Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Culture et développement durable: il est temps d’organiser...

Jean-Michel Lucas és doctor en Ciències Econòmiques, professor a l’Université Rennes i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a l’administració francesa, entre d’altres, director general d’afers culturals i conseller del gabinet del ministeri de Jack Lang, entre d’altres. Dedica una part important del seu àmbit de treball a defensar els drets culturals de les persones. Sota el pseudònim de Doc Kasimir Bisou critica les polítiques públiques actuals que, segons ell, han convertit la cultura en un instrument al servei del desenvolupament econòmic.

Lucas analitza a 'Culture et développement durable' el paper que juga la cultura en el desenvolupament humà sostenible i reclama una nova ètica per a la intervenció pública en matèria de cultura.

Investir la culture. Actes du Forum d’Avignon Culture,...

El Forum d’Avignon és un laboratori d’idees que té per objectiu analitzar la relació entre la cultura i l’economia i proporcionar canals per a la reflexió dins l’àmbit internacional, europeu i local. Es va crear el  2006 amb el suport del Ministeri de Cultura i Comunicació francès i cada any organitza un fòrum internacional amb personalitats i professionals de la cultura, la política, les indústries creatives, l’economia i els mitjans de comunicació.

El llibre que aquí us presentem recull els debats i les conclusions del Forum d’Avignon 2011 titulat “Investir la culture”.  Al llarg de l’any el Lab del Forum d’Avignon prepara i encarrega estudis, entrevistes i enquestes amb les quals es treballen els temes que es discutiran en el fòrum. En l’edició del 2011 els eixos temàtiques que es van debatre van ser els següents:

Making sense of audience engagement

Aquest informe examina les estratègies i iniciatives desenvolupades per les companyies de dansa, teatre i música clàssica per augmentar el compromís del seu públic i fidelitzar-lo. Proposa també un nou model per a entendre millor el comportament del públic abans, durant i després de l’experiència artística.

L’informe encarregat per la San Francisco Foundation, una xarxa que actua com a viver d’organitzacions i iniciatives sense ànim de lucre i treballa per al desenvolupament comunitari de la badia de San Francisco, ha estat elaborat per Alan Brown i Rebecca Ratzkin  de la consultora WolfBrown

Revista de revistes #6

Arte, individuo y sociedad. Vol. 25, n. 1 (2013)

La cultura como agente de cambio social en el desarrollo comunitario
MORENO GONZÁLEZ, Ascensión (p. 95-110)

Ascensión Moreno, des de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, estudia els antecedents, l’evolució i la realitat actual del desenvolupament cultural comunitari (DCC). Analitza com s’integren els conceptes de ciutadania, participació i creativitat en els processos de treball comunitari, així como el paper que hi juguen els creadors. Explica també el marc metodològic i les fases de desenvolupament dels projectes DCC.

Public and private cultural exchange-based diplomacy: new...

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió

Colloque International Culture et Développement Durable:...

Ja podeu consultar les transcripcions i els vídeos de les ponències del Col·loqui Internacional sobre Cultura i Desenvolupament Sostenible celebrat a Paris el 22 i 23 de novembre de 2012, organitzat pels ministeris de cultura de França i del Québec. Hi van participar més de 300 artistes, investigadors, experts, professionals i responsables polítics, així com representants d’organitzacions internacionals amb l’objectiu de presentar pràctiques i experiències innovadores, crear noves fórmules de col·laboració i dissenyar estratègies per millorar els vincles entre la cultura i el desenvolupament sostenible.

Les Polítiques Culturals al món occidental...

Recomanem aquestes dues obres que us oferiran una panoràmica actual de la realitat de les polítiques culturals al món occidental.

La primera, 'Tendances et défis des polítiques culturelles: cas nationaux en prespective', presenta l’estat actual de les polítiques culturals a França, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Suècia, Quebec i País de Gal·les i Escòcia. Cada informe inclou un resum de les principals dades sociodemogràfiques, politicoeconòmiques i culturals del país, enumera les intervencions més destacades en matèria de cultura, i exposa els problemes, dèficits i reptes a superar. Elaboren els informes reconeguts especialistes europeus com Vincent Dubois (França) o Sara Selwood  (Anglaterra). L’encarregat de l’informe espanyol és Emmanuel Négrier, que assenyala com a reptes principals per a l’Estat: la gestió de la descentralització i la diversitat cultural, d’una banda, i garantir la democratització cultural dins el context polític i econòmic actual, de l’altra. S’hi inclou també un apartat dedicat a analitzar les accions i polítiques culturals desenvolupades per institucions internacionals com Unesco, el Consell d’Europa, la Unió Europea i l’Organització Internacional de la Francofonia.

