Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

La setmana a Facebook: patrimoni, artistes, precarietat,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 

Manual sobre les indústries creatives i la innovació social

Fontys Academy for Creative Industries

«Reader on the Creative Industries & Social Innovation», fruit de 4 anys de recerca de l’equip d’Indústries Creatives de la Universitat Fontys de Tilburg (Països Baixos), és una guia adreçada a estudiants i professionals que vulguin endinsar-se i assolir una bona orientació en camps com les indústries creatives, l’economia de la cultura i la innovació social.

Avui és el #DayofFacts

Dayoffacts.org

L’era de la postveritat, escollida pel diccionari Oxford com a expressió de l’any 2016, està marcant un temps en el qual els fets objectius i la veracitat científica estan influint menys en la formació de l’opinió pública, alimentada per uns mitjans de comunicació sota el poder de les grans corporacions i grups d’interès. Les decisions polítiques, ètiques i econòmiques es contraposen en molts casos a l’evidència científica, i esdeveniments com l’arribada de Trump al poder o el triomf del Brexit o el negacionisme del canvi climàtic marquen aquesta època[1].

Europolis: cap a un nou model de ciutat europea sostenible?

Svetlana Hristova, Milena Dragicevic Sesic i Nancy Duxbury (ed.) | Routledge

És possible imaginar un nou model europeu de ciutat sostenible que es fonamenti en l’ús explícit de la cultura? «Culture and Sustainability in European Cities. Imagining Europolis» ofereix una selecció de noves realitats emergents de ciutats petites i mitjanes a Europa que fan pensar que sí, que el potencial de la cultura com a factor de sostenibilitat i cohesió urbana és gran i que ja està donant lloc a un model anomenat Europolis.

Gestión de la cultura y gestión de la vida: valoración y...

Lina Gavira Álvarez (dir.) | Cinca

Partint del paradigma de l’ecologia profunda, aquest llibre reuneix reflexions teòriques i pràctiques sobre gestió cultural vinculant la cultura amb la gestió de diversos aspectes de la vida i plantejant una reformulació del sistema actual que posi les persones i l’entorn al centre de les polítiques i els projectes culturals.

L’obra planteja una transformació estructural a través d’estratègies i experiències aplicades a la vida quotidiana i a les organitzacions, que permeti “fer cultura amb consciència”, com a resposta a la crisi d’un sistema capitalista “gasós i especulador”, con afirmen els seus autors. El llibre recull els principals debats conceptuals sobre la gestió cultural i el seus vincles amb el desenvolupament, la situació dels sectors culturals en un context de globalització neoliberal i les estratègies i eines innovadores que s’estan implementat i que obren una finestra a un canvi de paradigma.

Juanjo Puigcorbé: «La Vegueria de Barcelona serà el nostre...

L’actor Juanjo Puigcorbé (Barcelona, 1955) és ara el diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona. Explica quins són els projectes per a la demarcació, però també quina hauria de ser l’ambició cultural −i científica− d’una Catalunya independent.

 

Entre la Generalitat, l’Ajuntament i l’Estat, quina ha de ser la política cultural de la Diputació?

—Els clients de la Diputació són els municipis. Per tant, nosaltres atenem als municipis i tot el que ha de succeir entre ells a la demarcació de Barcelona, que és la més poblada i la més potent. El futur de les diputacions no sabem quin serà. En tot cas, actualment són estructures d’Estat i després serà necessària també una estructura supramunicipal per a un país que probablement estarà endreçat en vegueries.

Entendre el gust cultural

Wright, David | Palgrave

«Què significa ser una persona amb bon gust en ple segle XXI?  Què cal fer per tenir-ne i per què hauríem de preocupar-nos-en?» Aquest llibre, explora les diverses investigacions científiques sobre el gust, per qüestionar-les i demostrar que el context és canviant, per anar més enllà i actualitzar els debats teòrics i metodològics en l’estudi del gust.

«Understanding Cultural Taste» és una invitació a pensar de forma crítica sobre el complex concepte del gust, responent a la importància que hi té en la participació cultural i tenint en compte implicacions socials com la desigualtat, l’alfabetisme de la ciutadania o les relacions socials de dominació i poder.

