Destacats

¿Cómo interiorizar la experiencia cuando te empuja la corriente?

Cristina Riera, gestora, consultora, comunicadora cultural…, fa una reflexió pertinent i molt personal, en el blog delirandounpoco, sobre l'experiència cultural. Amb la seva reflexió molts de nosaltres també ens hi sentim identificats. Ens agrada la seva especial sensibilitat, i per això, amb el seu permís, la publiquem aquí. 

A veces simples esbozos de conversaciones se entrelazan, y pasas de recordar quién te invitó a leer ese estupendo libro que desde entonces te acompaña a quién te llenó de magia la visita a un museo …y un agradecimiento: siempre hay una persona admirada y querida y un momento de dedicación personalizada tras cada “experiencia cultural” que realmente recuerdo como especial.

Augment de la precarietat en el sector de l’arqueologia a l’estat espanyol

Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit-CSIC) ׀ Discovering the Archaeologists of Europe (DISCO)

Segons aquest estudi que presenta els resultats corresponents a l’estat espanyol del projecte DISCO (Descubrint els arqueòlegs d’Europa),  Espanya ha perdut entre 2009 i 2013 un 66% de llocs de treball i un 42% d’empreses dedicades a l’arqueologia. En aquest període s’ha passat de 2.358 a 796 llocs de treball. Un 56% dels contractes són temporals i els salaris estan allunyats de la mitjana europea. El projecte, que compta amb finançament comunitari i recull dades de 21 països europeus, descriu la situació del sector de l’arqueologia a Europa, fa un recompte dels professionals que s’hi dediquen i analitza les seves condicions laborals. Informa també sobre els diners públics destinats a cada país a l’arqueologia i sobre l’impacte de la crisi econòmica en el sector.

Contradiccions de la pràctica artística en la ciutat creativa

Heather E. McLean ׀ International journal of urban and regional research, Volume 38, Issue 6,  November 2014

Interessant article que alerta sobre l’efecte contradictori que poden tenir les iniciatives artístiques i culturals a les ciutats i entre la ciutadania ja que segons l’autora, tant poden convertir-se en còmplices de la generació de desigualtat i atracció d’inversions especulatives com contribuir de manera molt activa a la transformació social i l’apoderament de la ciutadania. McLean remarca que les investigacions que analitzen aquestes qüestions poques vegades aporten dades empíriques sobre el veritable paper que hi juguen els artistes en aquests processos.

Modelo Barcelona y política cultural: usos y abusos de la cultura por parte de un modelo emprendedor de desarrollo local

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Sis propostes i un pressentiment

Montse Badia | Bonart

El repte és gran: propostes per millorar el context de les arts a Catalunya. La temptació de caure en diagnòstics descoratjadors hi és. Però la directriu és clara: serem proactius. Així que quin és el context? Què i qui configuren el teixit artístic? Òbviament no són només les institucions, grans i petites, sinó que proliferen les iniciatives independents –precàries també– que sorgeixen de la necessitat de fer coses, de creure en allò que es fa i que sovint s’identifica amb les dinàmiques del DIY (do it yourself). La fragilitat té també una cara positiva, que és l’agilitat i la capacitat de reacció i adaptació.

A mi pueblo no le gusta el teatro. Otra forma de afrontar la gestión de los teatros municipales

Víctor García Ángel | Artezblai

“Un teatro de titularidad pública está creado para cumplir unos objetivos sociales y culturales para su comunidad entre los que no puede primar su rentabilidad económica, pero esto no puede eximirle de someterse a unos principios básicos de gestión, repercusión y financiación que persigan la sostenibilidad económica y la rentabilidad social y cultural de la inversión pública”.

És un del arguments que podeu trobar en aquest llibre que aporta nocions, conceptes i qüestions a tenir en compte a l’hora de dirigir un teatre municipal. L’autor pren com a base de les seves reflexions la realitat del teatres dels municipis petits i mitjans andalusos.

Audience Finder

The Audience Agency | Arts Council of England

Interessant web amb múltiples recursos per conèixer i fer créixer els públics de les vostres organitzacions culturals. Proporciona una gran quantitat d’idees i consells pràctics per ajudar-vos a recollir, analitzar i interpretar les dades sobre els vostres públics i després poder aplicar-hi les estratègies adients per tal d’incrementar-los i fidelitzar-los. Els recursos es troben organitzats en tres grans apartats (Recull les teves dades / Interpreta les teves dades / Aplica una estratègia) i també es poden buscar per tipologies o segments d’audiències i per sectors (arts escèniques, música clàssica i actual, patrimoni, literatura, museus i arts de carrer).

Un Context ‘Rara Avis’

Fa uns dies es va celebrar una jornada organitzada pel CERC Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona  ‘Els reptes de les Polítiques Culturals Locals: de la incertesa a la innovació’ dins el marc d’Interacció, una sessió d’espai experimental i de debat entorn a l’existència d’un nou context cultural, el paper tradicional de les administracions i l’aparició de nous agents culturals locals que va reunir un centenar de persones del sector.

Ens van encarregar la coordinació d’aquesta activitat, així com un debat online previ que va servir com a pròleg d’aquesta jornada de qüestionament i intercanvi d’experiències, opinions i moltes incerteses, un espai pensat per a repensar, reconèixer aquest nou ecosistema cultural i trobar les maneres d’articular mecanismes que propiciin una millor convivència i representativitat.

Noves estratègies per a l’ús temporal dels espais i edificis buits

Mary Horne | ScholarWorks@Georgia State University


Treball de recerca que presenta un nou enfocament per a la revitalització d’edificis i espais buits i en desús a través de la introducció d’usos temporals i estratègies provisionals. L’estudi fa una aproximació teòrica als conceptes d’espai i edifici buit des d’un punt de vista urbanístic, analitza la idea d’ús temporal, defineix termes com context i entorn emergent o analitza diverses tipologies d’estructures físiques (flexible, modular o portable), entre d’altres qüestions. Finalment s’hi presenten casos pràctics que exemplifiquen diverses  tipologies d’usos temporals i estratègies provisionals que donen lloc a espais de transició i projectes provisionals que faran ús secundari de l’espai, mentre l’ús més primari es troba en fase de desenvolupament. Els estudis de cas demostren també diversos factors socials i nous significats que facilitaran el canvi, la renovació i posaran en valor el patrimoni de les ciutats.

El paper de les biblioteques a la nova era de l’educació en línia

OCLC Online Computer Library Center

Informe que vol proporcionar al col·lectiu bibliotecari una anàlisi en profunditat dels canvis d’hàbits en el consum i consulta d’informació i en les tendències actuals i futures en matèria d’educació i aprenentatge en línia. L’estudi assenyala les oportunitats i reptes que tots aquests canvis suposen per a les biblioteques tant públiques com universitàries. Els autors plantegen, entre d’altres qüestions, si les biblioteques estan preparades i actuen amb la suficient rapidesa i valentia per adaptar-se a aquestes noves realitats o si els nous estudiants consultaran en un futur les biblioteques o bé podran prescindir-ne. L’informe es basa en la realitat educativa dels Estats Units però resulta d’utilitat per a qualsevol context.