Cultura crítica i indústries culturals: el debat

Gràcies a un comentari de Jordi Oliveras, arran d'un interessant debat que corre en aquestes pàgines a partir d'una afirmació del filòsof Gilles Deleuze, volem difondre, avui, un conjunt de vídeos del Fòrum Indigestió de l'any passat en què es debat sobre la cultura. El primer compta amb un diàleg entre Pau Llonch i Xavier Marcé. Pau Llonch, cantant del grup de rap Atversaris i militant de la cultura més crítica i combativa, rebat la noció de cultura lligada al mercat i als empresaris i indústries culturals.

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco...

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Gestió de les Arts Escèniques...

Us presentem dues guies de referència imprescindibles per a la feina diària de programadors i responsables d’organismes i equipaments públics, responsables de polítiques escèniques de les diferents administracions, i per a qualsevol professional que treballi en el sector de les arts escèniques.

La primera és la 'Guía legal y financiera de las artes escénicas en España', editada per l’ Instituto Autor de la SGAE i elaborada per Jaume Colomer, consultor especialitzat en arts escèniques, investigador i docent. L’objectiu és orientar sobre el marc legal i financer de les arts escèniques.

Inclou els apartats següents: una anàlisi de l’evolució històrica, situació actual i reptes de futur del sector; una explicació del marc jurídic amb una recopilació de la les principals lleis i normes vigents a escala internacional, estatal i autonòmica; una relació dels models i fonts de finançament atorgades des dels diferents nivells administratius, així com una explicació de les fórmules de finançament (s’hi inclouen tant les fórmules tradicionals com d’altres emergents o desconegudes en el nostre entorn); finalment, una recopilació de les principals ajudes públiques tant autonòmiques com estatals (subvencions, ajudes reintegrables, premis i beques) i dels programes europeus i internacionals.

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of...

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la...

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.

La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió.

Informes d'Eunamus (European National Museus)...

Eunamus (European National Museus)  és un projecte de la Comissió Europea i una plataforma d’investigació i recerca acadèmica que té per objectiu proporcionar coneixements, reflexions i experiències sobre les trajectòries històriques, la situació actual i els reptes de futur dels museus nacionals europeus, així com estudis comparatius entre països. La finalitat és arribar a conclusions comunes i consensuades sobre quin ha de ser el paper d’aquests museus i com poden contribuir al canvi social.

Aquest projecte triennal ha finalitzat aquest mes de gener i us presentem dues de les publicacions que ha generat. 

Revista G+C núm. 15 sobre mecenatge cultural...

La revista G+C, sobre gestió cultural a Espanya i Amèrica Llatina, abandona el format paper i es presenta a partir d’ara en un format electrònic i gratuït.  

El número que inaugura aquesta nova etapa està dedicat al mecenatge cultural. Inclou entrevistes i articles de fons on es debat sobre els models actuals de mecenatge; les aliances culturals i la coordinació entre administracions públiques, institucions culturals i empreses; el fenomen del crowdfunding, i la ‘marca Espanya’. S’inclouen també experiències de mecenatge cultural a la ciutat de Buenos Aires i a Portugal, així com una interessant investigació sobre el micromecenatge com a model de producció cultural on s’hi analitzen les pràctiques col·laboratives i el crowdfunding en la producció audiovisual.

Culture Unbound : «Objectivació, mesurament i...

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.

De blocs i de webs

Tres webs d'interès sobre gestió cultural: La Yogurtera, Gestion cultural para novatos i Konzepte.

Als dos primers (La Yogurtera i Gestion cultural para novatos)  hi trobareu reflexions i, sobretot, consells sobre aspectes de la gestió cultural com muntar una empresa, sortides professionals de la gestió cultural o l'elaboració d'un currículum, tot plegat des de l'enfocament pràctic i amb la voluntat d'ajudar i aconsellar els qui s'inicien en aquest món, o bé adreçant-se també a aquelles persones bregades en la gestió cultural però que volen d'emprendre un nou projecte.

El tercer web que us proposem pertany a una empresa cultural ubicada a Centelles: Konzepte. En el seu bloc, http://www.konzepte.cat/bloc/ hi ha algunes reflexions interessants que marquen l'esperit i la trajectòria del projecte, i que van més enllà de la mera oferta d'uns productes determinats.

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código...