Monòlegs científics: el cas d’una aliança d’èxit

Durant aquest mes de febrer i el març la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la Universitat de Saragossa impartirà el III Taller de Monòlegs Científics, dirigit a investigadors d’aquesta universitat; una iniciativa que vol explorar maneres de divulgar la ciència a través de formats propis del món de la cultura. Avui us presentem un vídeo de l’investigador José Ramón Beltrán, del grup RISArchers, que desmunta estereotips i obre noves vies de col·laboració i intercanvi entre la ciència i les humanitats: «La música de la ciencia».

La setmana a Facebook: Servei de biblioteques, mecenatge,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 

Miradas: blog de comunicació i patrimoni cultural

Santos M. Mateos

Us presentem el blog Miradas, un portal dedicat a la comunicació en patrimoni cultural en funcionament des de l’any 2009. Es tracta d’un interessant recull de recursos i reflexions comissariat per Santos M. Mateos, membre d’Interacció, sobre temes com la gestió i la divulgació del patrimoni i dels museus, la conservació i la restauració, el desenvolupament de projectes o la comunicació i el màrqueting cultural.

Revista Debats | Cultura i estat: autonomia creativa, lluita...

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La revista de cultura, poder i societat «Debats» ha publicat el seu darrer número, vol. 130/2, en el qual aborda la problemàtica relació entre la cultura i l’estat, que comença amb una excel·lent introducció de Joaquim Rius-Ulldemolins que repassa les sinèrgies que s’han vingut donant entre els dos àmbits, i que compta amb aportacions de figures rellevants de l’àmbit de la recerca acadèmica que analitzen temes com la politització i instrumentalització de la cultura o el paper que exerceix com a agent de canvi social.

Aquest número reivindica un debat més profund a l’estat en matèria de polítiques culturals, fins ara molt desconnectat d’altres països de referència, com el Regne Unit o França, i de les noves tendències com «com l’agencialització de la política cultural, els límits de l’acció pública i les seues inèrcies, la crítica al seu elitisme de facto i al seu rol legitimador de l’especulació i la gentrificació o la politització de la cultura i les seues potencialitats i límits transformadors».

International Yearbook for research in Arts Education:...

Waxmann Verlag

International Yearbook for Research in Arts Education es una revista que publica artículos entorno al arte y la educación.

Cuando en el año 2006 la UNESCO celebro la Conferencia Mundial sobre la Educación Artística en Lisboa (Portugal) la carencia en el sistema educativo era un hecho difícil de ocultar. ¿Puede el arte salvar el pensamiento creativo? Fruto de esta conferencia, se redactó la Hoja de Ruta para la Educación Artística y cuatro años más tarde, fue evaluada durante le sesión Agenda de Seúl (República de Corea), mayo de 2010.

‘Culture for Cities and Regions’. Una oportunitat per...

Culture for Cities and Regions

Si us interessen les polítiques culturals en l’àmbit de les ciutats, aquest és un recurs per a vosaltres. El web ‘Culture for Cities and Regions’ posa al vostre abast un projecte dedicat a la promoció de la inversió en cultura a les ciutats i regions europees i a la transferència d’aquest coneixement, mitjançant un catàleg de bones pràctiques amb 70 casos d’estudi de lliure disposició.

Tuit de la setmana

¡Ains!... clásicos-básicos de los políticos de la cultura: "hacer" una ley, "dar" unas ayudas y "abrir" un museo. Los resultados, a la vista @pilargonzalo

No penso callar

El 10 de desembre de 2015, Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional va presentar l’exposició «No penso callar» a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, en què 32 il·lustradors van aportar la seva visió sobre què significa la llibertat d’expressió. Recuperem el vídeo que va inaugurar aquesta mostra; una crida contra la censura de la cultura i la creativitat en la qual els protagonistes són els nens. Com reaccionaran quan un senyor amb corbata els censuri els quadres que estan pintant?

La setmana a Facebook: lectura, museus, postveritat,...

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 

La lectura en España 2017

José Antonio Millán (coord.) | Federación de Gremios de Editores de España

Us informem que ja està disponible en línia i de manera íntegra l’edició 2017 de l’informe «La lectura en España», que la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) va presentar el passat 10 de gener. Fins aquest moment només es podien consultar en línia l’índex i alguns capítols, tot i que s'oferia la versió impresa en forma de llibre previ requeriment a la FGEE.

La ecuación de la cultura [Cultura = Artes + x]

El libro escrito por el profesor Max Fuchs, escritor, político y crítico de arte especializado en estética del arte y educación nos muestra una vez más su amplio conocimiento acerca del tema. Su paso directivo por el Deutsche Kulturrate (2011-2016) y actual presidente del boletín, Kubi-online lo convierten a día de hoy en uno de los pensadores alemanes de mayor influencia.

