Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Documents d’investigació preparatoris de la Cimera Mundial...

Us presentem dos informes que analitzen els marcs conceptuals relacionats amb els nous models de gestió i desenvolupament del sector cultural, així com el paper de les agències governamentals de finançament cultural, elaborats com a documents preparatoris de la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura que va començar el passat dilluns 13 de gener a Santiago de Xile sota el títol: ‘Tiempos creativos: nuevos modelos para el desarrollo cultural’.

¿Es posible gobernar los teatros de ópera? Análisis del caso...

Joaquim Rius | Revista Española de Ciencia Política. Núm. 33, Noviembre 2013

Resumen Los teatros de ópera son organizaciones complejas por su misión de producir y exhibir espectáculos líricos de excelencia artística. Actualmente, la mayoría pertenecen al sector público y representan un instrumento central de la política cultural. Según las teorías de la nueva gestión pública, estos deberían poder ser gobernados como el resto de agencias públicas, no solo en el sentido económico, sino también en relación con su actividad, para poder establecer los resultados esperados a partir de los contratos programa. No obstante, estas teorías no siempre se corresponden con la práctica real. En este artículo se estudia el grado de cumplimiento de los contratos programa del Liceu y los condicionantes que dificultan avanzar en los objetivos de valor público.

European capitals of culture: success strategies and...

Beatriz Garcia, Tamsin Cox | European Parliament

Informe que analitza els impactes a llarg termini de les Capitals Europees de la Cultura i recomana establir un marc d’avaluació estandarditzat, augmentar la recerca comparativa i crear un programa de transferència de coneixement formal perquè les properes ciutats amfitriones puguin beneficiar-se més de l’experiència desenvolupada al llarg de les tres últimes dècades.

Premi Internacional CGLU - Ciutat de Mèxic - Cultura 21

S'ha obert el període de presentació de candidatures per al ‘Premi Internacional CGLU (Comissió de Cultura de Ciutat i Governs Locals Units) - Ciutat de Mèxic - Cultura 21’. El termini finalitzarà el 31 de març de 2014.
El Premi té com objectiu premiar ciutats i persones líders que s'hagin destacat en la seva aportació a la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible. Així com reforçar la difusió i la implementació local de l'Agenda 21 de la cultura.

El Premi té dues categories:

El impacto de las nuevas tecnologías en las industrias de la...

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

Aportacions en cultura de l’Estat a Catalunya 2011-2014...

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Sustainable models for shared culture. Case studies and...

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus

Carol A. Scott | Ashgate   Rachel Madan | Museumsetc

Us presentem dos llibres que aporten reflexions teòriques i consells pràctics per implementar els conceptes de valor públic i de sostenibilitat en la gestió integral dels museus: «Museums and public value. Creating sustainable futures» editat per Carol A. Scott i  «Sustainable museums. Strategies for the 21st century», de Rachel Madan, fundadora de la consultora Geener Museums, que ha treballat amb criteris de sostenibilitat als principals museus anglosaxos. Per a Madan moltes organitzacions i professionals contemplen la sostenibilitat de manera estàtica i això ha impedit que s’hagi incorporat en els nostres valors socials amb més contundència.

The Ashgate Research Companion to Planning and Culture...

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

¿Què programen els espais escènics públics?

Fco. Javier Gómez González | Departamento de Sociología y Trabajo Social de la Universidad de Valladolid

Les dificultats econòmiques creixents i la reducció dràstica de recursos públics destinats a la producció, gira i difusió d’espectacles en viu introdueixen noves pautes per a la comercialització i exhibició d’espectacles, una situació que podria alterar els criteris que condicionen el disseny de les programacions escèniques i musicals. És una de les conclusions a les quals arriba el «Mapa de programación de espacios escénicos asociados», elaborat per la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública, que descriu i analitza les característiques i tipologia dels espectacles programats en els 118 espais escènics associats. L’estudi centra la seva atenció en aspectes com el gènere d’adscripció de l’espectacle, el número de funcions o la procedència de les companyies, entre d’altres qüestions.

Inspiring Creativity. Promoting Culture and Creative...

INTERact ׀ EENC

Informe que proporciona una panoràmica del paper que hi juguen les industries culturals i creatives (ICC) en l’àmbit de la Cooperació Territorial Europea (CTE)  i aporta un recull d’experiències de suport a les ICC en el marc dels programes europeus. Hi podeu trobar informació sobre les principals tendències en matèria d’ICC a Europa i Fonds Estructurals Europeus, una anàlisi dels principals projectes d’ICC i de les activitats més freqüents en CTE, així com estadístiques i exemples dels projectes de cooperació més reeixits. 

