Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Dansa i diversitat

Stephanie  Burridge [ed.] |  Charlotte Svendler Nielsen [ed.]

Les arts poden tenir un paper essencial a l'hora d’encoratjar les persones amb necessitats especials a través de diverses iniciatives artístiques. L’objectiu, estimular i apreciar les pròpies capacitats mitjançant llibertat que confereixen els espais experimentals creatius.

Hi ha un model de pedagogia inclusiva, cada vegada més activa, que promou l’aprenentatge de la dansa i d’altres arts, d’una manera equitativa en la diferència dins els marcs educatius. Al mateix temps, són cada cop més els coreògrafs que treballen amb la diversitat, per inspirar al mateix temps la creativitat per mitjà de projectes comunitaris.

Indicadors per a una nova relació. L'Índex de Relació...

Bruno Dosseur | AMSCTI

La qualitat i la relació entre públic i institució, és difícil de mesurar segons els indicadors habituals. Però podem fer una avaluació basada en el temps que dura la relació dels públics amb els centres culturals, fent ús de l'Índex de Relació Cultural.

Bruno Dosseur, és director de Le Dôme - Relais d’sciences, un espai entre la recerca i la mediació cultural i científica, i aquesta és  la seva proposta:

Repensar la cultura europea

Anne-Marie Autissier | Éditions de l’attribut

Una Europa rica i diversa culturalment ha sigut raptada lentament pel Zeus de la globalització i el neoliberalisme.I ara, més que mai, cal reinventar la relació d’Europa amb la cultura. Tots els ponts construïts i els murs derruïts, ara s’aixequen davant la incapacitat de gestionar els conflictes del nou segle amb els principis dels quals sempre havia fet bandera. Ens trobem davant una Europa que caldria repensar, i hauria d’apostar més que mai per la cooperació cultural i una consciència inclusiva, que podria ajudar a la resolució dels conflictes actuals.

La cultura i la creació, puntes de llança de la innovació

 Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat i els atacs no s’aturen. Això no obstant, la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea ha presentat ‘The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors’. Es tracta d’un informe d’un dels grups de treball basats en la fórmula de cooperació Open Method of Coordination. En el marc del Pla de treball per la Cultura (2015-2018), els debats d’aquests d’experts dels estats membres han portat a col·lació la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa, ja que “they generate considerable economic wealth and form European identity, culture and values” (p. 11).

Una altra Sant Jordi és possible

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?

Hi ha alguna cosa nova a dir sobre Barcelona?

Mari Paz Balibrea | Palgrave Macmillan

El llibre fa servir el cas de la ciutat de Barcelona per a teoritzar sobre ciutadania i transformació cultural, argumentant que la lògica econòmica i política de la ciutat creativa, vinculada a la cultura, és un paradigma clau per comprendre com es defineix la ciutadania en el context urbà neoliberal.

Tensions entre la creació artística i els Drets Humans

European union agency for fundamental rights

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.

'Territori Contemporani'. Capítol 4

Al quart capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 1 d'abril de 2018, el punt de partida és Can Manyé a Alella. Es tracta d'un equipament públic, dedicat a la creació i difusió de l'art, la cultura i el pensament contemporanis, amb atenció especial al territori i la poesia.

Coneixem l'artista Pere Llobera. Per ell, ser artista no és només una passió, sinó també un treball.

Firar-se la ciència

Aprendre ciència pot ser una experiència ben divertida. A l’entrada del passat 6 d’abril us parlàvem de la pàgina web surtderecercapercatalunya.cat, que agrupa aquelles opcions d’oci del territori que cerquen acostar la ciència a la població. En una línia semblant, la Fundación Espanyola de Ciencia y Tecnología (FECYT) ha preparat el 'Libro Verde de las Ferias de Ciencia'.

Espais en viu

Live DMA | Creative European Programm for the European Union

La música en viu, es fa veritablement viva quan és capaç d’arribar als circuits i espais més petits, ja siguin bars o cafeteries, ateneus o petites sales de concerts. D’aquesta manera els músics ho tindran més fàcil per donar-se a conèixer i arribar a nous públics.