REVISTA | Cultural Trends: la revista que hauríeu de...

Cultural trends | Routledge (Taylor and Francis Group)

La revista ‘Cultural Trends’ és una de les publicacions de referència del Regne Unit que analitza en profunditat el sector de la cultura. Es publica trimestralment, i conté articles i referències bibliogràfiques que han estat avaluades per investigadors experts per assegurar la seva qualitat. És una revista de prestigi d’abast mundial que analitza i impulsa les darreres tendències en recerca empírica sobre art, patrimoni, cultura digital o indústries culturals, i que també té per objectiu influir en aquelles polítiques culturals que tenen més impacte social.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2016

La ​població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 161,2 milers de persones en el quart trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 12,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 15,6% en el cas de les dones i un 10,3% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada creix un 9,9% i la no assalariada puja un 17,2%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 1,5% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Tuit de la setmana

En part, la crisi d'Europa té a veure amb un relat cultural tímid (i caduc) i unes polítiques culturals molt primes. @jordipascual21

Museums in the New Mediascape. Transmedia, Participation,...

Jenny Kidd | Ashgate

Aquest llibre revisa la relació dels museus amb els mitjans digitals, avaluant pràctiques de museus del Regne Unit i de la resta del món respecte a l’ús de les tecnologies, portant-ho tot a una altra escala i qüestionant els valors i els propòsits dels museus avui en dia.

A partir d’una sèrie de contradiccions, que pretenen ajudar a entendre la tasca dels mitjans digitals en els museus, el llibre qüestiona què representa la construcció del veritable museu transmèdia, relacionant aquesta revolució digital amb les idees de participació, memòria o democràcia i convidant al lector al debat per definir com ha de ser l’experiència museística.

La setmana a Facebook

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Las bibliotecas: espacios de creación. Cómo evaluar su impacto

«El valor del documento en nuestro contexto es que nos introduce argumentos y herramientas metodológicas para hacer una evaluación de impacto sobre las bibliotecas como espacios de creación, un aspecto nada trabajado en los estudios de impacto realizados hasta el momento.» Judit Terma

No culture, no Europe. On the foundation of politics

Pascal Gielen (ed.) | Valiz

Quina ha estat la causa del daltabaix polític i econòmic a Europa? La resposta de l’equip d’experts, artistes i científics que han elaborat «No culture, no Europe. On the foundation of politics» és contundent: la manca d’interès de la Unió Europea per la cultura n’és el motiu principal. I sense una inversió estructural en educació i recerca en matèria cultural Europa continuarà sumida en un estat de crisi permanent.

Hansel* i Gretel*, polítiques culturals a Barcelona

Hansel* i Gretel*

Fa poc més d’un any que Fèlix Riera i Llucià Homs van presentar la publicació cultural digital Hänsel* i Gretel*, un espai per a la reflexió, la crítica i el debat sobre les polítiques culturals a Barcelona que vol impulsar un nou model de ciutat. Aprofitem l’ocasió del seu primer aniversari per revisar alguns dels continguts que ofereix per si són del vostre interès.

El llibre blanc de l’audiovisual

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

Qüestions essencials sobre economia creativa i cultura

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

Les dades obertes del Ministeri de Cultura francès

Ministère de la Culture et de la Communication

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès acaba d’estrenar una plataforma web dedicada a l’opendata cultural que posa a l’abast de tothom un espai per a la valorització de les dades culturals recollides pel ministeri i els organismes dependents des de 2011.

Les dades publicades a data.culturecommunication.gouv.fr aporten informació sobre l’activitat de les institucions culturals (estructures de creació i difusió, freqüentació dels públics...), sobre aspectes econòmics (ajuts) o sobre esdeveniments culturals i recursos iconogràfics.

La dansa envaeix el cinema

Acomodadors dansant al pati de butaques, venedors de crispetes amb tutús... Què va passar al desembre en un cinema francès? Amb motiu de l’estrena de la pel·lícula ‘Ballerina’, els ballarins de l’Atelier d’Art Chorégraphic (LAAC), dirigits per Nicolas Le Riche i Clairemarie Osta i caracteritzats com a treballadors de la sala, van envair un cinema davant la sorpresa dels assistents. Avui, amb motiu de la imminent projecció d’aquesta pel·lícula al nostre país, us oferim el vídeo del que va passar: ‘Dance invasion at the movies’.