Territorios de cine. Desarrollo local, tipologías turísticas...

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.

Ciudades creativas. Espacio público y cultura en acción...

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic. 

Programa Cultura 2013 Ajudes a artistes europeus per anar a...

La ‘European Media Art Network’ (EMAN), juntament amb l’Institut Goethe i altres socis d’Australia i Canadà, han desenvolupat un projecte en el marc del Programa de Cultura 2013 que té per objectiu proveir d’allotjament a artistes europeus a Austràlia i Canadà, i a artistes australians i canadencs a Europa (Anglaterra, Alemanya, França i Holanda). L’allotjament és pel període 2014 – 2015. Han de ser artistes en actiu (no estudiants), de qualsevol edat, i de les arts audiovisuals o digitals: Internet i ordinadors, productors, tècnics de so, vídeo, etc. 

Hecho con tus sueños!... Bones Festes!

Us volem desitjar bones festes amb un vídeo en què nens d’entre 5 i 6 anys interpreten en llengua de signes la cançó ‘Hecho con tus sueños’ de Maldita Nerea. Una història carregada d’esforç i il·lusió que s’ha convertit en un exemple d’educació per a la integració social.

 

Podeu consultar el volum16, núm.1 de la revista...

International journal of arts management Volume 16, number 1, fall 2013

La sempre interessant revista de gestió cultural canadenca «International journal of arts management» aborda en el seu últim número els temes següents: des d’Itàlia, Annachiara Scapolan i Fabrizio Montanari es fixen en les estratègies de les organitzacions artístiques per atreure i retenir el talent artístic i analitzen el cas concert de la companyia de ballet contemporani Fondazione Nazionale della Danza Aterballetto. Per la seva banda, Francesco Badia i Fabio Donato estudien el nivell de desenvolupament dels sistemes d’avaluació dels llocs Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i mostren els resultats d’una enquesta realitzada a Itàlia que revela que aquests sistemes de medició són encara insuficients.

Apunts #28

Enculturem? Ferran Farré. Vindicacions

La Diputació de Barcelona organitza un seminari sobre ‘Els...

Butlletí dels governs locals i Europa #1

La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona organitza el proper 29 de gener a Barcelona el seminari de formació ‘Els ajuts europeus 2014-2020 per a projectes culturals'. En aquesta sessió es pretén donar a conèixer el pressupost de la UE 2014-2020 i els seus principals instruments financers, especialment els que poden tenir incidència en les polítiques culturals, així com les vies d'accés dels governs locals. 

L'Associació Catalana d'Escoles de Música convoca...

educ@diba #114

Un centenar de les 180 escoles de música municipals que hi ha a Catalunya es poden veure obligades a tancar si no els arriba la subvenció de 230 euros per alumne per part del Govern. Tal com va avançar l'ARA, fonts del departament d'Ensenyament van reconèixer el novembre passat que és difícil mantenir aquestes ajudes en els pressupostos del 2014 perquè les seves prioritats són les llars d'infants, els conservatoris i els estudis artístics. Per evitar tancaments i garantir la sostenibilitat dels centres, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), entitat on hi ha adherides 110 escoles, ha convocat una assemblea extraordinària el proper 23 de desembre en què ja han confirmat la seva presència més d'una trentena d'ajuntaments.

Últim número de la revista italiana Economia della cultura...

Economia della cultura Anno XXIII, 2013, n.2

Ja podeu consultar l’interessant monogràfic sobre els finançament de les organitzacions culturals i creatives no lucratives i la promoció dels joves emprenedors culturals a Itàlia publicat a l’últim número de la revista «Economia della cultura». Diversos autors analitzen els incentius de les fundacions bancàries italianes per a les iniciatives i empreses promogudes per joves en els àmbits del patrimoni i el turisme cultural; s’hi destaca la flexibilitat i creativitat d’aquest tipus d’empreses i iniciatives però s’alerta de les seves debilitats en termes organitzatius, de la seva fragilitat financera i d’un alt risc de fallida financera; s’hi apunten alguns arguments per justificar els ajuts públics als joves emprenedors, i s’hi remarca el paper de les organitzacions i cooperatives culturals independents en la configuració d’una xarxa dinàmica al llarg de tot el territori italià que lluita contra els efectes negatius de la crisi econòmica i fomenta la creativitat social a través de la cooperació comunitària, la racionalització dels recursos i l’ús de les tecnologies.

