Destacats

L’impacte de les biblioteques públiques des de l’òptica ciutadana


Roskilde Bibliotekerne
 

Sovint es pregunta als experts sobre l’impacte de la cultura i no als usuaris i la resta de la ciutadania, predominant la comprensió i el bagatge dels temes d’estudi per part dels experts. Però, què passaria si li donéssim la volta? Parlem del potencial democratitzador d’examinar l’experiència de les persones en primera persona.

Cultura i transformació social #DebatsKULT


Relatoria de la segona conversa dels debats KULT, amb la participació de Mercè Pérez, Xavier Antich, Judit Font i Fernando Paniagua
 

La Nau Bostik va acollir el dijous 20 d’octubre passat el segon dels debats KULT, on es va abordar el paper de la cultura en la conformació de comunitats crítiques, democràtiques i participatives i com a element articulador de projectes per a la transformació social.

Afrontar l’assetjament sexual al sector cultural i creatiu


El moviment actual de protesta feminista internacional sota el lema #MeToo va néixer fa uns anys degut a les denuncies publiques que van fer actrius on denunciaven haver patit abusos per part de figures molt conegudes de la industria cinematogràfica. Aquest hashtag es va estendre ràpidament arreu de tot el món, fent visible una problemàtica que és present des dels àmbits més reconeguts com a les esferes més privades i anònimes.

Gènere i creativitat: els progressos recents, a la vora del precipici


 Unesco


La igualtat de gènere és fonamental per garantir una autèntica diversitat de les expressions culturals i la igualtat d’oportunitats en la creació artística i l’ocupació cultural. Més enllà d’aquesta idea defensada per la Unesco, les dades qualitatives i quantitatives revelen que les dones i les persones amb diversitat de gènere s’enfronten a nombroses barreres

Els lligams indestriables entre la cultura i la salut. Interacció 2021


 
 
Laia Gargallo, cap del CERC
La darrera edició d’Interacció ha estat molt fructífera per establir ponts entre la cultura i la salut. Un dels punts claus ha estat el fet de poder comptar amb professionals dels dos àmbits, tot establint un pont que sens dubte tindrà resultats concrets en el futur més proper. Una de les moltes constatacions de la trobada és que moltes institucions i equipaments culturals i de salut ja estan endegant, a hores d’ara, nombrosos projectes que entrellacen els dos àmbits.

L’art i la reinvenció dels llocs, una mirada des dels paisatges


 Observatori del Paisatge de Catalunya - Universitat Pompeu Fabra
 

Repensar la nostra relació amb els territoris on vivim en un moment en el qual ens enfrontem a reptes ambientals i socials a totes les escales ha esdevingut una tasca urgent. Els relats construïts al voltant d’aquests espais i paisatges necessiten ara una reinterpretació en la qual l’art i la creativitat compten amb les eines necessàries per elaborar nous imaginaris a través de la recerca, la reflexió i l’acció en diversos espais concrets.

Els set sabers d’Edgar Morin i l’Agenda 2030


Unesco
 

No hi ha democràcia sense tenir en compte qüestions ètiques, no hi ha desenvolupament sostenible sense pensar en el nostre lloc al planeta i no hi ha una perspectiva conscient dels drets humans si no aconseguim entendre’ns els uns als altres. La vinculació dels set sabers necessaris per a l’educació del futur del filòsof Edgar Morin amb l'Agenda 2030 és clara.

Què és la cultura?


Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Revista CCK: el potencial de la cultura metropolitana


Fundación Kreanta
 

El darrer número de la revista CCK sobre ciutats creatives, fruit de la iniciativa Ciudades Creativas Kreanta, posa el focus del seu monogràfic a la cultura metropolitana, és a dir, al paper que juguen les ciutats petites i mitjanes d’entorns metropolitans i al seu potencial com a agents per articular l’economia creativa en paral·lel a unes metròpolis congestionades.