La setmana a Facebook

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

Who participates and how much? Explaining non-attendance and...

Mart Willekens, John Lievens| Poetics. Journal of Empirical Research on Culture, the Media and the Arts, volume 56, June 2016

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos Poetics, una revista de recerca teòrica i empírica sobre cultura, comunicació i arts, que recull articles realitzats des de les òptiques sociològica, psicològica i econòmica, i recordar-vos que podeu consultar les novetats del catàleg de revistes al nostre compte de Pinterest i, si sou membres d'Interacció, contactar-nos a cidoc@diba.cat si voleu disposar d’algun dels articles.

El número 56 d’aquesta publicació presenta l’article «Explicant la no assistència i la freqüència d’assistència a activitats artístiques i patrimonials», un estudi empíric desenvolupat a Flandes que ofereix coneixement sobre els mecanismes que influencien la participació en activitats culturals, analitzant dimensions com el capital cultural, les possibles barreres d’accés existents o com aspectes relacionats amb el gènere podrien determinar la participació. Es parteix d’una diferenciació específica entre el no-públic i aquelles persones que mostren cert interès per participar-hi i s’hi analitza com aquelles persones que no compten amb el suficient capital cultural i social troben dificultats per esdevenir públic actiu.

La gestión de teatros: modelos y estrategias para...

Lluís Bonet, Héctor Schargorodsky | Bissap Consulting

Aquest llibre fa una mirada analítica i integral sobre la gestió d’equipaments escènics, des de l’òptica de l’economia de la cultura, la ciència política i la planificació estratègica, per proposar un model de gestió fàcilment adaptable a diverses realitats.

La col·laboració dels professors Bonet i Schargorodsky aporta elements interessants sobre la gestió de teatres, tant de la realitat europea, com de la llatinoamericana, partint de l’anàlisi comparada dels models existents i proposant estratègies d’intervenció aplicables a un ventall més ampli d’equipaments culturals. El contingut s’enriqueix amb les opinions, debats i diàlegs entre professionals referents d’ambdós costats de l’Atlàntic.

Cultura libre de Estado

Jaron Rowan | Traficantes de sueños

«Té cabuda una cultura lliure d’estat en les institucions?» Jaron Rowan reflexiona al voltant d’aquesta idea, fent un repàs del camí traçat per l’anomenada cultura lliure, de les seves limitacions i dels reptes amb què s’enfronten avui el sector cultural i les institucions amb un canvi de paradigma que està transformant el funcionament tradicional de l’estat envers el sector cultural. Aquest llibre és, primer de tot, una crida a les formacions polítiques del canvi per no oblidar el poder de la cultura en la transformació cap a una societat més rica i democràtica.

La cultura determinarà el futur de les ciutats, segons un...

La cultura és decisiva en l’atractiu, la creativitat i la sostenibilitat de les ciutats, segons l’informe «Culture: Urban Future» de la UNESCO que es va presentar a l’octubre a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’. L’informe reconeix la cultura com a clau per al present i futur del desenvolupament urbà, i demostra que, a través de la protecció del patrimoni i la promoció de la diversitat, és una eina poderosa per a la sostenibilitat del planeta.

Tuit de la setmana

Menos mal que han puesto un cartel para los de ciencias y otro para los de letras. @AbeGnosis

Com ho hauries fet si haguessis tingut més temps?

«Ho vull per demà» és una frase que forma part del dia a dia. Però, quant de temps demana la cultura, la creativitat, la innovació? S’hi inverteixen totes les hores i els diners que caldria? El vídeo ‘Deadlines’, una proposta de la revista hongaresa sobre màrqueting i comunicació Kreatív Magazine, ens fa reflexionar sobre la demanda de creativitat, el curt i el llarg termini, i els resultats; al cap i a la fi, sobre el valor de la cultura.

Avaluació estratègica del Gran Teatre del Liceu

CoNCA

En la seva missió d’assessorar el Govern en política cultural, el CoNCA realitza avaluacions estratègiques dels grans equipaments culturals de Catalunya. En aquest cas, s’acaba de publicar el document corresponent al Gran Teatre del Liceu.