The economic contribution of the core UK music industry

UK Music

£3.5bn the economic contribution of the core UK music industry

This is made up of: £1.6bn from musicians, composers and songwriters; £634m from recorded music; £662m from live music; £402m from music publishing; £151m from music representatives; £80m from music producers, recording studios; £1.4bn the value of exports; 101,680 full time jobs.

Un glop de cervesa (i d’aire fresc!)...

Lluís Anglada | Bdig (biblioteques digitals i cooperació)

Un glop de cervesa

El primer glop de cervesa: tertúlies sobre societat i biblioteques, és una idea que han posat en funcionament Fidel Bellmunt, Ferran Burguillos, Maite Comalat i Eulàlia Espinàs, que fa uns anys van compartir responsabilitats a la Junta del COBDC i ara volen organitzar més o menys cada mes una tertúlia al voltant d'un tema relacionat amb el món de la informació i la documentació. Laforma que pren la idea és: un convidat preferiblement extern a la professió fa una exposició o reflexió breu (no més de 15 minuts) un tema determinat, i a partir d'aquí que s'inicia la tertúlia entre els assistents (un màxim de 30). Entre mitges una cervesa i un sopar informal,

El passat 10 de desembre es va celebrar la 1a. Èxit total de públic (és a dir 30 persones i llista d’espera)  en un local agradable: MoMa (c. Riego, 25, Barcelona) , amb Les Biblioteques i el Bé Comú com a tema i la Marina Garcés com a persona que va centrar el debat

El culte a la cultura i la seva funció de legitimació...

Manuel Delgado

Intervenció a les Jornades de Teatre i Municipi, Institut del Teatre de Terrassa, 3 de desembre de 2013, com a comentari a la conferència de Xavier Antich "El retorn social de la cultura".

Què és allò que anomenem cultura? Quan els antropòlegs parlem de cultura ­­–tot i que hi ha variades definicions-, solem referir-nos a la forma que adopten les relacions socials o al conjunt de tecnologies materials o ideacionals que els membres d’una societat utilitzen per relacionar-se entre si i amb la resta de l’univers. Ara bé, en la majoria d’oportunitats l’ús que es fa del terme apunta més aviat a un camp difús, però suposadament exempt, en què s’integren ­–de manera poc clarificada- tot un reguitzell de produccions per les quals es consensua una posta en valor especial. 

La economía de la cultura no existe

Rubén Martínez | Nativa

Para el Fòrum d’Indigestió de 2013, “Indústries creatives, i gestió comunitària, dues maneres de mirar la cultura” preparé dos aportaciones a las preguntas iniciales: Qué es la gestión comunitaria? Qué diálogo establece con la economía de la cultura?. Las dos respuestas, sobre las que dejo a continuación un texto explicándolas, eran muy concretas: la economía de la cultura no existe y siempre hay gestión comunitaria en todo tipo de producción.

Apunts #27

Creative Britain?: where have we got to? Chris Smith. Culture professionals network

"Cultura: Horitzó Europa” Memorial Eduard Delgado i...

Cercle de Cultura

El Cercle de Cultura convoca per als dies 16-17 i 30-31 de gener les seves Primeres Jornades amb la denominació "Cultura: Horitzó Europa" amb la presència de grans especialistes europeus.

Aquestes primeres jornades de debat i reflexió del Cercle de Cultura volen ser també un record a Eduard Delgado i Clavera, nom de referència internacional en la història de la gestió cultural a Catalunya i primer Director del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, amb motiu del desè aniversari de la seva mort (febrer de 2004).

Publicades les convocatòries d'Europa Creativa...

S’ha publicat la primera convocatòria del Programa Europa Creativa 2014-2020 amb un pressupost total de 48.375.537€.  La finalitat del subprograma Cultura és reforçar la capacitat dels sectors cultural i creatiu per operar a nivell transfronterer i internacional i impulsar la circulació i la mobilitat transnacionals d'obres i d'agents culturals i creatius.

Finançament i despesa pública en cultura al País Basc - 2010

Observatorio Vasco de la Cultura

El Observatorio Vasco de la Cultura publica datos de la segunda edición de la estadística de Financiación y gasto público en cultura correspondientes al año 2010.
La estadística de Financiación y gasto público en cultura en la CAE nació con el propósito de ofrecer una panorámica completa de la aportación económica e inversión en cultura que realizan las principales administraciones públicas de la CAE.

