle Lhooq. The new inquiri

The creative industries. Culture and policy

El professor de comunicació de la facultat d’Indústries Creatives de la Queensland University of Technology de Brisbane (Austràlia), Terry Flew, presenta la seva última obra sobre l’evolució del concepte indústries creatives, els seus impactes econòmics i industrials, com també socials, polítics i culturals. D’altra banda, Flew adverteix que és necessari que els economistes proporcionin als polítics i gestors dades sobre el rendiment econòmic d’aquestes indústries, però reivindica que s’avaluïn també des d’un punt de vista teòric, ideològic i polític. Considera que la relació entre indústries creatives i la universitat també hauria d’estar marcada per aquesta doble vessant empresarial i intel·lectual.

L'Era de la degradació de l'art : poder i política...

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

En marxa Movistar Artsy, una plataforma per a emprenedors...

Sota el lema «Petits festivals que neixen de grans idees», la companyia Telefónica ha posat en marxa la plataforma en línea Movistar Artsy, la qual vol fomentar l’emprenedoria en el sector cultural mitjançant el recolzament de festivals de petit format i trobades culturals a Catalunya de qualsevol disciplina.

Les persones i col·lectius interessats han de registrar les propostes al web i pujar un vídeo d’un minut on s’explica el projecte. Fins al 25 d’agost les propostes estaran sotmeses a votació popular al portal, i Telefónica n’ajudarà a impulsar les tres primeres aportant la infraestructura i la tecnologia necessàries per tirar-les endavant. En concret, la companyia telefònica ajudarà els concursants amb la pàgina web, amb la connectivitat amb els mitjans de comunicació així com en la producció, és a dir, el muntatge de l'escenari, el ticketing i la promoció.

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si...

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

Internacionalización de las industrias culturales y...

La Fundació Alternativas presenta aquest estudi, coordinat per Fernando Rueda, sobre el potencial d’internacionalització de les indústries culturals i creatives (ICC) de l’Estat espanyol. Segons els autors, Javier Celaya, fundador de diverses empreses de comunicació i noves tecnologies,  i els economistes Pau Rausell Köster (Universitat de València) i Anna Villarroya Planas (Universitat de Barcelona), el sector de les ICC és un dels pocs que es troben en una bona situació per poder superar l’actual crisi econòmica perquè els seus productes tenen un elevat grau d'innovació tecnològica, el teixit empresarial està composat majoritàriament per petites i mitjanes empreses (que són les principals generadores d’ocupació), i el seu capital humà és més qualificat que a d’altres sectors. A més, aquest sector no requereix grans inversions a llarg termini per ser productiu. Té una gran repercussió en l’economia digital i pot jugar un paper important en la política exterior així com en la imatge del país.

Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?...

El passat dia 30 d'abril es va celebrar el Seminari “Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?” a càrrec del Professor de Sociologia João Teixeira Lopes (Universitat de Porto – Facultat de Lletres) i organitzat pel Centre d'Estudis sobre Cultura Política i Societat (CECUPS)
El seminari es  va focalitzar en la instrumentalització de la cultura com a mòbil per a la planificació estratègica i la creació de consens, posant en evidencia les estratègies que les ciutats desenvolupen en un context de competitivitat global. Teixeira Lopes  va abordar la problemàtica partint d'una anàlisi crítica de la relació entre "classes, territoris, districtes i indústries creatives" i  va proposar un model d'usos de la cultura a l’espai públic urbá basat en un concepte alternatiu de democràcia cultural.

What is a Museum?...

Tegan Kehoe | Createquity

The whole idea of museums as art institutions is based on an implicit assumption that art museums are typical of all museums. It’s true that the traditional mores of a museum atmosphere – quiet, solemn, reflective, reverent – are based in the heritage of art museums. However, museums are much more diverse than that. Of the museums that were accredited by the American Association (now Alliance) of Museums as of 2012 (which is a small sample of the museums in the US), 10% were general or multidisciplinary, and 8% were focused on natural history or anthropology. Science and technology museums, children’s museums, and many history, anthropology, and natural history museums define their goals very differently than a traditional art museum. For example, the Association of Science-Technology Centers says, “Science centers encourage the innate curiosity that resides in all of us, providing opportunities for education, awareness of social and global issues, even recreation.” Many museums are arts institutions, but the term “arts” is inadequate to describe the breadth of the museum field.

For this reason, museums are often described as cultural institutions, rather than arts institutions. 

Arts included in wellbeing measures

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

Crisi, cultura, sector cultural i desobediència

Jordi OliverasNativa

El passat divendres 10 de maig vaig participar a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que portava per títol “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”. Abans de la xerrada vaig publicar uns apunts al meu bloc buscant contrastos per a polir la intervenció. Ara, un cop passat, reelaboro una mica aquelles idees incorporant algunes coses sorgides de l’experiència.

Quin és el problema?