D’aquesta avaluació, que abasta les temporades entre 2012-2016, destaquem les recomanacions que fa l’equip del CoNCA en matèria d’estratègia de preus (s’aconsella una formulació de caràcter públic que potenciï l’accessibilitat), d’oferta pedagògica i immersió de públics en el llenguatge operístic, de la seva vessant més social (garantint la cohesió social a través del desenvolupament de polítiques específiques) o la funció pública del Liceu, que inclogui un suport a la creació i l’encabiment de propostes innovadores i artistes emergents.

Caixa d’eines per al desenvolupament de públics

APGCC

Un grup d’integrants de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ha desenvolupat aquesta guia bàsica, completa i d’ús senzill, dirigida als companys de la professió que integra un conjunt de metodologies en matèria de desenvolupament de públics aplicables a projectes de diversa índole: arts en viu, arts tradicionals i populars, patrimoni, art contemporani i audiovisual.

The Indicator Framework on Culture and Democracy...

El lligam entre cultura i política a Europa no havia comptat mai amb tanta evidència empírica com fins ara. El Consell d’Europa ha desenvolupat l'Indicator Framework on Culture and Democracy, una potent eina per a examinar quin és l’estat de la relació entre cultura i democràcia en els països membres i per establir comparatives que ajudin a identificar oportunitats i reptes per a les futures intervencions en les polítiques culturals.

Ciutats en venda! Expulsió i reconquesta dels centres urbans

Daniel Sorando i Álvaro Ardura | Los Libros de la Catarata

Primer va ser Nova York. Galeries d’art, botigues de roba vintage i muffins van esborrar els contrastos de l’East Village i els voltants. Després, però, aquest fenomen s’ha estès pels barris de ciutats de tot el món. «First we take Manhattan. La destrucción creativa de las ciudades» fa un recorregut en l’espai i el temps, ambientat amb les cançons i poemes de mites com el desaparegut Leonard Cohen, per les grans ciutats occidentals que estan assimilant aquest procés: la gentrificació.

Apunts sobre cultura i bones pràctiques

Compromiso Empresarial | Fundación Compromiso y Transparencia

Open data, impactes i beneficis, transparència... són aspectes essencials de la gestió cultural actual. Pilar Gonzalo, membre del Departament de Comunicació del Museu Reina Sofía de Madrid i directora del ‘Foro de Cultura y Buenas Prácticas’, a més de membre de la comunitat Interacció des del 2014, reflexiona sobre aquestes i altres qüestions d’interès a la revista «Compromiso empresarial», dirigida per Esther Barrio, que des del 2005 impulsa l’intercanvi de bones pràctiques entre el sector social i l’empresa.

Bon Nadal i feliç 2017! Acabem l'any amb les reflexions...

George Steiner | Arcàdia

Arribats a 23 de desembre, el Centre d'Informació i Documentació, l’equip que gestionem Interacció, us desitgem que gaudiu d’unes bones festes de Nadal i que comenceu amb bon peu el 2017. Aprofiteu aquests dies per descansar, per compartir bons moments i per reflexionar sobre el que ha estat aquest any que s’acaba, i sobre el que s’esdevindrà en el que tot just comença.

Nosaltres ens acomiadem amb una recomanació una mica diferent de la resta de llibres de què parlem habitualment; una obra literària per a gaudir durant aquests dies de vacances que us farà reflexionar igualment sobre l’essència de la cultura: «Trítons. Els tres llenguatges de l’home», de George Steiner.

Visitem prou els museus? Resultats de participació a...

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural - ICRPC

Aquest informe, elaborat per l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, presenta els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans als museus durant el 2015, que destaquen que un 60% dels catalans majors de 14 anys no va visitar cap museu o exposició en aquest any.

Pricing in the performing arts

Cees Langeveld | Shaker

Els nous temps demanen cada cop amb més insistència, a teatres, productors o companyies d’arts escèniques, una millora del seu rendiment financer per poder sostenir el seus projectes; procés en el qual, desenvolupar una política de preus idònia, és un dels aspectes fonamentals.

Aquest llibre està adreçat a professionals i estudiants que vulguin entendre més sobre aquesta matèria i prendre decisions a l’hora de fixar els preus conseqüentment en espectacles d’arts escèniques. Funciona com un senzill manual, que ens aporta idees per desenvolupar la política de preus en els nostres projectes. Cal disposar, però, d’un cert bagatge en economia i màrqueting per poder aprofitar allò que s’hi explica, perquè els continguts presentats no aprofundeixen molt en aquesta matèria.