Estadístiques de les arts i indústries culturals al País...

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe da continuidad al que, bajo el mismo título, publicó el Observatorio Vasco de la Cultura en el año 2012. A partir de una nueva recopilación con datos de la tercera edición de la Estadística de las Artes y las Industrias Culturales, con información referida al año 2011, el informe ofrece una mirada específica y con una voluntad interpretativa a diversas cuestiones de interés. Por primera vez se incorporan datos de evolución de forma generalizada, lo que ayuda a contextualizar y enriquecer la interpretación.

Presupuestos públicos de cultura en caída libre

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Evolución presupuesto Adm. Central y CCAA 2007-2013 (€/hab. deflactado y % s/presupuesto total)

El gráfico es elocuente. En seis años, de 2007 a 2013, el gasto público presupuestado en cultura ha bajado no solo en valor absoluto (una vez deflactado el efecto de la inflación) sino también su proporción en los respectivos presupuestos públicos. 

Com tocar amb una orquestra simfònica des del museu

Us presentem el projecte Universe of Sound desenvolupat per la Philharmonia Orchestra en el Science Museum de Londres. Es tracta d’una iniciativa que permet als visitants del museu unir-se a l’orquestra en la interpretació de l’obra The Planets, composada per Holst. El visitant té l’oportunitat de participar en una experiència totalment immersiva i sentir-se un component més de l’orquestra. Durant l’estiu de 2012, més de 67.000 persones van tocar de manera virtual amb la Philharmonia Orchestra des del Science Museum de Londres. En el vídeo trobareu una explicació detallada del projecte. 

Big data: big culture? Le pouvoir grandissant de la data et...

Atelier BNP Paribas ׀ Forum d’Avignon

Estudi de l’Atelier BNP Paribas pel Forum d’Avignon que té per objectiu analitzar de quina manera el Big Data o conjunt de macro dades que genera l’actual societat digital influeix en les indústries de la cultura. Els autors de l’informe aporten una definició del  concepte Big Data, n’expliquen els orígens i evolució del fenomen, així com les oportunitats, riscos i nous paradigmes que obre per a la gestió de la cultura i les indústries culturals. L’estudi assenyala també quines són les tendències de futur en aquest àmbit i clou amb un exercici de prospectiva sobre com s’ha de posicionar el sector cultural en aquesta nova realitat. Els autors afirmen que les Smart cities seran l’ecosistema ideal per al desenvolupament dels dispositius del Big Data aplicats a l’economia de serveis a la cultura.

Disponibles les conferències de les Jornades de Teatre i...

Ahir dimecres es va celebrar al Teatre Alegria de Terrassa  les "Jornades de Teatre i Municipi", organitzades per l'Institut del Teatre en col·laboració amb l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.

En  aquesta jornada es va presentar un informe sobre el moment actual dels espais teatrals municipals a Catalunya, elaborat per Eduard Miralles, i es va abordat els aspectes de programació i producció escènica, la gestió i el  finançament i finalment a funció social dels teatres.  Podeu descarregar-vos en pdf  les conferències  i les conclusions de les Jornades.

Xarxes socials, dispositius mòbils i jocs als museus

Us presentem dos llibres que analitzen les últimes tendències en l’ús de xarxes socials, dispositius mòbils i jocs als museus. El primer es centra en l’ús dels dispositius mòbils a l’hora de divulgar les col·leccions i les activitats dels museus i presta especial atenció a aquelles persones i comunitats tradicionalment poc ateses per les institucions museístiques. El segon proporciona una visió internacional sobre com els museus han incorporat els jocs interactius com una eina educativa més per a la divulgació de les seves col·leccions i activitats. 

Comportements culturels et données personnelles au cœur du...

Ernst & Young ׀ Forum d’Avignon

Estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon on s’analitza el nou mercat de dades personals i comportaments culturals generat per l’anomenat Big Data o conjunt de macrodades que genera l’actual societat digital. L’estudi recull dades dels mitjans de comunicació més importants del món i de grans companyies de l’oci i l’entreteniment i inclou entrevistes a alguns dels seus executius. Amb tota aquesta informació, més les anàlisis pròpies elaborades pels autors, l’informe reflexiona sobre com trobar un equilibri adient entre privacitat, creixement i innovació. 