Els Clubs de Lectura Fàcil milloren l’hàbit lector, les...

Diputació de Barcelona. Xarxa de Biblioteques Municipals;  ICC Consultors

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’estudi d’avaluació dels Clubs de Lectura Fàcil realitzat per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Associació de Lectura Fàcil (ALF) i que posa en valor l’impacte social d’aquest programa que apropa la lectura a les persones amb dificultats lectores.

A la recerca per sortir de casa!

La divulgació científica es pot arribar a tocar. La fan palpable un gran nombre d’activitats que trobem arreu del territori amb la funció d’apropar la ciència a la ciutadania.

Però per sort, dins la dificultat de navegar en aquest mar de propostes, va sorgir: surtderecercapercatalunya.cat. Un web on es compilen moltes d’aquestes opcions d’oci que permeten apropar-nos a la ciència a través d’activitats de centres de recerca i universitats. Així com també museus, espais patrimonials, parcs naturals i diverses institucions.

L’anàlisi de la qualitat artística a debat des de Noruega

Knut Ove Eliassen, Jan Fredrik Hovden i Øyvind Prytz (eds.) | Fagbokforlaget

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural. No hi trobarem una definició tancada del que és la qualitat, sinó que es tracta més aviat d’un conjunt de reflexions i debats realitzats des de diferents perspectives entorn la discussió entorn el valor artístic. La pregunta a la que es pretén donar resposta des de la perspectiva de la teoria crítica és: Per quins motius (si es que s’hi poden trobar fonaments comuns) es valora avui en dia el valor estètic i cultural?

Dret a l'educació, tota la vida

L’1 d’abril, a més de diumenge i festiu, va ser el Dia Mundial de l’Educació. Els objectius d’aquest dia mundial són posar el focus en els drets i els deures educatius per part de les administracions públiques, i plantejar els reptes de futur per una educació lliure i universal com els punts següents:


Coloquio William Breen Murray

Buenos días a todos por medio de la presente les comento que los días 27 al 29 de septiembre del presente año se realizará en la ciudad de Monterrey, Nuevo León, México el Coloquio William Breen Murray. El presente coloquio esta dirigido a especialistas en las ramas de la antropología, arqueología, paleontología y la gestión cultural. 

Aquí les dejo el link para que se inscriban en caso de que quieran participar:

https://sites.google.com/udem.edu/coloquiowilliambreenmurray/cwbm-2018/c...

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

L'amor-odi barceloní

Adrià Pujol i Cruells |  L'Avenç

De nou, Barcelona. Però més enllà de la ciutat com a escenari, ‘Els barcelonins’ convida a observar la ciutat amb ulls de pertinença, des del tracte amb les seves identitats.

Però què vol dir ser barceloní?

Amb dotze capítols que van de gener a desembre, Adrià Pujol i la seva mirada escèptica, ens mostra les múltiples identitats de Barcelona.

'Territori Contemporani'. Capítol 3

El tercer capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 18 de març de 2018, comença a Amposta. Allí coneixem, Lo Pati, un catalitzador de les iniciatives i projectes artístics que es duen a terme a les Terres de l'Ebre.

A Sant Pol de Mar, ens trobem amb en Perejaume. Despintar, desfer, desdibuixar i restituir les paraules i les imatges al seu lloc d'origen són algunes de les estratègies d'aquest artista, per restablir la relació amb la naturalesa, els objectes i el territori.

Finalment a Folgueroles trobem la Casa Museu Verdaguer un museu que ens acosta a l'obra del poeta a través d'elements que evoquen la vida quotidiana.

Terrícoles: Josep Fornés

 Terrícoles dilluns 26 de març, 2018

Antonio Baños entrevista a Josep Fornés, antopòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona

«Un museu mai no ha de mostrar coses, ha de mostrar significats» «La festa és un reflex de la societat, observant la festa, observes la gent i els seus comportaments»

 

Dia Mundial del Teatre 2018

Missatge de l’AADPC del Dia Mundial del Teatre 2018

Enguany, l’encarregada de llegir el manifest serà l’actriu i directora Imma Colomer. Aquí teniu el text oficial:

És un honor i a la vegada una feinada que agraeixo.