Es tracta d'un document escrit amb la modalitat booksprint en que s'aplega un grup de persones durant uns dies per a produir un llibre de forma col·laborativa mitjançant un procés dinamitzat i facilitat amb l'eina booki.cc. En aquest cas el projecte va ser promogut pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la presència de diverses persones molt actives en el marc de la “cultura lliure” a l'Estat Espanyol.

El micromecenatge: almoina o revolució?

El debat al voltant del mecenatge continua. No hi ha dubte que un dels eixos principals del debat cultural se centra avui en l'accés als continguts i també en les formes de finançament. Doncs bé, paga la pena comentar l'article "¿Financiación alternativa o limosna moderna?", signat per Eduardo Guillot al diari Levante, en què es paerla de crowdfunding.

Informe: Government honours for artists...

L’informe número 44 de la col·lecció D'Art Report de la Federació Internacional de Consells de les Arts i Agències Culturals (IFACCA) té per objecte proporcionar una visió general dels diferents sistemes de gestió que utilitzen els governs per atorgar premis als artistes.

Licensing music works and transaction costs in Europe

Aquest estudi elaborat per la consultoria europea independent KEA – especialitzada en cultura i indústries creatives – analitza els mercats de música digital a tres països europeus (Regne Unit, Espanya i la República Txeca) i els costos de transacció que han d’assumir els serveis proveïdors per obtenir les llicències de distribució.

Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo...

Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.

Guide and Toolkit for Audience Research at Festivals and...

Audiences London

Measuring and evidencing the impact of an outdoor event can be harder than with other artforms, because of often widespread locations and the fact that many such events are unticketed.

 We have produced a new set of guidelines with an associated toolkit for audience research at outdoor events. 

Planificació cultural municipal

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí

¿Funciona el crowdfunding cultural en España? Una...

[ANOTACIONES]

Revisando entre los contenidos de los siempre imprescindibles amigos deDosdoce, llegamos inquietos, al igual que ellos, a un más que interesante ejercicio que el Laboratorio de innovación de RTVE está realizando en últimas fechas. Se trata de una serie herramientas de visualización de datos que acompañan las investigaciones de a algunos de su reportajes y que es posible consultar directamente en su web: http://lab.rtve.es

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat...

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012  realitzat per la Subdirecció General d’Estadístiques i Estudis de la Secretaria General Tècnica.

L’Anuari s’estructura en tres blocs. En el primer s’inclouen les estimacions que afecten a diferents sectors culturals: ocupació i empreses, finançament públic i privat, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament i hàbits culturals. En el segon s’ofereix la informació sectorial de caràcter més específic: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibres, arts escèniques, música, cinema i vídeo. En el darrer s’analitza l’impacte global de la cultura en el seu conjunt sobre l’economia, oferint indicadors sobre la seva aportació al PIB espanyol.

El Cercle fa pública la Declaració de Catalunya per la...

El Cercle de Cultura acaba de publicar el document 'Declaració de Catalunya per la Cultura : les línies vermelles de la cultura a Catalunya' que subscriuen les principals entitats del país, des de la Unió de Músics, fins l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, passant per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya o l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, en què  presenta deu punts que considera imprescindibles per assegurar el futur del sistema cultural català.
Entre les reclamacions demanen una llei de mecenatge, un marc jurídic específic per a la cultura que asseguri una correcta separació de les activitats culturals realitzades sense afany de lucre, d'aquelles que tenen vocació empresarial, una reducció de l'IVA i un pla nacional que promogui i faciliti l'exportació de continguts culturals.

Grup de treball: Membres residents a Catalunya

La Creació Mai Dorm


El 25 de gener de 2024,  la Fundació Interarts, juntament amb l’APGCC – Associació de Profesionals de la Gestió Cultural de Catalunya, la Fundación Kreanta i Tránsit Projectes, va celebrar al CERC – Centre d’Estudis i Recursos Culturals l’esdeveniment de presentació del llibre “La Creació Mai Dorm” de Chus Cantero.

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural


La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

Nou web que aglutina les subvencions culturals de totes les...


 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

Estem perdudes, però no tant: 10 propòsits d’any nou per fer...


 
Recull d’intervencions mítiques a l’Assemblea #7 amb l’Última Merda a Interacció 2023.
Elaine Grayling, Nil Martín, Judit Martínez Gili, Abril Pérez Mitchell.
 
 

Si alguna cosa fem a l’Última Merda, és posar-nos imaginatives, hipotètiques, divertides, per repensar la merda que ens esquitxa, posant el focus en tot allò del camp cultural que no funciona i convidant tothom a enfangar-se per canviar les coses. La nostra màxima: reflexionar a partir de l’acció i activar el canvi a través de la reflexió.