Estadístiques culturals de Catalunya 2013

En una setmana de publicació d’estadístiques culturals, el Departament de Cultura de la Generalitat s’afegeix a les dades fetes públiques pel Ministeri de Cultura a través del seu anuari amb la publicació d’una nova selecció de dades sobre el sector de la cultura i la creació.

Estadístiques culturals de Catalunya 2013 inclou dades sobre la despesa pública en cultura dels diversos nivells de govern, les indústries culturals i creatives catalanes, els treballadors culturals, la importació i exportació de béns i serveis culturals, la despesa de les llars en cultura, els arxius, les biblioteques, els museus, el patrimoni arquitectònic i arqueològic, les arts visuals, el cinema, el sector del llibre, les arts escèniques, i el consum i les pràctiques culturals dels catalans.

Revista ICOM-España, núm. 8. "Museos, género y...

ICOM-España presenta a l’últim número de la seva revista digital el monogràfic “Museos, género y sexualidad” on s’hi analitza el paper de la dona i el de totes les altres variants de gènere, identitat i orientació sexual al llarg de la història, així com la seva representació als museus. La coordinadora del número, Liliane Cuesta Davignon, denuncia situacions de discriminació i persecució de les llibertats a països com Rússia on es persegueixen artistes i persones amb orientacions sexuals diferents. Davignon aposta perquè, des dels museus, s’actuï per difondre i posar en valor el paper de la dona en la història de l’art, la creació de les societats i també es recolzi als artistes i a les seves obres, independentment de la seva orientació sexual o del contingut que s’hi representi.

Llibre Blanc de la Música 2013

IDEC-Universitat Pompeu FabraPromusicae

L’Associació de productors Promusicae ha presentat el 'Llibre Blanc de la Música 2013' elaborat  per l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra. Segons les dades del Llibre, la música va representar l'any passat el 0,49% del PIB espanyol, després de generar uns 5.000 milions d'euros, la majoria de forma induïda, és a dir, per l'aportació de la música a indústries i sectors que la necessiten per desenvolupar la seva activitat. De forma directa, la música va generar 907 milions d'euros, xifra que va suposar una reducció de 61 milions respecte a l'any anterior. 

Prescripció: triar una obra en el temps de l'abundància...

Bain & Company |  Forum d’Avignon

Informe que presenta els resultats d'una enquesta sobre tendències, comportaments i consums culturals realitzada per la consultora Bain & Company per al Forum d’Avignon a 6.000 consumidors de França, Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Rússia, Brasil, Xina i Índia. L’estudi subratlla l’impacte de les noves plataformes globals per a la distribució de béns i serveis culturals en les actituds dels consumidors, l’accés a la cultura, i els nous models de promoció i prescripció. Els autors presten especial atenció a la prescripció que s’ha convertit en un factor clau en l’equilibri de poder entre distribuïdors i editors.

Guia per a la implantació d’un Sistema de gestió ambiental...

ECOGESA  | Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat

En el decurs de la jornada "Sostenibilitat en equipaments culturals", que es va celebrar el 14 de novembre passat, es va presentar la guia que descriu de manera detallada tot el que un equipament cultural ha de tenir en compte per implantar i certificar el seu sistema de gestió ambiental així com els principals beneficis que una organització pot assolir.

Choreographing our Future. Strategies for supporting next...

Shannon Litzenberger ׀ Metcalf Foundation

Aquest informe explora les competències clau que ha de desenvolupar qualsevol artista, patrocinador o empresa cultural a l’hora d’activar projectes artístics que aportin continguts innovadors, que connectin millor amb els públics i desenvolupin estratègies de mobilització de recursos més eficaces. L’informe també reflexiona sobre la relació entre el finançament de les arts i la pràctica artística al Canadà i planteja quins models de treball són més propicis per a la creació, la producció i la distribució artística; quines aliances poden treure millor partit dels recursos del sector, o com els artistes i les organitzacions poden crear més valor per a les comunitats i els públics.