Tuit de la setmana

Describía Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018 @sirjaron

La cremà virtual de la falla immaterial

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

La tribu educa

Muriel Villanueva | Catorze14

Com a mare de dues criatures ben petites, fa temps que apel·lo al concepte de tribu, i he constatat –tant en llargues converses amb amigues com en breus intercanvis d'ascensor– que no soc l'única. En aquests temps de rellotges veloços i de pocs drets laborals per al puerperi i el període de lactància, educar en comunitat, compartir la criança, és per a moltes de nosaltres la clau de la supervivència emocional i, per tant, de la pau que transmetem als nostres fills.

Les arts des de la demència

Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la publicació de la Complutenese 'Arte, individuo y sociedad', es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

L’educació de les arts per millorar l’economia

 Magdalena PASIKOWSKA-SCHNASS |  Direcció general d’Educació, Joventut, Esports i Cultura | Parlament Europeu, 2017

L’ensenyament de les arts han anat a la baixa a la majoria de països de la Unió Europea els darrers anys, i justament la Comissió Europea ens planteja en aquest estudi la necessitat de complementar els estudis de les matèries elementals i de ciències, no pas de convertir-lo en eixos troncals, amb l’ensenyament de disciplines artístiques.

Els principals motius s’exposen fent ús de conclusions de conferències, convencions i d’altres estudis realitzats principalment per la UNESCO o l’OCDE. Conclouen que les arts fomenten en els estudiants l’augment de la comprensió de la complexitat social i cultural, cohesionen la societat, milloren l’empatia i l’autoestima, i que apodera una majoria de la societat.

'Be curious' deia Stephen Hawking

‘Recorda mirar cap a les estrelles i no als teus peus. Intenta trobar sentit al que veus i pregunta't què és el que fa que l'univers existeixi. Sigues curiós.’ Stephen Hawking.

Explicava així quina era la principal motivació que l’havia dut a superar totes les barreres de la seva vida, com l’esclerosi lateral amiotròfica que cada vegada el fia més immòbil. La seva recerca, tenia origen en la curiositat que el va portar a ser el físic, astrofísic i cosmòleg més conegut dels nostres dies. Va ser especialment reconegut arreu per la seva faceta de divulgador, ja fos a través dels llibres que difonien els seus estudis sobre física i l’univers, com de les conferències que oferia amb l’ajuda de l’ordinador que el permetia comunicar-se.

'Territori Contemporani'. Capítol 2

Al segon capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 11 de març de 2018, van començar al Casino de Vic, una degana de les associacions i entitats recreatives de Vic, sempre ha estat un centre que procura esbarjo als seus associats.

També van conversar amb l'artista Anna Dot. La seva obra indaga les relacions humanes, els gestos, el llenguatge i la vida en comú. Per això és bo saber d'on parteix per entendre on ens dur.

I van acabar a la Nau Côclea a Camallera, un espai de residència i creació per a l'exploració de nous formats artístics, art sonor, performances i altres propostes experimentals.

Tuit de la setmana

Eso de la cultura para la cohesión social se ha vuelto una frase hueca y peligrosa. @lucinaJimenez

Veu de dona

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

La publicitat segueix sent un espai carregat d’estereotips, molts d’aquests relacionats amb el gènere, i de tradició masclista. Trobem una mostra visualment impactant gràcies al fotògraf Eli Rezkallah, que amb el seu treball ‘In a parallel universe’, mostra com n’havia arribat a ser de masclista la publicitat. Ho fa intercanviant els rols en re-versions fotogràfiques de publicitat Nord-americana de la dècada dels 1960. Una publicitat que malauradament avui encara manté reminiscències masclistes.

Desenvolupament cultural sostenible

Taylor & Francis Group | Routledge

Ja coneixeu 'The International journal of cultural policy', revista de referència en l’àmbit cultural, però us presentem aquest número (Volum 23. Número 2 – Març 2017) que es tracta d’un monogràfic relacionat amb “Polítiques culturals i desenvolupament sostenible”. ¿Com les polítiques culturals poden contribuir al desenvolupament de la sostenibilitat?