La preocupació que sembla recollir el títol de la taula és lògica, la qüestió de la davallada de recursos per la cultura en els darrers anys és un problema real que angoixa a molta gent (artistes, gestors, empresaris,…) i ens fa preguntar-nos per la sostenibilitat del que hi havia. Però alhora, tal com es presenta, sembla assumir un parell de supòsits enganyosos que convé atendre abans de buscar respostes:

The contribution of the arts and culture to the national...

Informe en què s’analitza els impactes de la cultura i les indústries creatives en l’economia del Regne Unit. Es tracta d’un encàrrec de l’Arts Council of England (ACE) al Centre for Economics and Business Research (CEBR) per conèixer la contribució directa del sector cultural als indicadors macroeconòmics nacionals – producte interior brut (PIB) o valor afegit brut (VAB), taxa d’ocupació i despesa a les llars – així com les contribucions indirectes a d’altres sectors com el turisme, la indústria o el comerç. L’estudi forma part d’un dels eixos estratègics de l’ACE – aconseguir que la inversió en cultura sigui sostenible i contribueixi al desenvolupament i la innovació – i es basa en dades quantitatives proporcionades per l’Oficina Nacional d’Estadístiques i en dades qualitatives extretes d’entrevistes en profunditat a agents dels diferents sectors.

«Soterrem les vies» : Música per reivindicar el soterrament...

Des de l’any 2000, un seguit d’entitats de la ciutat treballen plegades a la plataforma ‘L’Hospitalet sense vies’ reivindicat el soterrament de les vies a la ciutat, un projecte aprovat però que està totalment aturat, l’Escola de Música i entitats musicals de la ciutat es van afegir l’1 de juny a la reivindicació amb accions musicals a quatre de les passarel·les que travessen les vies. 

Strategic management in the arts

Us presentem un nou manual de gestió estratègia que incideix en la necessitat d’instaurar una nova manera de pensar més innovadora i emprenedora a les organitzacions artístiques i culturals. L’autora, Lidia Varbanova, professora del Department of Management de la John Molson School of Business de la Concordia University de Canadà, aprofita la seva àmplia experiència com a docent i consultora de projectes internacionals per elaborar aquest manual que convida al gestor a aplicar la visió estratègica en totes les fases de la seva gestió. També insisteix en què cal estar molt atents als canvis i a les dinàmiques externes de cara a preparar a l’organització per actuar de manera adequada i aprofitant totes les seves capacitats i recursos.

Un nou espai de recursos en línia de Trans Europe Halles...

La xarxa europea d'espais culturals independents Trans Europe Halles presenta una base de dades en línia de i per a operadors culturals independents que vulguin compartir experiències, recursos i coneixements. Tots els operadors poden proporcionar i obtenir informació útil accedint a la pàgina de recursos (Resource page) que inclou un motor de recerca i apartats temàtics: Com gestionar un centre cultural, Intercanvi i mobilitat, Sostenibilitat, Pràctica artística i Assessorament.

MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares. Núm 2, 2013...

Ja podeu consultar el segon número de la nova revista de museologia portuguesa «MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares» que analitza els museus des del terreny de la recerca i la reflexió interdisciplinària. Publica articles en portuguès i en espanyol i vol fomentar el diàleg entre els països de l’àrea d’influència lusòfona i hispana.

Presentació del programa de lectura de l’estiu 2013 de la...

Vídeo que enregistra el record mundial de dominó amb llibres en l’impactant edifici de la Biblioteca Pública de Seatle. Després de set hores i cinc intents, una de les voluntàries aconsegueix recollir l’últim dels 2.131 llibres que conformaven aquest dominó literari. Sens dubte, una original manera de presentar el programa de lectura d’aquest estiu de la biblioteca.

Aprovada la Declaració de Hangzhou...

El passat 15 i 17 d’abril es va celebrar a Hangzhou (Xina) el congrés internacional «Cultura clau per al desenvolupament sostenible» organitzat per la Unesco sobre el paper de la cultura en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. La cita va concloure amb l’aprovació de la « Declaració de Hangzhou», subscrita per tots els participants (governs nacionals i locals, experts, artistes i representants de la societat civil organitzada).

Aquesta declaració insta a reconèixer que la integració de la dimensió cultural en les accions encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Lectura i comunitat

(Text que recull la intervenció de Marina Garcés el passat 6 de maig a la  Vª Jornada de Foment de la Lectura a El Prat del Llobregat)

Lectura i desig de comunitat

És interessant veure com en un moment de destrucció de la vida col·lectiva i d’assetjament a les persones com el que estem vivint, la lectura i potser més encara l’escriptura, reapareixen com una pràctica que fa comunitat o, més aviat, que organitza i articula comunitats molt concretes: grups de lectura, biblioteques populars, col·leccions digitals, punts d’intercanvi de llibres, llibreries petites, especialitzades i alternatives, projectes editorials independents vinculats a grups d’aficionats a determinades corrents o pràctiques literàries, blogs, plataformes, etc. A l’hora, a les institucions tradicionals (escoles, universitats, espais familiars) cada cop es llegeix menys, o amb més dificultat.