European museums in the 21st century

Luca Basso Peressut, Francesca Lanz, Gennaro Postiglione ׀  MeLa Project

Us presenten els resultats de la primera fase la recerca ‘Envisioning 21st Century Museums’ que té per objectiu recopilar models, pràctiques i instruments de treball innovadors que reforcin el paper dels museus europeus a l’hora de promoure noves formes de ciutadania europea més democràtiques i inclusives per tal de contribuir i fomentar el diàleg entre els diferents grups ètnics, religiosos, socials i generacionals, així com fomentar la consciència cívica i l’educació entre els nous ciutadans procedents d’altres continents i entre la gent jove. Aquesta primera fase recull les primeres investigacions del projecte dedicades a fer una cartografia del procés de transformació dels museus sobretot en termes de renovació arquitectònica i modernització de les tècniques museogràfiques i expositives.

Créateurs, producteurs, distributeurs, consommateurs,...

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Us presentem aquest informe, molt interessant, on es planteja com ha d’abordar la cultura els canvis introduïts per les tecnologies digitals. L’informe, elaborat per la consultoria Kurt Salmon per al Forum d’Avignon recomana la implementació d’urgent d’una sèrie de mesures per part dels poders públics perquè les indústries culturals i creatives puguin continuar el seu desenvolupament econòmic i creatiu.

Le théâtre c'est pour...

Campanya del teatre Périscope de Quebec

See video

CultureHive. Web recomanada...

Us recomanem  visitar  CultureHive, programa gestionat per l’Arts Marketing Association en col·laboració amb l’Audience Agency i finançat per l’Arts Council England.  El seu lloc web conté estudis de casos,  jocs d’eines, recerca, articles i nombrosos enllaços sobre màrqueting molt interessants.

Fòrum Europeu de la Cultura 2013 : resum del més destacat

La Comissió Europea posa a disposició un recull de vídeos del més destacat del passat  European Culture Forum, que es va celebrar del 4 al 6 de novembre d’aquest 2013, a Brussel·les.

Organitzat cada dos anys, aquest acte reuneix prop de 1200 professionals europeus dels sectors artístics i de la cultura per tal de fixar-se sobre les pràctiques culturals i les perspectives a Europa.

Crowdsourcing For Dummies. Noves formas de participació del...

David Alan Grier | For Dummies

Aquest llibre és una guia que dóna consells pas a pas i ajuda a planificar, engegar i gestionar projectes de proveïment participatiu o 'crowdsourcing' que és, segons l’autor, una manera innovadora, flexible i enginyosa d’externalitzar tasques, problemes i fer peticions a través d’un grup, plataforma o comunitat en línia. Així doncs, per a David Alan Grier és una manera a través de la qual les empreses, els individus i les organitzacions no lucratives poden accedir a idees, talent i ajut extern a l’hora de desenvolupar tasques relacionades amb el seu negoci o amb el seu dia a dia. L’autor dóna pistes per identificar les tasques que se’n poden beneficiar; com escollir la modalitat de 'crowdsourcing' més adient; com atreure-hi al públic i a d’altres col·laboradors, o com completar projectes i començar-ne d’altres. Segons Grier, el proveïment participatiu es pot aplicar a tot tipus de tasques relacionades amb el disseny, desenvolupament i tasteig de productes, l’anàlisi de mercats, la recollida i anàlisi de dades o la recaptació de fons, entre d’altres.

Digital culture : how arts and cultural organisations in...

Arts Council England, the Arts and Humanities Research Council and Nesta have commissioned independent research agency MTM to track the use of digital technology by arts and cultural organisations in England between 2013 and 2015.

Results are now available from the first year survey of 891 arts and cultural organisations, including digital activities, barriers, enablers and impacts.

Ex-post evaluation of 2012 European capitals of culture

Nick McAteer, Neringa Mozuraityte, Neil McDonald | Ecorys UK

This evaluation report considers the European Capital of Culture Action in the year 2012 including the cultural programmes of the two cities designated as European Capital of Culture (ECoC) for that year: Guimarães (Portugal) and Maribor (Slovenia). The evaluation considers the relevance, efficiency and effectiveness of both 2012 ECoC throughout their “life-cycle”, i.e. from the preparation of their application, through the designation and development phase and up to the completion of their cultural programmes at the end of the title year. Consideration is also given to their likely sustainability and legacy.

The value of Europeana : the welfare effects of better...

J. Poort, R. van der Noll, R. Ponds, W. Rougoor, J. Weda | SEO Economisch Onderzoek

In 2008, Europeana was launched as a service platform for digital cultural heritage and content from libraries, archives, galleries and museums from all over the European Union. The aim was to make Europe’s rich cultural heritage accessible for all. Since its launch, the number of records in the Europeana database, of Europeana Network members and of visitors to its website have grown rapidly.