Valor i impacte de les relacions culturals a debat

British Council i Goethe Institut

Aquest informe neix d’un projecte d’investigació conjunta entre el British Council i el Goethe Institut i en el que han participat institucions educatives. L’objectiu del mateix és el d’estudiar l’impacte i valor de les relacions culturals especialment pel que fa a com aquestes donen suport a l’estabilitat i prosperitat en les societats en transició. Es vol analitzar com funcionen les relaciones culturals per entendre les condicions, llocs i context en que aquest tipus de relacions poden proporcionar més impacte i valor.

Pel dret a l’educació artística i cultural

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

“NO HI HA REVOLUCIÓ SENSE NOSALTRES”...

“MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

El sector cientificotecnològic requereix 'la gran...

Andrea Fernández Novo y Sergio Torres Pascual [Ed.] | Fundación Alternativas

La necessitat de l’informe s’empara en el lema de “sin avances científicos no hay progreso posible”. Sobre la ciència sempre es diu una cosa i es relaciona amb la poca inversió que s’ha fet en ella i també en el que ha patit el sector al llarg de la crisi. Igual que l’economia, amb els seus cicles fluctuants, la ciència i la tecnologia (d’ara en endavant CiT), també han sofert el decreixement i l’expansió a cavall de l’economia. Aquestes conclusions són superficials pot ser, per això el text vol fer un diagnòstic profund de la salut de la ciència a Espanya.

Manifest del Dia Internacional de les Dones 8 de març de...

El 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones, un dia en el qual des dels carrers, des de la societat civil i des del municipalisme reivindiquem les dones com a ciutadanes actives i els feminismes com a moviment social transformador.

Els feminismes han anat assolint protagonisme i força en àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural, nivells que cal mantenir i enfortir. Un bon exemple en són el món de la creació cultural i el món educatiu, on la urgent necessitat de superar els esquemes patriarcals en la transmissió de valors és ja difícilment qüestionable.

#VagaFeminista...

El Dia Internacional de les Dones es celebra oficialment des de l’any 1911, hi ha països que des d’aleshores s’hi han anat sumat a aquesta jornada emancipadora. De fet, tot va començar anteriorment amb una reivindicació laboral i de drets civils que exigia drets laborals, no discriminació, dret de vot i ocupació de càrrecs de responsabilitat. Aquest 2018, però, és un any diferent, que s'ha erigit com l’any del feminisme i de les dones

La ciència a escena

Sergio Villanueva, Helena González, Oriol Marimon, Irene López | University of Warwick i Universitat Oberta de Catalunya

Imaginem-nos per un moment que anem al teatre, acompanyant un grup d’estudiants. Però no es tracta d’una representació convencional, no és una performance, no és una comèdia, ni una tragèdia grega. És de fet, una classe de ciència, però des d’un escenari, i utilitzant totes les eines escenogràfiques possibles, tal i com faria una veritable companyia de teatre.

Educació, ciutat i patrimoni

Laia Coma i Joan Santacana [coords.] | Ediciones Trea

És un recurs especialment dirigit a educadors i educadores per a la implementació de nous models pedagògics per a formar en patrimoni; més que receptes o models tancats s’hi poden trobar suggerències i idees que cal adaptar-les al projecte concret.

Reflexionar plegades al voltant del paper de les dones a la...

La Jornada es va desenvolupar dijous, 1 de març, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat d’Igualtat i la Facultat i coordinada per l’alumna del Màster de Gestió Cultural Marina Landa. Al matí, a l’Aula Magna, es van succeir diferents intervencions centrades en sectors de la cultura i, com no podia ser d’altra manera, fetes per dones. Les presentacions van incloure diferents perspectives, abordant la temàtica de la visibilitat de la dona en relació a dades estadístiques però també des del relat d’un equipament i la seva lluita o bé des de la vivència personal.

'Territori Contemporani', nou programa cultura de...

