Destacats

Centre Quim Soler de la Literatura i el Vi

Centre Quim Soler de la Literatura i el Vi

El projecte que us presentem és un projecte molt personal però amb una clara vocació social. El Centre Quim Soler (CQS) és un molt bon exemple de com la cultura pot ser un potent element de dinamització territorial. La seva proposta, que vincula la literatura, el vi i el paisatge atreu escriptors i lectors d’arreu i enriqueix l’oferta cultural d’una zona força oblidada de la geografia catalana.

Ésdansa. Festival Internacional de música i dansa de les Preses

Ésdansa

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.

El festival “Ésdansa” és una demostració de com és possible tirar endavant una proposta cultural complexa en un municipi petit. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de factors que afavoreixen que els projectes creixin de forma robusta i continuada. Molt sovint, darrere el projecte hi ha una entitat del tercer sector forta, organitzada i amb les coses clares. Cal, també, que aquesta associació estigui recolzada per les institucions públiques que l’envolten: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i administracions més grans. I, finalment, és necessari que el festival, en aquest cas, vagi evolucionant, adaptant-se als canvis socials, tecnològics i culturals.

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

En el debat sobre les polítiques culturals locals, un dels temes més recurrents en els darrers temps és el de la transversalitat. Amb aquest concepte tan genèric es pretén posar damunt de la taula la necessitat de posar en relació l’acció cultural dels municipis i la resta de polítiques públiques que impulsen els ens locals. La idea és que les polítiques culturals i artístiques també han de tenir l’objectiu d’incidir en aspectes com la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la planificació urbana. Una de les sinergies més evidents que tenen les polítiques culturals en entorns rurals en un país com el nostre és amb el turisme d’arrel cultural i amb l’economia relacionada amb el món de la gastronomia. Aquesta nova manera de fer pot implicar polítiques molt més eficients i requereix canviar la manera de treballar, tant interna com externa, per part de les administracions públiques.

Festival d'Art Digital i Electrònica de la Cellera de Ter

Festival d'Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter (FADE)

El món rural no deixa de sorprendre’ns. Abans de començar la recerca de projectes culturals o artístics als petits municipis catalans, ens imaginàvem que trobaríem, principalment, iniciatives vinculades a la cultura popular i tradicional (música i dansa, artesania, etnografia, festes majors, etc.) i que també veuríem com en els darrers anys han sorgit o s’han consolidat alguns projectes centrats en les arts plàstiques i escèniques, la música pop, el cinema i la literatura, però el que no ens esperàvem trobar era un festival sobre l’art digital i l’electrònica a la Cellera de Ter, un municipi de poc més de 2.000 habitants de la comarca de la Selva.

Nous relats per a la cultura popular

Aquest article ha estat publicat originàriament a la revista digital «Tornaveu. Associacionisme i cultura.» Es reprodueix amb lleus modificacions.

Primer. "No és el poble el que fa una pràctica, si no la pràctica la que fa al poble" Aquests dies s'ha presentat “Joc, espai i xarxa”, una iniciativa d'Això és com tot. El projecte estudia el joc de pilota valenciana a la Ribera Alta i una de les conclusions a què arriba és que als vilatans no els interessa tant l’activitat esportiva que s’hi realitza, sinó el propi joc, les xarxes socials i les «comunitats d’afectes» que el mantenen viu i els espais que els obrin a «allò altre» que comparteixen i que els és comú.

Segon. Dels Tonis a l’Ecomuseu del Blat. Recerca i activació del patrimoni rural a Osona: el 1982  els Tonis de Taradell decidiren revitalitzar la festa de Sant Antoni i, una vegada consolidada, el 1995 van dibuixar un pla estratègic per conceptualitzar una idea que depassava els seu àmbit d’actuació. Així, el 2000 l'entitat gestava la idea d’un Ecomuseu del Blat que partia de l’estudi i conservació in situ del patrimoni rural amb l'objectiu de donar elements per interpretar l’evolució del paisatge rural, les activitats agràries i la forma de vida de la pagesia, aportant perspectives de futur a les activitats agropecuàries mitjançant accions de custòdia dels paisatges agrícoles.

Jornades sobre els petits municipis i l'organització territorial

L'ultim número de la revista «Treballs de la Societat Catalana de Geografia», Vol 81 ( juny 2016) recull les aportacions que van fer els diversos ponents de la jornada celebrada el dia 2 de desembre de 2015 a Vic i organitzada per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana de Geografia, amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona.

L’objectiu de la jornada va ser motivar la reflexió i el debat sobre la reforma de l’organització territorial a Catalunya i aprofundir en aspectes bàsics de la gestió diària dels ajuntaments petits, com ara hisendes i situacions financeres, la dotació d’equipaments i serveis, i les eines de gestió supramunicipal.

Per què restem a la comarca?

L’any 1933 el filòsof Martin Heidegger va escriure un article titulat “Per què restem a la província”[i] (“Warum bleiben wir in der Provinz”) en què defensava el caràcter original de la vida pagesa enfront del brogit i els tràfecs artificials de la ciutat. Reclòs a la Selva Negra, en un petit refugi esdevingut cèlebre -Todtnauberg–, el pensador recelava de les mirades que idealitzaven la vida en el camp. Segons la seva visió és enmig de les tempestes de neu i de la foscor de les vesprades hivernals quan s’encén l’espurna de la pregunta filosòfica. Però no és això el més rellevant de l’article, sinó aquests mots en què l’autor parla d’allò que anomena existència pagesa (bäuerlichen Dasein):

"[Cal] mantenir la distància de l’existència pagesa, abandonar-la més que mai a la seva pròpia llei –no la toqueu!- per no arrossegar-la a una falsa xerrameca de literats sobre allò popular i l’amor a la terra. El pagès no vol ni necessita en cap cas aquesta exagerada amabilitat ciutadana.  l que vol i requereix és el tacte reservat envers el seu propi ésser i la seva independència".

Logos Berguedà. Cultura, turisme i gastronomia

Logos Berguedà

La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.

The Mobile Library, an activator in the community three positions (or claims)

La Gerència de Serveis de Biblioteques, en la línia del Pla d’actuació de mandat 2016-2019, treballa per ampliar i millorar el servei bibliotecari arreu del territori prestant una atenció especial als municipis petits i en connectar la tecnologia amb les persones. Un exemple molt recent d’aquesta voluntat és la inauguració del desè bibliobús de la Xarxa de Biblioteques Municipals que des de setembre d’aquest any ofereix els seus serveis a 12 municipis de la comarca d’Osona, que per la seva reduïda població no disposen de cobertura bibliotecària estable. El bibliobús Puigdon incorpora novetats tecnològiques com una pantalla gegant per a diferents usos, tablets per accedir a continguts digitals, màquina d'autopréstec, o servei de wifi, que representen un canvi de model en el servei de biblioteca mòbil, amb la intenció d’actualitzar del Pla de bibliobusos de la XBM.

mOntanyanes. Estratègies creatives per a la dinamització local

mOntanyanes

La concepció clàssica de les polítiques culturals li atorga a aquestes dos grans tipus d’objectius: els primers, són intrínsecament culturals: donar suport a la creació i l’excel·lència artística, preservar, posar en valor i difondre el patrimoni cultural i formar a la ciutadania en uns valors i coneixements. El segon grup d’objectius pretenia afavorir el be comú i l’interès general, construint i enfortint les identitats locals, regionals i nacionals, millorant el prestigi o la imatge dels territoris o les ciutats o contribuint a la convivència i la cohesió social (Bonet, 2016)