Una presència escassa de la dona en les programacions de la...


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. L'anàlisi parteix d'una base de dades que s'ha incrementat respecte de l'any passat fins arribar a més de 2.200 concerts, tot i que es repeteix la dificultat en l'accés a les dades dels equipaments. La principal conclusió de l'informe és que el 2022 es va produir un increment d'activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s'atribueix a la recuperació postpandèmia. El sector encara és molt masculí segons l'informe, el repertori de les compositores representa només el 5,5% en el global de la música culta interpretada.

Els joves fan, els joves creen, els joves programen


La 19a edició de les Jornades Interacció, titulades ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, van donar veu a prop d’una trentena de veus i projectes joves.

Gràcies a la selecció de La Sullivan, que comissariava les jornades, vam poder conèixer una vintena llarga d’alguns dels projectes culturals joves més interessants del país. Festivals de música, companyies de teatre, però també projectes vinculats a la comunicació, al pensament, a l’activisme, talents show, col·lectius de reflexió i mil idees més. Algunes d’elles tenen un vessant empresarial, d’altres són autogestionades i funcionant de manera horitzontal.

Estadística i comptes de les empreses culturals. 2021


L'Idescat ofereix una estadística de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses de l'àmbit cultural, que permet conèixer de manera precisa i fiable la dimensió econòmica i l'evolució anual d'aquest sector.
 

El volum de negoci del sector cultural de Catalunya va ser d'11.460 milions d'euros l'any 2021. El sector va generar un valor afegit brut de 4.418 milions d'euros i va donar ocupació a 109.911 persones.

La biennal nòmada europea se celebrarà en onze municipis...


Manifesta aborda certs temes crítics globals des del punt de vista d’una ciutat o regió europea amfitriona que, en el cas d’aquesta edició, és Barcelona i les onze ciutats metropolitanes. Els temes principals de la biennal seran ‘Imaginant futurs’, ‘Cuidar i ser cuidats’ i ‘Equilibrant conflictes’
 

230801_biennal_dart_manifesta_web.jpgLes Tres Xemeneies, el futur hub audiovisual de la Generalitat, que s’obrirà al públic per primer cop; el monestir de Sant Cugat, emblema del llegat medieval català, i la casa Gomis, a tocar de l’aeroport, símbol del patrimoni amenaçat seran algunes de les seus principals de la biennal Manifesta 15, que tindrà com a nucli l’antiga editorial Gustavo Gili de Barcelona. La biennal Manifesta 15, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024,

Augmentar un 10% la participació de la població en la vida...


 
La regió metropolitana de Barcelona es dota d'un nou full de ruta que preveu incrementar un 10% la participació cultural. Tot i que encara està lluny de poder articular-se administrativament, a poc a poc la denominada Barcelona dels cinc milions fa passes endavant per consolidar-se.
 

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per...


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Creadors joves: quines són les seves demandes?...


Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

XVIII Fòrum Auriga


 

 

Els propers dies 24 i 25 de novembre celebrem el XVIII Fòrum Auriga a Lloret de Mar (Capital de la Cultura Catalana).
 

Us podeu descarregar el programa aquí
 

Trobareu el programa al web de la revista Auriga on també us podeu inscriure si esteu interessats: www.auriga.cat
 
 
 

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Workshop en transformació àgil: 24 i 25 de novembre,...


L'única formació en agilitat dissenyada específicament per a professionals de l'àmbit cultural, desenvolupada des de l'experiència i adaptada a les necessitats i reptes particulars dels sectors culturals i creatius.

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades...


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Ajuts a la creació jove de la Fundació Felícia Fuster...


 
Del 06 de novembre de 2023 al 20 de desembre de 2023
 
 

La Fundació Felícia Fuster convoca a joves artistes residents a Catalunya que estiguin cursant l’últim curs dels estudis d’art de les escoles públiques d’Arts Plàstiques i Disseny i/o Facultat de Belles Arts (o que faci dos anys com a màxim que hagin acabat els estudis) a la "XVII Edició Ajuts a la jove creació d'arts visuals Felícia Fuster" 2023-2024.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

Cicle de Debats KULT - Tardor 2023...


Arriba un nou cicle de debats KULT!
 

Aquesta tardor des de la cooperativa KULT seguirem debatent sobre com encarar el col·lapse cultural i social a partir de la cultura comunitària. Ho farem en tres debats a La Seu d'Urgell, Barcelona i Valls.

Dissabte 28 d'octubre

"Nous imaginaris culturals i resistències rurals" a la Llibreria El Refugi (La Seu d’Urgell)

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu