Apunts

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui (eds.) | PUV Universitat de València

Elaborat amb la participació d’investigadors i experts reconeguts en el sector de les polítiques i gestió culturals, aquest volum té per missió elaborar una anàlisi crítica de la política cultural del global del territori estatal espanyol tot fent-ne balanç dels més de trenta anys d’existència.

Estructurat en quatre grans blocs, la radiografia que elabora aquest estudi permet captar les tendències i característiques principals que defineixen el sistema de polítiques culturals en el seu conjunt i diagnosticar les virtuts, febleses i reptes de futur.

Jordi Oliveras (ed.), Nando Cruz, Ramon Faura, Marina Garcés, Joan Miquel Gual, Lucía Lijtmaer, César Rendueles | Raig Verd

De caire multidisciplinari i defugint de qualsevol rigidesa formal, aquest és un assaig pensat, elaborat i dirigit per gent que participa al portal Nativa.  Constituït per sis aportacions diferents, es busca reconèixer les dinàmiques i disjuntives que composen l’espai de la cultura, les tensions que es generen, així com les oportunitats i línies d’acció que aquest permet.

Erik Schrijvers, Anne-Greet Keizer i Godfried Engbersen | Netherlands Scientific Council for Government Policy (WRR)

Escrit en clau holandesa però amb la voluntat de poder contribuir amb el seu discurs a altres regions, aquest informe busca amb la seva anàlisi aportar recomanacions al govern en la formulació de polítiques culturals, emfatitzant en els aspectes més rellevants que caldria posar sobre la taula per tal de revaloritzar els objectius de la política cultural.

La legitimitat de la política cultural ha estat un dels aspecte que més ha capficat als governs europeus en els darrers temps i la crisi econòmica ha accelerat el procés.

Nestor García Canclini | Gedisa

Breu assaig que subverteix qualsevol categorització narrativa convencional, alternant diàleg fictici amb documentació empírica, l’autor realitza una radiografia de la institució acadèmica i l’impacte de l’eclosió de l’era digital en la societat contemporània.

Us heu preguntat quins són els temes que més us interessen de la Comunitat Interacció? Nosaltres sí. És per aquest motiu que, de forma regular, anirem analitzant aquests inputs i, en finalitzar l’any, fer-ne una lectura global de l’any.

De les més de 8.000 pàgines vistes en el mes de gener, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès.

Culture for cities and regions | KEA European Affairs, EUROCITIES, Creative Europe Programme of the European Union

Amb l’objectiu de fomentar l'intercanvi d’informació i evidenciar a les administracions locals i regionals la importància de la cultura i els impactes positius que les inversions en la cultura poden generar al territori (desenvolupament econòmic, la cohesió social i la regeneració urbana), en aquest catàleg es recullen les iniciatives estratègiques d’èxit seguides per diverses ciutats i regions europees.

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

Interacció s’ha nodrit de l’esforç de moltes persones que han generat les 310 entrades escrites durant aquests 12 mesos. Aquest és, no hi ha cap mena de dubte, el material imprescindible amb què s’ha construït la comunitat. Correspon als autors, i a les seves contribucions, el mèrit d’haver mantingut viva aquesta plataforma durant tot l’any. A tots ells, gràcies!

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez Morató | International Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.

Ceres Investigació sociològica i de mercat │FiraTàrrega

El present estudi té com a objectiu principal descriure la participació de les companyies i els espectacles catalans presents a Fira Tàrrega en relació a les edicions de 2013 i 2014.

Principals resultats

Emma Blomkamp | Evidence & Policy: A Journal of Research, Debate and Practice, Vol.10 (2) , May 2014, p. 223-241

Tot prenent com a exemple el cas de dos municipis de la regió australiana de Victoria i dos programes culturals d’aquests territoris, l’article explora els usos retòrics de l’evidència en la política cultural local i els avantatges d’un enfoc interpretatiu pràctic, que vagi més enllà de la legitimació a través de dades estadístiques amb les que se sol treballar. L’elecció i ús de determinats tipus de probes (evidències) pot variar segons el context polític, institucional i interpersonal (depenent del professional).

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’edició de 2015 segueix la línia analítica d’edicions anteriors, tot incorporant noves qüestions que permeten analitzar la transformació de la societat catalana des d’una perspectiva cultural i dimensionar la participació cultural dins l’estil de vida dels ciutadans. En aquest sentit: el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i la crisi econòmica són les tres grans línies que dimensionen els canvis que ha experimentat la població en les seves pràctiques culturals.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquests dos volums el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recull els eixos d’actuació del Govern, els programes establerts i el seu desplegament, així com els canvis estructurals articulats durant la legislatura 2011/2015.

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Binomi cultura-educació. Cal dotar l’educació de la irrenunciable dimensió cultural. No es disposa d’un pla prou ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.

No oblideu fer cagar el Tió, menjar neules, farcir-vos de carn d’olla i turrons o engolir els canalons de Sant Esteve i, sobretot, cantar nadales... o el que més us vingui de gust!
 

Jesús Prieto Sacristán | Boletín Económico de ICE

L’article vol ser una reflexió sobre l’estat del sector cinematogràfic i televisiu espanyol i de com les exportacions de béns i serveis d’obres d’aquest àmbit poden esdevenir quelcom estratègiques per tal de garantir la supervivència del sector l'audiovisual espanyol.

Tot i que la diversitat de fons estadístiques utilitzades a l’article mostra unes dades econòmiques amb les que cal anar amb certa prudència, és fefaent la xifra de negoci que genera la venta internacional de cine i televisió (espanyol). Un bon exemple pot trobar-se en les dades aportades per FAPAE: prenen el període 2003-2012 com a referencia, les exportacions de cinema i televisió han augmentat en prop d’un 15%,

ITD Projectes Internacionals | CERC

Amb l’objectiu de conèixer amb major profunditat els agents culturals que treballen en el sí dels municipis sense suport ni contacte amb l’Administració (sota radar) i per tal d’establir així possibles vies de millora en la seva relació, aquest informe examina la realitat cultural de cinc municipis ben diferents de la província de Barcelona per tal de no només visibilitzar i analitzar casos concrets d’agents culturals sota radar, sinó també per mostrar actituds i posicionaments generals que tenen els ajuntaments davant d’aquesta realitat cada vegada més habitual.

Autor: Eva Sastre Canelas Tutor: Lluís Bonet

El document, dissenyat com a projecte final de Màster en Gestió Cultural, busca aprofundir en les característiques i experiències dels promotors de campanyes culturals de micromecenatge a Espanya.

A partir de l’anàlisi de resultats de l’enquesta proporcionada a 691 autors de projectes culturals de crowdfunding, publicats a la plataforma Verkami (del total de 3052 projectes exitosos) i, juntament amb l’anàlisi de les dades estadístiques proporcionades per la pròpia plataforma, es dibuixa el perfil de projectes i tipus de promotors així com comparatives amb plataformes similars com l’americana Kickstarter.

En aquest volum es recullen una vintena de textos clau de Raymond Williams, un dels sociòleg exponents dels Cultural Studies, publicats originalment com capítols de llibres, articles i discursos. Aquesta selecció de textos, datats entre la dècada de 1950 fins a finals de 1980, té com a objectiu reequilibrar la reputació de Williams, posant de manifest el seu llegat en la teoria social i cultural.

Iván de la Nuez | El Estado mental

En cuanto un intelectual se lanza a por la cultura popular, saltan las alarmas y conviene ponerse a resguardo. Da igual si lo hace desde la sublimación del mercado (porque está convencido de lo que el pueblo quiere) o desde la crítica a ese statu quo (persuadido en este caso de lo que el pueblo necesita). Por la derecha o por la izquierda, cualquier tentativa de normatividad de la cultura popular quedará siempre bajo sospecha. Aparte de depararle al “normador” el destino patético de quien entra en un campo minado… cargado de minas.

CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Quin model de Cultura volem? En tots els anys que portem de democràcia no s’ha aconseguit definir el model d’accés i participació en la cultura.

Tom Fleming,  Creative Consultancy (TFCC) | Cultural and Creative Spillovers

En aquest informe es troben els resultats de l’estudi preliminar sobre efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives a nivell europeu, amb l’objectiu no només de contribuir al debat dels seus efectes i millorar la metodologia existent per la seva recol·lecció i mesura, si no també com a guia per tal que governs i responsables polítics puguin formular unes polítiques i una assignació de recursos més eficaces.