“Territori Contemporani’ és un programa televisiu que vol donar visibilitat a les plataformes de difusió i promoció de l’art, el pensament i la cultura contemporània a les comarques catalanes a través d’històries personals i professionals d’artistes, creadors i altres agents del sector cultural. 

En cada capítol, de 25 minuts de durada, s’aborden dues plataformes i un artista. La conducció recau en l’artista polifacètic Martí Sales, qui s’encarrega d’entrelligar les diferents històries. És una producció de La Xarxa de Comunicació Local, dirigida i realitzada per VOTV, en què col·laboren diferents canals de proximitat. El programa ha rebut el suport de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Com desenvolupar un projecte d’educació patrimonial a un...

José Maria Cuenca López i Myriam J. Martín Cáceres | Ediciones Trea

Aquest llibre va ser publicat l’any 2014 dins la Col·lecció “Manuales de museística, patrimonio y turismo cultural”. Es tracta d’una interessant eina per al desenvolupament de propostes didàctiques d’educació patrimonial al museus.

Capitalitat de la cultura catalana, Reus 2017

Ajuntament de Reus | CERES

Al llarg de l’any 2017, Reus es va erigir com la Capital de la Cultura Catalana. El projecte va estar comissariat per Montse Grau Comet, que en destaca el treball amb el teixit associatiu de la ciutat, “una dinàmica de treball que cal mantenir i consolidar en el futur, per fer de la ciutat un veritable laboratori cultural”.

Tuit de la setmana

“Cambiar de respuesta es evolución. Cambiar de pregunta es revolución.” Jorge Wagensberg (1948-2018) @wagensberg

Redibuixant l'equilibri

Els estereotips que s’aprenen des de la infància marquen la manera de veure el món, i com podem arribar a classificar fins i tot les professions en funció del gènere. No és una qüestió associada només a l’educació, sinó que es tracta d’un aspecte present en moltes facetes de la nostra nostra vida social.

Bé sigui per l’entorn social, per cultura popular o cultura de masses, la imatge que molts infants tenen de certes professions de manera insconscient es vincula al gènere masculí.

El Patrimoni Cultural vist pels europeus

La relació entre els europeus i el seu patrimoni cultural és molt diferent entre els països de la unió, però la majoria dels ciutadans coincideix en que les administracions públiques haurien de dedicar-hi més recursos.

L'eurobaròmetre, és l’enquesta periòdica de la Unió Europea que facilita una anàlisi sociodemogràfica per conèixer l’opinió pública dels europeus en diverses matèries. En aquest cas ens trobem davant l’estudi d’opinió al voltant del patrimoni cultural, la primera enquesta que es fa a nivell europeu sobre aquest tema, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a...

El Museu Marítim de Barcelona, juntament amb l’Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (ICUB); l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Ajuntament de Barcelona (IMPD) i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzen la 5a edició del Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni.

Expansió dels drets culturals associada a les activitats...

Karima Bennoune | Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos   

Aquest és el quinzè informe de la Relatora Especial sobre drets culturals, Karima Bennoune, es centra en com facilitar l’exercici ple dels drets humans mitjançant les activitats artístiques i culturals. Serà presentat al Consell de Drets Humans de l’Organització de Nacions Unides en el seu 37è període de sessions d’aquest organisme intergovernamental entre febrer i març d’aquest 2018.

Tuit de la setmana

Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura @BarbieriMuttis

Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies...

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasel o La insurgencia, ‘Fariña’ de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el “Gora Alka-Eta” de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

Apunts sobre la gestió cultural pública a Argentina

Juan Urraco [Ed.] | DNFC,  Ministerio de Cultura de la Nación (Argentina)

L’any 2016 Argentina va començar un programa nacional de formació en gestió cultural pública. Es tracta d’un pla d'estudis destinat a la professionalització dels tècnics que desenvolupen tasques de gestió cultural en l’àmbit nacional, provincial, municipal o bé universitari. Els objectius bàsics del mateix són: contribuir a l’especialització, generar un lloc de trobada i articular una xarxa de gestors.