Guia de xarxes culturals de Creative Europe

Programa Europa Creativa

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea que promou els sectors cultural, audiovisual i de la creació que, a través d’un important fons  - 1,46 bilions d’euros fins l’any 2020 –, prioritza l’enfortiment de la competitivitat d’aquests sectors, guanyar nous públics i estimular un creixement en xarxa.

Aquesta guia recull presentacions de les 23 xarxes culturals escollides per Europa Creativa, que treballen en una gran varietat de sectors – música, arts escèniques, investigació i educació, patrimoni... – i que representen al voltant de 4.000 organitzacions.

Interculturalidad y política cultural

Ricardo Zapata Barrero i Gema Rubio Carbonero (ed.)| Edicions Bellaterra

Vincular les polítiques culturals i la gestió de la diversitat a les ciutats, avui dia, és una necessitat. Però les estratègies interculturals per a la construcció de ciutadania encara no formen part essencial de l’agenda de les polítiques públiques; no s’han explorat a fons les possibilitats de la cultura com a factor de cohesió social i de superació de les desigualtats en un entorn divers.

Aquest llibre presenta algunes reflexions que volen visibilitzar la dimensió social de la cultura en relació amb els reptes i oportunitats que implica la diversitat, i que van sorgir en el cicle ‘Interculturalisme i política cultural’, organitzat pel GRITIM-UPF amb la col·laboració de l’Espai Avinyó i l’Ajuntament de Barcelona, a final de 2014.

El panorama de l’espectacle en viu a Europa en plena era...

IETM - International network for contemporary performing arts

La revolució digital és una de les qüestions clau per entendre les societats actuals d’arreu del món i que, per tant, també afecta en gran mesura les arts escèniques. Aquest document explora com s’empra la tecnologia digital en les diferents etapes del procés artístic (creació, producció, difusió, arxiu...) i amb quins objectius (inspiració, desenvolupament de públics, màrqueting...).

A mode de guia, ens ofereix un interessant llistat d’experiències, de centres per a la producció de propostes digitals, centres de recerca i festivals d’arts digitals de tota Europa.

Avui fem 30 anys! Gràcies a tots i a totes pel vostre suport...

El 19 de desembre de 1986 va néixer El Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona, fou inagurat pel llavors president de la Diputació, Antoni Dalmau, el qual era acompanyat de dos alts funcionaris de la Unesco i del Consell d'Europa, Metz Kovac i Gabrielle Mazda.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals va néixer, en paraules de Dalmau, «per disposar d'apreciacions més acurades sobre la realitat cultural, per posar-les a disposició dels Ajuntaments i orientar amb major precisió l'ús de recursos; per afrontar la complexitat dels reptes culturals del país; per valorar l'acció cultural local i evidenciar la seva interdependència amb altres sectors de la vida col·lectiva, i per afavorir una represa de l'oferta creativa dels nostres artistes»

Gràcies a tots i a totes pel vostre suport al llarg d'aquest temps! Seguim treballant!

Tecnologia, art i Beethoven

Hörst Hortner | Ars Electrónica FutureLab

El reconegut festival austríac d’arts i tecnologia Ars Electronica, compta amb un departament de recerca, el FutureLab, que acull experts en disciplines tan diverses com l’art multimèdia, l’arquitectura, el disseny, la realitat virtual o plataformes interactives, i que duu a terme innovadors projectes en aquests àmbits amb l’objectiu d’aconseguir que l’art ens ajudi a entendre millor la ciència i la tecnologia.

L’equip del FutureLab ha estat preparant durant un any una magnífica coreografia amb drons dissenyada per a la 5ª simfonia de Beethoven, i que avui recuperem amb l’efemèride del naixement del geni.

Kult-ur. Mirades educatives a la ciutat: experiència,...

Revista Kult-ur | Universitat Jaume I

Aprofitem l’aparició de la darrera edició de la revista Kult-ur per presentar-vos aquesta publicació multidisciplinària que aplega estudis i assajos científics relacionats amb els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i que promou l’intercanvi de reflexions i plantejaments en aquestes matèries.

El darrer número de Kult-ur presenta el monogràfic  «Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació», que se centra en la complexa relació dels sistemes educatius amb l’àmbit urbà de les ciutats. Els articles seleccionats parlen del diàleg entre la participació, l’experiència dels individus i la transformació social, així com de les problemàtiques derivades d’aquestes conjuncions.